| dbo:abstract
|
- Leucopetra (en grec antic Λευκοπέτρα) era un promontori del Bruttium, que forma la punta sud-oest d'Itàlia, que mirava cap a Sicília i es considerava generalment com la part final de la serra dels Apenins. Plini el Vell diu que es trobava a 12 milles romanes de Règium, i per això actualment se l'identifica amb , on els Apenins fan cap al mar. El color blanc de les roques van donar origen al nom d'aquest promontori (λευκός 'leukos' vol dir blanc), i així l'anomenaven els antics historiadors i geògrafs. És el mateix promontori que Tucídides anomena Πέτρα τῆς Πηγίης, i va ser l'últim punt d'Itàlia on el general Demòstenes i Eurimedó van fer la darrera parada abans de passar a Sicília l'any 322 aC. També en aquest punt, Ciceró es va aturar quan anava a Sicília l'any 44 aC, després de la mort de Cèsar i es disposava a marxar a Grècia. Allà va rebre notícies de Roma portades pels seus amics de Règium que van alterar els seus plans. (ca)
- Punta di Pellaro (Greek: Λευκοπέτρα, "white rock"; Latin: Leucopetra) is the extreme southwestern point of mainland Italy, in the region of Calabria, looking towards the east coast of Sicily, at 38°01′N 15°38′E / 38.017°N 15.633°E. Anciently a promontory of Bruttium, it was in consequence of its location generally regarded as the termination of the chain of the Apennines. Pliny tells it was some 20 km from Rhegium (modern Reggio di Calabria). The whiteness of the rocks composing this headland gave origin to the ancient name. It is evidently the same promontory which is called by Thucydides Πέτρα τῆς Ῥηγίνης, and was the last point in Italy where Demosthenes and Eurymedon touched with the Athenian armament before they crossed over to Sicily. It was here also that Cicero touched on his voyage from Sicily, when, after the death of Julius Caesar, 44 BCE, he was preparing to repair into Greece, and where he was visited by some friends from Rhegium, who brought news from Rome that induced him to alter his plans. In the former passage he terms it promontorium agri Rhegini: the Leucopetra Tarentinorum mentioned by him, if it be not a false reading, must refer to quite a different place, probably the headland of Leuca, more commonly called the Iapygian promontory. (en)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 1867 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| georss:point
|
- 38.016666666666666 15.633333333333333
|
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Leucopetra (en grec antic Λευκοπέτρα) era un promontori del Bruttium, que forma la punta sud-oest d'Itàlia, que mirava cap a Sicília i es considerava generalment com la part final de la serra dels Apenins. Plini el Vell diu que es trobava a 12 milles romanes de Règium, i per això actualment se l'identifica amb , on els Apenins fan cap al mar. El color blanc de les roques van donar origen al nom d'aquest promontori (λευκός 'leukos' vol dir blanc), i així l'anomenaven els antics historiadors i geògrafs. (ca)
- Punta di Pellaro (Greek: Λευκοπέτρα, "white rock"; Latin: Leucopetra) is the extreme southwestern point of mainland Italy, in the region of Calabria, looking towards the east coast of Sicily, at 38°01′N 15°38′E / 38.017°N 15.633°E. (en)
|
| rdfs:label
|
- Leucopetra (ca)
- Punta di Pellaro (en)
|
| owl:sameAs
| |
| geo:geometry
|
- POINT(15.633333206177 38.016666412354)
|
| geo:lat
| |
| geo:long
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
