| dbo:abstract
|
- Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de , a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan. En temps clàssics es deia Aegea i és esmentat per Pausànies (v.21.11); a les monedes apareix amb el nom grec d'Aigai, igual que la capital reial de Macedònia. També l'esmenta Tàcit als seus Annals (XIII:8). En aquesta ciutat va estudiar Apol·loni de Tíana al segle i. Hi fou martiritzat Tal·lelau en temps de Numerià (283-284), sant a l'església grega. Fou també probablement la ciutat natal dels sants Cosme i Damià (del segle iv). A l'edat mitjana fou coneguda com a Al·leàs pels catalanoparlants, Laiazo, Laiasso, Layazo o Lajazzo, o altres escriptures semblants (o Ajazzo o Ajas), i pels francs com Laias. Era el punt d'arribada del comerç que passava per Anatòlia, arribava a Pèrsia i a l'Àsia Central, i anava fins a la Xina. La creació dels estats francs al Llevant al final el segle xi va incrementar la seva importància. L'ambaixador genovès Ogerio di Pallo va obtenir (1201) del rei Lleó II d'Armènia Menor la franquícia duanera i l'establiment de magatzems o dipòsits a Sis, Mamistra i Tars. El 1215 el vescomte (és a dir el cònsol) genovès a Cilícia, Ugone Ferrario, va aconseguir l'extensió dels privilegis. Venècia va obtenir també privilegis per l'ambaixada de Jacopo Bodoaro el 1201, però menys importats que les genoveses. Fou atacada sense èxit pels mamelucs el 1266. La caiguda d'Antioquia el 1268 i la d'Acre el 1291 van augmentar extraordinàriament la seva importància com a punt màxim del comerç de Llevant, ja que l'altre port important, Korikos, era més a l'oest. Els armenis tenien un lloc duaner a la rodalia de Lajazzo, al golf d'Alexandreta, lloc que els francs anomenaven la Portelle i en general Portella (moderna Sakaltutan). Les taxes a Alexandria (Egipte) eren més altes i Lajazzo competia amb èxit; allí arribaven tota classe de mercaderies i tota mena de mercaders de Gènova, Venècia, Pisa, Barcelona, Florència, Marsella, i altres llocs. Productes principals eren les espècies (el pebre, el gingebre, la canyella, el nard, el girofle, la nou moscada) les perles de l'Índic i els diamants del Deccan, les fustes de sàndal, l'índigo, les sedes, els tapissos i estores, els brodats, el ferro del Taure, la fusta dels boscos de Cilícia, llanes de les cabres d'Armènia, el cotó cilici d'excel·lent qualitat, i altres productes. El 1271 el rei Lleó III d'Armènia Menor i la República de Venècia van signar un tractat on ja es parla d'un batlle venecià a la ciutat, i certament hi tenia serveis marítims regulars amb Xipre. Marco Polo va visitar la ciutat el 1271 i la va descriure com una gran vila comercial el 1298. També el comerç genovès era important i les actes notarials en mostren molts detalls. Els genovesos compraven tots els productes esmentats i portaven a Cilícia vi, oli, draps, i altres productes. El 1275 va patir un ataca mameluc. El 1288 el rei Lleó III i l'almirall genovès Benedetto Zaccaria van arribar a un nou acord que va regular la colònia genovesa a Lajazzo, que tenia al capdavant seu un vescomte o cònsol. Els florentins tenien com a principals comerciants a la ciutat a la família Bardi (banquers i comerciants) amb un agent notable que es deia Pegolotti (autor del tractat sobre la "Practica della mercatura"; els florentins van obtenir franquícia duanera el 1335. El 1294 es va lliurar davant Lajazzo una batalla naval entre genovesos i venecians, en la qual els primers van obtenir la victòria. Alguns erudits creuen que Marco Polo fou fet presoner en aquesta batalla. Els mamelucs pels quals Lajazzo era una competència amb el seu port d'Alexandria, van assaltar la ciutat diverses vegades, principalment el 1322 (al-Nasir Muhammad, que la va saquejar però la va retornar en el tractat de pau del 1325) i el 1337, però no hi van restar. Finalment el 25 de maig de 1347 la van ocupar de manera permanent i la van destruir.Va començar la seva decadència accentuada perquè els sediments del riu eixamplaven la boca a la desembocadura i tota la zona a l'entoprn va esdevenir un camp de maresmes. No obstant el 1400 encara era un districte de la província mameluca d'Alep. Va passar als otomans el 1517. Sota els otomans fou un kaza de l'eyalat d'Adana. (ca)
- Οι Αιγές (αρχαία ελληνικά: Αιγαί ή Αιγαιαί) ήταν στρατιωτική μακεδονική αποικία των χρόνων του Μεγάλου Αλεξάνδρου ή των Σελευκιδών στην παραλιακή Κιλικία. Την πόλη αναφέρει και ο Παυσανίας (6 21.11). Στη νεόδμητη πόλη προσήλθαν Μακεδόνες άποικοι από τις Αιγές, την πρώην πρωτεύουσα των Αργεαδών. Η πόλη ήταν φημισμένη για το ιερό του Ασκληπιού (Ασκληπιείον) που καταστράφηκε από Χριστιανούς τον 4ο αιώνα. Ήταν σπουδαίο κέντρο των Σελευκιδών, ώσπου περιήλθε στο Ρωμαίο στρατηγό Πομπήιο το 64 π.Χ. Τις Αιγές αναφέρει και ο ιστορικός Τάκιτος («Χρονικά», XIII) Στην πόλη πραγματοποίησε ο Απολλώνιος ο Τυανεύς τις πρώτες του μελέτες στις αρχές του 1ου αιώνα, ενώ αργότερα εκεί μαρτύρησε ο στα χρόνια του Νουμεριανού (283-284), του οποίου η μνήμη τιμάται στις 20 Μαΐου. Δεν αποκλείεται να υπήρξε και η γενέθλιος πόλη των Αγίων Αναργύρων, Κοσμά και Δαμιανού, που έδρασαν στις αρχές του 4ου αιώνα. Κατά το δεύτερο ήμισυ του 13ου αιώνα κατέστη σημαντικό λιμάνι του αρμενικού βασιλείου της Κιλικίας. Ιδιαίτερα μετά την πτώση της Πτολεμαΐδος της Παλαιστίνης, οι Αιγές (γνωστή και ως Laiazzo στο Μεσαίωνα) προήχθησαν σε κέντρο συναλλαγών μεταξύ Ανατολής και Δύσης. Από την πόλη των Αιγών ξεκίνησε το μακρινό του ταξίδι για την Κίνα ο Μάρκο Πόλο το 1271. Με τη Ναυμαχία των Αιγών το 1294, οι Γενουάτες συνέτριψαν τον Ενετικό στόλο και ορισμένοι μάλιστα μελετητές πιστεύουν ότι ο Μάρκο Πόλο συνελήφθη τότε αιχμάλωτος. Το 1347 η πόλη περιήλθε στην κυριαρχία των Μαμελούκων Τούρκων και αργότερα, με την οθωμανική κατοχή ανήκε στην περιφέρεια των Αδάνων. Βρέθηκε τετράδραχμο νόμισμα της περιόδου του 215/6 μ.Χ. που έγραφε από την μια όψη: ΑΙΓΕΑΙΩΝ ΑΝΤΩΝΕΙΝΟΥ ΠΟΛΕΩC και από την άλλη: ΜΑΚΕΔΟΝΙΚΗC ΕΥΓΕΝΟΥC. Απεικόνιζε την θεότητα του Ασκληπιού που κρατούσε φίδι. Στην θέση της αρχαίας πόλης υπάρχει η σημερινή Ayas της Τουρκίας. (el)
- Aigeai (Αἰγέαι, auch Αἰγαὶ, Aigai, Aegeae) war eine antike Stadt und gehörte zum Ebenen Kilikien (Kilikia Pedias). Unter dem Namen Ayas (armenisch Այաս) ist sie heute ein Ortsteil von Yumurtalık in der türkischen Provinz Adana. Im Mittelalter war der Name der Stadt Ayas, bei italienischen Handelsreisenden war sie als Ajazzo oder Lajazzo bekannt. (de)
- Aegae or Aigai (Ancient Greek: Αἰγαὶ), or Aegaeae or Aigaiai (Αἰγαῖαι), or Aegeae or Aigeai (Αἴγεαι), was a town on the coast of ancient Cilicia, on the north side of the Bay of Issus. It is now separated from the outlet of the Pyramus (the modern Ceyhan) by a long narrow estuary called Gulf of Alexandretta. In Strabo's time it was a small city with a port. Aegae was a Greek town, but the origin of it is unknown. A Greek inscription of the Roman period has been discovered there; and under the Roman dominion it was a place of some importance. Tacitus calls it Aegeae. It was Christianised at an early date, and while no longer retaining a residential bishop, remains a titular see of the Roman Catholic Church, under the name of Aegeae. Its site is located near the modern Yumurtalık. (en)
- Ayas (armene: Այաս , malnovgreke: Αιγαιαι , Aegeae, france: Layas, itale: La Giazza, Laiazzo) estas urbeto en la distrikto Yumurtalık, en la provinco Adana, Turkio, situanta oriente de la rivero Ceyhan. Ĝi estis la antikva Aegea kaj mezepoka Ajazzo aŭ Lajazzo. Ĝi pasis inter la mamelukoj kaj armenoj plurajn fojojn en la 13-a kaj 14-a jarcentoj, kaj estis definitive prenita de la mamelukoj en 1347. Poste ĝi estis prenita de la Otomana Imperio. (eo)
- Ayas es el antiguo nombre del puerto de la ciudad-distrito de Yumurtalık, cerca de Adana y perteneciente a la provincia de Adana, en el sureste de Turquía. (es)
- Laiazzo, o anche Ajazzo o Lajazzo sono i nomi medievali della piccola città di Ayas, oggi Yumurtalık, che si trova nel distretto di Yumurtalık, nella Provincia di Adana, in Turchia, ad est della foce del fiume , sul Golfo di Alessandretta. In antichità si chiamava invece Ægea o Aegeae. (it)
- Ayaş (Adana) (Armeens: Այաս), (Aegae Oudgrieks: Αἰγαὶ), (Venetiaans: Aiazzo) is een antieke en middeleeuwse havenstad in het zuiden van het huidige Turkije, gelegen in de Golf van Iskenderun ook wel bekend als Golf van Alexandretta of historisch: De Armeense Golf een gedeelte van de Middellandse Zee in de nabijheid van het huidige Turkse . Deze plaats moet niet verward worden met het op 220 km ten westen van deze gelegen gelijknamige plaats Ayaş (Mersin) die ligt nabij de ruïnes van de Cilicische en antiek Romeinse stad Elaiussa Sebaste (nl)
- Айас (Аяс, тур. Ayas, арм. Այաս, фр. Layas, итал. La Giazza, Laiazzo) — город-порт на побережье Средиземного моря в Киликии, в современном районе Юмурталык турецкого ила Адана. В Средние века — крупнейший порт Киликийского армянского царства и один из центров международной торговли; был известен как «Золотой порт Армении» или «Золотой порт многих кораблей». (ru)
- Айас, Аяс — (вірм. Այաս, фр. Layas, італ. La Giazza, Laiazzo) — місто-порт на узбережжі Середземного моря в Кілікії, в районі турецького) ілу Адана. У середньовіччі — найбільший порт Кілікійського царства та один з центрів міжнародної торгівлі; був відомий як «Золотий порт Вірменії» або «Золотий порт багатьох кораблів». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Aigeai (Αἰγέαι, auch Αἰγαὶ, Aigai, Aegeae) war eine antike Stadt und gehörte zum Ebenen Kilikien (Kilikia Pedias). Unter dem Namen Ayas (armenisch Այաս) ist sie heute ein Ortsteil von Yumurtalık in der türkischen Provinz Adana. Im Mittelalter war der Name der Stadt Ayas, bei italienischen Handelsreisenden war sie als Ajazzo oder Lajazzo bekannt. (de)
- Ayas (armene: Այաս , malnovgreke: Αιγαιαι , Aegeae, france: Layas, itale: La Giazza, Laiazzo) estas urbeto en la distrikto Yumurtalık, en la provinco Adana, Turkio, situanta oriente de la rivero Ceyhan. Ĝi estis la antikva Aegea kaj mezepoka Ajazzo aŭ Lajazzo. Ĝi pasis inter la mamelukoj kaj armenoj plurajn fojojn en la 13-a kaj 14-a jarcentoj, kaj estis definitive prenita de la mamelukoj en 1347. Poste ĝi estis prenita de la Otomana Imperio. (eo)
- Ayas es el antiguo nombre del puerto de la ciudad-distrito de Yumurtalık, cerca de Adana y perteneciente a la provincia de Adana, en el sureste de Turquía. (es)
- Laiazzo, o anche Ajazzo o Lajazzo sono i nomi medievali della piccola città di Ayas, oggi Yumurtalık, che si trova nel distretto di Yumurtalık, nella Provincia di Adana, in Turchia, ad est della foce del fiume , sul Golfo di Alessandretta. In antichità si chiamava invece Ægea o Aegeae. (it)
- Ayaş (Adana) (Armeens: Այաս), (Aegae Oudgrieks: Αἰγαὶ), (Venetiaans: Aiazzo) is een antieke en middeleeuwse havenstad in het zuiden van het huidige Turkije, gelegen in de Golf van Iskenderun ook wel bekend als Golf van Alexandretta of historisch: De Armeense Golf een gedeelte van de Middellandse Zee in de nabijheid van het huidige Turkse . Deze plaats moet niet verward worden met het op 220 km ten westen van deze gelegen gelijknamige plaats Ayaş (Mersin) die ligt nabij de ruïnes van de Cilicische en antiek Romeinse stad Elaiussa Sebaste (nl)
- Айас (Аяс, тур. Ayas, арм. Այաս, фр. Layas, итал. La Giazza, Laiazzo) — город-порт на побережье Средиземного моря в Киликии, в современном районе Юмурталык турецкого ила Адана. В Средние века — крупнейший порт Киликийского армянского царства и один из центров международной торговли; был известен как «Золотой порт Армении» или «Золотой порт многих кораблей». (ru)
- Айас, Аяс — (вірм. Այաս, фр. Layas, італ. La Giazza, Laiazzo) — місто-порт на узбережжі Середземного моря в Кілікії, в районі турецького) ілу Адана. У середньовіччі — найбільший порт Кілікійського царства та один з центрів міжнародної торгівлі; був відомий як «Золотий порт Вірменії» або «Золотий порт багатьох кораблів». (uk)
- Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de , a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan. El 1294 es va lliurar davant Lajazzo una batalla naval entre genovesos i venecians, en la qual els primers van obtenir la victòria. Alguns erudits creuen que Marco Polo fou fet presoner en aquesta batalla. Va passar als otomans el 1517. Sota els otomans fou un kaza de l'eyalat d'Adana. (ca)
- Οι Αιγές (αρχαία ελληνικά: Αιγαί ή Αιγαιαί) ήταν στρατιωτική μακεδονική αποικία των χρόνων του Μεγάλου Αλεξάνδρου ή των Σελευκιδών στην παραλιακή Κιλικία. Την πόλη αναφέρει και ο Παυσανίας (6 21.11). Στη νεόδμητη πόλη προσήλθαν Μακεδόνες άποικοι από τις Αιγές, την πρώην πρωτεύουσα των Αργεαδών. Η πόλη ήταν φημισμένη για το ιερό του Ασκληπιού (Ασκληπιείον) που καταστράφηκε από Χριστιανούς τον 4ο αιώνα. Ήταν σπουδαίο κέντρο των Σελευκιδών, ώσπου περιήλθε στο Ρωμαίο στρατηγό Πομπήιο το 64 π.Χ. Τις Αιγές αναφέρει και ο ιστορικός Τάκιτος («Χρονικά», XIII) Στην πόλη πραγματοποίησε ο Απολλώνιος ο Τυανεύς τις πρώτες του μελέτες στις αρχές του 1ου αιώνα, ενώ αργότερα εκεί μαρτύρησε ο στα χρόνια του Νουμεριανού (283-284), του οποίου η μνήμη τιμάται στις 20 Μαΐου. Δεν αποκλείεται να υπήρξε και η γεν (el)
- Aegae or Aigai (Ancient Greek: Αἰγαὶ), or Aegaeae or Aigaiai (Αἰγαῖαι), or Aegeae or Aigeai (Αἴγεαι), was a town on the coast of ancient Cilicia, on the north side of the Bay of Issus. It is now separated from the outlet of the Pyramus (the modern Ceyhan) by a long narrow estuary called Gulf of Alexandretta. In Strabo's time it was a small city with a port. Aegae was a Greek town, but the origin of it is unknown. A Greek inscription of the Roman period has been discovered there; and under the Roman dominion it was a place of some importance. Tacitus calls it Aegeae. It was Christianised at an early date, and while no longer retaining a residential bishop, remains a titular see of the Roman Catholic Church, under the name of Aegeae. (en)
|
