dbo:abstract
|
- L'ínterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda. L'ínterim, aprovat pels estats el 1548 com a Reichsgesetz (llei de l'imperi), havia de regular els afers confessionals durant un període de transició, fins que el concili general hauria decidit les modalitats definitives de reintegració dels protestants a l'església catòlica. Hi havia unes menudes concessions als protestants, però generalment era una restauració dels dogmes catòlics, com ara els set sacraments (el protestants només en reconeixien dos, el baptisme i l'eucaristia), la transsubstanciació, el poder dei gratia del papa amb l'esmena prudent que aquest poder «s'ha d'utilitzar, no pas per destruir sinó per edificar», es van restaurar totes les festes catòliques, incloent Corpus Christi i Tots Sants, no reconegudes pels protestants. Als protestants es va atorgar la supressió del celibat obligatori dels sacerdots i el dret de combregar amb pa i vi. El bisbe (1499-1564) va redigir l'esborrany, però en la versió definitiva van participar els teòlegs catòlics Michael Helding, Eberhard Billick, Pedro Domenico Soto i Pedro de Malvenda i del costat protestant Joan Agricola. L'ínterim va ser rebutjat amb vehemència tant pels protestants com pels catòlics, fins i tot no va agradar a ningú. A les zones protestants del sud de l'imperi l'Estat nogensmenys es va imposar el decret amb força, al nord ans al contrari només se'l va seguir molt superficialment. Ja l'agost de 1552, després d'un aixecament dels prínceps protestants conduïts per Maurici de Saxònia, Carles V es va veure obligat a revocar el decret i acceptar la divisió confessional del seu imperi en acceptar el pacte de la . Va ser el reconeixement de facto del protestantisme que es va confirmar definitivament amb la Pau d'Augsburg l'any 1555. (ca)
- Als Augsburger Interim oder auch nur als Interim (lateinisch, hier „Übergangsregelung“) wird eine Verordnung Kaiser Karls V. bezeichnet, mit der er nach dem Sieg über den Schmalkaldischen Bund seine religionspolitischen Ziele im Heiligen Römischen Reich durchsetzen wollte. Das 1548 als Reichsgesetz erlassene Interim sollte für eine Übergangszeit die kirchlichen Verhältnisse regeln, bis ein allgemeines Konzil über die Wiedereingliederung der Protestanten in die katholische Kirche endgültig entschieden hätte. Das Augsburger Interim stieß sowohl auf protestantischer als auch auf katholischer Seite auf Ablehnung. In den süddeutschen protestantischen Gebieten wurde es mit staatlichem Zwang, in den norddeutschen jedoch nur oberflächlich eingeführt. Bereits 1552 war Karl nach einem Aufstand protestantischer Fürsten (siehe Fürstenaufstand) gezwungen, das Interim wieder zurückzunehmen und die konfessionelle Spaltung des Reiches im Passauer Vertrag zu akzeptieren. (de)
- The Augsburg Interim (full formal title: Declaration of His Roman Imperial Majesty on the Observance of Religion Within the Holy Empire Until the Decision of the General Council) was an imperial decree ordered on 15 May 1548 at the 1548 Diet of Augsburg (also having become known as the 'harnessed diet', due to its tense atmosphere, very close to outright hostility) by Charles V, Holy Roman Emperor, who had just defeated the forces of the Protestant Schmalkaldic League in the Schmalkaldic War of 1546/47. Although it ordered Protestants to readopt traditional Catholic beliefs and practices, including the seven Sacraments, it allowed for Protestant clergymen the right to marry and for the laity to receive communion in both kinds (bread and wine). It is considered the first significant step in the process leading to the political and religious legitimization of Protestantism as a valid alternative Christian creed to Roman Catholicism finally realized in the 1552 Peace of Passau and the 1555 Peace of Augsburg. The Interim became Imperial law on 30 June 1548. The Pope advised all bishops to abide by the concessions made to the Protestants in the Interim in August 1549. (en)
- Interim de Augsburgo (en latín Interim Augustanum) es el nombre con el que se conoce al ("Declaración de su Romana e Imperial Majestad sobre la observancia de la religión dentro del Sacro Imperio hasta la decisión del Concilio General") promulgado el 15 de mayo de 1548, en la Dieta de Augsburgo de ese año, por el emperador Carlos V, que acababa de vencer en la guerra de Esmalcalda, derrotando en la batalla de Mühlberg de 1547 al ejército protestante de la Liga de Esmalcalda. La primera versión del decreto, de 26 capítulos, fue escrita por , pero varios teólogos se implicaron en la redacción final: del lado católico , , Domingo de Soto, Pedro de Soto (ambos de la escuela de Salamanca) y (también español, de la Sorbona); del lado protestante Johannes Agricola. Aunque se ordenó a los protestantes volver a adoptar las creencias y prácticas tradicionales del catolicismo, incluyendo los siete sacramentos, se permitía a los sacerdotes el matrimonio y a los laicos el denominado cáliz de los laicos, o comunión en las dos especies (pan y vino). Estas concesiones permiten ver al Interim de Augsburgo como el primer paso significativo en el proceso que llevó a la legitimación política y religiosa del protestantismo como alternativa al catolicismo, y que se sustanció definitivamente en la Paz de Passau de 1552 y la Paz de Augsburgo de 1555. El Interim pasó a ser ley del Imperio el 30 de junio de 1548. En agosto de 1549, el papa advirtió a todos los obispos que eludieran las concesiones hechas a los protestantes. Como documento, tuvo un precedente, el Interim de Ratisbona (1541), y un intento protestante por reformularlo, el Interim de Leipzig o de Zella (1548). No debe confundirse con la Confesión de Augsburgo (25 de junio de 1530), texto clave del protestantismo, redactado para presentarse a la Dieta de Augsburgo de 1530, y que a su vez suscitó la o de la Confesión de Augsburgo ("Refutación Pontificia", 3 de agosto de 1530) y la (abril-septiembre de 1531).
* Carlos V en Mühlberg, por Tiziano.
* Paulo III, papa.
* Julius von Pflug, redactor de la versión inicial del Interim de Augsburgo.
* Johannes Agricola, impulsor del antinomismo.
* Mauricio de Sajonia, el príncipe protestante impulsor del Interim de Leipzig.
* Melanchton, redactor del Interim de Leipzig. (es)
- L’Intérim d’Augsbourg est un décret impérial du 15 mai 1548, élaboré à la demande de l'empereur Charles Quint, après sa victoire sur les princes luthériens (la ligue de Smalkalde) lors de la bataille de Muehlberg, alors qu'il cherche à apaiser les tensions entre catholiques et protestants, notamment en tentant de réduire les acquis théologiques et liturgiques du protestantisme. (fr)
- Interim Augsburg ("Deklarasi Tang Mulia Kekaisaran Romawi tentang Pengamatan Agama di Kekaisaran Suci Sampai Keputusan Dewan Umum") adalah sebuah dekrit kekaisaran yang dimajukan pada 15 Mei 1548 di oleh Charles V, Kaisar Romawi Suci, yang mengalahkan pasukan Protestan Liga Schmalkaldic dalam Perang Schmalkaldic tahun 1546/47. Meskipun memerintahkan umat Protestan untuk mengadopsi kembali keyakinan dan praktik Katolik tradisional, termasuk tujuh Sakramen, ini membolehkan hak rohaniwan Protestan untuk menikah dan kaum awam menerima komuni dalam (roti dan anggur). (in)
- Het Interim van Augsburg was een keizerlijk decreet van 15 mei 1548, uitgevaardigd op de , nadat keizer Karel V de troepen van het Schmalkaldisch Verbond verslagen had in de Schmalkaldische Oorlog van 1546 tot 1547. Alhoewel het de protestanten opdroeg om het traditionele katholiek geloof en de katholieke gebruiken opnieuw te aanvaarden, zoals de zeven sacramenten, gaf het de protestantse geestelijken wel de toelating om te huwen en de leken om de communie in beide gedaanten te ontvangen. Het decreet, dat een mengeling was van verschillende belijdenissen, draaide uit op een fiasco. Keizer Karel V trachtte het decreet op te leggen, maar slaagde daarin alleen in de gebieden waarover hij militaire controle uitoefende, zoals Württemberg en een aantal keizerlijke steden in het zuiden van Duitsland. Er was veel politieke tegenstand tegen het decreet. Vele katholieke vorsten aanvaardden het decreet niet omdat zij bevreesd waren voor de groeiende macht van de keizer. De paus weigerde het decreet meer dan een jaar lang te aanvaarden, omdat hij er een aantasting in zag van zijn eigen gezag. Maurits van Saksen werkte een compromis uit dat leidde tot het Interim van Leipzig, maar dit werd nooit bekrachtigd. Ook de protestantse vorsten verwierpen het decreet. Als gevolg van het decreet vluchtten vele protestantse leiders, zoals Martin Bucer, naar Engeland, waar zij de Engelse reformatie beïnvloedden. De tekst was voorlopig in afwachting van het concilie van Trente. (nl)
- アウクスブルク仮信条協定(Augsburger Interim)とは、1548年にアウクスブルクの帝国議会で成立した信仰問題に関する協定。 (ja)
- L'Interim di Augusta ("Dichiarazione di Sua Maestà imperiale romana sul rispetto della religione all'interno del Sacro Impero fino alla decisione del Consiglio generale") fu firmato nell'omonima città da Carlo V e dai protestanti, nel 1548, ponendo fine ad anni di scontri. La locuzione deriva dal carattere provvisorio (in latino interim vuol dire frattanto). L'imperatore convocò il Reichstag ad Augusta, requisì la cattedrale e proclamò l'Interim che stabiliva il ritorno dei protestanti a una forma religiosa intermedia, con l'ammissione del matrimonio degli ecclesiastici, senza aspettare le conclusioni del concilio di Trento. Parte dei protestanti si adeguò all'interim, ma alcuni teologi come Andreas Musculus si opposero apertamente e furono costretti a lasciare la città. Ugualmente si ribellarono città come Strasburgo. Era in gioco il diritto dei principi e delle città di aderire alla religione luterana (rimanevano escluse le altre confessioni protestanti) trattenendo i beni secolarizzati. Tale soluzione fu poi confermata nel 1555 dalla Pace religiosa di Augusta, che fu sanzionata da Ferdinando I, il fratello di Carlo V, che, succedutogli nell'impero, ma non ancora incoronato aveva il nome di Re dei Romani, e che aveva stabilito l', l'anno cioè dopo il quale non erano riconosciute le secolarizzazioni, al 1552. (it)
- Interim augsburskie – tymczasowy dekret cesarza Karola V Habsburga ogłoszony 15 maja 1548 roku, przyjęty na Sejmie Rzeszy (niem. Reichstag) w Augsburgu 30 czerwca tegoż roku. Stanowił próbę uregulowania kwestii religijnych w Cesarstwie po przegranej przez obóz ewangelicki I wojnie szmalkaldzkiej. Przyjęte wówczas postanowienia nie zadowalały ani katolików, ani ewangelików i ostatecznie nie zostały zrealizowane. Po zwycięskiej dla cesarza wojnie, sejm w Augsburgu postanowił w 1547 roku, że należy przyjąć tymczasowe porozumienie w kwestiach religijnych, które będzie obowiązywało do zakończenia obrad soboru trydenckiego. W lutym 1548 roku cesarz powołał komisję złożoną z przedstawicieli obu wyznań, która jednak nie była w stanie osiągnąć porozumienia. Ostatecznie, na polecenie cesarza, dokument teologiczny opracowali biskup Naumburga , biskup pomocniczy Moguncji i Johannes Agricola, nadworny kaznodzieja elektora Joachima z Brandenburgii. Dekret został następnie przejrzany przez hiszpańskich zakonników i potajemnie dostarczony protestanckim elektorom i wysokim dostojnikom rzymskokatolickim. Interim augsburskie składało się z dwudziestu sześciu artykułów, które prezentowały naukę katolicką, pozostawiając ewangelikom Wieczerzę Pańską pod dwiema postaciami i dopuszczenie zawierania małżeństw przez duchownych. Postanowienia dekretu wzbudziły silny sprzeciw w obozie protestanckim. Cesarz próbował siłą wcielić jego postanowienia na południu, północ stawiała opór. Próbując rozwiązać konflikt Maurycy Wettyn z Saksonii zaproponował własną wersję kompromisu, nazwaną Interim lipskim, która jednak nie zdobyła uznania. Przegrana przez cesarza zmusiła go do zawarcia w Pasawie , który przywrócił wolność wyznania ewangelikom. Jego postanowienia potwierdził pokój augsburski z 1555 roku. (pl)
- Аугсбургское временное постановление, Аугсбургский интерим (лат. Augsburg Interim) — указ императора Священной Римской империи Карла V, изданный 15 мая 1548 года на рейхстаге в Аугсбурге после победы императора в Шмалькальденской войне 1546—1547 годов. Проект постановления был разработан теологами Иоганном Агриколой, Юлиусом фон Пфлугом и Михаэлем Хелдингом. Аугсбургское временное постановление явилось отражением попыток Карла V достичь конфессионального единства в империи. (ru)
- Interim de Augsburgo (em latín Interim Augustanum) é o nome com o que se conhece ao decreto imperial ("Declaração de sua Romana e Imperial Majestade sobre a observância da religião dentro do Sacro Império até a decisão do Concilio General") promulgado o 15 de maio de 1548, na Dieta de Augsburgo desse ano, pelo imperador Carlos V, que acabava de vencer na guerra de Esmalcalda, derrotando na batalha de Mühlberg de 1547 ao exército protestante da Une de Esmalcalda. A primeira versão do decreto, de 26 capítulos, foi escrita por Julius von Pflug, mas vários teólogos implicaram-se na redação final: do lado católico Michael Helding, Eberhard Billick, Domingo de Soto, Pedro de Soto (ambos da escola de Salamanca) e Pedro de Malvenda (também espanhol, da Sorbona); do lado protestante Johannes Agricola. Ainda que ordenou-se aos protestantes voltar a adotar as crenças e práticas tradicionais do catolicismo, incluindo os sete sacramentos, permitia-se aos sacerdotes o casamento e aos laicos o denominado cálice dos laicos, ou comunhão nas duas espécies (pão e vinho). Estas concessões permitem ver ao Interim de Augsburgo como o primeiro passo significativo no processo que levou à legitimação política e religiosa do protestantismo como alternativa ao catolicismo, e que se substanciou definitivamente na Paz de Passau de 1552 e a Paz de Augsburgo de 1555. O Interim passou a ser lei do Império em 30 de junho de 1548. Em agosto de 1549, o Papa advertiu a todos os Bispos que eludissem as concessões feitas aos protestantes. Como documento, teve um precedente, o Interim de Ratisbona (1541), e uma tentativa protestante pelo reformular, o Interim de Leipzig ou de Zella (1548). Não se deve confundir com a Confissão de Augsburgo (25 de junho de 1530), texto chave do protestantismo, redigido para se apresentar à Dieta de Augsburgo de 1530, e que a sua vez suscitou a Confutatio Confesionis Augustanae ou Confutatio Pontifícia da Confissão de Augsburgo ("Refutação Pontifícia", 3 de agosto de 1530) e a Apologia da Confissão de Augsburgo (abril-setembro de 1531). (pt)
- Augsburgska interim kallar man den av kejsar Karl V vid riksdagen i Augsburg 1548 framlagda religionsstadgan, genom vilken han hoppades att kunna på fredlig väg slita den mellan katoliker och protestanter uppkomna striden. Oaktat detta interim fordrade en nära nog fullständig återgång till katolicismen, lyckades det icke vinna några egentliga sympatier bland katolikerna och ännu mindre bland protestanterna, åt vilka det knappast medgav annat än prästerliga äktenskap samt åtnjutandet av nattvarden med både bröd och vin. Hertig Moritz av Sachsen, nybliven kurfurste, lät därför framlägga det av protestanternas förnämsta ledare samma år utarbetade Leipzigska interim, i vilket åtskilliga eftergifter hade gjorts med avseende på de katolska ceremonierna, men som dock i allt huvudsakligt fasthöll det evangeliska lärobegreppet. Detta interim kunde dock lika litet som det förra tillfredsställa de stridande partierna, vilka först genom religionsfreden i Augsburg (1555) kom på det klara med varandra. (sv)
- 奥格斯堡临时敕令(德語:Augsburger Interim)全称罗马帝国陛下关于在总委员会决定之前在神圣帝国内遵守宗教的宣言,是1548年5月15日在1548年奥格斯堡议会(由於緊張的氣氛和皇帝壓倒性的優勢,此議會被称为“被控制的議會”)通過的敕令。該議會由神圣罗马帝国皇帝查理五世主導,而他在1546至47年的施马尔卡尔登战争中击败了新教施马尔卡尔登同盟的势力。虽然它命令新教徒重新接受传统的天主教信仰和习俗,包括七圣礼,但它允许新教神职人员结婚和平信徒接受两种圣餐(面包和酒)。.它被认为是导致新教政治和宗教合法化过程中的第一个重要步骤,作为罗马天主教的有效替代基督教信条,最终在1552年的帕绍和約和1555年的奥格斯堡和約中实现。临时敕令于1548年6月30日成为帝国法律。教皇建议所有主教遵守1549年8月临时对新教徒作出的让步。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- L’Intérim d’Augsbourg est un décret impérial du 15 mai 1548, élaboré à la demande de l'empereur Charles Quint, après sa victoire sur les princes luthériens (la ligue de Smalkalde) lors de la bataille de Muehlberg, alors qu'il cherche à apaiser les tensions entre catholiques et protestants, notamment en tentant de réduire les acquis théologiques et liturgiques du protestantisme. (fr)
- Interim Augsburg ("Deklarasi Tang Mulia Kekaisaran Romawi tentang Pengamatan Agama di Kekaisaran Suci Sampai Keputusan Dewan Umum") adalah sebuah dekrit kekaisaran yang dimajukan pada 15 Mei 1548 di oleh Charles V, Kaisar Romawi Suci, yang mengalahkan pasukan Protestan Liga Schmalkaldic dalam Perang Schmalkaldic tahun 1546/47. Meskipun memerintahkan umat Protestan untuk mengadopsi kembali keyakinan dan praktik Katolik tradisional, termasuk tujuh Sakramen, ini membolehkan hak rohaniwan Protestan untuk menikah dan kaum awam menerima komuni dalam (roti dan anggur). (in)
- アウクスブルク仮信条協定(Augsburger Interim)とは、1548年にアウクスブルクの帝国議会で成立した信仰問題に関する協定。 (ja)
- Аугсбургское временное постановление, Аугсбургский интерим (лат. Augsburg Interim) — указ императора Священной Римской империи Карла V, изданный 15 мая 1548 года на рейхстаге в Аугсбурге после победы императора в Шмалькальденской войне 1546—1547 годов. Проект постановления был разработан теологами Иоганном Агриколой, Юлиусом фон Пфлугом и Михаэлем Хелдингом. Аугсбургское временное постановление явилось отражением попыток Карла V достичь конфессионального единства в империи. (ru)
- 奥格斯堡临时敕令(德語:Augsburger Interim)全称罗马帝国陛下关于在总委员会决定之前在神圣帝国内遵守宗教的宣言,是1548年5月15日在1548年奥格斯堡议会(由於緊張的氣氛和皇帝壓倒性的優勢,此議會被称为“被控制的議會”)通過的敕令。該議會由神圣罗马帝国皇帝查理五世主導,而他在1546至47年的施马尔卡尔登战争中击败了新教施马尔卡尔登同盟的势力。虽然它命令新教徒重新接受传统的天主教信仰和习俗,包括七圣礼,但它允许新教神职人员结婚和平信徒接受两种圣餐(面包和酒)。.它被认为是导致新教政治和宗教合法化过程中的第一个重要步骤,作为罗马天主教的有效替代基督教信条,最终在1552年的帕绍和約和1555年的奥格斯堡和約中实现。临时敕令于1548年6月30日成为帝国法律。教皇建议所有主教遵守1549年8月临时对新教徒作出的让步。 (zh)
- L'ínterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda. L'ínterim, aprovat pels estats el 1548 com a Reichsgesetz (llei de l'imperi), havia de regular els afers confessionals durant un període de transició, fins que el concili general hauria decidit les modalitats definitives de reintegració dels protestants a l'església catòlica. (ca)
- The Augsburg Interim (full formal title: Declaration of His Roman Imperial Majesty on the Observance of Religion Within the Holy Empire Until the Decision of the General Council) was an imperial decree ordered on 15 May 1548 at the 1548 Diet of Augsburg (also having become known as the 'harnessed diet', due to its tense atmosphere, very close to outright hostility) by Charles V, Holy Roman Emperor, who had just defeated the forces of the Protestant Schmalkaldic League in the Schmalkaldic War of 1546/47. Although it ordered Protestants to readopt traditional Catholic beliefs and practices, including the seven Sacraments, it allowed for Protestant clergymen the right to marry and for the laity to receive communion in both kinds (bread and wine). It is considered the first significant step in (en)
- Als Augsburger Interim oder auch nur als Interim (lateinisch, hier „Übergangsregelung“) wird eine Verordnung Kaiser Karls V. bezeichnet, mit der er nach dem Sieg über den Schmalkaldischen Bund seine religionspolitischen Ziele im Heiligen Römischen Reich durchsetzen wollte. Das 1548 als Reichsgesetz erlassene Interim sollte für eine Übergangszeit die kirchlichen Verhältnisse regeln, bis ein allgemeines Konzil über die Wiedereingliederung der Protestanten in die katholische Kirche endgültig entschieden hätte. (de)
- Interim de Augsburgo (en latín Interim Augustanum) es el nombre con el que se conoce al ("Declaración de su Romana e Imperial Majestad sobre la observancia de la religión dentro del Sacro Imperio hasta la decisión del Concilio General") promulgado el 15 de mayo de 1548, en la Dieta de Augsburgo de ese año, por el emperador Carlos V, que acababa de vencer en la guerra de Esmalcalda, derrotando en la batalla de Mühlberg de 1547 al ejército protestante de la Liga de Esmalcalda.
* Carlos V en Mühlberg, por Tiziano.
* Paulo III, papa.
*
* Johannes Agricola, impulsor del antinomismo.
*
* (es)
- L'Interim di Augusta ("Dichiarazione di Sua Maestà imperiale romana sul rispetto della religione all'interno del Sacro Impero fino alla decisione del Consiglio generale") fu firmato nell'omonima città da Carlo V e dai protestanti, nel 1548, ponendo fine ad anni di scontri. La locuzione deriva dal carattere provvisorio (in latino interim vuol dire frattanto). (it)
- Interim augsburskie – tymczasowy dekret cesarza Karola V Habsburga ogłoszony 15 maja 1548 roku, przyjęty na Sejmie Rzeszy (niem. Reichstag) w Augsburgu 30 czerwca tegoż roku. Stanowił próbę uregulowania kwestii religijnych w Cesarstwie po przegranej przez obóz ewangelicki I wojnie szmalkaldzkiej. Przyjęte wówczas postanowienia nie zadowalały ani katolików, ani ewangelików i ostatecznie nie zostały zrealizowane. Przegrana przez cesarza zmusiła go do zawarcia w Pasawie , który przywrócił wolność wyznania ewangelikom. Jego postanowienia potwierdził pokój augsburski z 1555 roku. (pl)
- Het Interim van Augsburg was een keizerlijk decreet van 15 mei 1548, uitgevaardigd op de , nadat keizer Karel V de troepen van het Schmalkaldisch Verbond verslagen had in de Schmalkaldische Oorlog van 1546 tot 1547. Ook de protestantse vorsten verwierpen het decreet. Als gevolg van het decreet vluchtten vele protestantse leiders, zoals Martin Bucer, naar Engeland, waar zij de Engelse reformatie beïnvloedden. De tekst was voorlopig in afwachting van het concilie van Trente. (nl)
- Interim de Augsburgo (em latín Interim Augustanum) é o nome com o que se conhece ao decreto imperial ("Declaração de sua Romana e Imperial Majestade sobre a observância da religião dentro do Sacro Império até a decisão do Concilio General") promulgado o 15 de maio de 1548, na Dieta de Augsburgo desse ano, pelo imperador Carlos V, que acabava de vencer na guerra de Esmalcalda, derrotando na batalha de Mühlberg de 1547 ao exército protestante da Une de Esmalcalda. (pt)
- Augsburgska interim kallar man den av kejsar Karl V vid riksdagen i Augsburg 1548 framlagda religionsstadgan, genom vilken han hoppades att kunna på fredlig väg slita den mellan katoliker och protestanter uppkomna striden. Oaktat detta interim fordrade en nära nog fullständig återgång till katolicismen, lyckades det icke vinna några egentliga sympatier bland katolikerna och ännu mindre bland protestanterna, åt vilka det knappast medgav annat än prästerliga äktenskap samt åtnjutandet av nattvarden med både bröd och vin. (sv)
|