| dbo:abstract
|
- Ciència en acció (publicat l'any 1987) és considerat un clàssic dins la Sociologia del Coneixement Científic. El seu autor és l'antropòleg, filòsof i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, un dels pares de la teoria de l'actor-xarxa. Latour segueix els principis d'imparcialitat i simetria -característics del i de la Sociologia del Coneixement respectivament- en l'anàlisi de la tecnociència. Fent ús d'una sèrie de principis i regles estableix una separació significativa de la ciència en dos moments: ciència acabada i ciència en procés de controvèrsies (quan no s'han tancat les caixes negres). Aquesta segona versió de la ciència és la que considera interessant per l'estudi del procés col·lectiu de producció de la tecnociència. Estructurat en tres parts de dos capítols cada una i un darrer «Post scriptum», la primera part tracta sobre la retòrica de la ciència, quan els actors que participen en la ciència es convencen i persuadeixen dels resultats. En el capítol «Literatura» analitza la literatura científica com a exemple de retòrica sofisticada destinada a combregar adhesions i refusar opositors, afirmant que com més complex és un article, és més social, perquè precisa més associacions que el facin creïble. En «Laboratorios» incorpora diverses conceptualitzacions importants en la teoria de l'actor-xarxa: inscripcions, portaveus, proves de resistència, creació de contralaboratoris. En els laboratoris es construeixen les caixes negres de la ciència. També s'afirma que el destí de fets i artefactes científics depèn de l'ús posterior, dels usuaris, del que es dedueix que les característiques d'un artefacte són la conseqüència de l'acció col·lectiva. En la tercera regla del mètode Latour afirma que la clausura d'una contro vèrsia és la causa de la representació de la naturalesa, i no la seva conseqüència, aleshores no es pot recórrer a la naturalesa per explicar la clausura de les controvèrsies. En la segona part «Máquinas» vol mostrar que la fabricació de la tecnociència implica recursos humans i no-humans, sense establir privilegis entre actors, una afirmació polèmica però que ja té antecedents en Durkheim. Latour introdueix el concepte de traducció (tàctiques per sumar esforços, guanyar col·laboradors, en un procés que sempre significa una alteració dels pressupostos inicials), i quins processos intervenen fins a la clausura de la caixa negra. Així oposa al model de difusió existent el model de traducció a través del principi de simetria, que incorpora la col·lectivitat en el procés de clausura de la ciència. Però afirmar que la tecnociència és el resultat de l'esforç col·lectiu és dir que aquesta té una condició invariablement política. En el següent capítol «Los que están dentro salen al exterior» es vol mostrar l'estreta relació entre científics i societat a través de les diverses associacions que intervenen en l'estabilització dels fets de la ciència, i com aquests esdevenen representacions sobre la Societat (la quarta regla del mètode coincideix amb la tercera, només s'ha de substituir la paraula naturalesa per societat). La tercera part «Tribunales de la razón» i «Centros de cálculo» és una crítica a la racionalitat. Segons Latour la tecnociència presenta les propietats d'una xarxa d'associacions que acumula fets en funció d'una divisió artificial entre racionalitat/irracionalitat contribuint a la ‘mobilització del món'. La xarxa, amb la creació de centres de càlcul que integren eines, inscripcions, fórmules, taxonomies i teories, contribueix a la consolidació d'un poderós mecanisme relacional d'assimilació i expansió que condemna la resta del món a la marginalitat, atresorant la prerrogativa sobre la veritat i el coneixement significatiu. En el darrer capítol «Post scriptum» Latour proposa un gir contracopèrnica (més enllà del gir social) que permeti orientar els estudis socials de la ciència amb el retrobament d'una metafísica experimental que inclogui els quasiobjectes, mitjançant la fusió de la realitat natural i social de l'individu en un període a-modern. Es tractaria de l'acceptació d'una ontologia variable entre actors no privilegiats per superar el dualisme kantià. (ca)
- Science in Action: How to Follow Scientists and Engineers Through Society (ISBN 0-674-79291-2) is a seminal book by French philosopher, anthropologist and sociologist Bruno Latour first published in 1987. It is written in a textbook style, proposes an approach to the empirical study of science and technology, and is considered a canonical application of actor-network theory. It also entertains ontological conceptions and theoretical discussions making it a research monograph and not a methodological handbook per se. In the introduction, Latour develops the methodological dictum that science and technology must be studied "in action", or "in the making". Because scientific discoveries turn esoteric and difficult to understand, it has to be studied where discoveries are made in practice. For example, Latour turns back time in the case of the discovery of the "double helix". Going back in time, deconstructing statements, machines and articles, it is possible to arrive at a point where scientific discovery could have chosen to take many other directions (contingency). Also the concept of "black box" is introduced. A black box is a metaphor borrowed from cybernetics denoting a piece of machinery that "runs by itself". That is, when a series of instructions are too complicated to be repeated all the time, a black box is drawn around it, allowing it to function only by giving it "input" and "output" data. For example, a CPU inside a computer is a black box. Its inner complexity doesn't have to be known; one only needs to use it in his/her daily activities. Henning Schmidgen describes Science in Action as an anthropology of science, a manual where the main purpose is “a trip through the unfamiliar territory of “technoscience””. Similarly Science in Action has been described as "A guide that explains how to account for processes of making knowledge, facts, or truths. A guide designed to be used on site, while observing the negotiations and struggles that precede ready-made science". (en)
- La Science en action (titre original anglais: Science in Action: How to Follow Scientists and Engineers through Society) est un ouvrage du sociologue français Bruno Latour paru en anglais en 1987 et traduit en français en 1989 aux éditions La Découverte. Dans cette contribution importante à la sociologie des sciences (d'ailleurs, l'édition française de 2005 porte le sous-titre: « introduction à la sociologie des sciences »), Latour vulgarise le terme "technoscience" et développe le principe méthodologique selon lequel la science et la technologie doivent être étudiés « en action », c'est-à-dire au moment où elles se font. Comme les découvertes scientifiques revêtent souvent un aspect « ésotérique » et sont difficiles à comprendre, il convient de les aborder du point de vue de la pratique, de les suivre dans leur déploiement. C'est dans le cadre de cette réflexion que Latour reprend le concept de « boîte noire », initialement théorisé par Norbert Wiener en 1948, et désignant ici métaphoriquement un ensemble d'opérations ou de connaissances fonctionnant d'elles-mêmes qu'on peut repérer dans les pratiques étudiées. Leur fonctionnement étant trop complexe pour être répétés chaque fois, ces « boîtes noires » peuvent traiter des données selon un mécanisme simplifié aux fonctions « input »/« output ». Par exemple, le processeur (CPU) d'un ordinateur est une « boîte noire » car la complexité interne de l'appareil n'a pas à être connue de l'usager qui en fait un usage quotidien (donc selon le mode « input »/« output »). Pour Latour, le sociologue des sciences doit porter une attention spéciale à ces dispositifs et « ouvrir » les « boîtes noires » des sciences et des technologies qu'il cherche à décrire en acte, alors qu'elles sont en train de se faire. (fr)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}