| dbo:abstract
|
- Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411. L'emperador Constantí va nomenar august al seu fill Constant. Didim i Verià, cosins de l'emperador Honori, que dirigien el partit favorable a aquest a Hispània, foren vençuts per Constant, que va controlar la regió, però aquest no confiava en les milícies de les províncies d'Hispània i va encarregar la custòdia dels passos pirinencs a uns mercenaris bàrbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missió de vigilància fóra encarregada als honoriaci, cosa que li va costar la destitució. Constant va confirmar l'encàrrec als honoriaci. No se sap què va ocórrer, però aquests mercenaris bàrbars, bé fóra per negligència, per traïció o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vàndals i alans cap a Hispània, avançat ja l'any 409 (les dates més probables són el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispània, Geronci, suposadament en saber que el general Just (Justus) havia estat nomenat general en cap de Constantí, càrrec que volia per si mateix, es va rebel·lar i va proclamar Emperador al seu amic el general Màxim, conegut per Màxim Tirà. D'aquest se sap que va encunyar moneda a Barcino i que va tenir residència a Tarraco. Olimpiòdor de Tebes diu que fou el fill de Geronci, però el més probable és que només fos un oficial. Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les Gàl·lies amb el seu pare, a Arle. Mentre, els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per ) i els sueus (liderats pel rei Hermenric) van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Màxim (i, a través d'aquest, Geronci) va pactar amb ells, reconeixent-los la condició de federats, i els va cedir totes les províncies d'Hispània llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constantí. Geronci va reunir les seves tropes i va passar a les Gàl·lies. Constantí, en una jugada desesperada, va envair Itàlia: un cap anomenat volia substituir Honori per un líder més capacitat i Constantí s'hi va aliar, però la invasió no va reeixir i Al·lòbic va morir i Constantí es va haver de retirar altre cop a la Gàl·lia (410). Allí, les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. Constantí va quedar assetjat a Arle per Geronci. El 411, l'Emperador Honori va enviar a la Gàl·lia al magister militum Constanci amb un exèrcit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constantí III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori. Les tropes de Geronci a la Tarraconense es van rebel·lar i planejaven matar el seu cap. Atacat Geronci per un nombre superior de soldats rebels, es va defensar fins al darrer moment i en va matar molts, però quan va considerar que no se'n podia sortir es va suïcidar, després de matar la seva dona i el seu fidel servidor alà. L'exèrcit d'Hispània es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori. L'emperador Màxim, al que potser Honori va perdonar la vida, es va refugiar amb els aliats bàrbars (probablement amb els alans). Orosi l'esmenta encara viu el 417. Pròsper diu que el 418 o 419 es va revoltar i es va apoderar d'una part d'Hispània, però aquesta rebel·lió fou insignificant i segurament no va afectar més que a algun districte; finalment fou capturat i enviat a Itàlia, on fou executat el 422 a Ravenna al mateix temps que Joví, un hispanorromà que li havia fet costat. (ca)
- Máximo (en latín, Maximus), fue un usurpador del Imperio romano (409 - 411) en Hispania. Había sido nombrado para el cargo por el general Geroncio, quien pudo haber sido su padre. Fue ejecutado en 422. (es)
- Maximus († 422 in Ravenna) war ein weströmischer Gegenkaiser. Maximus war offenbar ein Sohn des Gerontius, des Generals des weströmischen Gegenkaisers Konstantin (III.) in Spanien im Jahr 409, und diente als domesticus in der Leibgarde. Als Gerontius gegen Konstantin rebellierte, machte er Maximus in Tarraco (Tarragona) zum Augustus, und marschierte anschließend nach Gallien, wobei er Maximus in Spanien zurückließ. Als Maximus von Gerontius’ Niederlage in Arles 411 erfuhr, floh er zu den germanischen Söldnertruppen, die in Spanien geblieben waren. Im Jahr 417 lebte Maximus noch. Es ist sehr wahrscheinlich, dass er derjenige Maximus Tyrannus ist, welcher in Spanien Ende 418 oder in der zweiten Jahreshälfte 419 mit Unterstützung des Vandalenkönigs Gunderich (erneut) rebellierte. Maximus wurde 420 oder 421 vom Comes Hispaniarum, , gefangen genommen und am 23. Januar 422 in Ravenna hingerichtet. (de)
- Maximus was a Roman usurper (409 – 411) in Hispania (the Iberian Peninsula, modern Spain and Portugal). He had been elected by general Gerontius, who might have been his father. Relations between the usurper Constantine III and his general Gerontius, who had been sent to Hispania, had been deteriorating through the year 409. When Constantine sent an army under his son and heir Constans, Gerontius mutinied and installed Maximus in the late summer of 410. Kullikowski suggests that Gerontius may have feared being replaced as Constantine's chief military figure in the provinces of Hispania. Drinkwater on the other hand suggests that Gerontius, seeing Constantine negotiating with Emperor Honorius, over 409 had decided to side with the local Theodosian supporters. However, by the summer of 410 Gerontius had received no support from Italy, was threatened by Constans and desperate for imperial authority to confirm his arrangements with his barbarian allies. Faced by these threats, "Gerontius was at length driven into open revolt." Maximus managed some degree of rule over the provinces of Hispania. Kullikowski reports that "the mint at Barcino struck coins in his name and there is evidence for major construction work on that city's walls during reign." In the first 18 months of his reign Gerontius's forces defeated Constantine's forces, killed his son Constans at Vienna (modern Vienne, Isère) and trapped Constantine himself inside Arelas. Seeing the losses of the armies of the two usurpers, Honorius sent his general Constantius into Gaul; Gerontius' soldiers deserted him for the imperial general. Gerontius retired to Hispania, and when his remaining troops turned on him, committed suicide. Deprived of his major supporter, Maximus reportedly fled to sanctuary "amongst the barbarians in Hispania." The remainder of the recorded history of this shadowy figure becomes even more murky. He is commonly identified with a second Maximus who started his rebellion in Hispania between July 419 and February 421. According to Marcellinus Comes, this Maximus was brought to Rome where he was displayed and executed, along with one Jovinianus, around 23 January 422, during Honorius' . Kullikowski supports this identification, explaining that he was defeated and captured by the comes Asterius, for which achievement Asterius was rewarded with the Patriciate. (en)
- Maxime est un usurpateur romain du début du Ve siècle. Il est acclamé empereur à Tarragone en 409 par Gerontius, son père et le général de l'usurpateur Constantin III, qui administre l'Hispanie en l'absence de celui-ci. À la mort de son protecteur en 411, il se cache auprès des barbares occupant l'Hispanie, mais à la mort de Constance III, en 421, il tente à nouveau sa chance. Mais il est bientôt livré à Honorius qui le fait exécuter à Ravenne après l'avoir exhibé au cirque, en 422.
* Portail de la Rome antique (fr)
- Maximus (?-422?) was een Romeinse usurpator in Spanje. Als tegenkeizer regeerde hij van 409 tot hoogstwaarschijnlijk 422. Hij was in opstand tegen Honorius en Constantijn III (zelf ook een usurpator). Maximus was hoogstwaarschijnlijk de zoon van , een generaal van Constantijn III in Spanje. Toen Gerontius in 409 in opstand kwam tegen Constantijn, benoemde hij Maximus tot Augustus in Tarraco. Gerontius trok vervolgens met zijn leger naar Gallië, Maximus achterlatend. Gerontius werd in 411 bij Arles verslagen door Constantius III, dan nog een generaal onder Honorius. Toen Maximus van deze nederlaag hoorde zocht hij steun bij de Germaanse volken, die even daarvoor in Spanje waren gearriveerd. Na zijn vlucht werd er weinig meer vernomen van Maximus. Hij was waarschijnlijk nog in leven in 417 en is waarschijnlijk dezelfde Maximus als die in 421 in Spanje gevangen werd genomen en geëxecuteerd werd in Ravenna (422). (nl)
- Massimo (latino: Maximus; ... – ...; fl. 409-422) fu un usurpatore (409-411) in Hispania.Fu sostenuto dal generale Geronzio, forse suo padre. (it)
- Ма́ксим (лат. Maximus, полная форма имени неизвестна; казнён в 422) — римский император-узурпатор в 409—411 годах и в 420—422 годах. (ru)
- Maksymus (Maximus, Maximus Tiranus) – rzymski uzurpator panujący w latach 409-411 na obszarze Półwyspu Iberyjskiego, ogłoszony cesarzem przez Gerontiusza, być może z nim spokrewnionego. Stosunki między Gerontiuszem a Konstantynem III są bardzo zagadkowe. Gerontiusz był jego wodzem i możliwe, iż jednym z tych, którzy proklamowali go cesarzem. Nie wiadomo dlaczego Gerontiusz w końcu obrócił się przeciwko swojemu suwerenowi. W 409 roku Konstantyn wysłał go wraz ze swoim synem Konstansem, na czele armii do Hiszpanii, gdzie mieli stłumić bunt podniesiony przez krewnych cesarza Honoriusza. Po zwycięstwie Konstans powrócił z jeńcami do ojca, a Gerontiusz został z większością sił w Hiszpanii. Wkrótce potem ogłosił Maksymusa nowym cesarzem Rzymu. Część badaczy sugeruje, że posunięcie to mogło być efektem strachu wodza przez odsunięciem go od armii przez Konstantyna. Inni wskazują, że być może liczył, iż tym posunięciem zyska sobie przychylność Honoriusza. Tak się jednak nie stało i nie otrzymał on żadnej pomocy z Italii, gdy wystąpił otwarcie przeciwko Konstantynowi III. Maksymus wydaje się być tylko figurantem, choć wiadomo, że bił monety z własnym wizerunkiem w mennicy w Barcino, a z wykopalisk wiadomo, że za jego rządów naprawiono miejscowe mury. Po klęsce Gerontiusza w Hiszpanii i zwycięstwie prawowitego cesarza Honoriusza Maksymus "zbiegł w głąb Hiszpanii razem z barbarzyńcami". Wśród naukowców pojawiają się głosy identyfikujące tego uzurpatora z lat 409-411 z Maksymusem, który między 419 a 421 rokiem wszczął rebelię na terenie Hiszpanii. Według Marcellinusa Komesa po klęsce buntu Maksymus został przewieziony do Rzymu i ścięty w 422 roku. (pl)
- Máximo (em latim: Maximus), chamado também de Máximo Tirano (em latim: Maximus Tyrannus), foi um usurpador romano entre 409 e 411 na Hispânia. Ele foi nomeado pelo general Gerôncio, que pode ter sido o seu pai. (pt)
- 马克西姆斯，是希斯帕尼亚（伊比利亚半岛，现代西班牙与葡萄牙）的罗马（409-411）。他被将领（可能是他的父亲）立为皇帝。 君士坦丁三世与被他派往希斯帕尼亚的将军格隆提乌斯之间的关系在整个409年不断恶化。当君士坦丁派遣一支由其长子和继承人君士坦斯率领的军队前往希斯帕尼亚时，格隆提乌斯发动叛乱并在410年夏末拥立马克西穆斯称帝。 认为叛乱的原因是格隆提乌斯担心其在希斯帕尼亚诸行省的军事实权地位会被取代。 而则认为格隆提乌斯看到409年君士坦丁与霍诺留进行谈判后决定与当地狄奥多西家族的支持者们共进退。但直至410年夏，他都没有得到来自意大利的任何支持。此时格隆提乌斯既受到来自君士坦斯的威胁，又急需帝国权威来确认他对他的蛮族同盟军的安排。面对这些威胁，“格隆提乌斯最终被迫发起叛乱。” 马克西姆斯在一定程度上统治了希斯帕尼亚诸行省。库利科夫斯基指出“巴塞罗那的铸币厂以他的名义铸造了一些钱币，而且有证据表明该城的城墙在其统治期间进行过大规模建筑工程。” 在马克西姆斯统治的最初18个月里，格隆提乌斯的军队击败了君士坦丁的军队，在维埃纳杀死了其子君士坦斯并将君士坦丁本人围困在阿尔勒。随着两个争位者军队的损失，霍诺留派遣将领君士坦提乌斯进攻高卢。格隆提乌斯的士兵纷纷背叛他而投奔帝国军队，他只得逃回希斯帕尼亚，随后他剩下的部队也开始反对他，格隆提乌斯无奈自杀。 失去了主要支持者的马克西姆斯逃往至希斯帕尼亚的蛮族部落寻求庇护。 马克西姆斯余生的历史记载更加模糊不清，通常认为他即是在419年7月至421年2月间在希斯帕尼亚发起叛乱的第二个马克西姆斯。 据记载，马克西姆斯和一个名叫约维尼安的人在约422年1月23日被带到罗马展示并处决。库利科夫斯基支持该说法，并解释称他是被击败抓获，阿斯特里乌斯也因该功绩而获得头衔。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Máximo (en latín, Maximus), fue un usurpador del Imperio romano (409 - 411) en Hispania. Había sido nombrado para el cargo por el general Geroncio, quien pudo haber sido su padre. Fue ejecutado en 422. (es)
- Maxime est un usurpateur romain du début du Ve siècle. Il est acclamé empereur à Tarragone en 409 par Gerontius, son père et le général de l'usurpateur Constantin III, qui administre l'Hispanie en l'absence de celui-ci. À la mort de son protecteur en 411, il se cache auprès des barbares occupant l'Hispanie, mais à la mort de Constance III, en 421, il tente à nouveau sa chance. Mais il est bientôt livré à Honorius qui le fait exécuter à Ravenne après l'avoir exhibé au cirque, en 422.
* Portail de la Rome antique (fr)
- Massimo (latino: Maximus; ... – ...; fl. 409-422) fu un usurpatore (409-411) in Hispania.Fu sostenuto dal generale Geronzio, forse suo padre. (it)
- Ма́ксим (лат. Maximus, полная форма имени неизвестна; казнён в 422) — римский император-узурпатор в 409—411 годах и в 420—422 годах. (ru)
- Máximo (em latim: Maximus), chamado também de Máximo Tirano (em latim: Maximus Tyrannus), foi um usurpador romano entre 409 e 411 na Hispânia. Ele foi nomeado pelo general Gerôncio, que pode ter sido o seu pai. (pt)
- Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411. L'emperador Constantí va nomenar august al seu fill Constant. Didim i Verià, cosins de l'emperador Honori, que dirigien el partit favorable a aquest a Hispània, foren vençuts per Constant, que va controlar la regió, però aquest no confiava en les milícies de les províncies d'Hispània i va encarregar la custòdia dels passos pirinencs a uns mercenaris bàrbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missió de vigilància fóra encarregada als honoriaci, cosa que li va costar la destitució. Constant va confirmar l'encàrrec als honoriaci. (ca)
- Maximus († 422 in Ravenna) war ein weströmischer Gegenkaiser. Maximus war offenbar ein Sohn des Gerontius, des Generals des weströmischen Gegenkaisers Konstantin (III.) in Spanien im Jahr 409, und diente als domesticus in der Leibgarde. Als Gerontius gegen Konstantin rebellierte, machte er Maximus in Tarraco (Tarragona) zum Augustus, und marschierte anschließend nach Gallien, wobei er Maximus in Spanien zurückließ. (de)
- Maximus was a Roman usurper (409 – 411) in Hispania (the Iberian Peninsula, modern Spain and Portugal). He had been elected by general Gerontius, who might have been his father. Relations between the usurper Constantine III and his general Gerontius, who had been sent to Hispania, had been deteriorating through the year 409. When Constantine sent an army under his son and heir Constans, Gerontius mutinied and installed Maximus in the late summer of 410. Kullikowski suggests that Gerontius may have feared being replaced as Constantine's chief military figure in the provinces of Hispania. Drinkwater on the other hand suggests that Gerontius, seeing Constantine negotiating with Emperor Honorius, over 409 had decided to side with the local Theodosian supporters. However, by the summer of 410 G (en)
- Maksymus (Maximus, Maximus Tiranus) – rzymski uzurpator panujący w latach 409-411 na obszarze Półwyspu Iberyjskiego, ogłoszony cesarzem przez Gerontiusza, być może z nim spokrewnionego. Stosunki między Gerontiuszem a Konstantynem III są bardzo zagadkowe. Gerontiusz był jego wodzem i możliwe, iż jednym z tych, którzy proklamowali go cesarzem. Nie wiadomo dlaczego Gerontiusz w końcu obrócił się przeciwko swojemu suwerenowi. W 409 roku Konstantyn wysłał go wraz ze swoim synem Konstansem, na czele armii do Hiszpanii, gdzie mieli stłumić bunt podniesiony przez krewnych cesarza Honoriusza. Po zwycięstwie Konstans powrócił z jeńcami do ojca, a Gerontiusz został z większością sił w Hiszpanii. Wkrótce potem ogłosił Maksymusa nowym cesarzem Rzymu. Część badaczy sugeruje, że posunięcie to mogło być e (pl)
- Maximus (?-422?) was een Romeinse usurpator in Spanje. Als tegenkeizer regeerde hij van 409 tot hoogstwaarschijnlijk 422. Hij was in opstand tegen Honorius en Constantijn III (zelf ook een usurpator). Maximus was hoogstwaarschijnlijk de zoon van , een generaal van Constantijn III in Spanje. Toen Gerontius in 409 in opstand kwam tegen Constantijn, benoemde hij Maximus tot Augustus in Tarraco. Gerontius trok vervolgens met zijn leger naar Gallië, Maximus achterlatend. (nl)
- 马克西姆斯，是希斯帕尼亚（伊比利亚半岛，现代西班牙与葡萄牙）的罗马（409-411）。他被将领（可能是他的父亲）立为皇帝。 君士坦丁三世与被他派往希斯帕尼亚的将军格隆提乌斯之间的关系在整个409年不断恶化。当君士坦丁派遣一支由其长子和继承人君士坦斯率领的军队前往希斯帕尼亚时，格隆提乌斯发动叛乱并在410年夏末拥立马克西穆斯称帝。 认为叛乱的原因是格隆提乌斯担心其在希斯帕尼亚诸行省的军事实权地位会被取代。 而则认为格隆提乌斯看到409年君士坦丁与霍诺留进行谈判后决定与当地狄奥多西家族的支持者们共进退。但直至410年夏，他都没有得到来自意大利的任何支持。此时格隆提乌斯既受到来自君士坦斯的威胁，又急需帝国权威来确认他对他的蛮族同盟军的安排。面对这些威胁，“格隆提乌斯最终被迫发起叛乱。” 马克西姆斯在一定程度上统治了希斯帕尼亚诸行省。库利科夫斯基指出“巴塞罗那的铸币厂以他的名义铸造了一些钱币，而且有证据表明该城的城墙在其统治期间进行过大规模建筑工程。” 在马克西姆斯统治的最初18个月里，格隆提乌斯的军队击败了君士坦丁的军队，在维埃纳杀死了其子君士坦斯并将君士坦丁本人围困在阿尔勒。随着两个争位者军队的损失，霍诺留派遣将领君士坦提乌斯进攻高卢。格隆提乌斯的士兵纷纷背叛他而投奔帝国军队，他只得逃回希斯帕尼亚，随后他剩下的部队也开始反对他，格隆提乌斯无奈自杀。 (zh)
|
