| dbo:abstract
|
- Hordeoni Flac (en llatí Hordeonius Flaccus) va ser un militar romà que era llegat consular a l'exèrcit de la Germània Superior en el moment de la mort de Neró l'any 68. Era ja gran i havia perdut autoritat dind de l'exèrcit, i el dia 1 de gener del 69 els soldats van renunciar a seguir fidels a Galba. Flac no va tenir el coratge d'oposar-s'hi tot i que no compartia aquesta decisió. Vitel·li el va deixar amb el comandament a la riba esquerra del Rin quan va marxar a Itàlia i va demorar la sortida de les tropes en part per temor a una revolta dels bataus i en part perquè era favorable a Vespasià. Fins i tot va demanar ajut a Civilis, que es presentava com a aliat de Vespasià, proposant-li que simulés una rebel·lió. Quan els bataus es van revoltar obertament va enviar contra ells al legat Mummi Luperc que va ser derrotat. La seva manca d'habilitat va provocar el motí dels soldats que el van obligar a renunciar el comandament en Dil·li Vòcula. En un nou motí, en absència de Vòcula, Herenni Gal va acusar a Flac de traïció, i sembla que va arribar a ser empresonat pels soldats però després va ser alliberat per Vòcula. Encara conservà alguna influència a l'exèrcit i després de la batalla de Cremona va poder convèncer els soldats de declarar-se a favor de Vespasià. Van arribar dues noves legions que van exigir el donatiu que sabien que havia fet Vespasià i Hordeoni els hi va donar, i els diners van córrer en menjar i beure. Alguns soldats borratxos, recordant la seva disputa amb Hordeoni, el van matar aquella mateixa nit. (ca)
- Marcus Hordeonius Flaccus (* vor 47; † Januar 70 n. Chr.) war römischer Suffektkonsul im Jahr 47 n. Chr. und Statthalter in Germania superior vom Sommer 68 bis zum Januar 70. Er wurde von meuternden römischen Soldaten in Novaesium erschlagen. Nach der erfolgreichen Usurpation Galbas im Jahr 68 setzte der neue Kaiser Hordeonius Flaccus als Nachfolger von Lucius Verginius Rufus als Statthalter in Germania superior ein. Verginius hatte in der Schlacht bei Vesontio Galbas Verbündeten Gaius Iulius Vindex besiegt. Zum Zeitpunkt seiner Statthalterschaft war Hordeonius Flaccus bereits im fortgeschrittenen Alter. Als Hordeonius Flaccus’ Truppen zu Beginn des Jahres 69 den Loyalitätseid auf Galba verweigerten, schritt er nicht ein. Er wechselte schnell auf die Seite des Vitellius, den die Rheintruppen als neuen Herrscher anstelle von Galba akklamierten. Als dieser nach Italien aufbrach, betraute er Hordeonius Flaccus mit dem Kommando über die dort verbleibende Rheinarmee. Bei den Unruhen des Bataveraufstands kam Hordeonius zwischen die Fronten, da die Bataver vorgeblich für Vespasian kämpften, zu dem aufgrund der politischen Lage auch Flaccus tendierte, während seine dem Vitellius treuen Truppen Vespasian ablehnten. Seine murrenden Soldaten konnte Hordeonius Flaccus zwar noch auf Vespasian vereidigen. Allerdings wurde er Anfang Januar des Jahres 70 von betrunkenen Soldaten erschlagen, nachdem er ein Donativ, das noch Vitellius versprochen hatte, im Namen Vespasians auszahlte. (de)
- Marcus Hordeonius Flaccus (died 69 AD) was a Roman senator who lived during the first century. He was suffect consul for the nundinium of March to April 47 as the colleague of Gaius Calpetanus Rantius Sedatus, and later commander of the Rhine army during the Batavian rebellion. In 69, the Year of the Four Emperors, Emperor Vitellius ordered troops from the Rhine borders redeployed to Italy to support him against the rebellion of Vespasian which Flaccus refused because he had heard rumors of a possible uprising of the Batavians. When Vitellius ordered forced recruitment of the Batavians, they rose in rebellion against the Romans. His indecision in which emperor to support (Vitellius or Vespasian), and his resulting inactivity in the containment of the Batavian rebellion, made his later reputation suffer in the works of Tacitus. He was murdered by his own troops (still loyal to Vitellius) after trying to celebrate the victory of Vespasian. (en)
- Marco Hordeonio Flaco (en latín, Marcus Hordeonius Flacus) fue un político y militar romano del siglo I que alcanzó el consulado sufecto bajo el imperio de Claudio. (es)
- Marcus Hordeonius Flaccus (avant 14 apr. J.-C. - 17 décembre 69 apr. J.-C.) était un sénateur romain qui a vécu sous les Julio-Claudiens. (fr)
- Ordeonio Flacco (latino: Hordeonius Flaccus; ... – 70) è stato un militare romano dell'Impero, coinvolto nella rivolta batava (69-70). Legato consolare dell'esercito romano della Germania superiore all'epoca della morte di Nerone (68), Flacco non era amato dalle sue truppe, che lo consideravano vecchio e inetto. Quando, il 1º gennaio 69, le sue truppe ripudiarono Galba, Flacco non ebbe il coraggio di opporsi loro, anche se non condivideva il loro tradimento. Vitellio lo lasciò al comando dell'esercito. Flacco, però, ritardò per quanto gli fu possibile l'invio delle truppe germaniche richieste da Vitellio, sia perché temeva una rivolta dei Batavi (che poi si materializzò effettivamente), sia perché, come tutti gli ufficiali, sosteneva la candidatura di Tito Flavio Vespasiano contro quella di Vitellio. Pensando che anche Giulio Civile, un batavo al comando di una coorte romana, sostenesse Vespasiano, gli chiese di inscenare una rivolta della sua gente, allo scopo di giustificare il ritardo dell'invio delle truppe a Vitellio. Civile, però, aveva le sue ragioni per sollevare veramente la sua gente, come pure per coinvolgere le genti gallo-germaniche in una insurrezione generale contro i Romani: iniziò così la rivolta batava. Quando Flacco ricevette notizia di questa insurrezione, ignorò i movimenti dei ribelli; quando però questi ottennero diverse vittorie sulle truppe romane, fu costretto ad entrare in azione, inviando contro Civile il proprio legato, Mummio Luperco, che fu però sconfitto a causa del tradimento di un'"ala" formata proprio da Batavi. Flacco si trovò quindi nella necessità di sedare la rivolta batava, ma di non doverlo fare troppo alacremente, per impedire che le legioni impegnate a sedarla fossero poi libere di raggiungere l'Italia, dove sarebbe stata decisa la lotta tra Vitellio e Vespasiano. I soldati, però, saputo che il loro comandante era in contatto con Vespasiano ed esasperati dalla sua inattività, lo deposero, conferendo il comando supremo a Dillio Vocula. Flacco rischiò la vita in occasione di un ammutinamento delle truppe, avvenuto in assenza di Vocula, quando Erennio Gallo lo accusò di tradimento e lo fece imprigionare, ma venne liberato da Vocula. All'arrivo della notizia della vittoria di Vespasiano su Vitellio nella seconda battaglia di Bedriaco, Flacco convinse i soldati a giurare fedeltà a Vespasiano. Quando giunsero due nuove legioni, i soldati chiesero una donazione col denaro che sapevano essere stato inviato da Vespasiano: Flacco accettò, pagando per le feste e gli alcolici, ma i soldati ubriachi ricordando i vecchi contrasti col loro comandante lo tirarono fuori dalla sua tenda a notte fonda uccidendolo. (it)
- Marcus Hordeonius Flaccus (14? - 69) was een Romeins consul, gouverneur en militair commandant. De vader van Flaccus was procurator in de provincie Gallia Narbonensis ten tijde van keizer Tiberius. Hij stierf in de grote brand van Rome in 64. Over het vroege leven van Flaccus is weinig bekend. In 47 werd hij consul en werd daarna hoogstwaarschijnlijk gouverneur van een kleine Romeinse provincie, maar welke is niet bekend. In 69 was hij gouverneur (legatus pro praetore) van de militaire provincie Opper-Germanië (Germania Superior), als opvolger van de door keizer Galba afgezette Lucius Verginius Rufus. (nl)
- Marco Hordeônio Flaco (em latim: Marcus Hordeonius Flaccus; m. janeiro de 70) foi um senador romano nomeado cônsul sufecto para o período de março a abril de 47 com Caio Calpetano Râncio Sedato. Ele foi governador da Germânia Superior entre 68 e janeiro de 70, quando foi assassinado por suas tropas em Novésio. Sua família era originária de Putéolos e é provável que ele tenha sido filho de , o legado imperial da Gália Narbonense na época de Tibério. (pt)
- Марк Гордеоній Флак (лат. Marcus Hordeonius Flaccus; 14 — 70) — державний та військовий діяч Римської імперії, консул-суффект 47 року. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Marco Hordeonio Flaco (en latín, Marcus Hordeonius Flacus) fue un político y militar romano del siglo I que alcanzó el consulado sufecto bajo el imperio de Claudio. (es)
- Marcus Hordeonius Flaccus (avant 14 apr. J.-C. - 17 décembre 69 apr. J.-C.) était un sénateur romain qui a vécu sous les Julio-Claudiens. (fr)
- Marcus Hordeonius Flaccus (14? - 69) was een Romeins consul, gouverneur en militair commandant. De vader van Flaccus was procurator in de provincie Gallia Narbonensis ten tijde van keizer Tiberius. Hij stierf in de grote brand van Rome in 64. Over het vroege leven van Flaccus is weinig bekend. In 47 werd hij consul en werd daarna hoogstwaarschijnlijk gouverneur van een kleine Romeinse provincie, maar welke is niet bekend. In 69 was hij gouverneur (legatus pro praetore) van de militaire provincie Opper-Germanië (Germania Superior), als opvolger van de door keizer Galba afgezette Lucius Verginius Rufus. (nl)
- Marco Hordeônio Flaco (em latim: Marcus Hordeonius Flaccus; m. janeiro de 70) foi um senador romano nomeado cônsul sufecto para o período de março a abril de 47 com Caio Calpetano Râncio Sedato. Ele foi governador da Germânia Superior entre 68 e janeiro de 70, quando foi assassinado por suas tropas em Novésio. Sua família era originária de Putéolos e é provável que ele tenha sido filho de , o legado imperial da Gália Narbonense na época de Tibério. (pt)
- Марк Гордеоній Флак (лат. Marcus Hordeonius Flaccus; 14 — 70) — державний та військовий діяч Римської імперії, консул-суффект 47 року. (uk)
- Hordeoni Flac (en llatí Hordeonius Flaccus) va ser un militar romà que era llegat consular a l'exèrcit de la Germània Superior en el moment de la mort de Neró l'any 68. Era ja gran i havia perdut autoritat dind de l'exèrcit, i el dia 1 de gener del 69 els soldats van renunciar a seguir fidels a Galba. Flac no va tenir el coratge d'oposar-s'hi tot i que no compartia aquesta decisió. Vitel·li el va deixar amb el comandament a la riba esquerra del Rin quan va marxar a Itàlia i va demorar la sortida de les tropes en part per temor a una revolta dels bataus i en part perquè era favorable a Vespasià. Fins i tot va demanar ajut a Civilis, que es presentava com a aliat de Vespasià, proposant-li que simulés una rebel·lió. (ca)
- Marcus Hordeonius Flaccus (* vor 47; † Januar 70 n. Chr.) war römischer Suffektkonsul im Jahr 47 n. Chr. und Statthalter in Germania superior vom Sommer 68 bis zum Januar 70. Er wurde von meuternden römischen Soldaten in Novaesium erschlagen. (de)
- Marcus Hordeonius Flaccus (died 69 AD) was a Roman senator who lived during the first century. He was suffect consul for the nundinium of March to April 47 as the colleague of Gaius Calpetanus Rantius Sedatus, and later commander of the Rhine army during the Batavian rebellion. His indecision in which emperor to support (Vitellius or Vespasian), and his resulting inactivity in the containment of the Batavian rebellion, made his later reputation suffer in the works of Tacitus. He was murdered by his own troops (still loyal to Vitellius) after trying to celebrate the victory of Vespasian. (en)
- Ordeonio Flacco (latino: Hordeonius Flaccus; ... – 70) è stato un militare romano dell'Impero, coinvolto nella rivolta batava (69-70). Legato consolare dell'esercito romano della Germania superiore all'epoca della morte di Nerone (68), Flacco non era amato dalle sue truppe, che lo consideravano vecchio e inetto. Quando, il 1º gennaio 69, le sue truppe ripudiarono Galba, Flacco non ebbe il coraggio di opporsi loro, anche se non condivideva il loro tradimento. (it)
|
