| dbo:abstract
|
- El Retrat d'Isabel Porcel és un quadre de Francisco de Goya pintat cap a 1805. Es tracta d'un retrat d'Isabel Lobo Velasco de Porcel, nascuda a Ronda cap a 1780 i esposa en segones noces d'Antonio Porcel Román, un liberal a qui va retratar també el 1806, quasi vint-i-cinc anys més gran que ella, a qui va conèixer a Madrid als vint anys. Porcel era amic de Jovellanos, que el posaria en contacte amb Goya, que residia molt a prop del matrimoni. L'oli mostra una dona jove retratada de mig cos i vestida amb camisa blanca i mantellina negra, és a dir, a la moda espanyola. Malgrat la seva indumentària de «maja», la riquesa de les teles i el port de la noia li atorga una elegància aristocràtica. Cal afegir que en determinades èpoques la moda entre les classes riques espanyoles era imitació dels abillaments populars. Destaca el gest decidit dels seus braços, un d'aquests fent nanses, i la seguretat del seu gest. Té el cabell i ulls castanys clars, la pell molt blanca i està col·locada de mig perfil amb el cos girat cap a la seva esquerra, mentre que el cap compensa amb un gir cap a la dreta el lleu escorç de la figura. Així, aconsegueix de donar verisme i profunditat al retrat sense necessitat d'incloure cap objecte, arquitectura, ni paisatge que l'emmarqui. Una de les rareses del quadre és que la mirada de la jove es dirigeix cap a l'esquerra de l'espectador i no a aquest, com succeeix a la majoria dels seus retrats femenins. Pel que fa als aspectes tècnics, destaca el contrast entre les puntes de veladures de la mantellina negra i els matisos de seda de la camisa, que es transparenten també sota la gasa negra, i estan suaument graduats amb el to rosat del seu rostre. La pinzellada és solta i els detalls s'aconsegueixen amb gran economia de mitjans. El cromatisme és ja el de les pintures negres, però amb només negres i algun ocre i rosat, aconsegueix matisos i veladures de gran efecte. La bellesa i aplom amb què es retrata aquest nou model de dona ha superat amb molt els estereotips femenins del segle anterior. Goya tenia gran estimació per aquest quadre, perquè el va mostrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, exposant-lo al judici dels pintors i acadèmics. (ca)
- Το Πορτραίτο της Δόνα Ισαβέλλα ντε Πορσέλ είναι μια ελαιογραφία σε καμβά που ζωγράφισε ο Ισπανός ζωγράφος και χαράκτης Φρανθίσκο Γκόγια περί το 1805. Το πορτραίτο απεικονίζει την Ισαβέλλα Λόμπο Βελάσκο ντε Πορσέλ, η οποία γεννήθηκε στη Ρόντα γύρω στο 1780 και ήταν η δεύτερη σύζυγος του Αντώνιο Πορσέλ (ενός φιλελεύθερου, πορτραίτο του οποίου είχε ζωγραφίσει ο Γκόγια το 1806, ωστόσο, το έργο καταστράφηκε από μια πυρκαγιά). Ο σύζυγος της Ισαβέλλα ήταν 25 χρόνια μεγαλύτερός της, και γνωρίστηκαν όταν εκείνη ήταν 20 χρονών. Ο Αντόνιο Πορσέλ ήταν φίλος του Γκασπάρ Μελχιόρ ντε Γιοβελάνος, ο οποίος τον έφερε σε επαφή με τον Γκόγια, που έμενε κοντά στην οικία του ζευγαριού. Ανήκει στη συλλογή της Εθνικής Πινακοθήκης του Λονδίνου. Το πορτραίτο απεικονίζει μια νεαρή γυναίκα ντυμένη με τυπική Ισπανική ενδυμασία, με λευκό πουκάμισο και μαύρη μαντήλα. Παρότι είναι ντυμένη σαν μάχα, τα πλούσια υφάσματα και η ευγενής εμφάνισή της δίνουν στην εικόνα μία αριστοκρατική κομψότητα. Σε κάποιες χρονικές περιόδους, τα ρούχα που φορούσαν άτομα που ανήκαν στις ανώτερες κοινωνικές τάξεις της Ισπανικής κοινωνίας, ήταν απομιμήσεις λαϊκών ενδυμάτων. Η αποφασιστική στάση των χεριών της (γνωστή ως ακίμπο) και η αυτοπεποίθησή της ξεχωρίζουν. Τα μάτια της έχουν χρώμα ανοιχτό καστανό, το δέρμα της είναι ανοιχτόχρωμο, και το σώμα της είναι ελαφρώς στραμμένο προς τα αριστερά, ενώ το κεφάλι της εξισορροπεί το σύνολο καθώς είναι στραμμένο προς την αντίθετη κατεύθυνση. Ο Γκόγια πετυχαίνει ρεαλισμό και βάθος, δίχως να προσθέσει δευτερεύοντα αντικείμενα στη σύνθεση. Μία από τις ιδιαιτερότητες αυτού του πίνακα είναι πως η γυναίκα κοιτάζει προς τα αριστερά του θεατή του έργου και όχι απευθείας προς αυτόν, χαρακτηριστικό της πλειοψηφίας των έργων του Γκόγια. (el)
- Das Porträt der Doña Isabel de Porcel ist ein Ölgemälde des spanischen Malers Francisco de Goya. Es entstand zwischen 1804 und 1805 und stellt Isabel Lobo Velasco de Porcel, die Frau des spanischen Politikers Antonio de Porcel, dar. Das Werk befindet sich seit 1896 im Besitz der National Gallery in London und ist Teil der ständigen öffentlichen Gemäldeausstellung. (de)
- El Retrato de Isabel Porcel es un cuadro de Francisco de Goya pintado hacia 1805. Se trata de un retrato de Isabel Lobo Velasco de Porcel, nacida en Ronda hacia 1780 y esposa en segundas nupcias de Antonio Porcel Román (un liberal a quien retrató también en 1806, cuadro perdido en la actualidad a causa de un incendio del Jockey Club de Buenos Aires en 1953), casi veinticinco años mayor que ella a quien conoció en Madrid a los veinte años de edad. Porcel era amigo de Jovellanos, quien le pondría en contacto con Goya, que residía muy cerca del matrimonio. Goya exhibió el retrato en la Real Academia de San Fernando en 1805 y él del marido el siguiente año. El óleo muestra una mujer joven retratada de medio cuerpo y vestida con camisa blanca y mantilla negra, es decir, a la moda española. A pesar de su indumentaria de «maja», la riqueza de las telas y el porte de la muchacha le otorga una elegancia aristocrática. Hay que añadir que en determinadas épocas la moda entre las clases pudientes españolas era imitación de los atuendos populares. Destaca el gesto decidido de sus brazos, uno de ellos en jarras, y la seguridad de su gesto. Tiene el cabello castaño claro y ojos verdes, la piel muy blanca y está colocada de medio perfil con el cuerpo girado hacia su izquierda, mientras que la cabeza compensa con un giro hacia la derecha el leve escorzo de la figura. De este modo, consigue dar verismo y profundidad al retrato sin necesidad de incluir objeto alguno, arquitectura, ni paisaje que la enmarque. Una de las rarezas del cuadro es que la mirada de la joven se dirige hacia la izquierda del espectador y no a este, como sucede en la mayoría de sus retratos femeninos. En cuanto a los aspectos técnicos, destaca el contraste entre los encajes de veladuras de la mantilla negra y los matices de seda de la camisa, que se transparentan también bajo la gasa negra, y están suavemente graduados con el tono rosáceo de su rostro. La pincelada es suelta y los detalles se consiguen con gran economía de medios. El retrato fue realizado encima de un retrato de un hombre no identificado. Se percibe una ceja del hombre en la barbilla de doña Isabel y las rayas de su chaqueta en la manga derecha de la mujer. (es)
- The Portrait of Doña Isabel de Porcel is an oil-on-canvas painting by the Spanish artist Francisco de Goya, painted around 1805. The portrait depicts Isabel Lobo Velasco de Porcel, who was born at Ronda around 1780 and was the second wife of Antonio Porcel. Isabel's husband was 25 years older than she; they met when she was 20 years old. Antonio Porcel was a liberal and associate of Manuel Godoy, Prince of Peace, who was a friend of Gaspar Melchor de Jovellanos, who in turn brought him in contact with Goya, who lived nearby; the painting is said to have been a gift from the artist in return for hospitality. A Goya portrait of Antonio Porcel, though much larger and so not a matching piece, was lost in a fire when the Jockey Club in Buenos Aires was destroyed in a riot in 1953. The half-length portrait depicts a young woman dressed in typical Spanish attire, a white shirt and a black mantilla. In spite of her "maja" attire, the richness of the textiles and her ladylike appearance give the picture an aristocratic elegance; at this time wealthy Spanish "people of fashion" often wore the styles of lower class urban dandies and their female equivalents, as seen in Goya's famous clothed version of La Maja. The decisive gesture of her arms in the akimbo position and her confidence stand out. Her eyes and hair are light brown, her skin is pale, and her body is slightly turned to the left side, while her head gives balance by being turned to the opposite side. Goya achieves realism and deepness without adding secondary objects to the composition. One of the unique aspects of this painting is that the woman is looking towards the left side of the viewer and not towards him, which is the case of the majority of Goya's paintings. Some scholars have recently cast doubts over its attribution. (en)
- Le portrait d'Isabelle Porcel est un tableau attribué à Francisco de Goya qui aurait été peint vers 1805. Il s'agit d'un portrait d'Isabel Lobo Velasco de Porcel, née à Ronda vers 1780 et seconde épouse d'Antonio Porcel (un libéral également peint par Goya en 1806 sur un tableau aujourd'hui perdu à la suite de l'incendie du Jockey Club à Buenos Aires lors d'une émeute en 1953). Ce dernier était de près de 25 ans son aîné. Elle le rencontra à Madrid à l'âge de vingt ans. Porcel était un ami de Jovellanos, qui l'a mise en contact avec Goya, lui-même un proche du couple. (fr)
- Portret Isabeli de Porcel (hiszp. Retrato de Isabel Porcel) – obraz olejny hiszpańskiego malarza Francisca Goi przedstawiający hiszpańską arystokratkę. (pl)
- Doña Isabel de Porcel är en oljemålning av den spanske konstnären Francisco de Goya från omkring 1805. Den ingår i National Gallerys samlingar i London sedan 1896. Målningen är ett porträtt av Isabel Lobo y Mendieta de Porcel som 1802 gifte sig med en förnäm herre i Granada, Don Antonio Porcel, en protegé till Spaniens premiärminister Manuel Godoy. Paret hörde till Goyas närmaste vänner och han porträtterade även maken 1806 som tack för den gästfrihet de visat honom. De båda porträtten följde varandra till 1887 då de fick olika ägare; mansporträttet hamnade sedermera på The Jockey Club i Buenos Aires där den förstördes i en eldsvåda 1953. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Das Porträt der Doña Isabel de Porcel ist ein Ölgemälde des spanischen Malers Francisco de Goya. Es entstand zwischen 1804 und 1805 und stellt Isabel Lobo Velasco de Porcel, die Frau des spanischen Politikers Antonio de Porcel, dar. Das Werk befindet sich seit 1896 im Besitz der National Gallery in London und ist Teil der ständigen öffentlichen Gemäldeausstellung. (de)
- Le portrait d'Isabelle Porcel est un tableau attribué à Francisco de Goya qui aurait été peint vers 1805. Il s'agit d'un portrait d'Isabel Lobo Velasco de Porcel, née à Ronda vers 1780 et seconde épouse d'Antonio Porcel (un libéral également peint par Goya en 1806 sur un tableau aujourd'hui perdu à la suite de l'incendie du Jockey Club à Buenos Aires lors d'une émeute en 1953). Ce dernier était de près de 25 ans son aîné. Elle le rencontra à Madrid à l'âge de vingt ans. Porcel était un ami de Jovellanos, qui l'a mise en contact avec Goya, lui-même un proche du couple. (fr)
- Portret Isabeli de Porcel (hiszp. Retrato de Isabel Porcel) – obraz olejny hiszpańskiego malarza Francisca Goi przedstawiający hiszpańską arystokratkę. (pl)
- Doña Isabel de Porcel är en oljemålning av den spanske konstnären Francisco de Goya från omkring 1805. Den ingår i National Gallerys samlingar i London sedan 1896. Målningen är ett porträtt av Isabel Lobo y Mendieta de Porcel som 1802 gifte sig med en förnäm herre i Granada, Don Antonio Porcel, en protegé till Spaniens premiärminister Manuel Godoy. Paret hörde till Goyas närmaste vänner och han porträtterade även maken 1806 som tack för den gästfrihet de visat honom. De båda porträtten följde varandra till 1887 då de fick olika ägare; mansporträttet hamnade sedermera på The Jockey Club i Buenos Aires där den förstördes i en eldsvåda 1953. (sv)
- El Retrat d'Isabel Porcel és un quadre de Francisco de Goya pintat cap a 1805. Es tracta d'un retrat d'Isabel Lobo Velasco de Porcel, nascuda a Ronda cap a 1780 i esposa en segones noces d'Antonio Porcel Román, un liberal a qui va retratar també el 1806, quasi vint-i-cinc anys més gran que ella, a qui va conèixer a Madrid als vint anys. Porcel era amic de Jovellanos, que el posaria en contacte amb Goya, que residia molt a prop del matrimoni. (ca)
- Το Πορτραίτο της Δόνα Ισαβέλλα ντε Πορσέλ είναι μια ελαιογραφία σε καμβά που ζωγράφισε ο Ισπανός ζωγράφος και χαράκτης Φρανθίσκο Γκόγια περί το 1805. Το πορτραίτο απεικονίζει την Ισαβέλλα Λόμπο Βελάσκο ντε Πορσέλ, η οποία γεννήθηκε στη Ρόντα γύρω στο 1780 και ήταν η δεύτερη σύζυγος του Αντώνιο Πορσέλ (ενός φιλελεύθερου, πορτραίτο του οποίου είχε ζωγραφίσει ο Γκόγια το 1806, ωστόσο, το έργο καταστράφηκε από μια πυρκαγιά). Ο σύζυγος της Ισαβέλλα ήταν 25 χρόνια μεγαλύτερός της, και γνωρίστηκαν όταν εκείνη ήταν 20 χρονών. Ο Αντόνιο Πορσέλ ήταν φίλος του Γκασπάρ Μελχιόρ ντε Γιοβελάνος, ο οποίος τον έφερε σε επαφή με τον Γκόγια, που έμενε κοντά στην οικία του ζευγαριού. Ανήκει στη συλλογή της Εθνικής Πινακοθήκης του Λονδίνου. (el)
- El Retrato de Isabel Porcel es un cuadro de Francisco de Goya pintado hacia 1805. Se trata de un retrato de Isabel Lobo Velasco de Porcel, nacida en Ronda hacia 1780 y esposa en segundas nupcias de Antonio Porcel Román (un liberal a quien retrató también en 1806, cuadro perdido en la actualidad a causa de un incendio del Jockey Club de Buenos Aires en 1953), casi veinticinco años mayor que ella a quien conoció en Madrid a los veinte años de edad. Porcel era amigo de Jovellanos, quien le pondría en contacto con Goya, que residía muy cerca del matrimonio. (es)
- The Portrait of Doña Isabel de Porcel is an oil-on-canvas painting by the Spanish artist Francisco de Goya, painted around 1805. The portrait depicts Isabel Lobo Velasco de Porcel, who was born at Ronda around 1780 and was the second wife of Antonio Porcel. Isabel's husband was 25 years older than she; they met when she was 20 years old. Antonio Porcel was a liberal and associate of Manuel Godoy, Prince of Peace, who was a friend of Gaspar Melchor de Jovellanos, who in turn brought him in contact with Goya, who lived nearby; the painting is said to have been a gift from the artist in return for hospitality. A Goya portrait of Antonio Porcel, though much larger and so not a matching piece, was lost in a fire when the Jockey Club in Buenos Aires was destroyed in a riot in 1953. (en)
|
