| dbo:abstract
|
- VFW-Fokker GmbH va ser una aliança d'empreses entre Fokker i Vereinigte Flugtechnische Werke (VFW) que va començar l'any 1969 i que, des d'aleshores, va controlar la iniciativa . Entwicklungsring Nord (cercle de desenvolupament Del nord) - abreujat ERNO - va ser també una aliança d'empreses realitzada el 1961 de les empreses amb base a Bremen Weserflug i Focke-Wulf amb Hamburger Flugzeugbau amb l'objectiu de desenvolupar parts de coets i implicar-se en activitats espacials. El 1961 van començar a treballar en una petita aeronau de transport de reacció amb el nom inicial d'Erno-61-4. Després que Weserflug i Focke Wulf es fusionessin formalment en Vereinigte Flugtechnische Werke (VFW) l'any 1964, la denominació de l'aeronau va passar a ser . L'esborrany de disseny va ser esmenat a un avió de passatgers de reacció STOL amb capacitat per a 40-44 passatgers amb els motors instal·lats sobre les ales per fer més fàcils les operacions en pistes no preparades. Les subvencions del govern alemany van permetre que els desenvolupaments s'iniciessin a principis de 1966. El primer prototipus va començar el mes d'agost de 1968, però llavors VFW i Fokker va formar un holding transnacional. VFW-Fokker va fer equip amb per tal de desenvolupar el D-24 Alliance, un avió VTOL amb ala de geometria variable com a part del programa AVS (Advanced Vertical Strike). El prototip va volar el 14 de juliol de 1971, però es va estavellar el febrer següent. Dos prototips més van volar el 1972. Les certificacionsper volar alemanyes, estatunidenques del FAA, i francesa del DGA es van completar el 1974, 1975, i 1976 respectivament. La producció col·laborativa va implicar Messerschmitt-Bölkow-Blohm (MBB) a Alemanya, Fokker VFW als Països Baixos i SABCA i la filial belga de Fairey a Bèlgica. La primera venda va ser a Cimber Air, que va començar els vols comercials el mes de novembre de 1975. L'aliança de VFW-Fokker va afectar negativament el VFW 614, ja que Fokker necessitava vendre els seus models i . Les subvencions nacionals van ser desviades pel programa Airbus, cosa que va suposar el final pel VFW-614. El 19 d'agost de 1977 el dinovè i últim exemplar va ser completat.Pocs VFW 614 van romandre en ús. L'ESA el juny de 1974 va anomenar un consorci sota el comandament d'ERNO-VFW Fokker per construir moduls pressuritzats per l'. British Aerospace, sota contracte d'ERNO-VFW Fokker, va construir cinc segments de palet en forma d'U de 3 metres de llarg. Alemanya va proporcionar el 53.3% del cost d'Spacelab i va completar el 52.6% de tots els contractes. ERNO VFW Fokker, en competència amb MBB, va entregar el disseny guanyador, i va esdevenir el principal contractista per l'Spacelab. MBB el 1981 va absorbir VFW Fokker. La planta d'ERNO a Bremen va continuar com la seu pel disseny del Spacelab, administració de producció, testatge de components, i muntatge. Avui, és una part d'EADS Astrium Space Transportation. (ca)
- VFW-Fokker est une ancienne coentreprise allemande alliant les sociétés Vereinigte Flugtechnische Werke et Fokker.
* Portail des entreprises
* Portail de l’aéronautique (fr)
- VFW-Fokker GmbH was a joint venture of Fokker and Vereinigte Flugtechnische Werke (VFW) started in 1969 that, from then on, controlled the ERNO initiative. The Entwicklungsring Nord (Northern development circle) — abbreviated ERNO — was a 1961 joint venture of Bremen-based Weserflug and Focke-Wulf with Hamburger Flugzeugbau to develop parts for rockets and get involved in space activities. In 1961 work began on a small, jet-powered transport aircraft initially styled Erno-61-4. After Weserflug and Focke Wulf formally merged into Vereinigte Flugtechnische Werke (VFW) in 1964, the machine was redesignated VFW 614. The draft design was amended to a STOL 40-44 passenger jet with overwing engines, for easier operation from unprepared runways. German government subsidies enabled development to start in earnest in 1966. The first prototype started in August 1968, but then VFW and Fokker of the Netherlands formed a joint transnational holding company. VFW-Fokker teamed with Republic Aviation to develop the D-24 Alliance Variable sweep wing VTOL aircraft as part of the AVS ("Advanced Vertical Strike"). The prototype flew on July 14, 1971, but crashed next February. Two more prototypes flew in 1972. German, FAA, and French DGA certifications completed in 1974, 1975, and 1976 respectively. The collaborative production arrangements involved Messerschmitt-Bölkow-Blohm (MBB) in Germany, Fokker VFW in the Netherlands and SABCA and Fairey in Belgium. The first sale was to Cimber Air, which started commercial flights in November 1975. The VFW-Fokker alliance affected the VFW 614 negatively, as Fokker needed to sell its competing F27 and F28. National subsidies were diverted to the Airbus program, and the end came for the VFW-614. On August 19, 1977, the nineteenth (including prototypes) and last machine was completed. Few VFW 614 aircraft remained in use. Only the Koln/Bonn Flugbereitschaft der Luftwaffe continued flying VFW 614 until they finally ceased in 1998. Only DLR in Braunschweig (region) and EADS Airbus at Bremen now retain the machines for research duties. The European Space Agency ESA in June 1974 named a consortium headed by ERNO-VFW Fokker (Zentralgesellschaft VFW-Fokker GmbH) to build pressurized modules for Spacelab. British Aerospace, under contract to ERNO-VFW Fokker, built five 10 ft (3.0 m)-long, unpressurized, U-shaped pallet segments. West Germany provided 53.3% of Spacelab's cost and fulfilled 52.6% of all Spacelab work contracts. ERNO VFW Fokker, in competition with MBB, submitted the winning design, and became the prime contractor for Spacelab. MBB in 1981 took over VFW Fokker. The ERNO plant in Bremen continued as the headquarters for Spacelab design, production management, component testing, and assembly. Today, it is a part of EADS Astrium Space Transportation. (en)
|
