An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Phrynichus (Ancient Greek: Φρύνιχος; died 411 BC) was an Athenian general (strategos) during the Peloponnesian War (431–404 BC), who supported the Athenian coup of 411 BC which briefly replaced the Athenian democracy by an oligarchy.

Property Value
dbo:abstract
  • Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fou un estrateg atenenc, fill d'Estratònides. L'any 412 aC el van enviar amb altres dos generals, amb una flota de 40 vaixells, a la costa de l'Àsia Menor. Les tropes van acampar al territori de Milet i en la batalla que va seguir els atenencs en van sortir victoriosos. Poc després va arribar una flota espartana i dos dels generals atenencs volien arriscar-se en un enfrontament, però Frínic (sàviament, segons pensa Tucídides) els va dissuadir. El 411 aC Alcibíades va oferir a Samos la protecció contra els perses si s'establia a l'illa un govern oligàrquic en lloc de la democràcia. Frínic va intentar convèncer els illencs de no escoltar a Alcibíades, però el partit oligàrquic dirigit per Pisandre d'Acarnes va enviar una ambaixada a Atenes. Frínic, que temia per la seva seguretat en cas que Alcibíades tornés al poder, va escriure a Astíoc, informant-lo de les maquinacions d'Alcibíades; Astíoc va advertir a Alcibíades i a Tisafernes, i aquest va informar a Atenes de la traïció de Frínic i va demanar la seva execució. Abans d'això Frínic havia escrit a Astíoc per segona vegada i li oferia entregar totes les seves forces a l'espartà, el que va reforçar llavors els càrrecs; però Frínic va advertir que els enemics es preparaven per atacar el seu campament i que tota l'operació era un muntatge. Finalment Pisandre es va aliar a Frínic i aquest va entrar després en aliança també amb Antifont i Teràmenes i va prendre part activa en la revolució que va portar a l'establiment del govern oligàrquic dels Quatre-cents a l'illa. Frínic, Antífon i altres van ser enviats a Esparta per negociar un tractat. Al seu retorn Frínic va morir assassinat a l'àgora per un jove atenenc ajudat per un argiu; el primer es va escapar però l'argiu no va poder i va ser detingut. Sota tortura va revelar que l'assassinat era una conspiració democràtica. (ca)
  • Ο Φρύνιχος ήταν αρχαίος Αθηναίος στρατηγός (ναύαρχος) που αναμείχθηκε στη πολιτική και κατέληξε προδότης και τύραννος. Ήταν γιος του Στρατωνίδη που έζησε στο δεύτερο μισό του 5ο αιώνα π.Χ. Στάλθηκε μαζί με τους Ονομακλή και Σκιρωνίδη ηγούμενοι του αθηναϊκού στόλου εκ 48 τριήρεων, κατά του ενωμένου στόλου των Πελοποννησίων, Περσών και Μιλησίων στη Μίλητο όπου και συνάφθηκε το 412 π.Χ. η στην οποία κατήγαγε περιφανή νίκη. Δεν προχώρησε όμως στην άλωση της Μιλήτου διότι έφθασαν στο μεταξύ προς βοήθεια των Μιλησίων ο επικουρικός στόλος των Συρακουσών και Σπαρτιατών εκ 55 τριήρεων υπό τον Συρακούσιο Ερμοκράτη και τον Σπαρτιάτη . Τότε οι Αθηναίοι στρατηγοί προσήλθαν σε σύσκεψη στη Σάμο όπου είχαν καταπλεύσει προκειμένου ν΄ αποδεχθούν ή ν΄ απορρίψουν τις προτάσεις των εχθρών τους, Σπαρτιατών και Περσών στις οποίες συνέπραττε και ο Αλκιβιάδης που αφορούσε τη μεταβολή του πολιτεύματος της Αθήνας. Ο Φρύνιχος που εχθρευόταν τον Αλκιβιάδη συνέστησε την απόρριψη των προτάσεων. Υπερίσχυσε όμως η ενάντια άποψη διότι έβρισκαν την πρόταση του Αλκιβιάδη πολύ καλλίτερη φρονώντας ότι με την αλλαγή αυτή θα διορθώνονταν τα πράγματα και θα σταματούσαν οι μεταξύ Ελλήνων (Χωρών) συμπλοκές που κύρια ευθύνη έφερε πάντα η άπληστη Αθηναϊκή Δημοκρατία. Ο Φρύνιχος τότε φοβούμενος ότι η ανάκτηση της Αθήνας από τον Αλκιβιάδη θα ήταν επιζήμια για τον ίδιο δεν δίστασε να σπεύσει και ν΄ ανακοινώσει στον ναύαρχο των Σπαρτιατών Αστύοχο τις διαπραγματεύσεις που έκανε ο Αλκιβιάδης με τους Αθηναίους στρατηγούς. Κάποιος όμως έσπευσε στον Αλκιβιάδη και μετέφερε την κίνηση του Φρυνίχου. Τότε ο Αλκιβιάδης κατήγγειλε τον Φρύνιχο στους υπόλοιπους στρατηγούς ως προδότη. Το πάθος όμως του Φρυνίχου τον παρέσυρε στο σημείο να ανακοινώσει κρυφά στον Σπαρτιάτη Αστύοχο ότι είναι πρόθυμος ακόμα και να παραδώσει τον αθηναϊκό στόλο αν εκείνες τις ώρες ξεκίναγε ναυμαχία. Τότε ξεκίνησε νέα επίθεση του εχθρού, διαρρέοντας όμως τον λόγο. Ο Αλκιβιάδης κάλεσε τότε παρουσία όλων των στρατηγών τον Φρύνιχο για την δεύτερη προδοσία του ο οποίος αν και μεταμελήθηκε μερίμνησε πρώτος αυτός να αποκρούσει την επίθεση. Ο Αλκιβιάδης παρά ταύτα τον υποχρέωσε σε παραίτηση της στρατηγίας «εν μάχη» όπου και στη συνέχεια ο Φρύνιχος επέστρεψε στην Αθήνα με μεγάλη δημόσια προσβολή, που για την αποβολή της στη συνέχεια αναγκάσθηκε να συμμετάσχει στη κατάλυση του καθεστώτος τον Μάρτιο του 411 π.Χ. Την μεταπολίτευση όμως αυτή της Αθήνας, κατά χρόνο μάλιστα που συνεχίζονταν οι στρατιωτικές επιχειρήσεις, τελικά αποδοκίμασε η αθηναϊκή στρατιά που βρισκόταν στη Σάμο που παρά την παρουσία του Αλκιβιάδη δημιούργησε μεγάλη διάσπαση και ακόμα μεγαλύτερη στους Τετρακόσιους στην Αθήνα που χωρίστηκαν σ΄ αυτούς που επιθυμούσαν τη διακοπή των επιχειρήσεων και την πολιτική εκκαθάριση, και σ΄ εκείνους που επιθυμούσαν τη διατήρηση αυτών και κατ΄ επέκταση της ίδιας Αρχής. Με τους δεύτερους τελικά συνέπραξε ο Φρύνιχος, που δεν δίστασε και τότε να μεταβεί στη Σπάρτη μαζί με τους Αντιφώντα και Αρχιπτόλεμο, ως πρέσβεις, προκειμένου να ζητήσει βοήθεια – υποστήριξη υπέρ των ολιγαρχικών της Αθήνας. Όταν όμως ο Φρύνιχος επέστρεψε από την τελευταία αυτή πρεσβεία, ένα βράδυ δολοφονήθηκε στην αρχαία αγορά της Αθήνας κοντά στο Βουλευτήριο από κάποιους δημοκρατικούς που συνελήφθησαν μεν, και τους οποίους αργότερα τίμησε ο δήμος με ψήφισμα και δωρεές χαρακτηρίζοντάς τους τυραννοκτόνους και ελευθερωτές. (el)
  • Phrynichos (altgriechisch Φρύνιχος Phrýnichos; † 411 v. Chr.), Sohn des Stratonides, war ein athenischer Stratege und Politiker im Peloponnesischen Krieg. Er galt als gemäßigter Anhänger der Oligarchie und Gegner des Alkibiades. 411 v. Chr. war er am oligarchischen Staatsstreich in Athen beteiligt. Nach seiner Ermordung durch einen politischen Gegner wurde er als Landesverräter verfemt. Phrynichos wird erstmals 422 v. Chr. in einer Komödie des Aristophanes erwähnt. Im Sommer des Jahres 412 v. Chr. fuhr er als Stratege mit einer Flotte von 55 Schiffen und 3.500 Hopliten von Samos nach Milet, um das von Athen abgefallene Ionien wieder botmäßig zu machen. In der Schlacht von Milet vor den Mauern der Stadt siegten die Athener über die verbündeten Milesier, Spartaner und Perser. Als am nächsten Tag die Ankunft einer peloponnesisch-syrakusischen Flotte gemeldet wurde, befürwortete Phrynichos jedoch die Aufgabe der Belagerung und den sofortigen Rückzug unter Zurücklassung der Beute, womit er sich schließlich gegen seine risikofreudigeren Kollegen durchsetzte. Obwohl er die Athener damit um die Früchte des Sieges brachte, attestierte ihm der Historiker Thukydides richtige Einsicht in die nur mehr begrenzten Möglichkeiten der attischen Flotte. Die attische Flotte kehrte nach Samos zurück, das Phrynichos angesichts der neuen maritimen Bedrohung mit einer zusätzlichen Mauer gegenüber dem Meer befestigen ließ. Gleichzeitig widersetzte er sich als einziger Stratege den Bestrebungen zur Rückberufung des Überläufers Alkibiades, den er durch eine komplizierte Intrige zu diskreditieren suchte, wobei er auch Kontakt zu dem spartanischen Seeherrn Astyochos aufnahm. Alkibiades konterte daraufhin mit dem Vorwurf des Verrats, den Phrynichos jedoch durch Hinweis auf seine tatkräftige Befestigung der Insel entkräften konnte. In Athen brachte unterdessen der um die Rückkehr des Alkibiades bemühte Peisandros den gleichen Vorwurf auf, weil Phrynichos mit seinem Rückzug von Milet die Verbündeten Athens im karischen Iasos verraten habe. Phrynichos wusste auch diese Gefahr abzuwenden, indem er sich nach Ablauf seines Amtes als Stratege in Athen auf die Seite des Peisandros und der mit ihm verbündeten Oligarchen stellte, die im Frühjahr 411 v. Chr. die demokratische Verfassung umstürzten und eine oligarchische Herrschaft errichteten. Phrynichos gehörte dem neuen „Rat der Vierhundert“ an, in dem er eine führende Rolle spielte. Er wurde zusammen mit dem Redner Antiphon von Rhamnus mit einer Gesandtschaft nach Sparta betraut, deren Friedensbemühungen indes scheiterten. Bei seiner Rückkehr aus Sparta wurde Phrynichos auf dem Markt von Athen von einem Streifwächter erstochen. Da sein Tod keine deutliche Gegenreaktion der Oligarchen bewirkte, fassten die Kritiker der Adelsherrschaft neuen Mut und setzten unter Führung des Theramenes und des Aristokrates die Rückkehr zu einer demokratischen Verfassung durch. Anschließend beschlossen sie auch die Rehabilitation und Rückberufung des Alkibiades. Für das Andenken des Phrynichos gab es danach keine Gnade mehr. Sein Haus wurde verwüstet, seine Leiche unter dem Vorwurf des Landesverrats ausgegraben und über die Landesgrenzen gebracht. Sein Mörder hingegen wurde durch ein Dekret geehrt, dessen Inschrift erhalten ist. Hauptquelle für das Leben des Phrynichos ist Thukydides 8,25–92. Der Redner Lysias 13,70–76, berichtet über seinen Tod. (de)
  • Frínico (en griego antiguo: Φρύνιχος; f. 411 a. C.) fue un general ateniense del siglo V a. C., activo durante la guerra de Decelia. Era hijo de Estratónides. En el verano del año 412 a. C. zarpó de Atenas, junto con los generales Onomacles y Escirónides, al mando de una flota de 48 trirremes, en las que fueron embarcados 1000 hoplitas atenienses, 1500 de Argos y mil más de sus aliados de la Confederación de Delos, rumbo a la costa de Asia Menor. Las tropas desembarcaron en Samos y acamparon en el territorio de la ciudad de Mileto, y en la batalla que siguió los atenienses se enfrentarían a un regimiento de 800 hoplitas milesios acompañados de las tripulaciones peloponesias del navarca (almirante) espartano Calcideo, que llegaron poco después, y que fueron auxiliados por las tropas mercenarias del sátrapa persa Tisafernes, acaudilladas por Amorges. La caballería del sátrapa se lanzó contra la falange enemiga. El ala que ocupaban los argivos se lanzó al ataque y fue vencida por los milesios, quienes les causaron unas 300 bajas. Por su parte, los atenienses derrotaron a los peloponesios primero y después a los mercenarios y al resto de las fuerzas enemigas. Mientras vencían, los milesios ya se habían retirado a su ciudad, y a continuación los atenienses, dueños de la situación levantaron un trofeo y se dispusieron a construir un muro para bloquear el istmo donde se asentaba Mileto. Los generales atenienses tenían en mente que la caída de Mileto redundaría en que otras ciudades jonias se pasarían a su bando.​ Al atardecer del mismo día los generales atenienses fueron informados de la llegada inminente de 55 naves procedentes del Peloponeso y de Sicilia. Estas últimas fueron enviadas a instancias de Hermócrates de Siracusa, quien deseaba participar en la destrucción del poder naval de Atenas.​ El lacedemonio Terímenes fue encargado de entregar las dos escuadras navales a Astíoco. Amarraron las naves en Leros, isla situada frente a Mileto. Desde allí se adentraron en el para conocer la situación de los milesios. Al rayar el alba, los colegas en el mando de Frínico querían permanecer allí y arriesgarse a un enfrentamiento, pero les disuadió. Les exhortó a embarcar y levar anclas rumbo a Samos, donde una vez que toda la flota estuviera reunida esperararían el momento oportuno para emprender incursiones navales contra el enemigo. Durante la tarde de ese día partieron de Mileto, y los argivos, con la rabia provocada por la derrota sufrida, zarparon de Samos rumbo a sus polis​ En el invierno de 412 a. C.-411 a. C., los atenienses acantonados en Samos recibieron refuerzos de 35 trirremes de Atenas. A esas se sumaron unas 25 que estaban en Quíos; en total 104 barcos contabilizando los trasportes de tropas. Se sorteó entre los estrategos las misiones a cumplir. A Estrombíquides, Onomacles y Euctemón se les asignó lanzar un ataque con 30 naves contra Quíos. A Frínico, Escirónides, Carmino y posiblemente a Trasicles les tocó en suerte someter a Mileto a un bloqueo naval con el resto de la flota: 74 unidades.​ En el invierno del mismo año, Alcibíades ofreció a Samos protección contra los persas si se establecía en la isla un gobierno oligárquico que suplantara a la democracia vigente en Samos. El démos (pueblo) de Samos para garantizar su sublevación antioligárquica prefirió someterse a Atenas.​ A principios de 411 a. C. un grupo de atenienses concentrados en Samos, que promovían la oligarquía en Atenas, informaron de las propuestas de Alcibíades a la tropa, a saber, la amistad de Tisafernes y del rey aqueménida Darío II y ayuda financiera. Frínico, que aún era estratego no estaba a favor de la sedición, intentó convencer a la soldadesca de que no secundaran al alcmeónida, pues opinaba que Alcibíades no estaba más interesado en la oligarquía que en la democracia y que lo único que buscaba era subvertir el orden establecido en Atenas, a fin de poder volver llamado por sus partidarios. Asimismo pensaba que Darío II no estaba interesado en una alianza con los atenienses, cuando le era más fácil establecerla con los peloponesios, de quienes no había recibido ningún daño. Además, expresó a la tropa que a las ciudades aliadas a las que se les había prometido un gobierno oligárquico no estaría más inclinadas a pasarse a su bando las que habían defeccionado, ni serían más leales las que aún estaban en alianza con los atenienses, puesto que preferían ser libres sin importarles cuál de los dos regímenes, el democrático o el oligárquico les tocara en suerte; y que respecto a la aristocracia de las ciudades aliadas,​ estas no creían que les fuera a causar menos problemas que el pueblo, refiriéndose a que con los aristócratas en el poder «abundarían las muertes violentas y sin juicio previo, mientras que un régimen democrático constituía un refugio para los aliados y un freno para aquella gente».​ Pero el partido oligárquico, dirigido por Pisandro de Acarnas envió una embajada a Atenas para tratar el regreso de Alcibíades y la consecución de la amistad de Tisafernes y el derrocamiento de la democracia.​ Frínico, que temía por su seguridad en caso de que Alcibíades fuese restablecido, escribió al navarca espartano Astíoco, informándole de las maquinaciones de Alcibíades. Astíoco advirtió a Alcibíades y al sátrapa persa Tisafernes, y este, a su vez, informó a Atenas de la traición de Frínico y solicitó su ejecución. Antes de esto, Frínico había escrito a Astíoco una segunda carta, ofreciéndole entregar todas sus fuerzas, por lo que el espartano se reforzó, pero Frínico advirtió de que los enemigos se preparaban para atacar su campamento y que toda la operación era un montaje. No mucho tiempo después, Samos, que estaba siendo amurallada rápidamente, recibió una carta de Alcibíades acusando a Frínico de traición al ejército e informando de que el enemigo estaba listo para atacar. Los soldados, pensaron que Alcibíades no era digno de crédito y que al informarles con anticipación de los planes del enemigo, trataba de acusar a Frínico de complicidad. No le causaron ningún daño, pues al ser la información del Alcibíades coincidente con la de Frínico, de hecho estaba confirmando las palabras de éste.​​ Pisandro explicó a la Asamblea del pueblo ateniense que si no consideraba la posibilidad de cambiar de régimen para obtener la ayuda persa y hacer volver del exilio a Alcibíades no había ningún medio de salvación. El pueblo cedió, por miedo al enemigo y con la esperanza en una reforma constitucional ulterior. Decretó la partida de una delegación formada por Pisandro y otros diez ciudadanos para establecer sin cortapisas negociaciones con Alcibíades y Tisafernes. Frínico fue depuesto de su cargo de estratego junto con su colega Escirónides, al haber sido denunciado por Pisandro de haber traicionado a Yaso y a Amorges, y por estar en contra de las negociaciones de Alcibíades. Antes de zarpar, Pisandro contactó conn las asociaciones secretas oligárquicas para ejercer su influencia en el proceso de elección de los cargos públicos y para concentrar esfuerzos en derrocar a la democracia.​ Posteriormente, Frínico, sabedor de que Alcibíades estaba al corriente de todo lo que había tramado con Astíoco cuando se hallaba en Samos, por temor a aquel se puso de parte de Antifonte y de Terámenes, pensando que era improbable que un régimen democrático le hiciera regresar del exilio, por lo que tomó parte activa en la revolución para el establecimiento del gobierno oligárquico en Atenas,​ con el apoyo de los Cuatrocientos, quienes había enviado una embajada a Samos para explicar lo que estaba sucediendo en Atenas, alentando a la flota de guerra desplazada allí a que zarpara rumbo a Atenas. La marinería se opuso y a punto estuvo de deshacerse de los oligarcas samios. Los demócratas de la isla y la escuadra ateniense allí establecida, se aprestaron a enviar una expedición en socorro de los demócratas atenienses, pero el cuerpo expedicionario fue disuadido por Alcibíades, quien argumentó que ello supondría el abandono de las posiciones del Egeo a sus enemigos. Con ello Alcibíades pretendía restablecer su prestigio debido al servicio que estaba prestando a su ciudad y a sí mismo, pues no deseaba que su regreso a Atenas fuera a costa de una guerra civil, sino que consideró mejor jugar la carta de la conciliación, dejando al pueblo ateniense la tarea de desembarazarse del partido oligárquico. En consecuencia, dijo a los emisarios que exigía la disolución del gobierno de los Cuatrocientos, que toleraba la creación del Consejo de , y que de inmediato se restableciera la Boulé, abolida por los oligarcas. Las noticias que llegaron de Samos, aumentaron las vacilaciones y deshizo la unanimidad en el seno de los oligarcas. Un grupo de los más moderados, entre los que se encontraba Terámenes, alzaron sus voces discordantes, no pidiendo eliminar la oligarquía, sino reclamando que se hiciera realidad de una vez la designación de los miembros del órgano de gobierno de los Cinco Mil, cuya existencia hasta el momento era puramente teórica. Como la fisura producida en el seno de la oligarquía comprometía a los más extremistas, se hizo necesario llevar propuestas de paz a Esparta. Frínico, Antifonte, y otros atenienses fueron enviados a Esparta para negociar un tratado.​ Regresó la delegación sin haber llegado a ningún acuerdo, ya que los éforos, en consonancia con el rey espartano Agis II (quien seguía en su base fortificada de Decelia), no tenían motivos para pactar con una facción desesperada cuando podían terminar con las fuerzas de las armas con una Atenas dividida. Frínico, a la vuelta de su embajada, fue apuñalado en el Ágora de Atenas llena de gente, por un joven ateniense (un perípolo), ayudado por un argivo y murió en el acto.​​ El primero consiguió escaparse, pero el segundo fue apresado, y sometido a tortura por los Cuatrocientos reveló que el asesinato era una conspiración democrática.​ (es)
  • Phrynichus (Ancient Greek: Φρύνιχος; died 411 BC) was an Athenian general (strategos) during the Peloponnesian War (431–404 BC), who supported the Athenian coup of 411 BC which briefly replaced the Athenian democracy by an oligarchy. He was the son of Stratonides. In 412 BC, he was sent out with two others in command of a fleet of 40 ships to the coast of Asia Minor. The troops encamped in the territory of Miletus. A battle ensued in which the Athenians were victorious. A Peloponnesian fleet having arrived soon after, the colleagues of Phrynichus were for risking an engagement, from which Phrynichus (wisely, as Thucydides thinks) dissuaded them. In 411, when proposals were made to the Athenians at the island of Samos on the part of Alcibiades (an Athenian), who offered to secure for them Persian aid if an oligarchy were established instead of a democracy, Phrynichus again offered some sagacious advice, pointing out the dangers into which such a course would plunge them, and expressing his belief that Alcibiades was not at heart more friendly to an oligarchy than to a democracy, and his doubts as to his power of executing his promises. Peisander and the other members of the Athenian oligarchical faction, however, slighted his advice, and sent a deputation to Athens. Phrynichus, fearing for his safety in case Alcibiades should be restored, sent a letter to Astyochus (a Spartan), informing him of the machinations of Alcibiades. Astyochus betrayed the communication to Tissaphernes (a Persian) and Alcibiades, and the latter complained to his friends in the Athenian armament of the treason of Phrynichus, and demanded that he should be put to death. The 19th century historian Connop Thirlwall was at a loss to decide whether the conduct of Phrynichus upon this occasion was the result of a blind want of caution, or a bold and subtle artifice. He wrote again to Astyochus, offering to betray the Athenian armament into his hands, and before the letter of Alcibiades, to whom Astyochus again showed the letter of Phrynichus, who sent a fresh charge against Phrynichus, could reach the Athenians, Phrynichus warned the Athenians that the enemy were preparing to surprise their encampment. By these means he made it appear that the charges of Alcibiades were groundless, and preferred against him out of personal enmity. Soon afterwards Peisander, wishing to get Phrynichus out of the way, procured his recall. In the subsequent progress of the oligarchical intrigues, when the oligarchical faction found that the hopes held out to them by Alcibiades were groundless, and that they could get on better without him than with him, Phrynichus again joined them, and, in conjunction with Antiphon, Peisander, and Theramenes, took a prominent part in the revolution which issued in the establishment of the oligarchy of the Four Hundred. When, on the junction effected between Alcibiades and the Athenians at Samos, Theramenes and others counselled the oligarchs to make the best terms they could with their antagonists, Phrynichus was one of the foremost in opposing every thing of the kind, and with Antiphon and ten others was sent to Sparta to negotiate a peace. On his return he was assassinated in the agora by a young Athenian, who was assisted by an Argive. The former escaped, but the latter was seized and put to the torture. It appeared that the assassination was the result of a conspiracy among those opposed to the oligarchs, and the latter found it the most prudent plan not to pursue the investigation. Lycurgus gives a different account of his assassination. (en)
  • Phrynichos (en grec ancien Φρύνιχος) est un aristocrate, homme politique athénien du Ve siècle av. J.-C., adversaire farouche d’Alcibiade et l’un des Quatre-Cents désignés pour gouverner Athènes. (fr)
  • Frinico del demo di Diradiote, figlio di Stratonide (in greco antico: Φρύνιχος, Frýnichos, in latino: Phrynĭchus; Atene, metà del V secolo a.C. – Atene, 411 a.C.) è stato un ammiraglio e politico ateniese. (it)
  • Phrynichus (Grieks: Φρύνιχος / Phrynichos) was een Atheens politicus in de 5e eeuw v.Chr. Hij was de leider van een extremistische oligarchisch gezinde politieke partij in de tijd van de regering der Vierhonderd. Hij was gehaat in democratische kringen, en werd in 411 v.Chr. vermoord. Zijn moordenaar kreeg … als beloning het volwaardige Atheense burgerrecht. (nl)
  • Фриних (др.-греч. Φρύνιχος; умер в 411 году до н. э., Афины) — афинский политический деятель и военачальник, участник Пелопоннесской войны. Командовал эскадрой в Ионии, стал одним из организаторов олигархического переворота в Афинах в 411 году до н. э. и лидером режима Четырёхсот. Был убит при неясных обстоятельствах накануне падения этого режима. (ru)
  • 弗吕尼库斯(?-前411年),雅典政治家。公元前412年,他反对召回阿尔西比亚德,并在时(公元前411年)成为激进的寡头之一。他赴斯巴达签订和约,但返回时在雅典的广场被杀死。 (zh)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 65807069 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5025 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1043462469 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:author
  • CPM (en)
dbp:page
  • 359 (xsd:integer)
dbp:title
  • Phrynichus (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 3 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Phrynichos (en grec ancien Φρύνιχος) est un aristocrate, homme politique athénien du Ve siècle av. J.-C., adversaire farouche d’Alcibiade et l’un des Quatre-Cents désignés pour gouverner Athènes. (fr)
  • Frinico del demo di Diradiote, figlio di Stratonide (in greco antico: Φρύνιχος, Frýnichos, in latino: Phrynĭchus; Atene, metà del V secolo a.C. – Atene, 411 a.C.) è stato un ammiraglio e politico ateniese. (it)
  • Phrynichus (Grieks: Φρύνιχος / Phrynichos) was een Atheens politicus in de 5e eeuw v.Chr. Hij was de leider van een extremistische oligarchisch gezinde politieke partij in de tijd van de regering der Vierhonderd. Hij was gehaat in democratische kringen, en werd in 411 v.Chr. vermoord. Zijn moordenaar kreeg … als beloning het volwaardige Atheense burgerrecht. (nl)
  • Фриних (др.-греч. Φρύνιχος; умер в 411 году до н. э., Афины) — афинский политический деятель и военачальник, участник Пелопоннесской войны. Командовал эскадрой в Ионии, стал одним из организаторов олигархического переворота в Афинах в 411 году до н. э. и лидером режима Четырёхсот. Был убит при неясных обстоятельствах накануне падения этого режима. (ru)
  • 弗吕尼库斯(?-前411年),雅典政治家。公元前412年,他反对召回阿尔西比亚德,并在时(公元前411年)成为激进的寡头之一。他赴斯巴达签订和约,但返回时在雅典的广场被杀死。 (zh)
  • Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fou un estrateg atenenc, fill d'Estratònides. L'any 412 aC el van enviar amb altres dos generals, amb una flota de 40 vaixells, a la costa de l'Àsia Menor. Les tropes van acampar al territori de Milet i en la batalla que va seguir els atenencs en van sortir victoriosos. Poc després va arribar una flota espartana i dos dels generals atenencs volien arriscar-se en un enfrontament, però Frínic (sàviament, segons pensa Tucídides) els va dissuadir. (ca)
  • Phrynichos (altgriechisch Φρύνιχος Phrýnichos; † 411 v. Chr.), Sohn des Stratonides, war ein athenischer Stratege und Politiker im Peloponnesischen Krieg. Er galt als gemäßigter Anhänger der Oligarchie und Gegner des Alkibiades. 411 v. Chr. war er am oligarchischen Staatsstreich in Athen beteiligt. Nach seiner Ermordung durch einen politischen Gegner wurde er als Landesverräter verfemt. Phrynichos wird erstmals 422 v. Chr. in einer Komödie des Aristophanes erwähnt. Hauptquelle für das Leben des Phrynichos ist Thukydides 8,25–92. Der Redner Lysias 13,70–76, berichtet über seinen Tod. (de)
  • Ο Φρύνιχος ήταν αρχαίος Αθηναίος στρατηγός (ναύαρχος) που αναμείχθηκε στη πολιτική και κατέληξε προδότης και τύραννος. Ήταν γιος του Στρατωνίδη που έζησε στο δεύτερο μισό του 5ο αιώνα π.Χ. Στάλθηκε μαζί με τους Ονομακλή και Σκιρωνίδη ηγούμενοι του αθηναϊκού στόλου εκ 48 τριήρεων, κατά του ενωμένου στόλου των Πελοποννησίων, Περσών και Μιλησίων στη Μίλητο όπου και συνάφθηκε το 412 π.Χ. η στην οποία κατήγαγε περιφανή νίκη. Δεν προχώρησε όμως στην άλωση της Μιλήτου διότι έφθασαν στο μεταξύ προς βοήθεια των Μιλησίων ο επικουρικός στόλος των Συρακουσών και Σπαρτιατών εκ 55 τριήρεων υπό τον Συρακούσιο Ερμοκράτη και τον Σπαρτιάτη . Τότε οι Αθηναίοι στρατηγοί προσήλθαν σε σύσκεψη στη Σάμο όπου είχαν καταπλεύσει προκειμένου ν΄ αποδεχθούν ή ν΄ απορρίψουν τις προτάσεις των εχθρών τους, Σπαρτιατών και (el)
  • Frínico (en griego antiguo: Φρύνιχος; f. 411 a. C.) fue un general ateniense del siglo V a. C., activo durante la guerra de Decelia. Era hijo de Estratónides. En el verano del año 412 a. C. zarpó de Atenas, junto con los generales Onomacles y Escirónides, al mando de una flota de 48 trirremes, en las que fueron embarcados 1000 hoplitas atenienses, 1500 de Argos y mil más de sus aliados de la Confederación de Delos, rumbo a la costa de Asia Menor. Las tropas desembarcaron en Samos y acamparon en el territorio de la ciudad de Mileto, y en la batalla que siguió los atenienses se enfrentarían a un regimiento de 800 hoplitas milesios acompañados de las tripulaciones peloponesias del navarca (almirante) espartano Calcideo, que llegaron poco después, y que fueron auxiliados por las tropas mercena (es)
  • Phrynichus (Ancient Greek: Φρύνιχος; died 411 BC) was an Athenian general (strategos) during the Peloponnesian War (431–404 BC), who supported the Athenian coup of 411 BC which briefly replaced the Athenian democracy by an oligarchy. (en)
rdfs:label
  • Frínic (general) (ca)
  • Phrynichos (Politiker) (de)
  • Φρύνιχος (στρατηγός) (el)
  • Frínico (general) (es)
  • Phrynichos (général) (fr)
  • Frinico (oligarca) (it)
  • Phrynichus (politicus) (nl)
  • Phrynichus (oligarch) (en)
  • Фриних (стратег) (ru)
  • 弗吕尼库斯 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License