| dbo:abstract
|
- L'Arsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana. Va ser una de les àrees més importants de Venècia, situada al nord del sestiere o barri de Castello. Pels volts del segle viii, en aquesta zona hi podia haver hagut una estructura d'estil romà d'Orient, tot i que el conjunt actual es creu que es va començar a construir el 1104, ja que no hi ha evidència d'una data precisa. Definitivament ja existia a l'inici del segle xiii i és esmentat a l'obra del Dant La Divina Comèdia. El terme arsenale, utilitzat en italià modern, ve de l'àrab Daras-sina'ah, que significa 'casa de la indústria'. El terme, conegut pels venecians pels seus freqüents contactes amb l'Orient, va passar a la darzanà veneciana i, a continuació, danyat en el temps en forma Arzana, esmentada per Dant en La Divina Comèdia, i a continuació, a través d'arzanàl i la forma final d'arsenal. Inicialment la drassana simplement allotjava els vaixells construïts de forma privada, però el 1320 es va bastir l'Arsenal Nuovo, molt més gran que l'original. Això va permetre que els vaixells de l'Estat i els encara més grans vaixells mercants fossin construïts i reparats en un sol lloc. L'Arsenal també es va convertir, incidentalment, en un important centre de manufactura de cordes, alhora que els habitatges dels treballadors s'estenien fora dels seus murs. Venècia va desenvolupar mètodes de producció en massa de vaixells de guerra a l'Arsenal, incloent el sistema de construir primer la quilla del vaixell, que substituïa l'antic sistema romà de construir abans que res el buc. El nou sistema era molt més ràpid i requeria menys fusta. En el moment de màxima eficiència, el segle xvi, a l'Arsenal hi treballaven unes 16.000 persones que aparentment eren capaces de fabricar un vaixell diari i podien posar a punt, armar i aparellar una nova galera amb tècniques de producció en massa basades en una producció en cadena que no es tornaria a veure de nou fins a la revolució industrial. A l'Arsenal també s'hi van desenvolupar en una data primerenca noves armes de foc, començant per la bombarda el 1370 i nombroses armes més petites per lluitar contra els genovesos pocs anys després. També hi hagué millores en les armes de mà dirigides a augmentar la velocitat de sortida i, per tant, la seva capacitat de penetrar una armadura millor que la d'una ballesta. El condottiero Bartolomeo Colleoni és conegut com el primer que va muntar la nova artilleria lleugera de l'Arsenal en carros mòbils per al seu ús al camp de batalla. La porta principal de l'Arsenal, la Porta Magna o Porta di Terra, va ser construïda el 1460 i fou la primera estructura renaixentista que es va bastir a Venècia. Es creu que fou construïda per a partir d'un disseny de Jacopo Bellini. El 1687 s'hi van afegir, a banda i banda, dos lleons portats de Grècia. Un dels lleons, conegut com el Lleó del Pireu, és notable per haver estat desfigurat amb grans runes gravades al segle xi per soldats mercenaris escandinaus. L'Arsenale Novissimo es va començar a bastir el 1473. Va permetre la creació d'un sistema similar a la producció en cadena en la qual els bucs eren construïts a les noves àrees de l'Arsenal abans de ser acabats a l'Arsenal vell. A la fi del segle xvi els mestres de l'Arsenal van experimentar amb vaixells més grans com a plataforma d'artilleria naval pesant. Els més impressionants van ser les galiasses, usades ja a Lepant i desenvolupades a partir de l'antiga «gran galera» mercant. Enorme, propulsada tant per veles com per rems, eren tota una fortalesa flotant amb canons muntats sobre carros al llarg dels costats, a l'estil modern. Això no obstant era lenta i poc maniobrable durant la batalla, raó per la qual se'n van construir poques. El galió, també desenvolupat dins l'Arsenal, era un veler armat, una versió més estilitzada del voluminós vaixell mercant. Era útil a les batalles, però a les petites badies i estret de la costa dàlmata. Parts significatives de l'Arsenal van ser destruïdes durant el domini de Napoleó Bonaparte, que posteriorment foren reconstruïdes per habilitar l'ús actual de l'Arsenal com a base naval. S'usa també com a centre de recerca i com a escenari d'exhibició durant la Biennal de Venècia, i acull també un centre de preservació de navilis històrics. (ca)
- [ترسانة البندقية (بالإيطالية: Arsenale di Venezia) كانت مجمعًا مملوكًا للدولة لبناء السفن وتجميع الأسلحة في مدينة البندقية في شمال إيطاليا. كانت الدار مسؤولة عن الجزء الأكبر من القوة البحرية في البندقية خلال أواسط الألفية الميلادية الثانية. يمكن أيضًا أن توصف بأنها أول مجمع إنتاج ضخم يستخدم قطع قياسية موحدة وقابلة للتبديل. (ar)
- Arsenal ist der Name der Schiffswerft, des Zeughauses und der Flottenbasis der ehemaligen Republik Venedig. Die Bezeichnung Arsenal stammt vom arabischen Wort darsiná-a für „Arbeitsstätte“. (de)
- L'arsenal de Venise (Italien: Arsenale di Venezia), aussi appelé arsenal de la république sérénissime, est construit en 1104 sur l'initiative du doge Ordelafo Faliero. Ce chantier naval joue un rôle déterminant dans la construction de l'empire vénitien, permettant la production rapide de nombreux navires. Ceint par 3 km de murailles crénelées de briques rouges, il emploie jusqu'à 16 000 personnes à son apogée et peut être considéré à la fois par sa taille, par son ancienneté ainsi que par l'ingéniosité de sa conception et de son fonctionnement (travail à la chaîne) comme l'un des premiers sites véritablement « industriels » apparus en Europe. (fr)
- El Arsenal de Venecia (en Italiano: Arsenale di Venezia) es una antigua base naval situada en la ciudad de Venecia (Italia), en el distrito de Castello. En la actualidad se utiliza como centro de investigación, escenario de exhibición de arte contemporáneo durante la Bienal de Venecia y centro de preservación de navíos históricos. Durante la Baja Edad Media y la Edad Moderna fue un complejo formado por astilleros y armerías de propiedad estatal que jugó un papel principal en la construcción del poderío naval de la República de Venecia. (es)
- The Venetian Arsenal (Italian: Arsenale di Venezia) is a complex of former shipyards and armories clustered together in the city of Venice in northern Italy. Owned by the state, the Arsenal was responsible for the bulk of the Venetian republic's naval power from the late Middle Ages to the early modern period. It was "one of the earliest large-scale industrial enterprises in history". (en)
- 아르세날레 디 베네치아(이탈리아어: Arsenale di Venezia)는 이탈리아 베네치아에 있는 조선소이자 병기창 복합단지이다. 베네치아 비엔날레가 일부 단지 지역에서 사용된다. (ko)
- Het Arsenaal van Venetië (Italiaans: Arsenale di Venezia) was een complex van door de staat beheerde scheepswerven, en wapen- en munitiedepots samengebracht op een punt in Venetië in het noorden van Italië. Dit arsenaal was verantwoordelijk voor de zeemacht van de Republiek Venetië gedurende het grootste gedeelte van het tweede millennium na Christus. Het kan worden beschouwd als het eerste modern industriële complex door de opzet van de massaproductie met behulp van gestandaardiseerde en uitwisselbare onderdelen. (nl)
- L'Arsenale di Venezia è un antico complesso di cantieri navali e officine che costituisce una parte molto estesa della città insulare di Venezia, alla sua estremità orientale. Fu il cuore dell'industria navale veneziana a partire dal XII secolo ed è legato al periodo più florido della vita della Serenissima: grazie alle imponenti navi qui costruite, la Repubblica Veneta riuscì a contrastare gli ottomani nel Mar Egeo e a conquistare le rotte del Nord Europa. Circondato da 3 km di mura merlate in mattoni rossi, ha impiegato un massimo di 16.000 persone all'apice del suo funzionamento e può essere considerato, per le sue dimensioni, la sua età e l'ingegnosità della sua progettazione e del suo funzionamento (vi si realizzarono navi in catena di montaggio sin dal XVI secolo) come uno dei primi veri complessi industriali d'Europa. Il complesso dell'Arsenale costituisce l'unico esempio di cantiere navale e fabbrica d'armi che ha sempre mantenuto la stessa natura e la stessa funzione, per sette secoli, anche dopo il declino della Repubblica di Venezia. La proprietà della maggior parte dell'Arsenale è, dal 2013, passata al Comune di Venezia, mentre la parte residua rimane alla Marina Militare Italiana, presente nell'area con il suo Istituto di studi militari marittimi e il Museo storico navale. Circa un quarto del grande complesso è utilizzato dalla Biennale di Venezia per le sue esposizioni d'arte contemporanea. (it)
- アルセナーレ・ディ・ヴェネツィア（イタリア語: Arsenale di Venezia）は、イタリアのヴェネツィアにある中世の造船所跡。日本語でヴェネツィア国立造船所やヴェネツィア海軍工廠などと表記されることもある。ヴェネツィア共和国のヴェネツィアにある造船所を指すことが明らかな場合は、単にアルセナーレと表記されることが多い。 2013年以降、ヴェネツィアの自治体が所有権の大部分(2/3)を所有し高潮対策の水門コントロール施設やイベント場などとしており、残りは海洋史博物館や海洋軍事研究所を置いているイタリア海軍が所有している。 (ja)
- Arsenał w Wenecji (wł. Arsenale di Venezia) – obszerny kompleks stoczni, w których konstruowano okręty wojenne i statki handlowe na potrzeby Republiki Weneckiej. Z czasem na jego terenie powstały fabryki broni i amunicji oraz odlewnie dział. Arsenał upamiętnił Dante w XXI Pieśni Boskiej komedii, po tym jak w 1321 roku odwiedził Wenecję. W ciągu swych dziejów kompleks był wielokrotnie rozbudowywany i przebudowywany. W szczytowym okresie jego rozwoju pracowało w nim 16 tysięcy robotników, co czyniło zeń największy ośrodek produkcyjny epoki przedindustrialnej na świecie. Od lutego 2013 roku część kompleksu (27,4 ha) podlega Gminie Wenecji (Comune di Venezia), a część – włoskiemu (Ministero della Difesa). Kompleks jest położony w północno-wschodniej części miasta, na terenie dzielnicy (sestiere) Castello. Zajmuje powierzchnię 46 ha. Pozostaje zamknięty dla turystów, jednak okazjonalnie urządzane są w nim wystawy i organizowane targi handlowe. (pl)
- O Arsenal de Veneza (em italiano: Arsenale di Venezia) é um estaleiro e base naval que teve o papel principal na construção do poderio naval da República de Veneza. Foi uma das áreas mais importantes de Veneza, juntamente com o sestiere de Castello. Uma estrutura de estilo bizantino poderá ter existido no local por volta do século VIII, embora a actual estrutura se tenha provavelmente começado a construir em 1104, já que não há prova de uma data precisa. Definitivamente existia nos inícios do século XIII e é mencionado na obra de Dante A Divina Comédia. O nome provavelmente provém do árabe Dar al Sina’a (doca, estaleiro) sendo o conceito tão claramente islâmico como bizantino. Inicialmente o estaleiro alojava simplesmente os barcos construídos de forma privada, mas em 1320 foi construído o "Arsenal Nuovo", muito maior que o original. Isto permitiu aos barcos do estado e aos muito maiores navios mercantes serem construídos e mantidos num só lugar. O Arsenal também se converteu, incidentalmente, num importante centro de fabrico de tijolos, pois as casas dos trabalhadores estendiam-se para fora dos seus muros. Veneza desenvolveu métodos de produção em massa de navios de guerra no Arsenal, incluindo o sistema de construir primeiro a quilha do barco substituindo o antigo sistema romano de construir o casco em primeiro lugar. O novo sistema era muito mais rápido e exigia menos madeira. No seu momento de máxima eficiência, o século XVI, o Arsenal empregava cerca de 16 000 pessoas que aparentemente eram capazes de fabricar um navio por dia e podiam ter pronta, armada e aprovisionada uma nova galera com técnicas de produção em massa baseadas numa produção em série que não se voltaria a ver senão na Revolução Industrial. No arsenal também se desenvolveram cedo novas armas de fogo, começando pela bombarda em 1370 e numerosas armas mais pequenas para lutar contra os genoveses poucos anos depois. Também houve melhorias nas armas de mão dirigidas para aumentar a velocidade da saída, e, portanto a sua capacidade de penetrar uma armadura melhor que a de uma besta. O condottieri Bartolomeo Colleoni, é conhecido por ser o primeiro a montar a nova artilharia ligeira do Arsenal em carros móveis para uso no campo de batalha. A porta principal do Arsenal, a Porta Magna, foi construída em 1460 e foi a primeira estrutura neoclássica que foi construída em Veneza. Foi talvez construída por a partir de um desenho de Jacopo Bellini. Dois leões trazidos da Grécia postos ao lado foram adicionados em 1687. Um dos leões, conhecido como o Leão do Pireu, é notável por ter sido desfigurado com grandes runas gravadas no século XI por soldados mercenários escandinavos. O Arsenal Novissimo foi iniciado em 1473 e permitiu a criação de um sistema similar à produção em série na qual os cascos eram construídos nas novas áreas do Arsenal antes de ser acabados no velho Arsenal. Em finais do século XVI os mestres do Arsenal experimentaram barcos maiores como plataforma de artilharia naval pesada. Os mais impressionantes foram as galeaças, usadas já na batalha de Lepanto, e desenvolvidas a partir da antiga "grande galera" mercante. Enorme, propulsionada tanto por velas como por remos, virtualmente uma fortaleza flutuante com canhões montados sobre carros ao longo dos costados ao estilo moderno. Apesar disso, a galeaça era lenta, e pouco manobrável na batalha pelo que se construíram poucas. O galeão, também desenvolvido no Arsenal, era um barco veleiro armado, uma versão más estilizada do grande barco mercante. Era útil nas batalhas, mas não nas pequenas baías e estreitos da costa dálmata. Partes significantes do Arsenal foram destruídas durante o domínio de Napoleão Bonaparte, e posteriormente reconstruídas para habilitar o presente uso do Arsenal como base naval. Usa-se também como centro de investigação, cenário de exibição durante a Bienal de Veneza e acolhe também um centro de preservação de navios históricos (pt)
- Arsenalen (Arsenale di Venezia) är ett område i norra Venedig. Platsen var ursprungligen ett varv och hamn för Venedigs flotta under stadens storhetstid. Arsenalen består av en stor hamnbassäng och de angränsande områdena. Idag används hamnen inte av båtar i någon större utsträckning. Istället har delar av området gjorts om till utställningslokaler som en del av Venedigbiennalen. Vid ingången till Arsenalen finns Pireuslejonet. (sv)
- Венеційський арсенал (італ. Arsenale di Venezia) — це комплекс колишніх корабелень та арсеналів, розташованих поруч у місті Венеція, Північна Італія. Ним володіла держава і Арсенал створив основну масу морських суден Венеційської республіки у 12-18 сторіччях. Він був «одним з найранніших в історії підприємств масового виробництва». Як частина Венеції, Арсенал включений до Світової спадщини ЮНЕСКО. (uk)
- Венецианский Арсена́л (итал. Arsenale di Venezia, от араб. дар ас-синаа — мастерская) — комплексное предприятие для постройки и оснащения боевых кораблей, включающее кузницы, судоверфи, оружейные склады и различные мастерские, основанное в Венеции в 1104 году, для оснащения боевых кораблей, требовавшихся для крестовых походов, в которых участвовала Венецианская республика. У Арсенала было два входа: для рабочих по суше и морские ворота для судов. На территории Арсенала располагались склады пеньки, строительного леса и оружия, а также крытые судоверфи, на которых одновременно сооружались до 20 галер длиной до 40 метров. Расширение театра боевых действий Венеции и войны с Генуей привели к постройке в 1326 году второго, нового Арсенала (итал. Arsenale Nuovo), в отличие от старого Арсенала (итал. Arsenale Vecchio), рассчитанного на строительство до 80 галер. Арсенал получил монополию на строительство судов для городской Коммуны и являлся крупнейшим промышленным предприятием средневековой Европы. Во время войны с Турцией в Арсенале начали отливать пушки, изготавливать порох, а также паруса и такелаж. После поражения от турок у Неграпонте в 1473 году был заложен третий, новейший Арсенал (итал. Arsenale Nuovissimo), который строился до 1570 года. Новейший Арсенал позволял строить большие суда до 50 метров в длину. Венецианский Арсенал снабжал материалами два подведомственных ему арсенала, на Крите и в Корфу, и производил суда не только для Венеции, но и на заказ. Работники Арсенала получали меньше, чем в частном секторе, а с 1425 года конопатчики Арсенала не имели права работать на частных судоверфях. Однако в XV веке в Арсенал допустили сторонних судостроителей и конопатчиков, не лишая их права работать в других местах. Между 1692 и 1694 годами архитектор Алессандро Треминьон оформил эффектный портал Арсенала: «Порта Магна». В бывших корпусах зернохранилища и весельной мастерской Арсенала ныне расположен Военно-морской исторический музей. Данте Алигьери посвятил венецианскому Арсеналу 21-ю песнь «Ада» И как в венецианском арсеналеКипит зимой тягучая смола,Чтоб мазать струги, те, что обветшали,И все справляют зимние дела:Тот ладит вёсла, этот забиваетЩель в кузове, которая текла;Кто чинит нос, а кто корму клепает;Кто трудится, чтоб сделать новый струг;Кто снасти вьёт, кто паруса латает… (ru)
- 威尼斯军械库（義大利語：Arsenale di Venezia）是意大利威尼斯的历史建筑群，位于城堡区，原为国家造船厂和军械库，负责装备威尼斯的海军力量，很早即使用标准化零件进行大规模生产。 威尼斯军械库始建于1104年前后，威尼斯共和国时期，为工业革命之前欧洲最大的工业复合体。 它占地约45公顷，即威尼斯城市面积的15%。周围有2英里长的防御高墙，阻挡了人们的视线。 军械库生产威尼斯的大部分海上贸易船只，为该市带来经济财富和权力，直到1797年拿破仑征服威尼斯共和国。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- [ترسانة البندقية (بالإيطالية: Arsenale di Venezia) كانت مجمعًا مملوكًا للدولة لبناء السفن وتجميع الأسلحة في مدينة البندقية في شمال إيطاليا. كانت الدار مسؤولة عن الجزء الأكبر من القوة البحرية في البندقية خلال أواسط الألفية الميلادية الثانية. يمكن أيضًا أن توصف بأنها أول مجمع إنتاج ضخم يستخدم قطع قياسية موحدة وقابلة للتبديل. (ar)
- Arsenal ist der Name der Schiffswerft, des Zeughauses und der Flottenbasis der ehemaligen Republik Venedig. Die Bezeichnung Arsenal stammt vom arabischen Wort darsiná-a für „Arbeitsstätte“. (de)
- L'arsenal de Venise (Italien: Arsenale di Venezia), aussi appelé arsenal de la république sérénissime, est construit en 1104 sur l'initiative du doge Ordelafo Faliero. Ce chantier naval joue un rôle déterminant dans la construction de l'empire vénitien, permettant la production rapide de nombreux navires. Ceint par 3 km de murailles crénelées de briques rouges, il emploie jusqu'à 16 000 personnes à son apogée et peut être considéré à la fois par sa taille, par son ancienneté ainsi que par l'ingéniosité de sa conception et de son fonctionnement (travail à la chaîne) comme l'un des premiers sites véritablement « industriels » apparus en Europe. (fr)
- El Arsenal de Venecia (en Italiano: Arsenale di Venezia) es una antigua base naval situada en la ciudad de Venecia (Italia), en el distrito de Castello. En la actualidad se utiliza como centro de investigación, escenario de exhibición de arte contemporáneo durante la Bienal de Venecia y centro de preservación de navíos históricos. Durante la Baja Edad Media y la Edad Moderna fue un complejo formado por astilleros y armerías de propiedad estatal que jugó un papel principal en la construcción del poderío naval de la República de Venecia. (es)
- The Venetian Arsenal (Italian: Arsenale di Venezia) is a complex of former shipyards and armories clustered together in the city of Venice in northern Italy. Owned by the state, the Arsenal was responsible for the bulk of the Venetian republic's naval power from the late Middle Ages to the early modern period. It was "one of the earliest large-scale industrial enterprises in history". (en)
- 아르세날레 디 베네치아(이탈리아어: Arsenale di Venezia)는 이탈리아 베네치아에 있는 조선소이자 병기창 복합단지이다. 베네치아 비엔날레가 일부 단지 지역에서 사용된다. (ko)
- Het Arsenaal van Venetië (Italiaans: Arsenale di Venezia) was een complex van door de staat beheerde scheepswerven, en wapen- en munitiedepots samengebracht op een punt in Venetië in het noorden van Italië. Dit arsenaal was verantwoordelijk voor de zeemacht van de Republiek Venetië gedurende het grootste gedeelte van het tweede millennium na Christus. Het kan worden beschouwd als het eerste modern industriële complex door de opzet van de massaproductie met behulp van gestandaardiseerde en uitwisselbare onderdelen. (nl)
- アルセナーレ・ディ・ヴェネツィア（イタリア語: Arsenale di Venezia）は、イタリアのヴェネツィアにある中世の造船所跡。日本語でヴェネツィア国立造船所やヴェネツィア海軍工廠などと表記されることもある。ヴェネツィア共和国のヴェネツィアにある造船所を指すことが明らかな場合は、単にアルセナーレと表記されることが多い。 2013年以降、ヴェネツィアの自治体が所有権の大部分(2/3)を所有し高潮対策の水門コントロール施設やイベント場などとしており、残りは海洋史博物館や海洋軍事研究所を置いているイタリア海軍が所有している。 (ja)
- Arsenalen (Arsenale di Venezia) är ett område i norra Venedig. Platsen var ursprungligen ett varv och hamn för Venedigs flotta under stadens storhetstid. Arsenalen består av en stor hamnbassäng och de angränsande områdena. Idag används hamnen inte av båtar i någon större utsträckning. Istället har delar av området gjorts om till utställningslokaler som en del av Venedigbiennalen. Vid ingången till Arsenalen finns Pireuslejonet. (sv)
- Венеційський арсенал (італ. Arsenale di Venezia) — це комплекс колишніх корабелень та арсеналів, розташованих поруч у місті Венеція, Північна Італія. Ним володіла держава і Арсенал створив основну масу морських суден Венеційської республіки у 12-18 сторіччях. Він був «одним з найранніших в історії підприємств масового виробництва». Як частина Венеції, Арсенал включений до Світової спадщини ЮНЕСКО. (uk)
- 威尼斯军械库（義大利語：Arsenale di Venezia）是意大利威尼斯的历史建筑群，位于城堡区，原为国家造船厂和军械库，负责装备威尼斯的海军力量，很早即使用标准化零件进行大规模生产。 威尼斯军械库始建于1104年前后，威尼斯共和国时期，为工业革命之前欧洲最大的工业复合体。 它占地约45公顷，即威尼斯城市面积的15%。周围有2英里长的防御高墙，阻挡了人们的视线。 军械库生产威尼斯的大部分海上贸易船只，为该市带来经济财富和权力，直到1797年拿破仑征服威尼斯共和国。 (zh)
- L'Arsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana. Va ser una de les àrees més importants de Venècia, situada al nord del sestiere o barri de Castello. L'Arsenale Novissimo es va començar a bastir el 1473. Va permetre la creació d'un sistema similar a la producció en cadena en la qual els bucs eren construïts a les noves àrees de l'Arsenal abans de ser acabats a l'Arsenal vell. (ca)
- L'Arsenale di Venezia è un antico complesso di cantieri navali e officine che costituisce una parte molto estesa della città insulare di Venezia, alla sua estremità orientale. Fu il cuore dell'industria navale veneziana a partire dal XII secolo ed è legato al periodo più florido della vita della Serenissima: grazie alle imponenti navi qui costruite, la Repubblica Veneta riuscì a contrastare gli ottomani nel Mar Egeo e a conquistare le rotte del Nord Europa. (it)
- Arsenał w Wenecji (wł. Arsenale di Venezia) – obszerny kompleks stoczni, w których konstruowano okręty wojenne i statki handlowe na potrzeby Republiki Weneckiej. Z czasem na jego terenie powstały fabryki broni i amunicji oraz odlewnie dział. Arsenał upamiętnił Dante w XXI Pieśni Boskiej komedii, po tym jak w 1321 roku odwiedził Wenecję. W ciągu swych dziejów kompleks był wielokrotnie rozbudowywany i przebudowywany. W szczytowym okresie jego rozwoju pracowało w nim 16 tysięcy robotników, co czyniło zeń największy ośrodek produkcyjny epoki przedindustrialnej na świecie. (pl)
- O Arsenal de Veneza (em italiano: Arsenale di Venezia) é um estaleiro e base naval que teve o papel principal na construção do poderio naval da República de Veneza. Foi uma das áreas mais importantes de Veneza, juntamente com o sestiere de Castello. O Arsenal Novissimo foi iniciado em 1473 e permitiu a criação de um sistema similar à produção em série na qual os cascos eram construídos nas novas áreas do Arsenal antes de ser acabados no velho Arsenal. (pt)
- Венецианский Арсена́л (итал. Arsenale di Venezia, от араб. дар ас-синаа — мастерская) — комплексное предприятие для постройки и оснащения боевых кораблей, включающее кузницы, судоверфи, оружейные склады и различные мастерские, основанное в Венеции в 1104 году, для оснащения боевых кораблей, требовавшихся для крестовых походов, в которых участвовала Венецианская республика. После поражения от турок у Неграпонте в 1473 году был заложен третий, новейший Арсенал (итал. Arsenale Nuovissimo), который строился до 1570 года. Новейший Арсенал позволял строить большие суда до 50 метров в длину. (ru)
|
_-_The_Lion_of_Venice_on_the_pediment_of_the_arsenal.jpg){kind=link}
_-_Venezia_-_Portale_dell'Arsenale.jpg){kind=link}
_-_The_Lion_of_Venice_on_the_pediment_of_the_arsenal.jpg){kind=link}
_-_Venezia_-_Portale_dell'Arsenale.jpg){kind=link}
