| rdfs:comment
| - Giovanni Prati fue un poeta italiano. (es)
- Giovanni Prati (Dasindo di Lomaso, province autonome de Trente, 27 janvier 1814 - Rome, 9 mai 1884) est un poète italien du XIXe siècle. (fr)
- Giovanni Prati (Campo Lomaso, 27 gennaio 1814 – Roma, 9 maggio 1884) è stato un poeta e politico italiano. (it)
- Джованни Прати (27 января 1815, Дасиндо — 9 мая 1884, Рим) — итальянский поэт и политик. (ru)
- Giovanni Prati (Lomaso, Trento, 27 de gener de 1814 - Roma, 9 de maig de 1884) va ser un poeta i polític italià. Després de fer els estudis secundaris en el Liceo Ginnasio de Trento que duu el seu nom des de 1919, on va tenir per professor Bucella, filòsof kantià, va començar a estudiar dret a la Universitat de Pàdua, però les seves aficions literàries li van fer abandonar aquells estudis abans d'obtenir-ne la llicenciatura, de la qual només va fer el primer examen. El 1836, a Pàdua mateix, publica el seu primer recull de poemes amb el títol Poesie di Giovanni de Prati. Es va traslladar a Milà i allà es va relacionar amb Manzoni i Grossi; va passar després a Torí i una altra vegada a Pàdua, on va ser detingut pels austríacs, i en fer-se aquests amos de la Llombardia, Prati va residir a Tor (ca)
- Giovanni PRATI ([Ĝovanni Prati] ; naskiĝis la 1815 en , mortis 1884 en Romo) estis itala poeto kaj politikisto. Naŝkiĝinta en Dasindo (hodiaŭ frakcio de Komunumo Comano Terme), en tiutempe parto de la Aŭstri-Hungara Imperio, li pasigis aliloke la plimulton el sia vivo (Padovo, Milano, Venecio, Torino, Florenco, Romo), ĉar admiranto kaj subtenanto de la piemonta dinastio Savojo. Pro lia ital-amika agado, la aŭstria registaro lin forpelis el la Lombarda-Venetia Regno (ankaŭ Milano kaj Venecio tiam apartenis al la Imperio), kaj aliflanke la Registaro de la Grand-Duklando de Toskanio (sub ) rifuzis al li la politikan rifuĝ-rajton. (eo)
- Giovanni Prati (27 January 1815 – 9 May 1884) was an Italian poet and politician. Prati was born in , province of Trento, then part of the Austrian Empire. He was educated in law at Padua. Adopting a literary career, he was inspired by anti-Austrian feeling and devotion to the royal house of Savoy, and in early life his combination of a sympathy for national independence with monarchical sentiments brought him into trouble in both quarters, to the point that Guerrazzi expelled him from Tuscany in 1849 for his praise of Carlo Alberto. These sentiments also led him to attend the "Salotto Maffei" salons in Milan, hosted by Clara Maffei. (en)
- Giovanni Prati (ur. 27 stycznia 1814 w Lomaso, zm. 9 maja 1884 w Rzymie) – włoski poeta i polityk. Wiersze zaczął pisać już jako uczeń gimnazjum w Trydencie. Wstąpił na Uniwersytet Padewski, ale studiów nigdy nie ukończył. W roku 1834 ożenił się z Elisą Bassi, która zmarła sześć lat później. Wdowieństwo i miłość do córki są w tym okresie stałymi motywami poezji Pratiego. Wielki sukces odniósł w roku 1841 wierszowaną nowelą Edmenegarda, w której tytułowa bohaterka porzuca rodzinę dla kochanka, a kiedy po dramatycznych przejściach wraca do męża, ten nie odmawia jej co prawda pomocy materialnej, ale wraz z dziećmi wyjeżdża za granicę. To dzieło, podobnie jak inne nowele wierszowane Pratiego, Rodolfo i Armando, ma cechy typowe dla sentymentalnego nurtu włoskiego romantyzmu: emfazę, powierzchow (pl)
- Giovanni Prati, född den 27 januari 1814 nära Trient, död den 9 maj 1884 i Rom, var en italiensk skald. Prati, som tillhörde en gammal adelssläkt, vann juridisk doktorsgrad i Padua, men övergav därefter juridiken. År 1841 blev han med ens berömd genom sin berättande dikt Edmenegarda, en rörande vacker kärlekshistoria, stödd på verkliga tilldragelser. År 1843 utgav han Canti lirici, Canti per il popolo och Ballate samt, på prosa, Lettere a Maria. Vid denna tid kom han i beröring med Karl Albert av Sardinien och gjorde sig till profet för det savojiska kungahusets mission att skapa ett enat Italien. Pratis lyriska alstring fortsattes med Nuovi canti (1844), Memorie e lagrime (samma år, innehållande 100 sorgsonetter), Passeggiate solitarie (1847), Canti politici (1849) med mera. Hans diktning (sv)
|
| has abstract
| - Giovanni Prati (Lomaso, Trento, 27 de gener de 1814 - Roma, 9 de maig de 1884) va ser un poeta i polític italià. Després de fer els estudis secundaris en el Liceo Ginnasio de Trento que duu el seu nom des de 1919, on va tenir per professor Bucella, filòsof kantià, va començar a estudiar dret a la Universitat de Pàdua, però les seves aficions literàries li van fer abandonar aquells estudis abans d'obtenir-ne la llicenciatura, de la qual només va fer el primer examen. El 1836, a Pàdua mateix, publica el seu primer recull de poemes amb el títol Poesie di Giovanni de Prati. Es va traslladar a Milà i allà es va relacionar amb Manzoni i Grossi; va passar després a Torí i una altra vegada a Pàdua, on va ser detingut pels austríacs, i en fer-se aquests amos de la Llombardia, Prati va residir a Torí i després a Florència. Els seus sentiments monàrquics i la seva adhesió a la casa de Savoia li van ocasionar força contratemps. Trobant-se a Venècia el 1848, va ser de nou empresonat per ordre de , i l'any següent el va expulsar de la Toscana. Tot i aquestes persecucions, no es pot afirmar que Prati hagués pres part molt activa en la política, encara que va desitjar sempre la independència de la seva pàtria. Durant la seva permanència a Torí, el rei Carles Albert I el va distingir amb la seva amistat, i va ser Prati qui, amb els seus versos, li va anunciar l'elevada missió a què estava destinada la Reial Casa de Savoia a Itàlia. Les últimes dècades de la seva vida van començar per a ell els honors. L'any 1850, el rei de Saxònia va concedir-li la medalla d'or virtuti et ingenio; el 1859 va ser nomenat cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer de la casa de Savoia, i el 1862 ho va ser ser de l'Orde del Mèrit Civil de Savoia. L'octubre d'aquell mateix any, va ser elegit diputat a Penne (Teramo) per a la VIII legislatura, però les eleccions van anul·lar-se el més següent perquè s'havien fet durant un estat de setge. El 1871, Amedeu de Savoia, aleshores rei d'Espanya, va lliurar-li l'encomienda de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El 1876 va ser nomenat senador del Regne d'Itàlia i la seva fitxa històrica indica com a professió «poeta» i esmenta, entre els seus càrrecs i títols, que era director de l'Escola de Magisteri de Roma des de 1871 i que el 1881va ser elegit membre de l'Accademia della Crusca. Prati un dels principals representants de la poesia italiana des de 1840 fins a 1870; a les seves obres líriques, gairebé sempre de caràcter religiós o patriòtic, recorda l'estil de Lamartine, però no té la puresa de manera que tant va realçar les poesies de Manzoni i Leopardi. El gènere que més s'avé a les facultats poètiques de Prati és el de les novelle en vers. Les seves primeres composicions, escrites mentre estudiava al Liceo de Trento, van cridar molt l'atenció dels seus professors, que el posaven com a model als altres alumnes. Poc després de perdre la seva jove esposa, Elisa Bassi, amb qui havia contret matrimoni el 1834, es va enamorar d'Ildegarda Meryweather, germana de l'esmentat dictador Manin, que estava casada amb un anglès que residia a Venècia. Aquest desgraciat amor li va inspirar una de les seves obres poètiques més cèlebres. Edmenegarda (Milá, 1841), que li va donar de seguida molt renom, fent-lo cèlebre, i des de llavors, sense interrupció, va compondre una llarga sèrie d'obres poètiques. Entre les principals obres de la seva primera etapa com a poeta, destaquen:
* Edmenegarda (Milà, 1841)
* Canti per il popolo (Milán, 1843)
* Lettere a Maria, en prosa (1843)
* Canti lirici (1843)
* Ballate (1843)
* Nuovi canti (1844)
* Memorie e lacrime (1844)
* Vottore Pisani (conte)
* Paseggiate solitarie (1847)
* Storia e fantasia (1851) Prati va donar suport, amb poemes tendenciosos i desbordants d'entusiasme, a la campanya de 1848-1860, cosa que li va valer el sobrenom de poeta cessari. A la segona etapa de vida va escriure, entre d'altres:
* Jelone di Siracusa (1852)
* Rodolfo (1853)
* Satana e le Grazie, poema satíric (1855)
* Nuove poesia (1856)
* Conte Riga, poema èpic (1856)
* Ariberto (1860)
* I due sogni (1861)
* Amedeo II il Conte Verde (1862)
* Armando, narració poètica (1868)
* Psiche, col·lecció de sonets (1876)
* Iside, un volum de poesies (1878)
* Battaglia d'Imera Les seves obres han estat editades moltes vegades sobretot a principis del segle xx, i algunes fragmentàriament, com a Opere edite ed inedite (Milà, 1862/65). Va fer així mateix edicions d'elles: Martini, Poesie scelte di G. P. (Florència, 1892). El poeta, periodista, escriptor i polític Víctor Balaguer va coincidir amb Giovanni Prati en una reunió literària-patriòtica a Torí, en la qual el mateix Balaguer va recitar el seu poema d'inspiració italiana Los cazadores de los Alpes que més tarda va fer-se popular a Barcelona amb el títol El canto de Garibaldi. Posteriorment, en la seva obra Mis recuerdos de Italia, Balaguer recordava així aquella trobada: Es van tornar a trobar el 6 de desembre de 1870, en ocasió del viatge que Balaguer va ferr a Itàlia per acompanyar a Espanya Amadeu de Savoia. (ca)
- Giovanni PRATI ([Ĝovanni Prati] ; naskiĝis la 1815 en , mortis 1884 en Romo) estis itala poeto kaj politikisto. Naŝkiĝinta en Dasindo (hodiaŭ frakcio de Komunumo Comano Terme), en tiutempe parto de la Aŭstri-Hungara Imperio, li pasigis aliloke la plimulton el sia vivo (Padovo, Milano, Venecio, Torino, Florenco, Romo), ĉar admiranto kaj subtenanto de la piemonta dinastio Savojo. Pro lia ital-amika agado, la aŭstria registaro lin forpelis el la Lombarda-Venetia Regno (ankaŭ Milano kaj Venecio tiam apartenis al la Imperio), kaj aliflanke la Registaro de la Grand-Duklando de Toskanio (sub ) rifuzis al li la politikan rifuĝ-rajton. Elektita en 1861 Deputito ĉe la Parlamento de unuiĝinta Italio, kun Torino ĉefurbo de la nova Regno, li sekvis la registaron unue al Florenco kaj poste al Romo; nomumita Membro de la Lingva Akademio “della Crusca”, konsiliano de la Supera Konsilantaro de Publika Instruado kaj Senatano, li mortis en Romo en 1884. Postmorte li reiris al Trentio (li estas entombigita en Dasindo). (eo)
- Giovanni Prati fue un poeta italiano. (es)
- Giovanni Prati (27 January 1815 – 9 May 1884) was an Italian poet and politician. Prati was born in , province of Trento, then part of the Austrian Empire. He was educated in law at Padua. Adopting a literary career, he was inspired by anti-Austrian feeling and devotion to the royal house of Savoy, and in early life his combination of a sympathy for national independence with monarchical sentiments brought him into trouble in both quarters, to the point that Guerrazzi expelled him from Tuscany in 1849 for his praise of Carlo Alberto. These sentiments also led him to attend the "Salotto Maffei" salons in Milan, hosted by Clara Maffei. In 1862 he was elected a deputy to the Italian parliament, and in 1876 a senator. He died in Rome on 9 May 1884. Prati was a prolific poet, his volumes of verse ranging from his romantic narrative Ermenegarda (1841) to the lyrics collected in Psiche (1875) and Iside (1878). His Opere vane were published in five volumes in 1875, and a selection in one volume in 1892. (en)
- Giovanni Prati (Dasindo di Lomaso, province autonome de Trente, 27 janvier 1814 - Rome, 9 mai 1884) est un poète italien du XIXe siècle. (fr)
- Giovanni Prati (Campo Lomaso, 27 gennaio 1814 – Roma, 9 maggio 1884) è stato un poeta e politico italiano. (it)
- Giovanni Prati (ur. 27 stycznia 1814 w Lomaso, zm. 9 maja 1884 w Rzymie) – włoski poeta i polityk. Wiersze zaczął pisać już jako uczeń gimnazjum w Trydencie. Wstąpił na Uniwersytet Padewski, ale studiów nigdy nie ukończył. W roku 1834 ożenił się z Elisą Bassi, która zmarła sześć lat później. Wdowieństwo i miłość do córki są w tym okresie stałymi motywami poezji Pratiego. Wielki sukces odniósł w roku 1841 wierszowaną nowelą Edmenegarda, w której tytułowa bohaterka porzuca rodzinę dla kochanka, a kiedy po dramatycznych przejściach wraca do męża, ten nie odmawia jej co prawda pomocy materialnej, ale wraz z dziećmi wyjeżdża za granicę. To dzieło, podobnie jak inne nowele wierszowane Pratiego, Rodolfo i Armando, ma cechy typowe dla sentymentalnego nurtu włoskiego romantyzmu: emfazę, powierzchowność opisów psychologicznych, temat dostosowany do gustów mieszczańskich, melodramatyczność sytuacji i główne postacie wzorowane na ludziach nieszczęśliwych i nadwrażliwych z utworów Goethego i Musseta. W poezjach z tomu Canti lirici wyczuwa się wpływ hymnów Manzoniego, natomiast w tomie Memoria e lacrime krytycy doszukują się stylu Byrona i mistycyzmu Lamartine'a. Istotnym źródłem natchnienia były dla Pratiego patriotyzm i sytuacja polityczna w kraju. Jako zwolennik zjednoczenia Włoch pod berłem dynastii sabaudzkiej został w roku 1848 uwięziony przez Austriaków, a potem skazany na wygnanie z Królestwa Lombardzko-Weneckiego. Schronienie znalazł na dworze w Turynie, gdzie tworzył pieśni odzwierciedlające wydarzenia historyczne i nastroje ostatniej fazy risorgimenta. Król Wiktor Emanuel II, którego wysławiał w swoich wierszach, mianował go nadwornym historiografem. Po ostatecznym zjednoczeniu Włoch Prati został senatorem. Pod wpływem klasycyzującej twórczości Giosuè Carducciego próbował z różnym powodzeniem dostosować się do kanonów nowej poetyki, w której istotne były harmonia kompozycji, umiar w doborze środków wyrazu oraz przejrzystość i elegancja stylu. (pl)
- Giovanni Prati, född den 27 januari 1814 nära Trient, död den 9 maj 1884 i Rom, var en italiensk skald. Prati, som tillhörde en gammal adelssläkt, vann juridisk doktorsgrad i Padua, men övergav därefter juridiken. År 1841 blev han med ens berömd genom sin berättande dikt Edmenegarda, en rörande vacker kärlekshistoria, stödd på verkliga tilldragelser. År 1843 utgav han Canti lirici, Canti per il popolo och Ballate samt, på prosa, Lettere a Maria. Vid denna tid kom han i beröring med Karl Albert av Sardinien och gjorde sig till profet för det savojiska kungahusets mission att skapa ett enat Italien. Pratis lyriska alstring fortsattes med Nuovi canti (1844), Memorie e lagrime (samma år, innehållande 100 sorgsonetter), Passeggiate solitarie (1847), Canti politici (1849) med mera. Hans diktning är sprungen ur en patetisk, lidelsefull känsla, som gärna hänger sig åt drömmen. Med hänsyn till rytmisk flykt och versens välklang står han högt. I de episk-filosofiska diktverken Satana e le Grazie (1855), Il conte Riga (1856), Ariberto (1860) med flera sökte Prati belysa världsstriden mellan den uppbyggande och den nedbrytande principen. Under 1860-talet blev han, av personliga och politiska motiv, från en mängd håll angripen och smädad, men hans tidsdikter ägde fortfarande framför samtida skalders förmågan att elektrisera nationen. Han blev 1862 invald i italienska parlamentet och sedermera ledamot av högsta rådet inom undervisningsministeriet. Bland hans senare dikter märks sonettsamlingen Psiche (1876). Hans Opere edite ed inedite är utgivna i 5 band, 1862-1865, i urval 1892. (sv)
- Джованни Прати (27 января 1815, Дасиндо — 9 мая 1884, Рим) — итальянский поэт и политик. (ru)
|
.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
