| dbo:abstract
|
- Hludana era una antiga deessa germànica, el nom de la qual ha arribat fins a nosaltres a través de cinc inscripcions. En aquestes inscripcions el nom de la deessa hi revesteix les formes (inscripció d'Iversheim, Bad Münstereifel), (inscripció de Xanten-Birten), (inscripció de Monterberg, Kalkar, també coneguda amb el nom d'inscripció de Burginatium) (si la c no hi és un error de lectura per θ: *), (inscripció de Nimega) i (inscripció de Beetgum). El seu centre principal d'adoració es trobava, així i doncs, a la zona de la província romana de la Germania Inferior i el seu entorn. S'ha intentat de relacionar-la d'una banda amb la Frau Holle del conte homònim dels germans Grimm, i de l'altra, amb la deessa norrena Hlóðyn o Hlǫðyn, la mare del déu Tor, però tots els intents, tant en una direcció com en l'altra, han quedat com a especulacions. Una identificació amb Hlóðyn o Hlǫðyn implicaria que el nom d'aquesta deessa s'hauria de llegir amb o breu: *Hloðyn, cosa perfectament possible. El nom de la deessa norrena està atestat:
* a la , on el déu Tor hi és esmentat com a mǫgr Hlóðynjar ‘el fill de la Hlóðyn’ a l'estrofa 56. Snorri Sturluson cita a la Gylfaginning, capítol 51, aquesta mateixa estrofa, però aquí el nom de la deessa hi apareix com a mǫgr Hlǫðynjar: La versió d'aquesta mateixa estrofa a la Gylfaginning és la següent:
* en els Skáldskaparmál de l'Snorri, el nom de la deessa hi apareix en una cita que Snorri hi fa de l'escalda islandès del segle x Vǫlu-Steinn (font: Skáldskaparmál). En aquesta cita, el nom de la deessa forma part de la kenning “grœnnar Hlǫðynjar myrkbein” ‘els ossos foscos de la verda Hlǫðyn’ = ‘els ossos de la terra’ = ‘les roques’. Aquesta kenning, al seu torn, apareix integrada dins una kenning encara major que designa l‘or’: grœnnar Hlǫðynjar myrkbeina Danar orð ‘les paraules (orð) del danès (Danr) de les roques’, on el ‘danès de les roques’ o ‘Berg-Danr’ = ‘bergrisi’ (un bergrisi és un gegant de les roques) = ‘les paraules del gegant de les roques’ = l'“or”: (Estrofa 315:) Hver eru jarðarheiti? Hon heitir <...> Hlǫðyn, sem kvað Vǫlu-Steinn:‘quins són els sinònims poètics de terra? Es diu <...> Hlǫðyn, tal com va dir en Vǫlu-Steinn:’ El significat de l'estrofa fóra: “me'n recordo del dia que vam enterrar el meu fill [de cor generós]”. L'estrofa formava part d'una , composta en llaor del seu fill finat, Ǫgmundr Vǫlusteinsson, i coneguda amb el nom d'.
* A les þulur de l'Edda de l'Snorri, la Hlóðyn o Hlǫðyn també hi apareix en el grup de sinònims poètics per a terra (Skáldskaparmál, þulur): (þula 501:) Font 1: SkáldskaparmálFont 2: Þulur
* A la Heimskringla de l'Snorri, aquest (vol. I, pàg. 256, de l'edició del Bjarni Aðalbjarnarson, Reykjavík 1941) hi cita a la l'estrofa 26 de la de l'escalda islandès del segle x on també hi apareix esmentat el nom de la deessa en la kenning myrkmarkar Hlǫðyn ‘la Hlǫðyn del bosc fosc’ = ‘la Jǫrð del bosc fosc’ = ‘la jǫrð (terra) dels bosc fosc’ = ‘[la península de] Jutlàndia’: (ca)
- Hludana (inschriftlich Dea Hludana) ist der Name einer germanischen Göttin, die durch fünf Weiheinschriften aus dem 2. und 3. Jahrhundert belegt ist. Reinhard Wenskus und Maurits Gysseling verbinden das belgische Lanaken, bei dem sich eine der ältesten merowingischen Reihengräberkulturen befindet, sowohl ethnografisch als auch etymologisch mit Hludanas Wirkungsbereich oder Kultstätte. Gysseling erkennt in dem 1106 als Lodenaken beurkundeten Ort nordwestlich von Maastricht die originäre Überlieferungsform *Hludiniacas. Wenskus sieht mit der altnordischen Bezeichnung Hlǫðyn für diese Gottheit auch eine Übertragungsmöglichkeit auf den Namen und Wirkungsraum des Frankenkönigs Chlodio, altnordisch Hlǫðr. Für das vom fränkischen Geschichtsschreiber Gregor von Tours als Chlodios Sitz überlieferte Dispargum castrum macht Wenskus insoweit auch das in der Gemarkung Lanakens befindliche Doesberg interpretierbar, welches 1145 in monte Dusenberg beurkundet wurde. (de)
- Hludana (or Dea Hludana) is a Germanic goddess attested in five ancient Latin inscriptions from the Rhineland and Frisia, all dating from 197–235 AD. Three of these inscriptions come from the lower Rhine (CIL XIII, 8611; CIL XIII, 8723; CIL XIII, 8661), one from Münstereifel (CIL XIII, 7944) and one from Beetgum, Frisia (CIL XIII, 8830). The name appears as Hluθena on the Iversheim inscription from Münstereifel, and as Hlucena on that from Monterberg in the lower Rhine. The name is abbreviated in an inscription from Nijmegen on the lower Rhine ([H]lud.); it appears as Hludana in the inscriptions from Xanten (lower Rhine) and Beetgum. The Beetgum inscription, dedicated by a group of fishermen, originally accompanied a carving of a seated goddess, of which only the bottom can now be seen. On etymological grounds, the name Hludana is closely related to Old Greek κλυδων and κλυδωνα (kludoon(a) 'high waves, rough water') and the Ancient Greek-derived Euroclydon, meaning a violent north-eastern wind. The linguist Walther Kuhn suggested that it might be derived from Poseidon's spouse Kleito, as mentioned in Plato's dialogues. There is no proven connection between Hludana and Holda. Jacob Grimm suggested in Deutsche Mythologie that Hludana was to be identified with the Norse earth-goddess Hlóðyn. (en)
- Hludane is een godin uit de Romeinse tijd, die genoemd wordt in een inscriptie op de zogenoemde Hludana-steen, gevonden te Beetgum en in vier vergelijkbare inscripties uit het Duitse Rijnland. Hludana geldt als identiek aan de Noordse godin Hlódyn of Jörd. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Hludane is een godin uit de Romeinse tijd, die genoemd wordt in een inscriptie op de zogenoemde Hludana-steen, gevonden te Beetgum en in vier vergelijkbare inscripties uit het Duitse Rijnland. Hludana geldt als identiek aan de Noordse godin Hlódyn of Jörd. (nl)
- Hludana era una antiga deessa germànica, el nom de la qual ha arribat fins a nosaltres a través de cinc inscripcions. En aquestes inscripcions el nom de la deessa hi revesteix les formes (inscripció d'Iversheim, Bad Münstereifel), (inscripció de Xanten-Birten), (inscripció de Monterberg, Kalkar, també coneguda amb el nom d'inscripció de Burginatium) (si la c no hi és un error de lectura per θ: *), (inscripció de Nimega) i (inscripció de Beetgum). El seu centre principal d'adoració es trobava, així i doncs, a la zona de la província romana de la Germania Inferior i el seu entorn. S'ha intentat de relacionar-la d'una banda amb la Frau Holle del conte homònim dels germans Grimm, i de l'altra, amb la deessa norrena Hlóðyn o Hlǫðyn, la mare del déu Tor, però tots els intents, tant en una d (ca)
- Hludana (inschriftlich Dea Hludana) ist der Name einer germanischen Göttin, die durch fünf Weiheinschriften aus dem 2. und 3. Jahrhundert belegt ist. Reinhard Wenskus und Maurits Gysseling verbinden das belgische Lanaken, bei dem sich eine der ältesten merowingischen Reihengräberkulturen befindet, sowohl ethnografisch als auch etymologisch mit Hludanas Wirkungsbereich oder Kultstätte. Gysseling erkennt in dem 1106 als Lodenaken beurkundeten Ort nordwestlich von Maastricht die originäre Überlieferungsform *Hludiniacas. Wenskus sieht mit der altnordischen Bezeichnung Hlǫðyn für diese Gottheit auch eine Übertragungsmöglichkeit auf den Namen und Wirkungsraum des Frankenkönigs Chlodio, altnordisch Hlǫðr. Für das vom fränkischen Geschichtsschreiber Gregor von Tours als Chlodios Sitz überlieferte (de)
- Hludana (or Dea Hludana) is a Germanic goddess attested in five ancient Latin inscriptions from the Rhineland and Frisia, all dating from 197–235 AD. Three of these inscriptions come from the lower Rhine (CIL XIII, 8611; CIL XIII, 8723; CIL XIII, 8661), one from Münstereifel (CIL XIII, 7944) and one from Beetgum, Frisia (CIL XIII, 8830). The name appears as Hluθena on the Iversheim inscription from Münstereifel, and as Hlucena on that from Monterberg in the lower Rhine. The name is abbreviated in an inscription from Nijmegen on the lower Rhine ([H]lud.); it appears as Hludana in the inscriptions from Xanten (lower Rhine) and Beetgum. The Beetgum inscription, dedicated by a group of fishermen, originally accompanied a carving of a seated goddess, of which only the bottom can now be seen. On (en)
|
