| dbo:abstract
|
- El desertor (en original francès: Le déserteur) és una cançó escrita per Boris Vian amb música seva i de . Escrita en el context de la guerra d'Indoxina, es va convertir en un himmne pacifista traduït al llarg del temps en més de 45 idiomes. Joan Isaac va interpretar-ne una versió catalana inclosa en el seu àlbum (1980). (ca)
- Le déserteur ist ein Chanson, das von dem französischen Schriftsteller Boris Vian im Februar 1954 geschrieben wurde, die Melodie stammt von Harold Berg. Neben Boris Vian selbst haben zahlreiche Künstler dieses Lied gesungen, darunter Marcel Mouloudji, Serge Reggiani, Richard Anthony, Dan Bigras, Leny Escudero, Dédé Fortin, Esther Ofarim und Joan Baez. Übertragungen ins Deutsche gibt es von Gerd Semmer (gesungen unter anderem von Dieter Süverkrüp), Hans Diebstahler, Erich Aurich (gesungen unter anderem von Zupfgeigenhansel) und Wolf Biermann, der mit seiner Version von 1983 (auf dem Album Im Hamburger Federbett) Jahresbester der Liederbestenliste wurde. Franz Hohler veröffentlichte 1973 mit Der Dienschtverweigerer (auf dem Album I glaub jetz hock i ab) eine Übertragung ins Schweizerdeutsche. Als das Lied zum ersten Mal im Radio gespielt wurde, war Paul Faber, ein Mitglied des Rates des Départements Seine, so schockiert über den Text des Liedes, dass er dessen Zensierung verlangte. Als Antwort darauf verfasste Boris Vian den berühmten offenen Brief Lettre ouverte à Monsieur Faber. Die Ausstrahlung des Liedes durch Radiostationen blieb bis zum Ende des Algerienkrieges 1962 verboten. (de)
- Le Déserteur (esperante: La Dizertonto, La Dizertinto aŭ La Dizertanto) estas fama kontraŭ-milita kanzono verkita franclingve de Boris Vian kaj eldonita en 1954 dum la Batalo de Dien Bien Phu. Ĝi estis unue kantita de Marcel Mouloudji, en 1954. Ĝi estis poste tradukita al la angla, itala, hispana kaj multaj pliaj lingvoj kaj estis grava kontraŭ-milita kanzono de Joan Baez dum la Vjetnama milito. En Esperanto diskonatiĝis tri diversaj tradukoj: La unua estis de Georges Lagrange, rekte bazita sur la originala teksto de Boris Vian kaj eble entute la unua traduko de la kantoteksto al alia lingvo (1956). Ĝi kantiĝis fare de Ĵak Le Puil, dum la 1970-aj kaj 1980-aj jaroj unu el la plej konataj esperantlingvaj kantistoj, kaj inkluziviĝis en la albumo Danĝera ul’ de 1978. La dua versio estas traduko de Renato Corsetti, multjara estrarano kaj de 2001 ĝis 2007 prezidanto de Universala Esperanto-Asocio, kaj klare baziĝas sur la itallingva versio de Giorgio Calabrese kantata aparte de Ivano Fossati. La tria, alternativa versio estas traduko de Franko Luin. La tekstoj de ĉiuj tri tradukoj kompare legeblas en la retejo sube indikita, kiu prezentas la kanton krom en la origina franca lingvo kaj en Esperanto ankoraŭ en tradukoj de 46 pliaj lingvoj. Dum 2013 la muzikgrupo "La Perdita Generacio" esperante adaptis la kanton sub la titolo La dizertanto en la albumo Ĉiamen plu. (eo)
- Le Déserteur est une chanson écrite par Boris Vian en février 1954 (lors de la guerre d'Indochine), composée avec Harold B. Berg et enregistrée dans sa forme définitive l'année suivante. Son antimilitarisme a provoqué beaucoup de polémiques. (fr)
- "Le Déserteur" (The Deserter) is a famous anti-war song written by the French poet and musician Boris Vian. It was first performed on the day of the decisive French defeat in the First Indochina War on May 7, 1954. It was sung by Marcel Mouloudji on that day in concert, and he recorded it a week later. Its sale and broadcast were however forbidden by the French national radio committee until 1962. It was later translated into English, German (1959 by Gerd Semmer), Italian (by Luigi Tenco, Ornella Vanoni and Ivano Fossati), Spanish, Swedish ("Jag står här på ett torg" and "Desertören", both by Lars Forssell), Dutch ("De deserteur" by Peter Blanker), Polish ("Dezerter" by Wojciech Młynarski), Welsh ("Y FFoadur" by Huw Jones), Catalan, Danish, and many other languages. The song was recorded in French by Peter, Paul & Mary in 1966 and by Esther & Abi Ofarim for their album 2 In 3 in 1967.In the United States, Joan Baez sang it during the Vietnam War. The song is in the form of a letter to the French president from a man explaining his reasons for refusing the call to arms and becoming a deserter. In the late 1970s, the song was covered by nuclear protesters in Brittany, as a direct apostrophe to the fierce pro-nuclear French president Giscard d'Estaing in the Plogoff struggle. A stanza of the song appears in Thomas Pynchon's novel V. Several parts of the song were altered by Boris Vian at the request of and in collaboration with Michel Mouloudji, who was the only singer willing to record it. The biggest change is in the last stanza. In the original version, the deserter has a weapon and intends to defend himself against the forces of law if they pursue him. In the version of Mouloudji (used by many subsequent artists) he promises to be unarmed and be ready to die if pursued. The following is the altered French stanza and its English translation: Si vous me poursuivez,Prévenez vos gendarmesQue je n'aurai pas d'armesEt qu'ils pourront tirer. If you pursue me,Warn your policemen,That I won't be carrying a weapon,and that they can shoot me. The resulting version, in spite of its pacifist leaning, was banned from 1954 to 1962 from public broadcast. (en)
- «Le Déserteur» («El Desertor»), es una canción francesa antimilitarista compuesta en 1954, con letra de Boris Vian y música de Harold Berg. Fue muy conocida internacionalmente y traducida a muchos idiomas. (es)
- Le Déserteur ('il disertore') è una canzone francese conosciuta in tutto il mondo, scritta da Boris Vian nel 1954 e pubblicata nell'esecuzione di Marcel Mouloudji il 27 maggio di quello stesso anno, giorno della disfatta della Francia nella Battaglia di Dien Bien Phu, che segna la fine della guerra d'Indocina. (it)
- "Jag står här på ett torg" (fransk originaltitel "Le Déserteur", på svenska även "Desertören") är en antikrigssång från 1954 med text av Boris Vian och musik av Vian och Harold B. Berg. Den svenska textens två versioner är skrivna av Lars Forssell. Sången framfördes första gången 1954 av , mitt under slaget vid Dien Bien Phu under Indokinakriget, och var totalförbjuden i Frankrike till 1962. En lärare i Frankrike blev 1999 avskedad och avstängd på livstid efter att ha låtit spela sången under en lektion där man diskuterade kriget mot Algeriet. Sången har översatts till engelska, spanska, danska, italienska, katalanska, svenska och flera andra språk. Sången är skriven i form av ett brev till den franske presidenten, där en soldat förklarar varför han inte tänker gå ut i krig för den franska kolonialismen. Bland de artister som framfört sången kan nämnas Joan Baez, Peter, Paul and Mary, Sofia Karlsson, Lill-Babs, Arja Saijonmaa, Monica Nielsen, Inger Öst, Ulla Sjöblom (1956) och Cornelis Vreeswijk. Sjöbloms tolkning av sången är en av titlarna i boken Tusen svenska klassiker (2009). (sv)
|
| rdfs:comment
|
- El desertor (en original francès: Le déserteur) és una cançó escrita per Boris Vian amb música seva i de . Escrita en el context de la guerra d'Indoxina, es va convertir en un himmne pacifista traduït al llarg del temps en més de 45 idiomes. Joan Isaac va interpretar-ne una versió catalana inclosa en el seu àlbum (1980). (ca)
- Le Déserteur est une chanson écrite par Boris Vian en février 1954 (lors de la guerre d'Indochine), composée avec Harold B. Berg et enregistrée dans sa forme définitive l'année suivante. Son antimilitarisme a provoqué beaucoup de polémiques. (fr)
- «Le Déserteur» («El Desertor»), es una canción francesa antimilitarista compuesta en 1954, con letra de Boris Vian y música de Harold Berg. Fue muy conocida internacionalmente y traducida a muchos idiomas. (es)
- Le Déserteur ('il disertore') è una canzone francese conosciuta in tutto il mondo, scritta da Boris Vian nel 1954 e pubblicata nell'esecuzione di Marcel Mouloudji il 27 maggio di quello stesso anno, giorno della disfatta della Francia nella Battaglia di Dien Bien Phu, che segna la fine della guerra d'Indocina. (it)
- Le déserteur ist ein Chanson, das von dem französischen Schriftsteller Boris Vian im Februar 1954 geschrieben wurde, die Melodie stammt von Harold Berg. Neben Boris Vian selbst haben zahlreiche Künstler dieses Lied gesungen, darunter Marcel Mouloudji, Serge Reggiani, Richard Anthony, Dan Bigras, Leny Escudero, Dédé Fortin, Esther Ofarim und Joan Baez. Übertragungen ins Deutsche gibt es von Gerd Semmer (gesungen unter anderem von Dieter Süverkrüp), Hans Diebstahler, Erich Aurich (gesungen unter anderem von Zupfgeigenhansel) und Wolf Biermann, der mit seiner Version von 1983 (auf dem Album Im Hamburger Federbett) Jahresbester der Liederbestenliste wurde. Franz Hohler veröffentlichte 1973 mit Der Dienschtverweigerer (auf dem Album I glaub jetz hock i ab) eine Übertragung ins Schweizerdeutsche (de)
- Le Déserteur (esperante: La Dizertonto, La Dizertinto aŭ La Dizertanto) estas fama kontraŭ-milita kanzono verkita franclingve de Boris Vian kaj eldonita en 1954 dum la Batalo de Dien Bien Phu. Ĝi estis unue kantita de Marcel Mouloudji, en 1954. Ĝi estis poste tradukita al la angla, itala, hispana kaj multaj pliaj lingvoj kaj estis grava kontraŭ-milita kanzono de Joan Baez dum la Vjetnama milito. Dum 2013 la muzikgrupo "La Perdita Generacio" esperante adaptis la kanton sub la titolo La dizertanto en la albumo Ĉiamen plu. (eo)
- "Le Déserteur" (The Deserter) is a famous anti-war song written by the French poet and musician Boris Vian. It was first performed on the day of the decisive French defeat in the First Indochina War on May 7, 1954. The song is in the form of a letter to the French president from a man explaining his reasons for refusing the call to arms and becoming a deserter. In the late 1970s, the song was covered by nuclear protesters in Brittany, as a direct apostrophe to the fierce pro-nuclear French president Giscard d'Estaing in the Plogoff struggle. (en)
- "Jag står här på ett torg" (fransk originaltitel "Le Déserteur", på svenska även "Desertören") är en antikrigssång från 1954 med text av Boris Vian och musik av Vian och Harold B. Berg. Den svenska textens två versioner är skrivna av Lars Forssell. Sången är skriven i form av ett brev till den franske presidenten, där en soldat förklarar varför han inte tänker gå ut i krig för den franska kolonialismen. Sjöbloms tolkning av sången är en av titlarna i boken Tusen svenska klassiker (2009). (sv)
|
