| dbo:abstract
|
- Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil —àrab: الصالح إسماعيل, aṣ-Ṣāliḥ Ismāʾīl—, conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din, (c. 1203-1251) va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245. Era un dels diversos fills d'al-Àdil i va rebre del seu pare els governs de Bosra i Sawad (a l'est del llac Tiberíades). Sota el seu germà al-Muàddham ibn al-Àdil (1218-1227) va conservar els governs fins al 1225, quan fou deposat i enviat a Damasc, segurament per haver participat en el complot del magnat local Ibn en el-Kaki. El 1227 va morir el seu germà, va recuperar el govern de Bosra i Sawad com a vassall d'an-Nàssir Dawud (1227-1229) fill i successor d'al-Muàddham. Dawud va perdre Damasc per l'acció conjunta d'al-Àixraf ibn al-Àdil (1229-1237) i el germà d'aquest al-Kàmil ibn al-Àdil, els dos germans d'al-Sàlih Ismaïl, que fou confirmat als seus governs (maig/juny de 1229). El mateix any fou enviat per al-Kamil per conquerir Hamat per donar-la a al-Mudhàffar Sulayman i va dirigir el contingent que va conquerir Baalbeck per a al-Àixraf ibn al-Àdil. En alguns moments va governar Damasc com a lloctinent d'al-Àixraf ibn al-Àdil (i és citat l'estiu del 1231); va prendre part a la campanya contra el sultanat de Rum del 1233/1234. A la mort d'al-Àixraf l'agost de 1237, que no deixava fills, va esdevenir governador de Damasc, governant també a Baalbek i sent reconegut per d'Homs (1186-1240) i per an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep (1236-1260). Uns mesos després, al febrer de 1238, deixava Damasc al seu germà al-Kamil, podent conservar Baalbek, al-Bika, Bosra i Sawad. Al-Kamil va morir poc després el març de 1238 i en circumstàncies complicades Salih va recuperar Damasc (setembre de 1239). Per mantenir-se enfront d'as-Sàlih Ayyub, al que va arrabassar Damasc, que aleshores era sultà d'Egipte, va fer aliances amb Alep, Karak i Rum i amb bandes de corasmis, i fins i tot amb els francs als que va oferir Jerusalem, Sidó i el castell de Belfort. El 1243 va ajustar la pau amb as-Sàlih Ayyub però no fou de gaire durada. Llavors Ismaïl va formar una coalició amb els francs que fou derrotada pels mercenaris corasmis d'Ayyub entre Gaza i Ascaló l'octubre de 1244 (Batalla de la Forbie). Assetjada Damasc, Ayyub hi va entrar l'octubre de 1245. El 1246 va Ismaïl va perdre també Baalbek i Bosra i es va haver de refugiar a Alep el governant de la qual, an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, li va oferir protecció. Ayyub va morir el 1249 i el seu fill i successor Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub el 1250, els mamelucs van establir el seu règim a Egipte. Ism aïl va participar en l'expedició que pretenia recuperar el control, però les forces sirianes, manades per an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep, foren derrotades a Kura el febrer del 1251. Ismaïl fou fet presoner sent executat el 19 de febrer al cementiri de Karafa al Caire. (ca)
- Al-Malik al-Salih Imad al-Din Ismail bin Saif al-Din Ahmad better known as al-Salih Ismail (Arabic: الصالح إسماعيل) was the Ayyubid sultan based in Damascus. He reigned twice, once in 1237 and then again from 1239 to 1245. In 1237, al-Salih Ismail's brother, al-Ashraf, the ruler of Damascus died. Ismail succeeded him and two months later, the Ayyubid sultan of Egypt, al-Kamil, sent forces to besiege the city. Ismail had the suburbs of Damascus burned to prevent the Egyptian forces shelter. On al-Kamil's death his son al-Adil II occupied Damascus after his brother al-Salih Ayyub, the ruler of al-Jazira, revealed his intentions to succeed al-Kamil as sultan in Egypt. Ayyub was invited to take over Damascus by some of the local governors of Syria and accomplished the conquest in December 1238. Initially, Ismail, who was already governor (emir) of Bosra and Baalbek, allied himself with Ayyub. In August 1239, Ayyub began pressuring Ismail to join him at Nablus for the campaign to take over Egypt from al-Adil II. Ismail promised to come as soon as he could equip his forces, but meantime, he would send his son al-Mansur Mahmud with a small contingent. Eventually Ayyub began to grow suspicious of Ismail's perceived procrastination and sent a noted physician, Sa'd al-Din al-Dimashqi, to find out what his vassal was doing. Ismail's vizier discovered Ayyub's scheme and secretly forged al-Dimashqi's recordings to mislead Ayyub into thinking Ismail was indeed on his way to Nablus. When he felt ready enough, he requested from Ayyub the return of al-Mansur Mahmud to Baalbek where he would administer affairs while he was absent on the campaign for Egypt. Ayyub complied. Ismail, with the support of the Ayyubids of Kerak, Hama and Homs, captured Damascus from Ayyub in September 1239. Ayyub was abandoned by his troops and taken captive by local Bedouin who transferred him to al-Nasir Dawud's control. This ushered in an era of future rivalry between Ismail and Ayyub. Ayyub eventually ascended to rule the Egypt-based sultanate with Dawud's help, but he soon quarreled with him. Dawud and Ismail had reconciled and decided to establish an alliance with the Crusaders to prevent Ayyub from conquering their territories. In July 1240 during the Barons' Crusade, an agreement was brokered via Theobald I of Navarre, with the Crusaders allying with Damascus against Egypt. The Crusaders would secure the southern border of Palestine from Ayyub, while Ismail was forced to effectively cede all of the land west of the Jordan River that Saladin had gained for the Ayyubids in 1187, including Jerusalem, Bethlehem, Gaza, and Nablus. Ismail also gave up his own fortresses in Hunin, Tiberias, Beaufort, and Safad. The terms of the treaty provoked outcries and consternation throughout the Arab world, and Muslim imams denounced Ismail because of the loss of Jerusalem. (en)
- Al-Malik as-Salih Imad ad-Din Ismaʿil (arabisch الملك الصالح عماد الدين إسماعيل, DMG al-Malik aṣ-Ṣāliḥ ʿImād ad-Dīn Ismāʿīl; * um 1200; † 1250) war Sultan von Damaskus. Er war ein Sohn des der Ayyubiden-Sultans al-Adil I. und Bruder von al-Kamil. (de)
- Al-Malik es-Salih Imad ed-Din Isma’il ou plus simplement Al-Salih Isma’il (v.1200 † 1250) est sultan de Damas en 1237 et de 1239 à 1245. Il est fils du sultan ayyoubide Al-Adel. (fr)
|
