| dbo:abstract
|
- Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Papíria i era de la família dels Carbó. Era fill del cònsol Cneus Papirius Carbo, net del pretor Caius Papirius Carbó i nebot del cònsol Caius Papirius Carbó. Era cosí de Caius Papirius Carbó Arvina. Apareix per primer cop l'any 92 aC quan el cònsol Gai Claudi Pulcre va informar al senat dels seus intents de sedició. Va ser un dels caps del partit popular i el 87 aC, quan Gai Mari va tornar d'Àfrica, va dirigir un dels quatre exèrcits amb els quals va assetjar Roma. L'any 86 aC, quan Luci Valeri Flac, successor de Mari en el seu setè consolat, va ser assassinat a Àsia, Carbó va ser nomenat per Luci Corneli Cinna com el seu col·lega al consolat pel 85 aC. Davant l'anunci de la tornada de Sul·la els dos cònsols van mobilitzar els seus partidaris del partit popular, van recollir diners, van restaurar la flota i es van vigilar les costes d'Itàlia. Sul·la va escriure al senat romà des de Grècia i el senat va decidir no tirar endavant les propostes dels cònsols fins a tenir noves notícies de Sul·la. Els cònsols es van mostrar disposats a obeir el senat però van exigir la sortida de Roma dels ambaixadors de Sul·la. Es van portar legions per fer front a l'amenaça i es van declarar innecessaris els comicis i Carbó i Cinna es van declarar cònsols per l'any següent (84 aC), per no veure's obligats a anar a Roma per fer l'elecció. Es van traslladar les legions cap a Grècia a través de la mar Adriàtica, però molts soldats es van negar a lluitar contra els seus compatriotes de les forces de Sul·la, i en un motí, Cinna va morir a mans dels seus propis soldats (84 aC). Carbó va tornar a passar el mar amb les tropes i no s'atrevia a anar a Roma però els tribuns l'instaven que hi anés per designar el successor de Cinna. Quan Carbó va arribar a Roma no va poder fer els comicis que es van veure frustrats per estranys prodigis i va quedar com a cònsol únic la resta del 84 aC. L'any 83 aC Sul·la va arribar a Itàlia i Carbó, que era ara procònsol a la Gàl·lia, es va dirigir ràpidament a Roma i va imposar un decret que declarava Quint Cecili Metel i tots els senadors que donaven suport a Sul·la enemics de la república. Al mateix temps el Capitoli es va incendiar i es va sospitar de Carbó. Mentre Sul·la i els seus partidaris feien la guerra a diverses parts d'Itàlia l'any 82 aC, Carbó va ser elegit cònsol per tercera vegada amb Gai Mari el jove. L'exèrcit de Carbó era a la Gàl·lia Cisalpina i el seu llegat Carrines va haver de lliurar una dura batalla amb Metel al nord d'Itàlia. Va ser derrotat i va haver de fugir. Però Carbó va atacar Metel i el va atrapar en una posició en què no podia fer res. Després es va assabentar de les desgràcies del seu col·lega Mari a Praeneste i va portar al seu exèrcit cap a Ariminium on va ser seguit per Gneu Pompeu. Mentrestant Metel va obtenir una altra victòria sobre un exèrcit de Carbó, i Sul·la va entrar a Roma i es va dirigir contra Carbó. Els dos exèrcits es van enfrontar a la vora del riu , on els hispans que s'havien unit a Carbó van desertar al camp de Sul·la, i els que no ho van fer van ser executats per Carbó, ja que eren sospitosos. La batalla decisiva es va lliurar a Clusium i va durar un dia sencer per acabar sense un vencedor clar. Mentre Pompeu i Marc Licini Cras es van enfrontar a Carrines a la rodalia de Spoletum i Carbó li va enviar un exèrcit de reforç. Sul·la se'n va assabentar i va atacar aquest exèrcit matant dos mil homes en una emboscada, però Carrines, que estava assetjat, va poder escapar gràcies a aquesta distracció. Aquest va enviar llavors a Marci per aixecar el setge de Praeneste, però Pompeu també el va emboscar i atacar, i va perdre molts homes. Marci va ser acusat pels seus homes de ser el culpable de la derrota, i la majoria es van passar a Sul·la; Marci va tornar amb Carbó amb la resta de les forces que encara li eren lleials. Una mica després Carbó i Norbà van fer un atac al campament de Metel, prop de , però el temps i el lloc eren desfavorables i van ser derrotats perdent deu mil homes i sis mil van desertar cap al camp de Metel. Carbó es va haver de retirar cap a Arretium amb un miler d'homes. Les desercions van seguir. Norbà va fugir a Rodes on es va suïcidar. Quan el setge de Praeneste, on Carbó havia enviar dues legions sota Brut Damasip, no va poder ser aixecat, va decidir fugir d'Itàlia i passar a Àfrica, deixant als seus general Carrines, Mari i Brut Damasip lluitant a la península. Quan els partidaris de Carbó a Itàlia van ser totalment derrotats, Pompeu va ser enviat a liquidar les restes a Sicília i allí va reaparèixer Carbó. Va ser fet presoner a l'illa de Cossyra (Pantel·leria) per emissaris de Pompeu, que el van executar i van enviar el seu cap a Sul·la (82 aC). (ca)
- Gnaeus Papirius Carbo (* um 135 v. Chr.; † 82 v. Chr. in Lilybaeum) war mehrfacher Konsul der römischen Republik. Er gehörte zu den Papirii Carbones, einem plebejischen Zweig der gens Papiria, und war ein Neffe des Gaius Papirius Carbo, des Konsuls des Jahres 120 v. Chr. (de)
- Cneo Papirio Carbón (en latín: Gnaeus Papirius Carbo; ejecutado c. 82 a. C., Lilibea, Sicilia) fue un político romano y líder militar de la familia plebeya de los Papiros, cónsul de los años 85, 84 y 82 a. C. Mencionado por primera vez en las fuentes como tribuno de la plebe en el año 92 a. C., probablemente participó en la guerra Social y apoyó a Cayo Mario en la lucha política interna de 88 a. C. En 87 a. C., cuando las tropas de Mario y Lucio Cornelio Cinna asediaron Roma, Carbón ya era una de las figuras más destacadas del partido mariano y comandaba uno de los cuatro ejércitos. Cinna, quien pronto se convirtió en el único gobernante de la República, nombró en dos ocasiones a Cneo Papirio como su colega en el consulado, en los años 85 y 84; cuando murió Lucio Cornelio a principios del año 84 a. C., Carbón quedó como único cónsul. En el año 82 a. C. Carbón recibió un tercer consulado y se convirtió en uno de los comandantes del ejército mariano en la guerra contra Lucio Cornelio Sila. Tras varias derrotas, huyó a África, pero fue alcanzado por Cneo Pompeyo y ejecutado. (es)
- Gnaeus Papirius Carbo (c. 129 – 82 BC) was thrice consul of the Roman Republic in 85, 84, and 82 BC. He was the head of the Marianists after the death of Cinna in 84 and led the resistance to Sulla during the civil war. He was proscribed by Sulla and beheaded by Pompey in Sicily in late 82. (en)
- Cnaeus Papirius Carbo, appelé aussi en français Papirius Carbon (? – 82 av. J.-C.), trois fois consul de la République romaine, est un des plus fervents partisans de Marius et du parti des populares. (fr)
- Gnaius Papirius Carbo (* rond 135 v.Chr. - † 82 v.Chr., Lilybaeum) was een consul van de Romeinse Republiek. Hij behoorde tot de Papirii Carbones, een plebejische tak van de , en was een neef van Gaius Papirius Carbo, consul van het jaar 120 v.Chr. (nl)
- グナエウス・パピリウス・カルボ（ラテン語: Gnaeus Papirius Carbo、 - 紀元前81年）は紀元前1世紀初期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前85年、紀元前84年、紀元前82年の三度、執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Gneo Papirio Carbone (in latino: Cnaeus Papirius Carbo; ... – Marsala, 82 a.C.) fu un uomo politico della Repubblica romana e console romano. (it)
- Cneu Papírio Carbão (m. 82 a.C.; em latim: Cnaeus Papirius Carbo) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul por três vezes, em 85, 84 e 82 a.C., servindo com Lúcio Cornélio Cina nas duas primeiras vezes e com Caio Mário, o Jovem na última. Era filho de Cneu Papírio Carbão, cônsul em 113 a.C., sobrinho de Caio Papírio Carbão, primo de , tribuno da plebe em 90 a.C., e pai de Caio Papírio Carbão, um pretor 81 a.C.. Foi um dos principais líderes da facção dos populares liderada por Caio Mário e um membro ativo do governo de Cina em Roma na década de 80 a.C.. (pt)
- Gnaeus Papirius Carbo, född omkring 135 f.Kr., död 82 f.Kr., var en romersk politiker och talare. Papirius Carbo, som var folkledare och en av Marius främsta anhängare, var konsul 85, 84 och 82 f.Kr. Vid Sullas återkomst till Italien stred han i norra Italien mot honom och hans fältherrar, men utan framgång, varför han flydde till ön Cossyra. Där blev han tillfångatagen och sedan på Pompejus befallning avrättad. (sv)
- Гней Папи́рий Карбо́н (лат. Gnaeus Papirius Carbō; казнён около 82 года до н. э., Лилибей, провинция Сицилия) — древнеримский политик и военачальник из плебейского рода Папириев, консул 85, 84 и 82 годов до н. э. Впервые упоминается в источниках в качестве народного трибуна 92 года до н. э. Возможно, участвовал в Союзнической войне и поддерживал Гая Мария во внутриполитической борьбе 88 года до н. э. В 87 году, когда войска Мария и Луция Корнелия Цинны осадили Рим, Карбон был уже одним из самых видных деятелей марианской партии и командовал одной из четырёх армий. Цинна, ставший вскоре единоличным правителем республики, дважды назначал Гнея Папирия своим коллегой по консульству (на 85 и 84 годы); когда Луций Корнелий погиб в начале 84 года, Карбон остался единственным консулом. В 82 году до н. э. Карбон получил третий консулат и стал одним из командующих армией марианцев в войне с Луцием Корнелием Суллой. После нескольких поражений он бежал в Африку, но был настигнут Гнеем Помпеем и казнён. (ru)
- Гней Папірій Карбон (лат. Gnaeus Papirius Carbo; 135 до н. е. — 82 до н. е.) — політичний, державний та військовий діяч Римської республіки, триразовий консул 85, 84 і 82 років до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Gnaeus Papirius Carbo (* um 135 v. Chr.; † 82 v. Chr. in Lilybaeum) war mehrfacher Konsul der römischen Republik. Er gehörte zu den Papirii Carbones, einem plebejischen Zweig der gens Papiria, und war ein Neffe des Gaius Papirius Carbo, des Konsuls des Jahres 120 v. Chr. (de)
- Gnaeus Papirius Carbo (c. 129 – 82 BC) was thrice consul of the Roman Republic in 85, 84, and 82 BC. He was the head of the Marianists after the death of Cinna in 84 and led the resistance to Sulla during the civil war. He was proscribed by Sulla and beheaded by Pompey in Sicily in late 82. (en)
- Cnaeus Papirius Carbo, appelé aussi en français Papirius Carbon (? – 82 av. J.-C.), trois fois consul de la République romaine, est un des plus fervents partisans de Marius et du parti des populares. (fr)
- Gnaius Papirius Carbo (* rond 135 v.Chr. - † 82 v.Chr., Lilybaeum) was een consul van de Romeinse Republiek. Hij behoorde tot de Papirii Carbones, een plebejische tak van de , en was een neef van Gaius Papirius Carbo, consul van het jaar 120 v.Chr. (nl)
- グナエウス・パピリウス・カルボ（ラテン語: Gnaeus Papirius Carbo、 - 紀元前81年）は紀元前1世紀初期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前85年、紀元前84年、紀元前82年の三度、執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Gneo Papirio Carbone (in latino: Cnaeus Papirius Carbo; ... – Marsala, 82 a.C.) fu un uomo politico della Repubblica romana e console romano. (it)
- Cneu Papírio Carbão (m. 82 a.C.; em latim: Cnaeus Papirius Carbo) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul por três vezes, em 85, 84 e 82 a.C., servindo com Lúcio Cornélio Cina nas duas primeiras vezes e com Caio Mário, o Jovem na última. Era filho de Cneu Papírio Carbão, cônsul em 113 a.C., sobrinho de Caio Papírio Carbão, primo de , tribuno da plebe em 90 a.C., e pai de Caio Papírio Carbão, um pretor 81 a.C.. Foi um dos principais líderes da facção dos populares liderada por Caio Mário e um membro ativo do governo de Cina em Roma na década de 80 a.C.. (pt)
- Gnaeus Papirius Carbo, född omkring 135 f.Kr., död 82 f.Kr., var en romersk politiker och talare. Papirius Carbo, som var folkledare och en av Marius främsta anhängare, var konsul 85, 84 och 82 f.Kr. Vid Sullas återkomst till Italien stred han i norra Italien mot honom och hans fältherrar, men utan framgång, varför han flydde till ön Cossyra. Där blev han tillfångatagen och sedan på Pompejus befallning avrättad. (sv)
- Гней Папірій Карбон (лат. Gnaeus Papirius Carbo; 135 до н. е. — 82 до н. е.) — політичний, державний та військовий діяч Римської республіки, триразовий консул 85, 84 і 82 років до н. е. (uk)
- Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Papíria i era de la família dels Carbó. Era fill del cònsol Cneus Papirius Carbo, net del pretor Caius Papirius Carbó i nebot del cònsol Caius Papirius Carbó. Era cosí de Caius Papirius Carbó Arvina. (ca)
- Cneo Papirio Carbón (en latín: Gnaeus Papirius Carbo; ejecutado c. 82 a. C., Lilibea, Sicilia) fue un político romano y líder militar de la familia plebeya de los Papiros, cónsul de los años 85, 84 y 82 a. C. Mencionado por primera vez en las fuentes como tribuno de la plebe en el año 92 a. C., probablemente participó en la guerra Social y apoyó a Cayo Mario en la lucha política interna de 88 a. C. En 87 a. C., cuando las tropas de Mario y Lucio Cornelio Cinna asediaron Roma, Carbón ya era una de las figuras más destacadas del partido mariano y comandaba uno de los cuatro ejércitos. Cinna, quien pronto se convirtió en el único gobernante de la República, nombró en dos ocasiones a Cneo Papirio como su colega en el consulado, en los años 85 y 84; cuando murió Lucio Cornelio a principios del (es)
- Гней Папи́рий Карбо́н (лат. Gnaeus Papirius Carbō; казнён около 82 года до н. э., Лилибей, провинция Сицилия) — древнеримский политик и военачальник из плебейского рода Папириев, консул 85, 84 и 82 годов до н. э. Впервые упоминается в источниках в качестве народного трибуна 92 года до н. э. Возможно, участвовал в Союзнической войне и поддерживал Гая Мария во внутриполитической борьбе 88 года до н. э. В 87 году, когда войска Мария и Луция Корнелия Цинны осадили Рим, Карбон был уже одним из самых видных деятелей марианской партии и командовал одной из четырёх армий. Цинна, ставший вскоре единоличным правителем республики, дважды назначал Гнея Папирия своим коллегой по консульству (на 85 и 84 годы); когда Луций Корнелий погиб в начале 84 года, Карбон остался единственным консулом. (ru)
|
