| dbo:abstract
|
- Amílcar fou un general cartaginès de la Primera Guerra Púnica. Encara que no se saben detalls familiars és clar que no és el mateix personatge que Amílcar Barca. El tercer any de la guerra (262 aC) fou nomenat comandant en cap dels cartaginesos en substitució d'Hannó el Vell que no havia pogut evitar la derrota en la Batalla d'Agrigent. Les seves primera operacions foren victorioses i encara que la flota cartaginesa fou derrotada a la Batalla de Miles pel cònsol romà Gai Duili el 260 aC, Amílcar va mantenir la superioritat dels seus a terra. Assabentat que els romans havien acampat a Therma, allunyats del campament dels legionaris, va atacar sobtadament i va matar 4000 romans; llavors va travessar l'illa i va arribar fins a Enna i fins Camarina, ciutats que va ocupar sense lluita, ja que els habitants es van entregar; també va fortificar Drepanum que va esdevenir una de les principals fortaleses cartagineses a la part final de la guerra. El 257 aC va dirigir la flota a la costa nord de Sicília i va lliurar la Batalla de Tindaris amb el cònsol Gai Atili Règul Serrà, en una batalla que segons Polibi no va tenir guanyador clar (el cònsol romà no obstant va obtenir per aquesta batalla els honors del triomf a Roma). El 256 aC unit a Hannó en el comandament de la gran flota cartaginesa, li fou encarregat d'impedir el pas dels romans cap a Àfrica com pretenien els cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong. Les dues flotes es van enfrontar a la Batalla del Cap Ecnomus, a la costa sud de Sicília; ambdues eren similars, 350 trirrems els cartaginesos i 330 vaixells més els transports els romans. Encara que Amílcar, que manava l'ala esquerra, va obtenir una lleu avantatge, el conjunt de la batalla fou una gran victòria pels romans; 30 vaixells cartaginesos foren enfonsats o destruïts i 64 capturats; Amílcar es va poder retirar amb la resta de la flota cap a Heraclea Minoa i molt poc després va rebre ordres de tornar a Cartago amenaçada pels romans que havien aconseguit desembarcar. A la tornada a Cartago se li va donar el comandament de l'exèrcit compartit amb Asdrubal i Bostar, amb el qual s'havien d'enfrontar a Règul. Els errors dels generals va portar a la derrota cartaginesa d'Adis. Polibi no diu quina fou la sort dels generals després de la batalla però sembla que van conservar el comandament. Orosi parla d'un Amílcar, probablement el mateix, que molt poc després de la batalla d'Adis fou enviat a combatre els revoltats númides; Florus per la seva part diu que els generals cartaginesos van morir o van ser fets presoners així que l'Amílcar esmentat per Orosi podria ser un personatge diferent. (ca)
- Amílcar fue un general cartaginés de la primera guerra púnica. Aunque se desconocen detalles familiares es claro que no es el mismo personaje que Amílcar Barca. Al tercer año de la guerra (262 a. C.) fue nombrado comandante en jefe de los cartagineses en sustitución de Hannón el Viejo que no había podido evitar la derrota en la batalla de Agrigento. Sus primera operaciones fueron victoriosas y aunque la flota cartaginesa fue derrotada en la batalla de Milas por el cónsul romano Cayo Duilio en 260 a. C., Amílcar mantuvo la superioridad de sus fuerzas en tierra. Enterado de que los romanos habían acampado en Terma, alejados del campamento de los legionarios, atacó repentinamente y mató a 4000 romanos, entonces atravesó la isla y llegó hasta Enna y hasta Camarina, ciudades que ocupó sin lucha ya que los habitantes se rindieron, también fortificó Drépano que se convirtió en una de las principales fortalezas cartaginesas al final de la guerra. El 257 a. C. dirigió la flota en la costa norte de Sicilia y luchó en la batalla de Tíndaris contra el cónsul Cayo Atilio Régulo Serrano, en una batalla que según Polibio no tuvo un ganador claro (sin embargo, el cónsul romano obtuvo por esta batalla los honores del triunfo en Roma). En 256 a. C. unido a Hannón en el mando de la gran flota cartaginesa, le fue encargado de impedir el paso de los romanos hacia África como pretendían los cónsules Marco Atilio Régulo y Lucio Manlio Vulsón Longo. Las dos flotas se enfrentaron a la batalla del Cabo Ecnomo, en la costa sur de Sicilia, ambas eran similares, 350 trirremes de los cartagineses y 330 barcos más los transportes de los romanos. Aunque Amílcar, que mandaba el ala izquierda, obtuvo una leve ventaja, el desenlace de la batalla fue una gran victoria para los romanos; 30 barcos cartagineses fueron hundidos o destruidos y 64 capturados; Amílcar se retiró con el resto de la flota hacia Heraclea Minoa y muy poco después recibió órdenes de volver a Cartago amenazada por los romanos que habían conseguido desembarcar. A su regreso a Cartago se le dio el mando del ejército junto con Asdrúbal y Bostar, con el que tenían que enfrentar a Régulo. Los errores de los generales llevaron a la derrota cartaginesa de Adís. Polibio no dice cuál fue la suerte de los generales después de la batalla pero parece que conservaron el mando. Orosio habla de un Amílcar, probablemente el mismo, que muy poco después de la batalla de Adís fue enviado a combatir a los sublevados númidas; Floro por su parte dice que los generales cartagineses murieron o fueron hechos prisioneros así que el Amílcar mencionado por Orosio podría ser un personaje diferente. (es)
- Hamilcar (Punic: 𐤇𐤌𐤋𐤊, ḤMLK) was a general who succeeded to the command of the Carthaginians in the First Punic War. He defeated Rome's allies at the Battle of Thermae in 259 BC and killed 4,000–6,000 of them with the help of surprise and good use of military intelligence. He then captured the towns of Enna and Camarina that same year with the assistance of traitors. He was defeated at the Battle of Tyndaris in 257 BC, losing 18 ships and sinking 9 Roman ships. He failed to prevent the Roman landing in Africa, being defeated at the Ecnomus in 256 BC, one of the largest naval battles in antiquity, with the loss of 94 ships, to the Romans' 24. After the Roman invasion of Africa, Hamilcar was recalled by Carthage from Sicily. He was defeated at the Battle of Adys in 255 BC by Marcus Atilius Regulus. (en)
- Hamilkar (hizkuntza punikoz: 𐤇𐤌𐤋𐤊, ḤMLK) Lehen Gerra Punikoan kartagotarren agintea lortu zuen jenerala izan zen. Familiaren xehetasunik ezagutzen ez den arren, argi dago ez dela Hamilkar Barkaren pertsonaia bera. Gerraren hirugarren urtean (K.a. 262), kartagotarren komandante nagusi izendatua izan zen ordez, porrota saihestu ezin izan zuena. Bere lehen operazioak garaileak izan ziren, baina erromatar kontsulak garaitu zuen K.a. 260an. Hala ere, Hamilkarrek indarren nagusitasunari eutsi zion lehorrean. Erromako aliatuak garaitu zituen K.a. 259an Izan ere, erromatarrak Terman kanpatu zutela jakitean, legionarioen kanpamendutik urrun, bat-batean eraso eta 4.000-6.000 erromatar hil zituen, eta ustekabeko erasoa erabilerarekin, gero uhartea zeharkatuz, Enna eta Camarina hiriak harrapatu zituen zenbait traidoreren laguntzarekin, non biztanleak errenditu ziren borrokarik gabe. gotortu zuen, gerra amaitzean kartagotar gotorleku nagusietako bat bihurtu zelarik. K.a. 257an, Siziliako iparraldeko kostaldean flotaren gaineko agintea izanik, borrokatu zen aurka, non 18 itsasontzi galdu eta 9 itsasontzi erromatar hondoratu baitzituen. Polibioren arabera, irabazle argirik gabeko gudua zen. K.a. 256an, kartagotar flota handiaren agintzen zuelarik, Hannonekin batera, erromatarrak Afrikara igarotzea eragozteko ardura eman zitzaion, Marko Atilio Regulo eta Luzio Manlio Vulso Longo kontsulek Kartagoren inguruan lehorreratzeko ekimena mozteko. Bi flotek elkarren aurka egin zuten, Siziliako hegoaldeko kostaldean. Biak antzekoak ziren, kartagotarrenak 350 trirreme zituen eta erromatarrenak 330, gehi garraio-itsasontziak. Ezkerraldea gidatzen zuen Hamilkarrek abantaila txiki bat lortu bazuen ere, batailaren emaitza garaipen handia izan zen latinoentzat; Kartagoko 30 ontzi hondoratu edo suntsitu eta 64 harrapatu zituzten eta erromatarrek, bakarrik 24 itsasontzi galdu zituzten; Hamilkarrek gainerako flotarekin Heraclea Minoara alde egin zuen eta handik gutxira Kartagora itzultzeko agindua jaso zuen, lehorreratutako erromatarrek hiria mehatxatzen zutelako. Kartagora itzultzean, armadaren agintea eman zitzaion, Hasdrubal eta batera, Reguloren aurka borrokatzeko. Jeneral hauen akatsek ekarri zuten Marko Atilio Reguloren aurrean. Polibiok ez du esaten guduaren ondoren jeneralen zoria zein izan zen, baina, dirudienez, agintea mantendu zuten. Orosiok, ziuraski, Adisko gudua gertatu eta handik gutxira, Hamilkar bat aipatzen du Numidiako matxinatuen aurka borrokatzera bidalia izan zena, Florok, bere aldetik, kartagotar jeneralak hil egin zirela edo preso hartuak izan zirela dio, beraz, Orosiok aipatutako Hamlikar hori, beste pertsonaia bat izan zitekeen. (eu)
- Hamilcar, Fenicisch: ḥmlqrt "broeder van Melqart", was een Carthaags generaal die tijdens de Eerste Punische Oorlog samen met Hanno commandant was van de Carthaagse vloot. In 249 v.Chr. wist hij in de Slag bij Drepana de Romeinse vloot vernietigend te verslaan. Beide vloten bestonden uit circa 120 oorlogsschepen. De Romeinen verloren in de slag 93 schepen en Hamilcar niet een. In de laatste slag van de oorlog, de Slag bij de Egadische Eilanden in 241 v.Chr., wist een Romeinse vloot van 200 schepen de Carthaagse vloot van 250 schepen te overwinnen. De Romeinse Republiek annexeerde Sicilië en Carthago werd gedwongen een grote som gelds aan Rome betalen. (nl)
- Amílcar foi um general cartaginês da Primeira Guerra Púnica. Apesar de não conhecermos detalhas sobre sua família, é claro que não é a mesma pessoa que Amílcar Barca. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Hamilcar, Fenicisch: ḥmlqrt "broeder van Melqart", was een Carthaags generaal die tijdens de Eerste Punische Oorlog samen met Hanno commandant was van de Carthaagse vloot. In 249 v.Chr. wist hij in de Slag bij Drepana de Romeinse vloot vernietigend te verslaan. Beide vloten bestonden uit circa 120 oorlogsschepen. De Romeinen verloren in de slag 93 schepen en Hamilcar niet een. In de laatste slag van de oorlog, de Slag bij de Egadische Eilanden in 241 v.Chr., wist een Romeinse vloot van 200 schepen de Carthaagse vloot van 250 schepen te overwinnen. De Romeinse Republiek annexeerde Sicilië en Carthago werd gedwongen een grote som gelds aan Rome betalen. (nl)
- Amílcar foi um general cartaginês da Primeira Guerra Púnica. Apesar de não conhecermos detalhas sobre sua família, é claro que não é a mesma pessoa que Amílcar Barca. (pt)
- Amílcar fou un general cartaginès de la Primera Guerra Púnica. Encara que no se saben detalls familiars és clar que no és el mateix personatge que Amílcar Barca. El tercer any de la guerra (262 aC) fou nomenat comandant en cap dels cartaginesos en substitució d'Hannó el Vell que no havia pogut evitar la derrota en la Batalla d'Agrigent. Les seves primera operacions foren victorioses i encara que la flota cartaginesa fou derrotada a la Batalla de Miles pel cònsol romà Gai Duili el 260 aC, Amílcar va mantenir la superioritat dels seus a terra. (ca)
- Hamilcar (Punic: 𐤇𐤌𐤋𐤊, ḤMLK) was a general who succeeded to the command of the Carthaginians in the First Punic War. He defeated Rome's allies at the Battle of Thermae in 259 BC and killed 4,000–6,000 of them with the help of surprise and good use of military intelligence. He then captured the towns of Enna and Camarina that same year with the assistance of traitors. He was defeated at the Battle of Tyndaris in 257 BC, losing 18 ships and sinking 9 Roman ships. He failed to prevent the Roman landing in Africa, being defeated at the Ecnomus in 256 BC, one of the largest naval battles in antiquity, with the loss of 94 ships, to the Romans' 24. After the Roman invasion of Africa, Hamilcar was recalled by Carthage from Sicily. He was defeated at the Battle of Adys in 255 BC by Marcus Atili (en)
- Hamilkar (hizkuntza punikoz: 𐤇𐤌𐤋𐤊, ḤMLK) Lehen Gerra Punikoan kartagotarren agintea lortu zuen jenerala izan zen. Familiaren xehetasunik ezagutzen ez den arren, argi dago ez dela Hamilkar Barkaren pertsonaia bera. Gerraren hirugarren urtean (K.a. 262), kartagotarren komandante nagusi izendatua izan zen ordez, porrota saihestu ezin izan zuena. Bere lehen operazioak garaileak izan ziren, baina erromatar kontsulak garaitu zuen K.a. 260an. Hala ere, Hamilkarrek indarren nagusitasunari eutsi zion lehorrean. (eu)
- Amílcar fue un general cartaginés de la primera guerra púnica. Aunque se desconocen detalles familiares es claro que no es el mismo personaje que Amílcar Barca. Al tercer año de la guerra (262 a. C.) fue nombrado comandante en jefe de los cartagineses en sustitución de Hannón el Viejo que no había podido evitar la derrota en la batalla de Agrigento. Sus primera operaciones fueron victoriosas y aunque la flota cartaginesa fue derrotada en la batalla de Milas por el cónsul romano Cayo Duilio en 260 a. C., Amílcar mantuvo la superioridad de sus fuerzas en tierra. (es)
|
