| rdfs:comment
| - Das Liberum Veto (lateinisch veto ‚ich verbiete‘) war ein Einspruchsrecht im polnischen Adelsparlament, dem Sejm. Dort hatte jeder Abgeordnete ab dem 16. Jahrhundert das Recht, sein Veto einzulegen, da Entscheidungen einstimmig gefällt werden mussten. In diesem Fall wurden sämtliche zuvor gefallenen Entscheidungen der Sejmsitzung ungültig. (de)
- El liberum veto (expresión en latín para "libre veto") fue un mecanismo de tipo parlamentario en el Reino de Polonia-Lituania creado en la época de la Libertad Dorada de dicho Estado, en vigor desde 1573 hasta la extinción de Polonia-Lituana en 1795 como resultado de las Particiones de Polonia. (es)
- Liberum veto (z łac. „wolne nie pozwalam”) – zasada ustrojowa Rzeczypospolitej Obojga Narodów, dająca prawo każdemu z posłów biorących udział w obradach Sejmu do zerwania go i unieważnienia podjętych na nim uchwał. (pl)
- Het liberum veto was een principe in de Sejm, het parlement van het Pools-Litouwse Gemenebest, dat het een enkele parlementariër toestond om een wetsvoorstel van de agenda te verwijderen, door het uitspreken van de woorden "nie pozwalam" (ik sta het niet toe). De herhaaldelijke toepassing van dit vetorecht heeft uiteindelijk geleid tot de ondergang van de Pools-Litouwse adelsrepubliek. (nl)
- Liberum veto — принцип одноголосного прийняття рішень, який у головних рисах утвердився у сеймовій практиці Республіки Обидвох Націй (Речі Посполитої) наприкінці XVI ст. (uk)
- 自由否決權（拉丁語：Liberum veto）是波兰立陶宛联邦的国会制度之一。它是一种一致赞同形式的投票法，其允许众议院成员强行终止进行中的会议并取消当前会议所通过的立法。任何一名众议员只需喊出：“Sisto activitatem”（拉丁语“我停止活动！”）或：“Nie pozwalam”（波兰语“我不许！”）即可。 在波兰立陶宛众议院的审议中，该项权利于17世纪中叶起至18世纪末通行。其基础是全波兰立陶宛贵族的平等性，由于他们是平等的，故众议院的议案必须一致通过。自由否决权是联邦政治系统至关重要的一部分，它加强了体制中的民主因素并限制了王权，这一权利与当时欧洲盛行的强力决策（绝对君主制）南辕北辙。 许多历史学家认为，自由否决权是波兰立陶宛联邦政治体制衰退的罪魁祸首，此言于18世纪尤确。当波兰立陶宛外部势力向众议员行贿以瘫痪议程，当波兰最终被瓜分、占领、主宰并操纵近两百年时，自由否决权似乎成为了这一切的诱因。 写道：“自由否决权成了波兰以往无政府状态的邪恶象征。”1573至1763年间，举行了共计约150场众议院会议，其中约三分之一没有通过任何法案，大多是由于自由否决权之故。欧洲俗语“”即是从这种显而易见的瘫痪中引申出来的。 (zh)
- El Liberum veto (del llatí: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la República de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polonès) forçar la suspensió de la sessió en curs i anul·lar-ne tot el contingut ja aprovat. El diputat que en volia l'anul·lació i suspensió només havia de cridar «Nie pozwalam!» (del polonès: no ho autoritzo!). El dispositiu en qüestió parteix del principi que tots els nobles polonesos són iguals entre ells i, per tant, les mesures preses al Sejm havien de ser acceptades per unanimitat. El Liberum Veto és l'un dels punts clau del sistema polític de l'anomenada República de les Dues Nacions atès que permetia el control del poder reial i en reforçava els elements democràtics, tot i haver d'estimar-se aq (ca)
- Liberum veto (česky „svoboda zakázat“) byl právní princip, který umožňoval jakémukoliv poslanci v polském sejmu, aby svým nesouhlasným prohlášením zrušil usnesení sejmu. Tento princip vzešel z tradice, že je potřeba udržet naprostou jednotu v usneseních týkajících se všech částí Polsko-litevské unie a zároveň garantovat určitou míru náboženské svobody. Poprvé bylo použito v polovině 17. století a velmi často začalo být zneužíváno v 1. polovině 18. století. Za tímto zneužíváním stáli mnohdy poslanci podplacení sousedními mocnostmi, především Ruskem a Pruskem. Po dobu 30 let vlády Augusta III. (1734-1763), se stalo pouze jednou, aby nebyla legislativní snaha sejmu zablokována tímto právem. To zcela paralyzovalo centrální vládu a Polsko bylo de facto řízeno magnáty a provinčními shromážděními (cs)
- The liberum veto (Latin for "free veto") was a parliamentary device in the Polish–Lithuanian Commonwealth. It was a form of unanimity voting rule that allowed any member of the Sejm (legislature) to force an immediate end to the current session and to nullify any legislation that had already been passed at the session by shouting either Sisto activitatem! (Latin: "I stop the activity!") or Nie pozwalam! (Polish: "I do not allow!"). The rule was in place from the mid-17th century to the late 18th century in the Sejm's parliamentary deliberations. It was based on the premise that since all Polish noblemen were equal, every measure that came before the Sejm had to be passed unanimously. The liberum veto was a key part of the political system of the Commonwealth, strengthening democratic eleme (en)
- Le liberum veto (formule dérivée d'une phrase en latin signifiant « j'interdis librement »), était un outil parlementaire de veto en usage dans la Diète (le Parlement) de la République des Deux Nations (royaume de Pologne et grand-duché de Lituanie, unis par le traité de Lublin en 1569), entre 1651 et le 3 mai 1791 (date de la première constitution polonaise). (fr)
- Liberum veto (dalam bahasa Latin berarti "veto bebas") adalah hak veto yang dapat digunakan oleh anggota Sejm (Parlemen) Persemakmuran Polandia-Lituania. Keberadaan hak veto ini disebabkan oleh sistem pemungutan suara yang mewajibkan agar keputusan diambil secara bulat, sehingga setiap anggota dapat mengakhiri pertemuan atau membatalkan upaya pelolosan undang-undang dengan berteriak Sisto activitatem! (bahasa Latin: "saya menghentikan kegiatan ini!") atau Nie pozwalam! (bahasa Polandia: "Saya tidak memperbolehkannya!"). Peraturan ini berlaku dari pertengahan abad ke-17 hingga akhir abad ke-18 dan didasarkan pada anggapan bahwa semua bangsawan Polandia memiliki kedudukan yang setara. Liberum veto merupakan bagian penting dalam sistem politik Persemakmuran yang memperkuat unsur demokratik da (in)
- Il liberum veto era una facoltà riconosciuta in capo ai membri del parlamento della Confederazione polacco-lituana in virtù della quale ognuno poteva esprimere il proprio dissenso e bloccare una proposta legislativa. Dunque, in virtù di tale meccanismo, si richiedeva l'unanimità per l'emanazione di un qualsivoglia provvedimento emesso dal Sejm (il parlamento confederato): per esprimere il proprio diniego nel corso della sessione, si soleva esclamare Sisto activitatem! (traducibile in forma non letterale come "io mi oppongo!" o "non si proceda oltre!") o Nie pozwalam! (in polacco: "non [lo] permetto!"). La regola entrò in vigore dalla metà del XVII secolo alla fine del XVIII secolo nelle deliberazioni parlamentari del Sejm. Si basava sulla premessa che, poiché tutti i nobili polacchi erano (it)
- 自由拒否権またはリベルム・ヴェト (ラテン語: Liberum veto) は、ポーランド・リトアニア共和国のセイム（議会）に存在した制度の通称。全会一致制であったこの議会では、議員は誰でも「私は活動を止める！」（ラテン語: Sisto activitatem! シストー・アークティーヴィターテム）もしくは「私は認めない！」（ポーランド語: Nie pozwalam! ニェ・ポズヴァラム）と叫ぶことによって、直ちに議論を止めたり、その議論の中で既に合意し成立した法を無効化することができた。この仕組みは17世紀中ごろから18世紀末までのセイムで導入された。理念的には、すべてのポーランド貴族は平等であり、全員、全国の同意があってはじめて立法できるという考えが根底にある。この拒否権は国王が提出した法案に対しても有効で、このことは当時の絶対君主制が一般的なヨーロッパにおけるポーランドの突出した共和主義的性格（君主制廃止論とは異なる）と弱い王権を生み出す鍵となった。 (ja)
- Liberum veto (latim: "veto livre") era um dispositivo parlamentar na República das Duas Nações que permitia a qualquer deputado de uma Sejm forçar o encerramento da presente sessão e anular tudo o que já havia sido aprovado por ela. Na primeira metade do século XVIII, tornou-se cada vez mais comum às sessões da Sejm serem encerradas pelo liberum veto, foi um meio pelo qual os vizinhos da República — chefiados pela Rússia e Prússia — encontraram para tentar frustrar as reformas e fortalecer a República das Duas Nações. Transformando a antiga força européia em um estado anárquico. (pt)
- «Свободное вето» (лат. Liberum veto) — принцип парламентского устройства в Речи Посполитой, который позволял любому депутату сейма прекратить обсуждение вопроса в сейме и работу сейма вообще, выступив против. «Единогласие» было принято как обязательное в 1589 году, в 1666 году было расширено на воеводские сеймики. В первой половине XVIII века, эта практика становится все более и более обычной для сессий сейма, которые прекращались в соответствии с liberum veto. Соседи Речи Посполитой, Россия и Пруссия, сочли это удобным инструментом ослабления Польши. (ru)
- Polskt veto eller med en latinsk term liberum veto (fritt veto) innebär att varje ledamot i en större beslutande församling har vetorätt. I en polsk konstitution som antogs i Radom år 1505 bestämdes uttryckligen – i ett lagfästande av redan länge bestående förhållanden – att kungen och hans efterföljare inte fick fatta något nytt beslut utan gemensamt bifall av sejmens ledamöter. Det latinska uttrycket för "gemensamt", communis, tolkade man längre fram som "enstämmigt" (unanimis) och sökte på så sätt ett stöd för liberum veto. (sv)
|
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)