| dbo:abstract
|
- Guillem III Tallaferro (mort el març de 1028), esmentat també com a Guillem II (per ser el segon que portava el nom de Tallaferro) o Guillem IV (com el quart Guillem en la seva família), fou comte d'Angulema des de vers 988. La seva família controlava no solament l'Angoumois, sinó també l'Agenais i part de Saintonge. Al temps de la seva mort "era el magnat principal de [l'oest] d'Aquitània, però el seu predomini... es va demostrar provisional i il·lusori", evaporant-se a la seva mort en successions disputades, rebel·lions i per les depredacions dels seus antics aliats. Les fonts principals per a la carrera de Guillem són Adémar de Chabannes i l'anònim Historia Pontificum et Comitum Engolismensium. Va lluitar amb èxit amb Aimeric de Rancon, senyor de Taillebourg, i contra el vescomte de Marcillac. Entre 994 i 1000 Guillem es va casar amb Hildegarda-Geberga, vídua de Conan I de Bretanya i germana de Folc III d'Anjou, que tenia alguns castells a Santonya i Poitou en feu de Guillem (pro bene fico). Guillem intentava potser contrarestar la força creixent dels comtes de la Marca al nord d'Aquitània doncs la família de la marca havia assolit des de vers el 975 el poder al comtat de Périgord, prèviament dominat per la casa d'Angulema. La seva dona li va aportar el castell de Blaye. S'atribueix a Guillem la construcció del castell d'Angulema, dit Castell dels Taillefer. (més tard serà anomenat castell de la Reina i va acabar com a convent de les Religioses del Tercer Orde de Sant Francesc, dites Tiercelettes). Folc era també un aliat de Guillem V d'Aquitània, sobirà nominal d'Angulema, i Guillem Tallaferro es va introduir a la seva aliança per mitjà del matrimoni, i en fou conseller ordinari rebent a canvi grans mostres d'amistat i rebent diverses terres com Melle, Aunay, Rochechouart, Chabanais, Confolens i Ruffec. És també probable que Folc veiés Guillem com a aliat potencial contra el duc, i el seu comtat d'Angulema com un possible baluard contra agressions a la recent adquisició de Folc, Saintes i la seva ciutadella, el Capitolium. Guillem, que exercia el control secular de l'església de la manera típica en aquesta època, va donar l'abadia de Saint-Cybard i més tard el bisbat d'Angulema a Grimoard, un germà d'Isló, qui era aliat de Folc per matrimoni i servia com a bisbe a la ciutat de Saintes, possessió de Folc. El comte Guillem va ajudar al duc contra i a canvi el duc va donar suport a l'extensió de l'autoritat del comte al Bordelais (Bordeus). Guillem va estar regularment present a la cort del duc des d'aproximadament l'any 1000 fins a l'octubre del 1010, quan una reunió important entre el duc, el rei Robert II de França, el rei Sanç Garcés III de Pamplona i el duc va tenir lloc a l'església de Saint-Jean-d'Angély. La seva absència en aquesta reunió probablement indica l'enemistat de creixement entre el duc Guillem V i Folc d'Anjou. Va fer dos pelegrinatges, un a Roma el 1002, i després un altre a Terra Santa. Al marxar a Roma, Aimery, senyor de Rencôgne, li va jurar fidelitat sobre les relíquies de Sant Cybard, però no va complir la seva paraula i va fer construir a l'estret de Santonya una fortalesa que el manuscrit de Verteuil anomena "Fractabotum", Frambost, que Besly diu que era Bouteville. El seu segon fill Jofré Tallaferro es va enfrontar llavors contra aquest senyor i el va matar. Guillem, a la seva tornada de Roma, va ajudar al seu fill gran Alduí a ocupar la fortalesa, que resistia i fou assetjada; va ser presa i demolida sent donada llavors a Jofré. Encara que els seus feus (honores) havien dominat inicialment la frontera entre Santonya i Poitou (on havia subinfeudat alguns dominis a Folc), el 1024 Guillem estava exercint autoritat sobre tota Santonya. A Poitou Guillem controlava el vescomtat de Melle i seu ben fortificat castrum (ciutadella). En una ocasió Guillem va concedir per sobre de dret una església que posseïa ia "al seu fidel Iterius", el que il·lustra com no havia avançat al sud de França la pràctica feudal d'atorgar terres en benefici. El 1020 Guillem d'Angulema promovia la seva influència al Ducat de Gascunya casant al seu fill amb una filla de Sanç VI. El 6 de març de 1025 una assemblea o sinode de prelats i barons aquitans es va reunir per parlar de la reclamació del fill del duc Guillem, Guillem VI d'Aquitània el Gros, de la corona d'Itàlia. Guillem Tallaferto i el seu fill gran hi eren presents. L'1 d'octubre de 1026 Guillem va marxar a un pelegrinatge al Sant Sepulcre. Durant el seu viatge de peregrinació a Terra Santa va deixar l'administració del comtat al seu fill gran Alduí II d'Angulema. Aquest estava casat amb Alàusia, filla de . A la tornada de Guillem Alàusia volia conservar el poder i va intentar enverinar al seu sogre, però l'intent va fracassar. Un dona del seguici d'Alàusia fou acusada d'haver causat la malaltia de Guillem per actes de bruxeria i Alàusia, seguint les regles de l'època, va haver de designar un campió per provar la seva innocència contra el designat pel comte Guillem; la lluita es va desenvolupar sota les muralles d'Angulema a la gran illa de la Charenta en presència de tot el poble. El judici de Dèu fou favorable al comte; la dona del seguici de'Alàusia va ser llavors subjecte a tortura i sota aquesta va confessar el crim. Com a càstig Guillem va decretar que a la mort del seu fill Alduí II el comtat passaria a l'altre fill Jofré Tallaferro amb exclusió dels fills d'Alàusia i Alduí. Guillem va morir el març de 1028 i fou enterrat en el monestir de Saint-Cybard. Guillem fou succeït a Angulema pel seu fill gran, Alduí II, el germà més jove del qual Jofré Tallaferro s'hi va enfrontar per l'herència del Bordelès. Van esclatar revoltes a Santonya, on al cap d'una dècada l'autoritat d'Angulema havia caducat completament. (ca)
- Wilhelm IV. (franz.: Guillaume; † 6. April 1028) war ein Graf von Angoulême aus dem Haus Taillefer. Er war ein Sohn des Grafen Arnaud II. Manzer und dessen erster Frau Raingarde. In jungen Jahren war Wilhelm ein loyaler Gefolgsmann seines Lehnsherren, Herzog Wilhelm IV. Eisenarm von Aquitanien, von dem er die Burg von Blaye zu Lehen hielt. Später war er ein Verbündeter des Grafen Fulko III. Nerra von Anjou, für den er Taillebourg in der Saintonge belagerte und zerstörte. Bekannt ist Wilhelm vor allem als Anführer einer großen Pilgergesellschaft, bestehend aus ranghohen Adligen, die am 1. Oktober 1026 Angoulême verließ und, über Ungarn und Konstantinopel ziehend, in der ersten Märzwoche 1027 Jerusalem erreichte. Bereits im Juni oder Juli 1027 war Wilhelm wieder unter großer Anteilnahme der Bevölkerung nach Angoulême zurückgekehrt. Als er wenige Monate später im Winter 1027 schwer erkrankte, ließ sein Sohn Alduin mehrere Frauen wegen des Verdachts auf Zauberei festnehmen und foltern, um sie zu einem Geständnis zu zwingen. Als Wilhelm auf dem Sterbebett liegend davon erfuhr, ordnete er die Freilassung der Frauen an. Nachdem er gestorben und tags darauf in der Abtei Saint-Cybard bestattet worden war, ordnete Alduin dennoch die Verbrennung der Frauen an, weil einige von ihnen unter der Folter gestanden hatten. Eine Chronik aus dem 12. Jahrhundert berichtete, dass Wilhelm tatsächlich von seiner Schwiegertochter Alaisia, der Frau von Alduin, vergiftet worden sei, weil er die Enterbung ihrer Kinder beabsichtigt habe. Möglich, dass diese Behauptung aus propagandistischen Gründen von den Nachkommen Gottfrieds, dem zweiten Sohn Wilhelms, aufgestellt worden war, um dessen Machtübernahme nach dem Tod Alduins unter Verdrängung von dessen Kindern zu rechtfertigen. Wilhelm IV. war verheiratet mit Gerberga, einer Tochter des Grafen Gottfried I. von Anjou. Ihre Kinder waren:
* Alduin II. († 1032), Graf von Angoulême
* Gottfried († 1048), Graf von Angoulême (de)
- Guillaume Taillefer (skt. 952 – Maret 1028), dinomori Guillaume II (sebagai yang kedua dengan nama julukan Taillefer) atau Guillaume IV (sebagai Guillaume keempat dalam keluarganya), merupakan seorang dari tahun 987. Dia adalah putra Comte Arnald II Manzer dan cucu Comte Guillaume Taillefer I. Dia berdiri di kepala keluarga yang mengendalikan tidak hanya Angoumois, tetapi juga dan bagian dari . Pada saat kematiannya dia adalah "tokoh terkemuka di [barat] Aquitaine [, tetapi eminensia] ... terbukti sementara dan ilusif," menguap pada kematiannya dalam pertengkaran berturut-turut, pemberontakan dan predasi dari sekutu sebelumnya. Sumber utama untuk karier Guillaume adalah Adémar dari Chabannes dan anonim Historia pontificum et comitum Engolismensium. Antara tahun 994 dan 1000 Guillaume menikahi Ermengarde-Gerberga, janda Conan I dari Rennes dan saudari Foulque III dari Anjou, yang memegang beberapa istana di Saintonge dan Poitou dari Guillaume sebagai fief (pro bene fico). Guillaume itu mungkin melawan kekuatan tumbuh dari para Comte La Marche di Aquitaine utara karena keluarga mereka mewarisi County Périgord, sebelumnya didominasi oleh Angoulême, pada tahun 975. Foulque juga merupakan sekutu dari Adipati Guillaume V dari Aquitaine, daerah kekuasaan nominal Angoulême, dan Guillaume Taillefer mulai beraliansi dengan mereka melalui pernikahan. Hal ini juga kemungkinan bahwa Foulque melihat Guillaume sebagai sekutu potensial terhadap Adipati dan countynya Angoulême menyediakan benteng melawan agresi yang ditujukan untuk akuisisi terbaru Foulque tentang Saintes dan bentengnya, Capitolium. William, melaksanakan kendali sekuler gereja khas era ini, memberikan dan kemudian dari Keuskupan Angoulême ke Grimoard, saudara Islo, yang keduanya bersekutu dengan Foulque karena pernikahan dan bekerja sebagai uskup di kota Foulque Saintes. Comte Guillaume membantu sang adipati melawan Boso II dari La Marche dan sebagai imbalan sang adipati mendukung perluasan wewenag sang comte ke Bordelais. Guillaume secara teratur hadir dengan istana adipati dari sekitar 1000 hingga Oktober 1010, ketika sebuah pertemuan penting yang melibatkan sang adipati, Raja Robert II dari Prancis, Raja Sancho III dari Navarra dan Adipati Sancho VI dari Gascony terjadi di gereja Saint-Jean-d'Angély. Ketidakhadirannya dari pertemuan ini mungkin menunjukkan meningkatnya permusuhan antara Adipati Guillaume dan Foulque dari Anjou. Meskipun fiefnya (honores) pada awalnya mendominasi perbatasan antara Saintonge dan Poitou (di mana ia menyerahkan sebagian ke Foulque), pada tahun 1024 Guillaume menjalankan otoritas atas semua Saintonge. Di Poitou Guillaume mengendalikan wilayah vicomte Melle dan castrum yang dibentengi dengan kuat (benteng). Pada satu kesempatan, Guillaume memberikan sebuah gereja yang ia miliki kepada "hambanya yang setia", Iterius, yang mengilustrasikan bagaimana praktik feodal pemberian tanah di tangan para penerima manfaat tidak sepenuhnya melampaui Prancis. Pada tahun 1020 Guillaume d'Angoulême melanjutkan pengaruhnya di Gascony dengan menikahkan putranya dengan seorang putri Sancho VI. Pada tanggal 6 Maret 1025 sebuah pertemuan besar para uskup Aquitania dan para baron bertemu untuk membahas gugatan putra Adipati Guillaume, , untuk Kerajaan Italia. Guillaume Taillefer dan putra sulungnya hadir. Pada tanggal 1 Oktober 1026 Guillaume pergi berziarah ke Gereja Makam Kudus. Dia melakukan perjalanan melalui Hongaria dan Slavonia, meskipun daerah-daerah ini umumnya dihindari pada saat itu oleh para peziarah, karena mereka baru saja masuk Kristen, menurut Ademar. Guillaume meninggal pada bulan Maret 1028 dan dimakamkan di biara Saint-Cybard. Serangkaian principes et nobiles Angoulême, Périgord dan Saintonge bertemu untuk mengadili seorang wanita yang dituduh meracuninya. Guillaume digantikan di Angoulême oleh putra sulungnya, Alduin II, yang adiknya Geoffroi bertengkar dengan dia tentang warisan di Bordelais. Pemberontakan pecah di Saintonge, di mana dalam satu dekade kekuasaan Angoulêmes telah benar-benar berakhir. (in)
- William Taillefer (c. 952 – March 1028), numbered William II (as the second with the sobriquet Taillefer) or William IV (as the fourth William in his family), was the Count of Angoulême from 987. He was the son of Count and grandson of Count William Taillefer I. He stood at the head of the family which controlled not only the Angoumois, but also the Agenais and part of Saintonge. By the time of his death he was "the leading magnate in [the west] of Aquitaine[, but his] eminence ... proved temporary and illusory," evaporating on his death in succession squabbles, revolts and the predations of his erstwhile allies. The principal sources for William's career are Ademar of Chabannes and the anonymous Historia pontificum et comitum Engolismensium. Between 994 and 1000 William married Ermengarde-Gerberga, widow of Conan I of Brittany and sister of Fulk III of Anjou, who held some castles in Saintonge and Poitou from William as fiefs (pro bene fico). William was perhaps countering the growing strength of the Counts of La Marche in northern Aquitaine since their family succeeded to the County of Périgord, previously dominated by Angoulême, in 975. Fulk was also an ally of Duke William V of Aquitaine, nominal suzerain of Angoulême, and William Taillefer entered into their alliance through marriage. It is also probable that Fulk saw William as a potential ally against the duke and his county of Angoulême as providing a bulwark against aggressions aimed at Fulk's recent acquisition of Saintes and its citadel, the Capitolium. William, exercising the secular control of the church typical of this era, gave the abbacy of Saint-Cybard and later the Bishopric of Angoulême to , a brother of , who was both allied with Fulk by marriage and serving as bishop in Fulk's city of Saintes. Count William aided the duke against the and in return the duke supported the count's extension of his authority into the Bordelais. William was regularly present with the duke's court from about 1000 until October 1010, when an important meeting involving the duke, King Robert II of France, King Sancho III of Navarre and Duke Sancho VI of Gascony took place at the church of Saint Jean d'Angély. His absence from this meeting probably indicates the growing enmity between Duke William and Fulk of Anjou. Although his fiefs (honores) had initially dominated the border between Saintonge and Poitou (where he subinfeudated some to Fulk), by 1024 William was exercising authority over all Saintonge. In Poitou William controlled the viscounty of Melle and its strongly fortified castrum (citadel). On one occasion William granted outright a church he owned to "his faithful [man]" Iterius, which illustrates how the feudal practice of granting lands in benefice had not completely overtaken the south of France. In 1020 William of Angoulême furthered his influence in Gascony by marrying his son to a daughter of Sancho VI. On 6 March 1025 a major assembly of Aquitanian prelates and barons met to discuss the claim of Duke William's son, William the Fat, for the Kingdom of Italy. William Taillefer and his eldest son were present. On 1 October 1026 William left on a pilgrimage to the Holy Sepulchre. He travelled through Hungary and Slavonia, even though these regions were generally avoided at that time by pilgrims, since they had only recently been converted to Christianity, according to Ademar. William died in March 1028 and was buried in the monastery of Saint-Cybard. An assembly of the principes et nobiles of Angoulême, Périgord and Saintonge met to judge the woman accused of poisoning him. William was succeeded at Angoulême by his eldest son, , whose younger brother Geoffrey quarreled with him over the inheritance in Bordelais. Revolts broke out in Saintonge, where within a decade the Angoulêmes' authority had lapsed completely. (en)
- Willem IV van Angoulême (overleden op 6 april 1028) was van 988 tot aan zijn dood graaf van Angoulême. Hij behoorde tot het huis Taillefer. (nl)
- Guglielmo IV d'Angoulême (978 circa – 6 aprile 1028) fu conte d'Angouleme dall'988 alla sua morte. (it)
- Гильом IV (фр. Guillaume IV d'Angoulême; умер 6 апреля 1028) — граф Ангулема. Сын Арно Манцера и его первой жены Ренгарды. Родился около 973 года. Граф Ангулема с 988 года, после отречения отца. В молодые годы был верным сторонником герцога Аквитании Гильома Железная рука и получил от него в лён сеньории Бле, Белль, Онэ и Рошешуар. В последующем стал союзником Фулька III Нерра — графа Анжу, на сестре которого был женат. К 1024 году распространил свою власть на Сентонж, также в его владении находились обширные земли в Аженуа. Эти территории были утрачены Ангулемом при сыновьях Гильома IV. Осенью 1026 года Гильом возглавил группу паломников, направлявшихся в Святую землю. 1 октября отправился из Ангулема через Баварию, Венгрию и Константинополь в Палестину. В начале марта следующего года прибыл в Иерусалим, и уже летом вернулся в своё графство. Вскоре после возвращения Гильом IV тяжело заболел и 6 апреля 1028 года умер. Одна из хроник XII века обвиняет в его отравлении невестку — Алезию, жену Альдуина. Однако никаких доказательств этому нет. Между 994 и 1000 годом Гильом IV женился на Герберге, дочери Жоффруа Гризгонеля, сестре Фулька III Анжуйского. Сыновья:
* Арно, вероятно — умер раньше отца,
* Гильом, вероятно — умер раньше отца,
* Алдуин II († 1032), граф Ангулема
* Жоффруа († 1048), граф Ангулема,
* Фульк, (упом. 1030),
* Одон (Эд), (упом. 1030). (ru)
|
