| dbo:abstract
|
- يُمكن تقسيم الفلسفة الحديثة إلى فلسفة نظرية وأخرى عملية؛ لعبَ أرسطو دورًا في إبرازها وتتعلَّقُ بالفلسفة الطبيعية والفلسفة الأخلاقية. (ar)
- La filosofia pràctica és aquella filosofia que emfatitza les relacions entre el pensament, l'acció humana i els seus efectes; principalment l'ètica i la filosofia política. Es presta a més, per posar en pràctica allò que s'ha après o, que s'ha estudiat anteriorment en la filosofia teòrica, centrada en els estudis dels fets teòrics. La filosofia pràctica pot prendre diferents formes, incloent la pràctica reflexiva d'alguna tècnica, el pensament filosòfic personal, o la conselleria filosòfica, que s'ha relacionat d'alguna manera amb el coaching. (ca)
- La praktika filozofio estas tiu filozofio aŭ branĉo de filozofio kiu emfazas la rilatojn inter la pensaro, la homa agado kaj ties efikoj; ĉefe temas pri la etiko kaj la politika filozofio. Ĝi pretas, krome, meti en praktiko tion lernita aŭ studita, antaŭe, en la teoria filozofio, kiu centriĝas en la teoria studado. La praktika filozofio povas montri diversajn formojn, kiaj la primedita praktiko de iu tekniko, la filozofia pensaro persona aŭ la filozofia konsilaro. (eo)
- La filosofía práctica es aquella filosofía que enfatiza las relaciones entre el pensamiento, la acción humana y sus efectos; principalmente, la ética y la filosofía política, es decir, designa al conjunto de disciplinas filosóficas que estudian la acción humana y sus fines. Se presta, además, a poner en práctica lo aprendido o lo estudiado, anteriormente, en la filosofía teórica, la cual se centra en el estudio teórico. La filosofía práctica puede tomar diferentes formas, incluyendo la práctica reflexiva de alguna técnica, el pensamiento filosófico personal o la consejería filosófica. (es)
- La philosophie pratique est la branche de la philosophie qui a pour objet les actions et activités des hommes. Elle inclut classiquement la philosophie morale, la philosophie politique ; et depuis Kant, la philosophie du droit. (fr)
- The modern division of philosophy into theoretical philosophy and practical philosophy has its origin in Aristotle's categories of natural philosophy and moral philosophy. The one has theory for its object, and the other practice. (en)
- È Aristotele a definire per primo la filosofia pratica: (it)
- Praktisk filosofi är enligt Aristoteles indelning den del av filosofin som behandlar människans handlande, till skillnad från teoretisk filosofi. Viktiga områden inom den praktiska filosofin är värdeteori och etik. Till ämnet räknas också politisk filosofi, rättsfilosofi, religionsfilosofi, handlingsteori och estetik. Här studeras frågor som:
* Vad är rätt respektive fel att göra, i moralisk mening?
* Kan påståenden om moral vara sanna, eller är de bara tyckande?
* Kan man argumentera på ett meningsfullt sätt om moralfrågor?
* Har de moraliska normerna någon existens utöver det faktiska handlandet?
* Kan människor välja att handla rätt eller fel, eller är vi snarare till exempel förutbestämbara mekanismer? Vid universitet i Sverige och Finland är praktisk filosofi jämte teoretisk filosofi en del av filosofiämnet. I den västerländska kulturkretsen tog den praktiska filosofin riktig fart i de antika grekiska stadsstaterna, där viktiga namn som Sokrates Demokritos, Platon och Aristoteles kan nämnas som viktiga filosofer. Dessa gör dock ej helt rättvisa åt utvecklingen av den praktiska filosofin i antikens Grekland. Från det romerska riket är Cicero en av de mest framträdande praktiska filosoferna. Efter kristendomens genomslag har kyrkan dominerat den praktiska filosofin. Under 1800-talet börjar även icke-kristna filosofer få allt större inflytande; däribland Friedrich Nietzsche i Tyskland, Bertrand Russell i Storbritannien och Axel Hägerström i Sverige. (sv)
- Практическая философия — область философии, изучающая философскую деятельность на практике, особенности воплощения мировоззренческих ориентиров людей в их реальной социальной и повседневной жизни. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- يُمكن تقسيم الفلسفة الحديثة إلى فلسفة نظرية وأخرى عملية؛ لعبَ أرسطو دورًا في إبرازها وتتعلَّقُ بالفلسفة الطبيعية والفلسفة الأخلاقية. (ar)
- La filosofia pràctica és aquella filosofia que emfatitza les relacions entre el pensament, l'acció humana i els seus efectes; principalment l'ètica i la filosofia política. Es presta a més, per posar en pràctica allò que s'ha après o, que s'ha estudiat anteriorment en la filosofia teòrica, centrada en els estudis dels fets teòrics. La filosofia pràctica pot prendre diferents formes, incloent la pràctica reflexiva d'alguna tècnica, el pensament filosòfic personal, o la conselleria filosòfica, que s'ha relacionat d'alguna manera amb el coaching. (ca)
- La praktika filozofio estas tiu filozofio aŭ branĉo de filozofio kiu emfazas la rilatojn inter la pensaro, la homa agado kaj ties efikoj; ĉefe temas pri la etiko kaj la politika filozofio. Ĝi pretas, krome, meti en praktiko tion lernita aŭ studita, antaŭe, en la teoria filozofio, kiu centriĝas en la teoria studado. La praktika filozofio povas montri diversajn formojn, kiaj la primedita praktiko de iu tekniko, la filozofia pensaro persona aŭ la filozofia konsilaro. (eo)
- La filosofía práctica es aquella filosofía que enfatiza las relaciones entre el pensamiento, la acción humana y sus efectos; principalmente, la ética y la filosofía política, es decir, designa al conjunto de disciplinas filosóficas que estudian la acción humana y sus fines. Se presta, además, a poner en práctica lo aprendido o lo estudiado, anteriormente, en la filosofía teórica, la cual se centra en el estudio teórico. La filosofía práctica puede tomar diferentes formas, incluyendo la práctica reflexiva de alguna técnica, el pensamiento filosófico personal o la consejería filosófica. (es)
- La philosophie pratique est la branche de la philosophie qui a pour objet les actions et activités des hommes. Elle inclut classiquement la philosophie morale, la philosophie politique ; et depuis Kant, la philosophie du droit. (fr)
- The modern division of philosophy into theoretical philosophy and practical philosophy has its origin in Aristotle's categories of natural philosophy and moral philosophy. The one has theory for its object, and the other practice. (en)
- È Aristotele a definire per primo la filosofia pratica: (it)
- Практическая философия — область философии, изучающая философскую деятельность на практике, особенности воплощения мировоззренческих ориентиров людей в их реальной социальной и повседневной жизни. (ru)
- Praktisk filosofi är enligt Aristoteles indelning den del av filosofin som behandlar människans handlande, till skillnad från teoretisk filosofi. Viktiga områden inom den praktiska filosofin är värdeteori och etik. Till ämnet räknas också politisk filosofi, rättsfilosofi, religionsfilosofi, handlingsteori och estetik. Här studeras frågor som: Vid universitet i Sverige och Finland är praktisk filosofi jämte teoretisk filosofi en del av filosofiämnet. (sv)
|
