| dbo:abstract
|
- Nicola Manfroce (Palmi (Calàbria), 20 de febrer de 1791 - Nàpols, 9 de juliol de 1813) fou un compositor italià. Fou un dels músics més importants del període anterior a Rossini. Hi ha molta literatura musical que menciona aquest “brillant i desventurat” músic amb expressions de penediment per la seva mort prematura, la qual va deixar curt el desenvolupament natural d’una “personalitat excepcional i extremadament prometedora”. Manfroce va començar els seus estudis musicals des de petit i el seu primer professor fou el Pare Domenico, el mestre de capella de la “Chiesa Madre”de Palmi. El nen va demostrar unes aptituds extraordinàries per la música, amb dotze anys, va compondre una Missa que va impressionar de manera profunda i favorable músics de l’època. Degut a aquest fet, dos ciutadans d’alt nivell adquisitiu van decidir assumir la responsabilitat de donar-li a Manfroce una bona educació musical i van promoure la seva admissió al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, en aquells anys un dels conservatoris més prestigiosos d’Itàlia. L’any 1804 Manfroce va ser admès dins de l’institució on exponents importants de l'escola napolitana – com ho foren Leonardo Leo, Gaspare Spontini, Stefano Pavesi o – van ser educats i on Saverio Mercadante estudiaria anys més tard. El jove compositor va estudiar harmonia amb Giovanni Furno i contrapunt amb Giacomo Tritto. Uns quants anys més tard va anar a Roma per completar la seva educació amb el famós (1752 – 1837), el qual havia viscut una cèlebre carrera com a compositor i professor i ara era responsable de la Capella de Sant Pere. Fou a Roma (Teatro Valle) – molt actiu musicalment en aquella època – on Manfroce va fer el seu debut com a compositor d’òpera representant el 10 de setembre de 1810 la seva Alzira, basada en el llibret que Gaetano Rossi va fer de la tragèdia de Voltaire. Trenta quatre anys més tard el mateix tema serà usat per Giuseppe Verdi per la seva primera obra al Teatro San Carlo. Alzira fou un èxit degut a la seva vena “fresca i melòdica” que impregnava les àries i els conjunts i va tenir un llarg recorregut a teatres del nord i del centre d’Itàlia: Florència, Bologna, Milà, Monza i Venècia. A Nàpols l’òpera només es va fer després de la mort de Manfroce al 1819. Després de l’èxit d’Alzira, Manfroce va tornar a Nàpols on, degut a una concessió especial, va poder viure a la Universitat. El 8 de setembre de 1811 va escoltar La Vestale d’Spontini al teatre de Nàpols gràcies a la iniciativa del rei Gioacchino Murat. La tragèdia lírica d’Spontini va impressionar profundament Manfroce el qual va decidir seguir la mateixa línia. Tot i estar ja malmès per la malaltia que el matarà en poc temps, Manfroce es posà a treballar amb una obstinació malaltissa i ràpidament treu la que serà la seva obra més gran i que representi els seus coneixements artístics, Ecuba. Nicola A. Manfroce morirà el 9 de juliol de 1813. (ca)
- Nicola Antonio Manfroce (* 21. Februar 1791 in Palmi in Kalabrien; † 9. Juli 1813 in Neapel) war ein italienischer Komponist. Manfroce war ein Schüler von Giacomo Tritto und Niccolò Antonio Zingarelli. Er schrieb Opern, Kirchenmusik, Sinfonien und vieles mehr. (de)
- Nicola Antonio Manfroce (20 February 1791, in Palmi – 9 July 1813, in Naples) was an Italian composer. His first work was a cantata for Napoleon's birthday, which was performed at the Neapolitan court on 15 August 1809. (en)
- Nicola Antonio Manfroce, né le 20 février 1791 à Palmi et mort le 9 juillet 1813 à Naples, est un compositeur italien. (fr)
- Nicola Antonio Manfroce (Palmi, 21 febbraio 1791 – Napoli, 9 luglio 1813) è stato un compositore italiano. (it)
- Никола Антонио Манфроче (итал. Nicola Antonio Manfroce; 21 февраля 1791 года, Палми, Неаполитанское королевство — 9 июля 1813 года, Неаполь, Неаполитанское королевство) — итальянский композитор. В Палми находится музей композиторов Франческо Чилеа и Николы Антонио Манфроче, уроженцев этого города. (ru)
- Nicola Antonio Manfroce, född den 21 februari 1791 i Palmi i Kalabrien, död den 9 juli 1813 i Neapel, var en italiensk tonsättare. Manfroce, som var elev till Tritto och Zingarelli, skrev operor, kyrkomusik och symfonier med mera. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Nicola Antonio Manfroce (* 21. Februar 1791 in Palmi in Kalabrien; † 9. Juli 1813 in Neapel) war ein italienischer Komponist. Manfroce war ein Schüler von Giacomo Tritto und Niccolò Antonio Zingarelli. Er schrieb Opern, Kirchenmusik, Sinfonien und vieles mehr. (de)
- Nicola Antonio Manfroce (20 February 1791, in Palmi – 9 July 1813, in Naples) was an Italian composer. His first work was a cantata for Napoleon's birthday, which was performed at the Neapolitan court on 15 August 1809. (en)
- Nicola Antonio Manfroce, né le 20 février 1791 à Palmi et mort le 9 juillet 1813 à Naples, est un compositeur italien. (fr)
- Nicola Antonio Manfroce (Palmi, 21 febbraio 1791 – Napoli, 9 luglio 1813) è stato un compositore italiano. (it)
- Никола Антонио Манфроче (итал. Nicola Antonio Manfroce; 21 февраля 1791 года, Палми, Неаполитанское королевство — 9 июля 1813 года, Неаполь, Неаполитанское королевство) — итальянский композитор. В Палми находится музей композиторов Франческо Чилеа и Николы Антонио Манфроче, уроженцев этого города. (ru)
- Nicola Antonio Manfroce, född den 21 februari 1791 i Palmi i Kalabrien, död den 9 juli 1813 i Neapel, var en italiensk tonsättare. Manfroce, som var elev till Tritto och Zingarelli, skrev operor, kyrkomusik och symfonier med mera. (sv)
- Nicola Manfroce (Palmi (Calàbria), 20 de febrer de 1791 - Nàpols, 9 de juliol de 1813) fou un compositor italià. Fou un dels músics més importants del període anterior a Rossini. Hi ha molta literatura musical que menciona aquest “brillant i desventurat” músic amb expressions de penediment per la seva mort prematura, la qual va deixar curt el desenvolupament natural d’una “personalitat excepcional i extremadament prometedora”. Nicola A. Manfroce morirà el 9 de juliol de 1813. (ca)
|
