An Entity of Type: PhysicalEntity100001930, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Wöhler synthesis is the conversion of ammonium cyanate into urea. This chemical reaction was described in 1828 by Friedrich Wöhler. It is often cited as the starting point of modern organic chemistry. Although the Wöhler reaction concerns the conversion of ammonium cyanate, this salt appears only as an (unstable) intermediate. Wöhler demonstrated the reaction in his original publication with different sets of reactants: a combination of cyanic acid and ammonia, a combination of silver cyanate and ammonium chloride, a combination of and ammonia and finally from a combination of and cyanatic ammonia (which is again cyanic acid with ammonia).

Property Value
dbo:abstract
  • Friedrich Wöhler, l'any 1828 va aconseguir sintetitzar urea: un compost orgànic a partir d'un compost inorgànic, anorreant la premissa bàsica del vitalisme de Jöns Jacob Berzelius, i donant lloc al començament de la química orgànica. La urea, també anomenada carbamida ( NH2 – CO – NH2), apareix a l'orina humana i de molts animals, tot i que també es troba en alguns vegetals. La síntesi de la urea la va fer segons aquests coneixements: El cianat d'amoni dissolt en aigua, en ser escalfat pateix una transposició que el converteix en urea NH2NH4. O. CN -----> OC < NH2 Industrialment, la urea es fabrica escalfant el carbamat d'amoni que s'obté en fer reaccionar a pressió l'amoníac i el diòxid de carboni. NH2 NH2OC < ------> H₂O + OC <0.NH4 NH2 (ca)
  • Friedrich Wöhler (1800–1882) logró sintetizar un compuesto orgánico a partir de un compuesto inorgánico, poniendo fin de esta manera a la teoría vitalista de Jöns Jacob Berzelius. Precursor en el campo de la química orgánica, Wöhler es famoso por su síntesis del compuesto orgánico denominado urea, que no fue el primero que sintetizó, ya que el primero fue el . Wohler era un joven muy entusiasta y algo rebelde, que no estaba convencido de la existencia de la “fuerza vital”. En 1824 concluyó sus estudios en Estocolmo con Berzelius y cuatro años después, en Berlín, logró sintetizar en el laboratorio un producto elaborado por los organismos vivos, la urea. Esta sustancia, también llamada ( NH2 – CO – NH2), aparece en la orina humana y de muchos animales, aunque también se encuentra en algunos vegetales. Con esta síntesis, Wohler derrumbó los principales argumentos de los vitalistas, y en particular los de su profesor, que en un principio se negó a admitir el hecho científico. Wöhler estudiaba las sales del ácido ciánico. Al mezclar con cloruro de amonio, ambos en solución, luego calentar y luego enfriar, obtuvo cianato de amonio. El cual, al calentarse, sufre una "transposición", convirtiéndose en urea:​ Como alternativa, la reacción se puede realizar con y amoníaco. Se trata de una que forma cianato de amonio: El cianato de amonio se descompone en amoníaco y ácido ciánico, que a su vez reaccionan para producir urea por adición nucleofílica seguida por una isomerización tautomérica: La complejación con ácido oxálico ayuda al equilibrio de esta reacción. En su publicación original, Wöhler demostró la reacción usando varios conjuntos de reactivos: ácido ciánico y amoníaco, cianato de plata y cloruro de amonio, la combinación citada de cianato de plomo y amoníaco, y finalmente cianato de mercurio con amoníaco cianético (que a su vez es ácido ciánico y amoníaco).​ Industrialmente se fabrica la urea calentando el carbamato amónico, que se obtiene haciendo reaccionar a presión el amoníaco y el anhídrido carbónico. NH2 NH2 OC < ------> H2O + OC < 0.NH4 NH2 (es)
  • La synthèse de Wöhler porte sur la transformation du cyanate d'ammonium en urée. L'urée naturelle est découverte en 1773 par Hilaire Rouelle. À partir de 1799, elle peut être obtenue à partir de composés biologiques comme l'urine. Formée dans le foie lors du cycle de l'urée, à partir de l'ammoniac qui provient de la dégradation de trois acides aminés : l’arginine, la citrulline et l’ornithine, elle est éliminée par l'urine. En 1828, après avoir maîtrisé la synthèse de l'acide cyanique, Wöhler, élève de Berzelius, réalise celle de l'urée. En traitant l’acide cyanique par l'ammoniaque, il obtient du cyanate d'ammonium qui s'isomérise en urée : (fr)
  • Sintesis Wöhler adalah perubahan amonium sianat menjadi urea. Reaksi kimia ini ditemukan oleh Friedrich Wöhler pada tahun 1828. Penemuan ini dianggap sebagai titik awal dimulainya kimia organik modern. Sintesis ini penting karena untuk pertama kalinya komponen organik dapat dihasilkan dari reaktan anorganik. Penemuan ini bertentangan dengan teori vitalisme yang meyakini bahwa materi organik mengandung kekuatan khusus atau kekuatan vital. Urea ditemukan pada tahun 1799 dan sebelumnya hanya bisa didapat dari sumber biologis seperti urin. (in)
  • The Wöhler synthesis is the conversion of ammonium cyanate into urea. This chemical reaction was described in 1828 by Friedrich Wöhler. It is often cited as the starting point of modern organic chemistry. Although the Wöhler reaction concerns the conversion of ammonium cyanate, this salt appears only as an (unstable) intermediate. Wöhler demonstrated the reaction in his original publication with different sets of reactants: a combination of cyanic acid and ammonia, a combination of silver cyanate and ammonium chloride, a combination of and ammonia and finally from a combination of and cyanatic ammonia (which is again cyanic acid with ammonia). (en)
  • ヴェーラー合成(ヴェーラーごうせい、英:Wöhler synthesis)は、有機化学における合成法の一つで、シアン酸アンモニウムを尿素へ変換する手法である。この化学反応は、1828年にフリードリヒ・ヴェーラーによって発見され、現代有機化学の出発点であると考えられている。しかし、ヴェーラーの反応はシアン酸アンモニウムの変換に関係するが、この塩は不安定中間体として生ずるだけである。ヴェーラーは、最初の出版物では別の反応物の組み合わせ(シアン酸とアンモニア、シアン酸銀と塩化アンモニウム、とアンモニア、とシアン酸アンモニウム)で反応を立証した。 実際には、シアン酸カリウムと塩化アンモニウムの溶液を使って反応は立証される。これらの溶液を混ぜ、加熱して再び冷やす。化学変化の証明にはシュウ酸溶液が用いられ、シュウ酸化尿素の白色沈殿が得られる。 代わりにシアン酸鉛とアンモニアを使っても反応を行うことができる。実際には複分解でシアン酸アンモニウムが形成している。 シアン酸アンモニウムはアンモニアとシアン酸に化学分解する。求核付加反応を起こして尿素となると互変異性により異性化する。 (ja)
  • Synteza Wöhlera – reakcja chemiczna polegająca na konwersji amoniaku do mocznika. Odkrycie tej reakcji w 1828 r. stanowiło przełom, który współcześnie jest uważany za początek nowożytnej chemii organicznej. (pl)
  • Síntese de Wöhler é uma reação endotérmica de produção da uréia a partir do cianato de amônio. Foi descoberta por Friedrich Wöhler em 1828. É historicamente relevante por representar a primeira síntese de um composto orgânico a partir de um inorgânico. Isto levou à quebra do paradigma da Força Vital e à criação da química orgânica. (pt)
  • Wöhler尿素合成是氰酸铵(NH4NCO,或称)重排为尿素((NH2)2CO)的化学反应,由弗里德里希·维勒于1828年发现。 (zh)
dbo:wikiPageID
  • 2749404 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 4592 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124836801 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Sintesis Wöhler adalah perubahan amonium sianat menjadi urea. Reaksi kimia ini ditemukan oleh Friedrich Wöhler pada tahun 1828. Penemuan ini dianggap sebagai titik awal dimulainya kimia organik modern. Sintesis ini penting karena untuk pertama kalinya komponen organik dapat dihasilkan dari reaktan anorganik. Penemuan ini bertentangan dengan teori vitalisme yang meyakini bahwa materi organik mengandung kekuatan khusus atau kekuatan vital. Urea ditemukan pada tahun 1799 dan sebelumnya hanya bisa didapat dari sumber biologis seperti urin. (in)
  • The Wöhler synthesis is the conversion of ammonium cyanate into urea. This chemical reaction was described in 1828 by Friedrich Wöhler. It is often cited as the starting point of modern organic chemistry. Although the Wöhler reaction concerns the conversion of ammonium cyanate, this salt appears only as an (unstable) intermediate. Wöhler demonstrated the reaction in his original publication with different sets of reactants: a combination of cyanic acid and ammonia, a combination of silver cyanate and ammonium chloride, a combination of and ammonia and finally from a combination of and cyanatic ammonia (which is again cyanic acid with ammonia). (en)
  • ヴェーラー合成(ヴェーラーごうせい、英:Wöhler synthesis)は、有機化学における合成法の一つで、シアン酸アンモニウムを尿素へ変換する手法である。この化学反応は、1828年にフリードリヒ・ヴェーラーによって発見され、現代有機化学の出発点であると考えられている。しかし、ヴェーラーの反応はシアン酸アンモニウムの変換に関係するが、この塩は不安定中間体として生ずるだけである。ヴェーラーは、最初の出版物では別の反応物の組み合わせ(シアン酸とアンモニア、シアン酸銀と塩化アンモニウム、とアンモニア、とシアン酸アンモニウム)で反応を立証した。 実際には、シアン酸カリウムと塩化アンモニウムの溶液を使って反応は立証される。これらの溶液を混ぜ、加熱して再び冷やす。化学変化の証明にはシュウ酸溶液が用いられ、シュウ酸化尿素の白色沈殿が得られる。 代わりにシアン酸鉛とアンモニアを使っても反応を行うことができる。実際には複分解でシアン酸アンモニウムが形成している。 シアン酸アンモニウムはアンモニアとシアン酸に化学分解する。求核付加反応を起こして尿素となると互変異性により異性化する。 (ja)
  • Synteza Wöhlera – reakcja chemiczna polegająca na konwersji amoniaku do mocznika. Odkrycie tej reakcji w 1828 r. stanowiło przełom, który współcześnie jest uważany za początek nowożytnej chemii organicznej. (pl)
  • Síntese de Wöhler é uma reação endotérmica de produção da uréia a partir do cianato de amônio. Foi descoberta por Friedrich Wöhler em 1828. É historicamente relevante por representar a primeira síntese de um composto orgânico a partir de um inorgânico. Isto levou à quebra do paradigma da Força Vital e à criação da química orgânica. (pt)
  • Wöhler尿素合成是氰酸铵(NH4NCO,或称)重排为尿素((NH2)2CO)的化学反应,由弗里德里希·维勒于1828年发现。 (zh)
  • Friedrich Wöhler, l'any 1828 va aconseguir sintetitzar urea: un compost orgànic a partir d'un compost inorgànic, anorreant la premissa bàsica del vitalisme de Jöns Jacob Berzelius, i donant lloc al començament de la química orgànica. La urea, també anomenada carbamida ( NH2 – CO – NH2), apareix a l'orina humana i de molts animals, tot i que també es troba en alguns vegetals. La síntesi de la urea la va fer segons aquests coneixements: El cianat d'amoni dissolt en aigua, en ser escalfat pateix una transposició que el converteix en urea NH2NH4. O. CN -----> OC < NH2 (ca)
  • Friedrich Wöhler (1800–1882) logró sintetizar un compuesto orgánico a partir de un compuesto inorgánico, poniendo fin de esta manera a la teoría vitalista de Jöns Jacob Berzelius. Precursor en el campo de la química orgánica, Wöhler es famoso por su síntesis del compuesto orgánico denominado urea, que no fue el primero que sintetizó, ya que el primero fue el . Wöhler estudiaba las sales del ácido ciánico. Al mezclar con cloruro de amonio, ambos en solución, luego calentar y luego enfriar, obtuvo cianato de amonio. El cual, al calentarse, sufre una "transposición", convirtiéndose en urea:​ (es)
  • La synthèse de Wöhler porte sur la transformation du cyanate d'ammonium en urée. L'urée naturelle est découverte en 1773 par Hilaire Rouelle. À partir de 1799, elle peut être obtenue à partir de composés biologiques comme l'urine. Formée dans le foie lors du cycle de l'urée, à partir de l'ammoniac qui provient de la dégradation de trois acides aminés : l’arginine, la citrulline et l’ornithine, elle est éliminée par l'urine. (fr)
rdfs:label
  • Síntesi de Wöhler (ca)
  • Síntesis de Wöhler (es)
  • Sintesis Wöhler (in)
  • Synthèse de Wöhler (fr)
  • ヴェーラー合成 (ja)
  • Synteza Wöhlera (pl)
  • Síntese de Wöhler (pt)
  • Wöhler synthesis (en)
  • 维勒尿素合成 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:knownFor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:knownFor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License