| dbo:abstract
|
- أبو الحسن علي بن عيسى بن الجراح (859 - 946) (245 - 335هـ)، الوزير للمقتدر بالله والقاهر بالله، ولد سنة 245هـ وسمع الكثير، وعنه الطبراني وغيره، وكان ثقة نبيلاً فاضلاً عفيفاً، كثير التلاوة والصيام والصلاة، يحب أهل العلم ويكثر مجالستهم، أصله من الفرس، وكان من أكبر القائمين على الحلاج. وروي عنه أنه قال: كسبت سبعمائة ألف دينار أنفقت منها في وجوه الخير ستمائة ألف وثمانين ألفاً. (ar)
- Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, més conegut com a Alí ibn Issa (859-946), fou visir abbàssida. Era d'origen persa, però la família estava instal·lada a Dayr Kunna a la riba del Tigris, més avall de Bagdad. Va ocupar diversos càrrecs administratius (igual que el seu pare i un oncle). El 892 el visir va crear el diwan al-dar i Ali i el seu oncle van treballar en aquest servei a les ordres d', germà d'Ahmad. El 899 es van crear serveis independents del diwan per les províncies de l'est i de l'oest i Ali ben Isa i van ser posats al capdavant de cadascun d'aquestos diwans provincials. Als darrers anys del califat d'al-Mútamid (870-892) van esclatar dissensions entre la família dels al-Djarrah d'una banda i Ahmad i Ali ben al-Furat de l'altra. L'afer va arribar al punt més àlgid a la mort del califa al-Muktafi (902-908) el 908 i el va succeir el seu germà al-Muqtadir (908-932) per les intrigues dels Ibn al-Furat. Els al-Djarrah van conspirar contra el nou califa en favor d'Abd Allah ben al-Mutazz; en l'efímer govern d'aquest Ali ben Isa fou visir, i per això quan Al-Muqtadir fou restaurat, el va enviar a l'exili a la Meca. Va restar sota vigilància mentre Ibn al-Furat fou visir fins a la seva caiguda el 912. El 913 fou cridat a ocupar el càrrec de visir en lloc d'Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani, sota imposició del general Munis. Va ocupar el càrrec quatre anys. Va intentar posar en ordre les finances de l'estat, però la reducció de les despeses del califa no va agradar a aquest. Va enviar (913/914) una ambaixada als càrmates que va acordar un intercanvi de presoners; un nou pacte es va fer el 915/916. La inactivitat càrmata durant uns quants anys va fer que fos acusat més tard de col·laborar amb aquesta secta. El 914 va fer una expedició contra els fatimites d'Egipte i el 916 contra rebels de l'Iraq. Com que les tropes aquarterades a Bagdad no van rebre la paga, es van amotinar i poc temps després Ali fou destituït (917) Ibn al-Furat fou nomenat altre cop visir perquè va prometre grans sumes al califa i a la seva mare i aprofitant la influència de la cortesana , a la que Ali ben Isa havia ofès. Ibn Isa fou jutjat acusat de donar suport a la revolat de Abul Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad (conegut com a Yusuf al-Sadj o sigui Yusuf el sadjida) que havia esclatat el 912, poc abans del seu nomenament. El 918 el califa el va cridar per consultar-li a qui havia de nomenar al lloc d'Ibn al-Furat; el juliol aquest any fou destituït i nomenat Hamid ben al-Abbas; aquest no va fer bé la feina i Ali va ser nomenat el seu adjunt, exercint de fet el poder efectiu. Hamid va voler recuperar la seva autoritat i va imposar pel seu compte taxes complementaria a tres ciutats, Sawad, al-Ahwaz i Esfahan; el resultat fou una pujada del preu del gra a Bagdad seguida d'aldarulls al càrrec. En endavant Ali va haver d'agafar els afers directament però no va acceptar oficialment el càrrec de visir que se li va oferir el 921/922. Les seves mesures econòmiques foren impopulars però calia recaptar per fer front a les despeses d'una expedició contra els fatimites i contra Yusuf al-Sadj. La impopularitat de les mesures va tornar a Ibn al-Furat al poder el 923. Ara Ali fou acusat de tenir relacions amb els càrmates que 4 dies després de la destitució havien saquejat Bàssora. Va ser obligat a pagar una forta quantitat i fou torturat pel fill d'Ibn al-Furat, al-Muhassin. Finalment se'l va posar en residència vigilada a la Meca, on va patir diversos intents d'assassinat per part de l'encarregat de la seva vigilància; després fou enviat a l'exili a Sana i hi va restar fins al 924 quan Ibn al-Furat fou executat. Llavors fou nomenat inspector de Síria i Egipte. El 927 fou cridat altre cop a exercir de visir, aquesta vegada amb el títol. La debilitat de l'estat havia encoratjat als romans d'Orient que havien conquerit Samosata i els càrmates es van apoderar de Kufa, van derrotar Yusuf al-Sadj (enviat pel califa al que ara era altre cop lleial) prop de la ciutat (febrer del 928) i van avançar fins a Bagdad que van estar a punt d'ocupar. Ali va haver de demanar fons privats del califa i la seva mare per pagar les despeses de la defensa. i augmentar el sou dels soldats amotinats. Va dimitir desesperat però el califa li refusà la dimissió; passat el perill fou destituït (928) i empresonat. El 929 el califa fou deposat per segona vegada, i Ali fou alliberat. Quan el califa fou restaurat al cap de poc, el general Munis, amic d'Ali, va imposar el nomenament d'aquest com a i el 920 al front dels diwans i conseller del seu cosí i després del seu successor com a visir, . El 931 va ser nomenat el seu cosí , amb el qual estava en males relacions, fou enviat a l'exili a la seva vila natal de Dayr Kunna, però fou breu i aviat va poder tornar. Sota el nou califa al-Qahir (932-934) va tenir un petit càrrec en el departament de finances. Després, amb al-Radi (934-940, fill d'al-Muqtadir) fou altre cop arrestat i exiliat a prop de Dayr Kunna, sota proposta d'Ibn Mukla, però aquest mateix li va haver de demanar el 935 que negociés la pau amb l'hamdànida Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, que s'havia apoderat de Mossul (de la que havia estat expulsat poc abans), i que finalment fou reconegut com a governador pel califa. Ali havia estat acusat de contactes amb l'hamdànida. El 936 Ali va refusar el càrrec de visir però va acceptar la d'assistent del seu germà Abd al-Rahman, que va exercir durant tres mesos. Amb el califa al-Muttaqi (940-944, germà d'al-Radi) va exercir altre cop com a mazalim, per després ser altre cop adjunt d'Abd al-Rahman per uns quants dies (poc més d'una setmana). Després es va retirar dels afers polítics. Va intervenir únicament el 944 per aconsellar l'entrega als romans d'Orient d'un relíquia cristiana (coneguda per la imatge d'Edessa) a canvi de la promesa grega de no atacar la ciutat d'Edessa. El gener del 946 va arribar a Bagdad el buwàyhida . Va morir sis mesos després l'1 d'agost del 946. Va deixar dos fills de dones diferents: Ibrahim (+961) que fou secretari d'al-Muti (946-974, germà d'al-Muttaqi) i Isa (915-1001), secretari d'al-Tai (974-991, fill d'al-Muti) (ca)
- ʿAlī ibn ʿĪsā ibn Dā'ūd ibn al-Jarrāḥ (Dayr Qunna, 859 – Baghdad, 1 August 946), was a Persian official of the Abbasid Caliphate. Descended from a family with long history of service in the Abbasid government, he rose to power in the Abbasid court, serving as vizier in 913–917, 918–923, and 927–928. Ali ibn Isa's political career, coinciding with the terminal decline of the Abbasid state, was turbulent, marked by a power struggle with his rival Abu'l-Hasan Ali ibn al-Furat and his supporters, resulting in frequent periods of exile. In contrast to the largesse and extravagance of Ibn al-Furat, Ali ibn Isa was austere and a determined opponent of corruption, which earned him many enemies. Nevertheless, he was later remembered as the "good vizier" for his administrative talent and honesty. (en)
- Ali ibne Issa ibne Daúde Aljarrá foi um oficial de origem persa do Califado Abássida. Descendente de uma família com longa história de serviço no governo abássida, ascendeu ao poder na corte califal, servindo como vizir em 913-917, 918–923 e 927–928. Sua carreira política, coincidindo com o declínio terminou do Estado abássida, foi turbulenta, marcada por uma luta de poder contra seu rival Alboácem Ali ibne Alfurate e seus apoiantes, resultando em períodos frequentes de exílio. Em contraste a generosidade e extravagância de ibne Alfurate, Ali foi austero e um oponente determinado da corrupção, o que lhe rendeu muitos inimigos. No entanto, foi mais tarde lembrado como o "bom vizir" por seu talento administrativo e honestidade. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- أبو الحسن علي بن عيسى بن الجراح (859 - 946) (245 - 335هـ)، الوزير للمقتدر بالله والقاهر بالله، ولد سنة 245هـ وسمع الكثير، وعنه الطبراني وغيره، وكان ثقة نبيلاً فاضلاً عفيفاً، كثير التلاوة والصيام والصلاة، يحب أهل العلم ويكثر مجالستهم، أصله من الفرس، وكان من أكبر القائمين على الحلاج. وروي عنه أنه قال: كسبت سبعمائة ألف دينار أنفقت منها في وجوه الخير ستمائة ألف وثمانين ألفاً. (ar)
- Ali ibne Issa ibne Daúde Aljarrá foi um oficial de origem persa do Califado Abássida. Descendente de uma família com longa história de serviço no governo abássida, ascendeu ao poder na corte califal, servindo como vizir em 913-917, 918–923 e 927–928. Sua carreira política, coincidindo com o declínio terminou do Estado abássida, foi turbulenta, marcada por uma luta de poder contra seu rival Alboácem Ali ibne Alfurate e seus apoiantes, resultando em períodos frequentes de exílio. Em contraste a generosidade e extravagância de ibne Alfurate, Ali foi austero e um oponente determinado da corrupção, o que lhe rendeu muitos inimigos. No entanto, foi mais tarde lembrado como o "bom vizir" por seu talento administrativo e honestidade. (pt)
- Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, més conegut com a Alí ibn Issa (859-946), fou visir abbàssida. Era d'origen persa, però la família estava instal·lada a Dayr Kunna a la riba del Tigris, més avall de Bagdad. Va ocupar diversos càrrecs administratius (igual que el seu pare i un oncle). El 892 el visir va crear el diwan al-dar i Ali i el seu oncle van treballar en aquest servei a les ordres d', germà d'Ahmad. El 899 es van crear serveis independents del diwan per les províncies de l'est i de l'oest i Ali ben Isa i van ser posats al capdavant de cadascun d'aquestos diwans provincials. (ca)
- ʿAlī ibn ʿĪsā ibn Dā'ūd ibn al-Jarrāḥ (Dayr Qunna, 859 – Baghdad, 1 August 946), was a Persian official of the Abbasid Caliphate. Descended from a family with long history of service in the Abbasid government, he rose to power in the Abbasid court, serving as vizier in 913–917, 918–923, and 927–928. (en)
|
