| dbo:abstract
|
- El relleu aplanat, també conegut amb terme internacional d'origen italià stiacciato o schiacciato, és una tècnica escultòrica que permet de fer un baix relleu amb una variació mínima (de vegades es parla de mil·límetres), respecte al fons. Per donar a l'espectador la il·lusió de profunditat, el gruix disminueix gradualment des de primer pla fins al fons. S'aplica també la llei d'una perspectiva, normalment central. Aquesta tècnica ha estat utilitzada principalment als segles XV i xvi, en particular, va ser l'iniciador i mestre Donatello. L'exemple més conegut n'és el relleu de Sant Jordi salvant la princesa (1416-1417), així com altres obres realitzades pel mateix autor, com la famosa Madonna Pazzi (anys 1430) o L'Assumpció a l'església Sant'Angelo a Nilo, a Nàpols (1426-1428). Un altre gran artista que va utilitzar aquesta tècnica va ser Desiderio da Settignano i Agostino di Duccio. (ca)
- El stiacciato o schiacciato (relieve aplanado) es una técnica escultórica que permite realizar un bajorrelieve con una variación mínima (a veces se habla de milímetros) respecto al fondo. Para dar al espectador la ilusión de profundidad, el espesor disminuye gradualmente a partir de primer plano hasta el fondo. Se aplican también las leyes de la perspectiva para potenciar el efecto. Este tipo de relieve suele estar realizado en mármol o piedra, aunque hay ejemplos también en madera. Esta técnica fue utilizada principalmente en los siglos XV y XVI, durante el Renacimiento, cuando se puso muy de moda entre los escultores. Uno de sus iniciadores fue Donatello. Ejemplos conocidos dentro de su obra son el trasfondo del relieve de San Jorge salvando a la princesa (1416-1417), la famosa Madonna Pazzi (años 1430) o La Asunción en la iglesia de Sant'Angelo a Nilo en Nápoles (1426-1428). Otros artistas que utilizaron esta técnica fueron Desiderio da Settignano y Agostino di Ducci Aunque el iniciador principal fue Lorenzo Ghiberti con las planchas de la Puerta del Paraíso del Baptisterio de la Catedral de Florencia, que narran pasajes del Antiguo Testamento. (es)
- Stiacciato is a technique which allows a sculptor to create a recessed or relief sculpture with carving only millimetres deep and mere scribing. To give the illusion of greater depth, the thickness gradually decreases from the foreground to the background. In some ways it is more similar to a 2D image than a 3D sculpture and so the relief can use perspective. Vasari writes of the technique: The third types are called bas- and stiacciati-relief, which have nothing in them but drawing the figure with dents and schiacciato relief. They are very difficult if there is a large amount of drawing and invention involved, because it is hard to give these things grace thanks to the mode's love of contours. And Donato [ie Donatello] worked best of all sculptors in this genre, with art, drawing and invention. We see many of this kind [of sculpture in the form of] highly-figured ancient Aretine vases, masks and other ancient works; and similarly in ancient cameos and in bronze-stamping cones for medals and coins. The technique was mainly used in the 15th and 16th centuries, begun and dominated by Donatello. The earliest surviving example is his St George Freeing the Princess (1416-1417) and his other works in the genre include the Pazzi Madonna (1430), The Assumption of the Virgin (Sant'Angelo a Nilo, Naples, 1426-1428) and the background of Herod's Banquet (Siena Baptistery, 1423-1427), along with The Virgin and Child (1426) by his studio. (en)
- Le relief aplati, relief écrasé ou stiacciato (de l'italien schiacciato, « écrasé »), est un terme qui désigne une technique sculpturale située entre le et le bas-relief, permettant de réaliser sur une surface plane un relief de très faible épaisseur obéissant aux règles de la représentation en perspective. L'impression de profondeur par effet d'optique (plusieurs plans perspectifs) est donnée par une façon de sculpter graduellement en « relief écrasé », quelquefois sur une épaisseur de seulement quelques millimètres, du premier plan jusqu'à un point de fuite souvent central. Cette technique a été utilisée surtout aux XVe et XVIe siècles et Donatello en fut le principal initiateur. Vers 1460, Desiderio da Settignano crée Saint Jérôme dans le désert, une remarquable perspective atmosphérique en marbre. Le plus ancien exemple connu de stiacciato est le San Giorgio libera la principessa (Saint Georges délivrant la princesse) sculpté dans du marbre de Carrare par Donatello en 1416-1417 (bas-relief prenant place sous la sculpture en ronde-bosse du San Giorgio, musée national du Bargello, Florence). Plus tard, il réalise, entre autres, l'Assunzione della Vergine entre 1426 et 1428, conservée dans l'église Sant'Angelo a Nilo de Naples, la célèbre Madonna Pazzi vers 1430 et Le Festin d’Hérode vers 1435. (fr)
- Lo stiacciato è una tecnica scultorea che permette di realizzare un rilievo con variazioni minime (talvolta si parla di millimetri) rispetto al fondo. Può essere realizzato sia in rilievo che incavato. Per fornire all'osservatore un'illusione di profondità, lo spessore diminuisce in modo graduale dal primo piano allo sfondo. Questa tecnica è per alcuni aspetti più simile ad un'immagine che alla forma della scultura e quindi si rivela adatta all'applicazione della prospettiva. Giorgio Vasari ne parla in questo modo: Questa tecnica è stata utilizzata soprattutto nel XV e nel XVI secolo, in particolare ne fu iniziatore e maestro Donatello. L'esempio più antico è lo sfondo del rilievo di San Giorgio libera la principessa (1416-1417), tra i capolavori di mano di Donatello figurano la celebre Madonna Pazzi (anni 1430), l'Assunzione della Vergine a Sant'Angelo a Nilo di Napoli (1426-1428) e il Banchetto di Erode nella fonte battesimale del Battistero di San Giovanni a Siena (1423-1427). (it)
|
| rdfs:comment
|
- El relleu aplanat, també conegut amb terme internacional d'origen italià stiacciato o schiacciato, és una tècnica escultòrica que permet de fer un baix relleu amb una variació mínima (de vegades es parla de mil·límetres), respecte al fons. Per donar a l'espectador la il·lusió de profunditat, el gruix disminueix gradualment des de primer pla fins al fons. S'aplica també la llei d'una perspectiva, normalment central. (ca)
- El stiacciato o schiacciato (relieve aplanado) es una técnica escultórica que permite realizar un bajorrelieve con una variación mínima (a veces se habla de milímetros) respecto al fondo. Para dar al espectador la ilusión de profundidad, el espesor disminuye gradualmente a partir de primer plano hasta el fondo. Se aplican también las leyes de la perspectiva para potenciar el efecto. Este tipo de relieve suele estar realizado en mármol o piedra, aunque hay ejemplos también en madera. (es)
- Le relief aplati, relief écrasé ou stiacciato (de l'italien schiacciato, « écrasé »), est un terme qui désigne une technique sculpturale située entre le et le bas-relief, permettant de réaliser sur une surface plane un relief de très faible épaisseur obéissant aux règles de la représentation en perspective. L'impression de profondeur par effet d'optique (plusieurs plans perspectifs) est donnée par une façon de sculpter graduellement en « relief écrasé », quelquefois sur une épaisseur de seulement quelques millimètres, du premier plan jusqu'à un point de fuite souvent central. (fr)
- Stiacciato is a technique which allows a sculptor to create a recessed or relief sculpture with carving only millimetres deep and mere scribing. To give the illusion of greater depth, the thickness gradually decreases from the foreground to the background. In some ways it is more similar to a 2D image than a 3D sculpture and so the relief can use perspective. Vasari writes of the technique: (en)
- Lo stiacciato è una tecnica scultorea che permette di realizzare un rilievo con variazioni minime (talvolta si parla di millimetri) rispetto al fondo. Può essere realizzato sia in rilievo che incavato. Per fornire all'osservatore un'illusione di profondità, lo spessore diminuisce in modo graduale dal primo piano allo sfondo. Questa tecnica è per alcuni aspetti più simile ad un'immagine che alla forma della scultura e quindi si rivela adatta all'applicazione della prospettiva. Giorgio Vasari ne parla in questo modo: (it)
|
