| dbo:abstract
|
- Victor-Joseph Étienne de Jouy (Versalles, 19 d'octubre de 1764 – 4 de setembre de 1846) va ser un dramaturg francès. A l'edat de divuit anys li va ser encarregada una missió a l'exèrcit i va embarcar vers Sud-amèrica en la companyia del governador de la Guaiana Francesa. Va tornar quasi immediatament a França per completar els seus estudis, i reingressà a l'exèrcit dos anys després. Va ser enviat a l'Índia, on va entrar en contacte amb molts aventurers romàntics amb els quals estaria lligat literàriament més tard. Amb l'esclat de la Revolució va tornar a França i va servir amb distinció en les primeres campanyes, arran de les quals va assolir el rang de general adjunt. No obstant això, va atraure les sospites en refusar de participar en un brindis en honor de Marat, i va haver de fugir per salvar la vida. Després de la caiguda del Terror va reingressar al seu càrrec, però novament va atraure les sospites i va ser acusat de mantenir correspondència il·lícita amb el representant anglès, , qui havia estat enviat a França a negociar el tractat de pau. Va ser absolt de les acusacions, però, fart dels constants atacs, va renunciar-hi amb el pretext de les seves nombroses ferides. A partir d'ací, Jouy va centrar-se en la literatura, i l'any 1807 va escriure el llibret de l'òpera La Vestale, amb música de Spontini, amb la qual va assolir un gran èxit. L'òpera va ser representada durant cent nits seguides, i va ser considerada per l'Institut de França com el millor drama líric del moment. Hi van seguir altres òperes, però cap d'elles va igualar l'èxit de La Vestale. També publicà a la Gazette de France una sèrie d'articles sobre la vida parisenca, que van ser recollits i publicats sota el títol L'Ermite de la Chaussee d'Antin, ou observations sur les moeurs et les usages français au commencement du XIX siecle (1812-1814, 5 vols.) i que van ser acollits calorosament. L'any 1821 va obtenir un gran èxit amb la tragèdia Sylla, en part gràcies al talent de l'actor . Sota la Restauració, Jouy va lluitar per la causa de la llibertat i si la seva obra va ser sobrevalorada pels seus contemporanis, va ser probablement pel respecte personal que sentien per l'autor. Va morir a les habitacions que ocupava per al seu ús al palau de St Germain-en-Laye, el 4 de setembre de 1846. Entre l'extensa llista de llibrets d'òpera, tragèdies i altres escrits cal esmentar:
* Milton (1804), òpera, en col·laboració amb . Música de Spontini
* La Vestale (1807), òpera. Música de Spontini
* (1809), òpera, en col·laboració amb Joseph-Alphonse Esménard. Música de Spontini
* Les Amazones ou la fondation de Thèbes (1811), òpera. Música d'Étienne Nicolas Méhul
* Tippo Saeb, tragèdia (1813)
* Les Abencérages ou l'Etendard de Grenade (1813), òpera. Música de Luigi Cherubini
* Belisaire, tragèdia (1818)
* Les Hermites en prison (1823), en col·laboració amb , com ell, presoner polític
* (1827), òpera, en col·laboració amb Luigi Balocchi. Música de Rossini
* Guillaume Tell (1829), òpera, en col·laboració amb Hippolyte Bis. Música de Rossini. (ca)
- Hippolyte Louis Florent Bis (29 d'agost de 1789 – 3 de març de 1855) fou un dramaturg i llibretista francès, conegut per haver escrit el llibert de l'òpera Guillaume Tell per a Giachino Rossini, estrenada el 1829, conjuntament amb Étienne de Jouy. (ca)
- Victor-Joseph Étienne de Jouy (* 19. Oktober 1764 in Versailles; † 4. September 1846 in Saint-Germain-en-Laye) war ein französischer Soldat, Politiker, Schriftsteller und Librettist. De Jouy ergriff zuerst die Militärkarriere, reiste dann in Südamerika (Guayana) als Soldat und focht später in Ostindien unter Tippu Sahib. 1790 ins Vaterland zurückgekehrt Offizier der Revolutionsarmee, machte er die ersten Revolutionskriege mit, flüchtete, des Verrats beschuldigt und dafür zum Tod verurteilt, 1794 in die Schweiz, kehrte nach dem Sturz Maximilien de Robespierres nach Frankreich zurück, gab 1797 den militärischen Stand auf und widmete sich der Literatur. Zuerst eifriger Parteigänger der Restauration, trat er bald in die liberale Partei über, war während der Julirevolution Maire von Paris, dann Bibliothekar des Louvre. Seit 1815 war er Mitglied der Académie française. Bekannt sind seine Operntexte:
* Milton (1804), La vestale (1807) und Fernand Cortez (1809), beide von Gaspare Spontini komponiert
* Les Amazones (1812), von Étienne-Nicolas Méhul
* Les Abencérages (1813), von Luigi Cherubini
* Guillaume Tell (1829), von Gioachino Rossini komponiert Seine Tragödie Sylla (1824) hatte großen Erfolg, weniger seine übrigen Lustspiele, Vaudevilles, Tragödien etc., von denen einige nicht aufgeführt wurden. Von seinen prosaischen Schriften ist die berühmteste L’hermite de la Chaussée d’Antin etc. (Paris 1812–1814, 5 Bde.), eine Schilderung französischer Sitten aus dem Anfang des 19. Jahrhunderts, während die weiteren, unter dem Titel L’hermite etc. veröffentlichten Sittenschilderungen an vielen Ungenauigkeiten und mangelhaftem Stile leiden. Seine Œuvres complètes veröffentlichte er selbst (Paris 1823–1828, 27 Bde.). Er hat außerdem an vielen Zeitschriften und an der Biographie nouvelle des contemporains mitgearbeitet. (de)
- Victor-Joseph Étienne, nomita de Jouy (19a de oktobro 1764 – 4a de septembro 1846), estis franca dramaturgo, kiu lasis fruan militistan karieron por sukcesa literatura agado. Li dediĉis sin speciale al opero. Fine de la 18a jarcento li estis militista funkciulo de la koloniisma Franca Imperio en Ameriko kaj Azio. Post la Franca Revolucio ekde 1807 li dediĉis sin al la literaturo kaj ĉefe al opero. (eo)
- Victor-Joseph Étienne, llamado Étienne de Jouy (Versailles, 19 de octubre de 1764 - Saint-Germain-en-Laye, 4 de septiembre de 1846), dramaturgo, libretista, periodista y escritor costumbrista francés. (es)
- Hippolyte Louis Florent Bis (29 August 1789 – 3 March 1855), was an early 19th-century French playwright and librettist. He is mostly known for the libretto to Gioachino Rossini's opera William Tell (premiered in 1829), which he wrote with Étienne de Jouy. (en)
- Hippolyte Bis (Douai, 29 août 1789 - Neuilly-sur-Seine, 3 mars 1855) est un auteur dramatique et librettiste français, surtout connu pour avoir coécrit avec Étienne de Jouy le livret de l'opéra Guillaume Tell de Rossini. (fr)
- Joseph Étienne, dit Étienne de Jouy, né le 19 octobre 1764 à Versailles et mort le 4 septembre 1846 à Saint-Germain-en-Laye, est un dramaturge et librettiste français. (fr)
- Victor-Joseph Étienne de Jouy, född 19 oktober 1764, död 4 september 1846, var en fransk dramatiker. Jouy blev 1815 medlem av Franska akademin, och var utomordentligt produktiv. Han har skrivit texten till en mängd operor, bland annat Vestalen (1807), Ferdinand Cortéz (1809), Wilhelm Tell (1829), vidare tragedier såsom Sylla (1824), kulturhistoriska teckningar av samtida seder och tänkesätt med mera. (sv)
- Викто́р-Жозе́ф Этье́н де Жуи́ (фр. Victor-Joseph Etienne de Jouy; 19 сентября 1764 — 4 сентября 1846) — французский писатель, драматург; состоял во Французской академии. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Hippolyte Louis Florent Bis (29 d'agost de 1789 – 3 de març de 1855) fou un dramaturg i llibretista francès, conegut per haver escrit el llibert de l'òpera Guillaume Tell per a Giachino Rossini, estrenada el 1829, conjuntament amb Étienne de Jouy. (ca)
- Victor-Joseph Étienne, nomita de Jouy (19a de oktobro 1764 – 4a de septembro 1846), estis franca dramaturgo, kiu lasis fruan militistan karieron por sukcesa literatura agado. Li dediĉis sin speciale al opero. Fine de la 18a jarcento li estis militista funkciulo de la koloniisma Franca Imperio en Ameriko kaj Azio. Post la Franca Revolucio ekde 1807 li dediĉis sin al la literaturo kaj ĉefe al opero. (eo)
- Victor-Joseph Étienne, llamado Étienne de Jouy (Versailles, 19 de octubre de 1764 - Saint-Germain-en-Laye, 4 de septiembre de 1846), dramaturgo, libretista, periodista y escritor costumbrista francés. (es)
- Hippolyte Louis Florent Bis (29 August 1789 – 3 March 1855), was an early 19th-century French playwright and librettist. He is mostly known for the libretto to Gioachino Rossini's opera William Tell (premiered in 1829), which he wrote with Étienne de Jouy. (en)
- Hippolyte Bis (Douai, 29 août 1789 - Neuilly-sur-Seine, 3 mars 1855) est un auteur dramatique et librettiste français, surtout connu pour avoir coécrit avec Étienne de Jouy le livret de l'opéra Guillaume Tell de Rossini. (fr)
- Joseph Étienne, dit Étienne de Jouy, né le 19 octobre 1764 à Versailles et mort le 4 septembre 1846 à Saint-Germain-en-Laye, est un dramaturge et librettiste français. (fr)
- Victor-Joseph Étienne de Jouy, född 19 oktober 1764, död 4 september 1846, var en fransk dramatiker. Jouy blev 1815 medlem av Franska akademin, och var utomordentligt produktiv. Han har skrivit texten till en mängd operor, bland annat Vestalen (1807), Ferdinand Cortéz (1809), Wilhelm Tell (1829), vidare tragedier såsom Sylla (1824), kulturhistoriska teckningar av samtida seder och tänkesätt med mera. (sv)
- Викто́р-Жозе́ф Этье́н де Жуи́ (фр. Victor-Joseph Etienne de Jouy; 19 сентября 1764 — 4 сентября 1846) — французский писатель, драматург; состоял во Французской академии. (ru)
- Victor-Joseph Étienne de Jouy (Versalles, 19 d'octubre de 1764 – 4 de setembre de 1846) va ser un dramaturg francès. A l'edat de divuit anys li va ser encarregada una missió a l'exèrcit i va embarcar vers Sud-amèrica en la companyia del governador de la Guaiana Francesa. Va tornar quasi immediatament a França per completar els seus estudis, i reingressà a l'exèrcit dos anys després. Va ser enviat a l'Índia, on va entrar en contacte amb molts aventurers romàntics amb els quals estaria lligat literàriament més tard. Amb l'esclat de la Revolució va tornar a França i va servir amb distinció en les primeres campanyes, arran de les quals va assolir el rang de general adjunt. No obstant això, va atraure les sospites en refusar de participar en un brindis en honor de Marat, i va haver de fugir per (ca)
- Victor-Joseph Étienne de Jouy (* 19. Oktober 1764 in Versailles; † 4. September 1846 in Saint-Germain-en-Laye) war ein französischer Soldat, Politiker, Schriftsteller und Librettist. De Jouy ergriff zuerst die Militärkarriere, reiste dann in Südamerika (Guayana) als Soldat und focht später in Ostindien unter Tippu Sahib. Zuerst eifriger Parteigänger der Restauration, trat er bald in die liberale Partei über, war während der Julirevolution Maire von Paris, dann Bibliothekar des Louvre. Seit 1815 war er Mitglied der Académie française. Bekannt sind seine Operntexte: (de)
|
