An Entity of Type: Eye105311054, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Faraday effect or Faraday rotation, sometimes referred to as the magneto-optic Faraday effect (MOFE), is a physical magneto-optical phenomenon. The Faraday effect causes a polarization rotation which is proportional to the projection of the magnetic field along the direction of the light propagation. Formally, it is a special case of obtained when the dielectric permittivity tensor is diagonal. This effect occurs in most optically transparent dielectric materials (including liquids) under the influence of magnetic fields.

Property Value
dbo:abstract
  • L'efecte Faraday o rotació Faraday, en física és un fenomen magneto-òptic, és a dir, una interacció entre la llum i un camp magnètic en un medi. L'efecte Faraday causa una rotació del pla de polarització el qual és linealment proporcional al component del camp magnètic en la direcció de la propagació. Va ser descobert per Michael Faraday l'any 1845, l'efecte Faraday va ser la primera evidència experimental sobre que la llum i l'electromagnetisme estan relacionats. La base teòrica de la radiació electromagnètica (la qual inclou la llum visible) va ser completada per James Clerk Maxwell en les dècades de 1860 i 1870. Aquest efecte té lloc en la majoria dels materials dielèctrics (incloent líquids sota la influència de camps magnètics). L'efecte Faraday causa que les ones dretes i esquerres polaritzades cisrcularment es propaguin a velocitats lleugerament diferents, una propietat coneguda com a birefrigència circular. Com que una polarització linear es pot descompondre en la superposició de dos components polaritzats circularment de dues amplituds iguals de destressa oposada i fase diferent, l'efecte d'un relatiu canvi de fase induït per l'efecte de Faraday, és fer girar l'orientació de la polarització lineal d'una ona. L'efecte Faraday té algunes aplicacions dels instruments de mesura. Per exemple, l'efecte Faraday s'ha utilitzat per mesurar el poder rotatori òptic i de teledetecció dels camps magnètics. L'efecte Faraday s'utilitza en la recerca espintrònica (spinstronics) per estudiar la polarització dels espins dels electrons en semiconductors. El rotadors de Faraday es poden utilitzar per a la modulació d'amplitud de la llum, i són la base d'aïllant òptics i circulador òptics; tals components es requereixen en les telecomunicacions òptiques i altres aplicacions del làser. (ca)
  • Der Faraday-Effekt ist ein magnetooptischer Effekt. Er beschreibt die Drehung der Polarisationsebene einer linear polarisierten elektromagnetischen Welle in einem Medium, wenn darin ein Magnetfeld parallel zur Ausbreitungsrichtung der Welle herrscht. Es wird auch von Faraday-Rotation gesprochen. (de)
  • في الفيزياء أثر فاراداي أو دوران فاراداي هي ظاهرة ضوء مغناطيسية حيث يتفاعل المجال المغناطيسي مع الضوء المستقطب خطيا (الاستقطاب الخطي) ممايؤدي إلى دوران محاورالاستقطاب (أثر فاراداي). في عام 1845 اكتشف فاراداي هذه الظاهرة، وكان أول دليل تجريبي يربط بين الضوء والمغناطيسية فيما فسر فيما بعد بالظاهرة الكهرومغناطيسية، الأساس النظري لالإشعاع الكهرومغناطيسي (يتضمن الضوء المرئي) أكمله جيمس ماكسويل في عام 1860 و1870. يحدث هذا الأثر في المواد العازلة الشفافة بمافي ذلك السوائل تحت تأثير المجال المغناطيسي. يعمل أثر فاراداي على انتشار الاضطراب يمينا ويسارا بسرعات مختلفة قليلاً، ويسمى بالانكسار الدائري للضوء، يمكن أن يتحلل الضوء المستقطب خطيا إلى عنصري الاستقطاب الدائري بتغير نسبي في الطور. (ar)
  • En fiziko, la efiko de Faraday priskribas la interagon de lumo kun magneta kampo en materialo: la polarizo de la lumo realigas rotacion proporcie al la komponanto de la magneta indukdenso rilatanta al la direkto, laŭ kiu disendiĝas la lumo. La efiko de Faraday estas magneto-optika efiko eltrovita de Michael Faraday en 1845. Ĝi okazas en la pleijparto da dielektrikaj travideblaj materialo, kiam ili estas submetitaj al magnetaj kampoj. Ĉi tiu estis la unua pruvo de ligo inter magnetismo kaj lumo: tiu fakto, ke lumo enhavas magnetan kampon, partoprenas hodiaŭ en la teorio de elektromagneta radiado, elvolvita poste de James Clerk Maxwell dum la jardekoj 1860 kaj 1870. Se oni konsideras linian polarizon kiel superpozicio de du kontraŭturniĝantaj cirklaj polarizoj, tra la materialo la rapidoj de la du komponatoj estas malsamaj, rezultas relativa fazdiferenco inter ili kiam la ondo eliras el la substanco, sekvas rotaciion de la linia polarizo de la ondo rilatante al ĝia enira polarizo. Tio okazas trans materialoj, kies la magneta permeableco estas ne simetria tensoro. Tiel per efiko de Faraday, veninta luma radio kun linia polarizo en la konsiderita medio eliras de ĝi kun malsama orientiĝo de sia origina polarizo. Pluraj mezuriloj uzas la efikon de Faraday. Ekzemple, oni povas mezuri la optikan rotaciigon de iaj substancoj, moduli la lumamplitudon, aŭ detekti kaj taksi magnetan kampon. (eo)
  • The Faraday effect or Faraday rotation, sometimes referred to as the magneto-optic Faraday effect (MOFE), is a physical magneto-optical phenomenon. The Faraday effect causes a polarization rotation which is proportional to the projection of the magnetic field along the direction of the light propagation. Formally, it is a special case of obtained when the dielectric permittivity tensor is diagonal. This effect occurs in most optically transparent dielectric materials (including liquids) under the influence of magnetic fields. Discovered by Michael Faraday in 1845, the Faraday effect was the first experimental evidence that light and electromagnetism are related. The theoretical basis of electromagnetic radiation (which includes visible light) was completed by James Clerk Maxwell in the 1860s. Maxwell's equations were rewritten in their current form in the 1870s by Oliver Heaviside. The Faraday effect is caused by left and right circularly polarized waves propagating at slightly different speeds, a property known as circular birefringence. Since a linear polarization can be decomposed into the superposition of two equal-amplitude circularly polarized components of opposite handedness and different phase, the effect of a relative phase shift, induced by the Faraday effect, is to rotate the orientation of a wave's linear polarization. The Faraday effect has applications in measuring instruments. For instance, the Faraday effect has been used to measure optical rotatory power and for remote sensing of magnetic fields (such as fiber optic current sensors). The Faraday effect is used in spintronics research to study the polarization of electron spins in semiconductors. Faraday rotators can be used for amplitude modulation of light, and are the basis of optical isolators and optical circulators; such components are required in optical telecommunications and other laser applications. (en)
  • El efecto Faraday (denominado a veces como rotación Faraday) fue descubierto en 1845 por el físico Michael Faraday, e intenta demostrar la interacción entre la luz y un campo magnético. El efecto describe cómo el plano de polarización de la luz puede cambiar y muestra cómo su alteración es proporcional a la intensidad del componente del campo magnético en la dirección de propagación de la onda luminosa. El efecto Faraday, un efecto magneto-óptico, es la primera evidencia experimental de que la luz y el magnetismo están relacionados. Hoy en día la base teórica para definir esta relación se denomina Teoría electromagnética, y fue desarrollada por James Clerk Maxwell entre los años 1860 y 70. Este efecto ocurre en la mayoría de los materiales dieléctricos transparentes afectados por fuertes campos magnéticos (por ejemplo: 5 Tesla (50000 gauss) para hacer rotar la polarización 90 grados). El efecto Faraday es resultado de una resonancia ferromagnética cuando la permeabilidad de un material se representa por un tensor. Esta resonancia provoca que las ondas se descompongan en dos rayos polarizados circularmente y que se propagan con velocidades diferentes. Esta propiedad se conoce como birrefringencia circular. Los rayos se recombinan al llegar a la interfase del medio, de tal forma que la onda resultante final tiene una rotación de su plano de polarización. (es)
  • Rothlú plána polaraithe solais, atá polaraithe go líneach, nuair a théann sé trí ábhair atá suite i réimse láidir maighnéadach. Chuir Michael Faraday síos air seo den chéad uair i 1845, agus ba chéim stairiúil é i léiriú an cheangail idir solas is maighnéadas. Is iarmhairt mhaighnéadoptúil í, de bharr ainiseatrópacht a ionduchtaíonn an réimse maighnéadach san ábhar. Ní hionann í is gníomhaíocht optúil, ina gcúlaítear an rothlú sa pholarú a tharlaíonn is an léas ag trasnú tríd an ábhar gníomhach má chuirtear an léas ar ais tríd sa mhalairt treo. Maidir leis an iarmhairt mhaighnéadoptúil, dúbláitear an rothlú má dhéantar an turgnamh céanna. (ga)
  • En physique, l'effet Faraday décrit l'interaction entre la lumière et un champ magnétique dans un matériau : la polarisation de la lumière effectue une rotation proportionnelle à la composante du champ magnétique sur la direction de propagation de la lumière. L'effet Faraday est un effet magnéto-optique découvert par Michael Faraday en 1845. Il apparaît dans la plupart des matériaux diélectriques transparents lorsqu'ils sont soumis à des champs magnétiques. Ce fut la première mise en évidence du lien entre magnétisme et lumière : le fait que la lumière contienne un champ magnétique fait maintenant partie de la théorie du rayonnement électromagnétique, développé par James Clerk Maxwell dans les années 1860 et 1870. L'effet Faraday est le résultat d'une résonance ferromagnétique. Cette résonance implique qu'en décomposant la polarisation de la lumière en deux polarisations circulaires tournant en sens contraire, ces deux composantes se propagent à des vitesses différentes, donnant ainsi un pouvoir rotatoire au matériau. Il apparaît alors un déphasage entre ces deux composantes. La conséquence principale est qu'un rayon lumineux entrant avec une polarisation rectiligne dans le milieu considéré ressort avec une orientation de sa polarisation différente. Plusieurs instruments de mesure utilisent l'effet Faraday. Par exemple, on peut mesurer le pouvoir rotatoire des substances, effectuer une modulation de l'amplitude de la lumière, ou détecter un champ magnétique. (fr)
  • 패러데이 효과(Faraday effect) 또는 패러데이 회전각(Faraday rotation angle)은 빛의 편광 각이 광학적으로 활성인 자성 매질을 투과할 때에 그 회전각의 크기를 나타낸값으로 복소수 값으로 표현된다. (ko)
  • Het Faraday-effect of Faraday rotatie is een magneto-optisch effect. Het beschrijft hoe het polarisatievlak van licht draait onder invloed van een magnetisch veld. (nl)
  • ファラデー効果(ファラデーこうか)あるいは磁気旋光(じきせんこう)とは、磁場に平行な進行方向に、直線偏光を物質に透過させたときに偏光面が回転する現象のことである。また、この回転をファラデー回転(Faraday Rotation)と呼ぶ。 1845年にマイケル・ファラデーによって発見された。 (ja)
  • In fisica, l'effetto Faraday o rotazione di Faraday è un fenomeno magneto-ottico, o una interazione tra luce e campo magnetico. La rotazione del piano di polarizzazione è proporzionale alla intensità della componente del campo magnetico nella direzione del raggio luminoso. L'effetto Faraday, un tipo di effetto magneto-ottico, scoperto nel 1845 dal chimico e fisico Michael Faraday, fu la prima evidenza sperimentale che la luce ed il magnetismo sono correlati. La base teorica di tale relazione fu sviluppata nel periodo 1860/1870 da James Clerk Maxwell, e nominata radiazione elettromagnetica. Questo effetto è presente nella maggioranza dei materiali dielettrici trasparenti (inclusi i liquidi) quando sono sottoposti ad intensi campi magnetici. L'effetto Faraday è il risultato di una risonanza ferromagnetica quando la permeabilità o costante magnetica di una sostanza è rappresentata da un tensore. Questa risonanza causa la scomposizione delle onde in due raggi a polarizzazione circolare inversa che si propagano a velocità differenti, una proprietà nota come birifrangenza circolare. Si può considerare che i raggi si ricombinino al loro emergere dal mezzo, tuttavia a causa della differenza nelle velocità di propagazione lo fanno con una netta differenza di fase, che risulta in una rotazione dell'angolo del piano di polarizzazione lineare. Ci sono alcune applicazioni della rotazione di Faraday negli strumenti di misura. Per esempio, l'effetto Faraday è stato utilizzato per misurare il potere rotatorio ottico delle sostanze, per la modulazione in ampiezza della luce, e per sensori a distanza dei campi magnetici. La relazione tra l'angolo di rotazione del piano di polarizzazione ed il campo magnetico in un materiale diamagnetico è in cui: * β è l'angolo di rotazione * B è la densità del flusso magnetico nella direzione di propagazione della luce (in tesla) * d è la lunghezza del tratto (in metri) in cui la luce ed il campo magnetico interagiscono * è la del materiale. Questa costante di proporzionalità empirica (in unità di radianti per tesla per metro) varia con la lunghezza d'onda della luce e con la temperatura ed è tabulata per vari materiali. Ad una costante di Verdet positiva corrisponde una rotazione sinistra (antioraria) quando la direzione di propagazione è parallela al campo magnetico e ad una rotazione destra (oraria) quando la direzione di propagazione è antiparallela. Perciò, se un raggio luminoso è passato attraverso un materiale e, riflesso all'indietro, lo riattraversa, la rotazione si raddoppia. Alcuni materiali, quali il granato-terbio-gallio (un tipo di granato sintetico con formula Tb3Ga5O12.) sono caratterizzati da costanti di Verdet estremamente elevate. Collocando un tondino di questo materiale in un campo magnetico intenso, si possono ottenere angoli di rotazione Faraday di oltre 0,78 rad (45°). Ciò consente la costruzione dei rotatori di Faraday, che rappresentano il componente principale degli isolatori di Faraday, dispositivi che trasmettono la luce in una direzione soltanto. Isolatori simili sono prodotti per i sistemi a microonde impiegando delle asticelle di ferrite in una guida d'onda con un campo magnetico circostante. (it)
  • Zjawisko Faradaya, zjawisko magnetooptyczne – zjawisko fizyczne polegające na obrocie (o pewien kąt) płaszczyzny polaryzacji światła spolaryzowanego liniowo w czasie przechodzenia światła przez ośrodek, w którym istnieje pole magnetyczne. Zjawisko zostało odkryte przez Michaela Faradaya w 1845 r. i było pierwszym eksperymentem ujawniającym związek światła z magnetyzmem. (pl)
  • O efeito Faraday é um fenômeno de polarização da luz através de relações entre a eletricidade e o magnetismo. O aparelho utilizado na percepção deste efeito foi simplesmente um pedaço de vidro grosso e um eletroímã em forma de ferradura, onde uma luz que emerge do vidro tem seu plano de polarização modificado pelo campo magnético. O efeito Faraday demonstrou a íntima relação entre as ondas de luz e o eletromagnetismo. Sabemos atualmente que o efeito é causado por pequeninas correntes elétricas dentro de átomos individuais. Quando colocadas em um forte campo magnético, essas correntes são ligeiramente modificadas dentro do átomo. Estas modificações produzem a rotação do plano de polarização. (pt)
  • Эффект Фарадея (продольный магнитооптический эффект Фарадея) — , который заключается в том, что при распространении линейно-поляризованного света через вещество, находящееся в магнитном поле, наблюдается вращение плоскости поляризации света. Теоретически, эффект Фарадея может проявляться и в вакууме в магнитных полях порядка 1011—1012 Гс. (ru)
  • Faradayeffekten är en beskrivning för interaktionen mellan ljus och ett magnetiskt fält inom fysiken. Denna artikel om fysik saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
  • 在物理學,法拉第效应(又叫法拉第旋转)是一种磁光效应(magneto-optic effect),是在介質內光波與磁場的一種相互作用。法拉第效應會造成偏振平面的旋轉,這旋轉與磁場朝著光波傳播方向的分量呈線性正比關係。 於1845年,麥可·法拉第发现了法拉第效應。這是最先揭示光波和電磁現象之間關係的實驗證據。由於顯示出,在穿過介質時,偏振光波會因為外磁場的作用,轉變偏振的方向,因此,馬克士威認為磁場是一種旋轉現象。這效應給予馬克士威重要的啟發。在於1861年發表的巨作《論物理力線》第四部份,為了突顯出自己設計的「分子渦流模型」的威力,他應用這模型來推導出法拉第效應。在1870年代,詹姆斯·馬克士威進一步發展出電磁輻射(包括可見光)的基礎理論。大多數對於光波呈透明狀況的介質(包括液體),當感受到磁場作用時,會出現這種效應。 法拉第效應會使得左旋圓偏振光波與右旋圓偏振光波各自以不同的速度傳播於某些介質,這性質稱為圓雙折射。由於線性偏振可以分解為兩個圓偏振部份的疊加,而這兩個圓偏振部份之間的振幅相同、螺旋性(helicity)不同、相位不同,法拉第效應所感應出的相對的相移,會造成線性偏振取向的旋轉。 法拉第效應可以應用於測量儀器。例如,法拉第效應被用於測量旋光度、或光波的振幅調變、或磁場的遙感。在自旋電子學裏,法拉第效應被用於研究半導體內部的電子自旋的極化。(Faraday rotator) 可以用於光波的調幅,是光隔離器與(optical circulator)的基礎組件,在光通訊與其它激光領域必備組件。 (zh)
  • Ефе́кт Фараде́я полягає у виникненні оптичної активності в середовищі під дією магнітного поля. При поширенні світла в оптично ізотропному середовищі або в напрямку оптичної осі кристалу і прикладанні магнітного поля вздовж напрямку поширення світла, ефект Фарадея проявляється у повертанні площини поляризації світла на кут, який лінійно залежить від напруженості магнітного поля. Знак повертання площини поляризації світла при ефекті Фарадея не залежить від знаку хвильового вектора. Явище зміни площини поляризації в магнітному полі відкрив у 1845 Майкл Фарадей. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 518692 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 24147 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122731919 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:author
  • Faraday (en)
dbp:date
  • 2006-05-10 (xsd:date)
dbp:id
  • XhU-nNiAgtI (en)
dbp:source
  • Daily notebook (en)
dbp:text
  • Still, I have at last succeeded in illuminating a magnetic curve or line of force, and in magnetizing a ray of light. (en)
  • BUT, when the contrary magnetic poles were on the same side, there was an effect produced on the polarized ray, and thus magnetic force and light were proved to have relation to each other. (en)
dbp:title
  • Paragraph #7504 (en)
  • Paragraph #7718 (en)
  • demonstration of the effect (en)
dbp:url
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Der Faraday-Effekt ist ein magnetooptischer Effekt. Er beschreibt die Drehung der Polarisationsebene einer linear polarisierten elektromagnetischen Welle in einem Medium, wenn darin ein Magnetfeld parallel zur Ausbreitungsrichtung der Welle herrscht. Es wird auch von Faraday-Rotation gesprochen. (de)
  • Rothlú plána polaraithe solais, atá polaraithe go líneach, nuair a théann sé trí ábhair atá suite i réimse láidir maighnéadach. Chuir Michael Faraday síos air seo den chéad uair i 1845, agus ba chéim stairiúil é i léiriú an cheangail idir solas is maighnéadas. Is iarmhairt mhaighnéadoptúil í, de bharr ainiseatrópacht a ionduchtaíonn an réimse maighnéadach san ábhar. Ní hionann í is gníomhaíocht optúil, ina gcúlaítear an rothlú sa pholarú a tharlaíonn is an léas ag trasnú tríd an ábhar gníomhach má chuirtear an léas ar ais tríd sa mhalairt treo. Maidir leis an iarmhairt mhaighnéadoptúil, dúbláitear an rothlú má dhéantar an turgnamh céanna. (ga)
  • 패러데이 효과(Faraday effect) 또는 패러데이 회전각(Faraday rotation angle)은 빛의 편광 각이 광학적으로 활성인 자성 매질을 투과할 때에 그 회전각의 크기를 나타낸값으로 복소수 값으로 표현된다. (ko)
  • Het Faraday-effect of Faraday rotatie is een magneto-optisch effect. Het beschrijft hoe het polarisatievlak van licht draait onder invloed van een magnetisch veld. (nl)
  • ファラデー効果(ファラデーこうか)あるいは磁気旋光(じきせんこう)とは、磁場に平行な進行方向に、直線偏光を物質に透過させたときに偏光面が回転する現象のことである。また、この回転をファラデー回転(Faraday Rotation)と呼ぶ。 1845年にマイケル・ファラデーによって発見された。 (ja)
  • Zjawisko Faradaya, zjawisko magnetooptyczne – zjawisko fizyczne polegające na obrocie (o pewien kąt) płaszczyzny polaryzacji światła spolaryzowanego liniowo w czasie przechodzenia światła przez ośrodek, w którym istnieje pole magnetyczne. Zjawisko zostało odkryte przez Michaela Faradaya w 1845 r. i było pierwszym eksperymentem ujawniającym związek światła z magnetyzmem. (pl)
  • O efeito Faraday é um fenômeno de polarização da luz através de relações entre a eletricidade e o magnetismo. O aparelho utilizado na percepção deste efeito foi simplesmente um pedaço de vidro grosso e um eletroímã em forma de ferradura, onde uma luz que emerge do vidro tem seu plano de polarização modificado pelo campo magnético. O efeito Faraday demonstrou a íntima relação entre as ondas de luz e o eletromagnetismo. Sabemos atualmente que o efeito é causado por pequeninas correntes elétricas dentro de átomos individuais. Quando colocadas em um forte campo magnético, essas correntes são ligeiramente modificadas dentro do átomo. Estas modificações produzem a rotação do plano de polarização. (pt)
  • Эффект Фарадея (продольный магнитооптический эффект Фарадея) — , который заключается в том, что при распространении линейно-поляризованного света через вещество, находящееся в магнитном поле, наблюдается вращение плоскости поляризации света. Теоретически, эффект Фарадея может проявляться и в вакууме в магнитных полях порядка 1011—1012 Гс. (ru)
  • Faradayeffekten är en beskrivning för interaktionen mellan ljus och ett magnetiskt fält inom fysiken. Denna artikel om fysik saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
  • Ефе́кт Фараде́я полягає у виникненні оптичної активності в середовищі під дією магнітного поля. При поширенні світла в оптично ізотропному середовищі або в напрямку оптичної осі кристалу і прикладанні магнітного поля вздовж напрямку поширення світла, ефект Фарадея проявляється у повертанні площини поляризації світла на кут, який лінійно залежить від напруженості магнітного поля. Знак повертання площини поляризації світла при ефекті Фарадея не залежить від знаку хвильового вектора. Явище зміни площини поляризації в магнітному полі відкрив у 1845 Майкл Фарадей. (uk)
  • في الفيزياء أثر فاراداي أو دوران فاراداي هي ظاهرة ضوء مغناطيسية حيث يتفاعل المجال المغناطيسي مع الضوء المستقطب خطيا (الاستقطاب الخطي) ممايؤدي إلى دوران محاورالاستقطاب (أثر فاراداي). في عام 1845 اكتشف فاراداي هذه الظاهرة، وكان أول دليل تجريبي يربط بين الضوء والمغناطيسية فيما فسر فيما بعد بالظاهرة الكهرومغناطيسية، الأساس النظري لالإشعاع الكهرومغناطيسي (يتضمن الضوء المرئي) أكمله جيمس ماكسويل في عام 1860 و1870. يحدث هذا الأثر في المواد العازلة الشفافة بمافي ذلك السوائل تحت تأثير المجال المغناطيسي. (ar)
  • L'efecte Faraday o rotació Faraday, en física és un fenomen magneto-òptic, és a dir, una interacció entre la llum i un camp magnètic en un medi. L'efecte Faraday causa una rotació del pla de polarització el qual és linealment proporcional al component del camp magnètic en la direcció de la propagació. (ca)
  • En fiziko, la efiko de Faraday priskribas la interagon de lumo kun magneta kampo en materialo: la polarizo de la lumo realigas rotacion proporcie al la komponanto de la magneta indukdenso rilatanta al la direkto, laŭ kiu disendiĝas la lumo. Pluraj mezuriloj uzas la efikon de Faraday. Ekzemple, oni povas mezuri la optikan rotaciigon de iaj substancoj, moduli la lumamplitudon, aŭ detekti kaj taksi magnetan kampon. (eo)
  • The Faraday effect or Faraday rotation, sometimes referred to as the magneto-optic Faraday effect (MOFE), is a physical magneto-optical phenomenon. The Faraday effect causes a polarization rotation which is proportional to the projection of the magnetic field along the direction of the light propagation. Formally, it is a special case of obtained when the dielectric permittivity tensor is diagonal. This effect occurs in most optically transparent dielectric materials (including liquids) under the influence of magnetic fields. (en)
  • El efecto Faraday (denominado a veces como rotación Faraday) fue descubierto en 1845 por el físico Michael Faraday, e intenta demostrar la interacción entre la luz y un campo magnético. El efecto describe cómo el plano de polarización de la luz puede cambiar y muestra cómo su alteración es proporcional a la intensidad del componente del campo magnético en la dirección de propagación de la onda luminosa. (es)
  • En physique, l'effet Faraday décrit l'interaction entre la lumière et un champ magnétique dans un matériau : la polarisation de la lumière effectue une rotation proportionnelle à la composante du champ magnétique sur la direction de propagation de la lumière. Plusieurs instruments de mesure utilisent l'effet Faraday. Par exemple, on peut mesurer le pouvoir rotatoire des substances, effectuer une modulation de l'amplitude de la lumière, ou détecter un champ magnétique. (fr)
  • In fisica, l'effetto Faraday o rotazione di Faraday è un fenomeno magneto-ottico, o una interazione tra luce e campo magnetico. La rotazione del piano di polarizzazione è proporzionale alla intensità della componente del campo magnetico nella direzione del raggio luminoso. L'effetto Faraday, un tipo di effetto magneto-ottico, scoperto nel 1845 dal chimico e fisico Michael Faraday, fu la prima evidenza sperimentale che la luce ed il magnetismo sono correlati. La base teorica di tale relazione fu sviluppata nel periodo 1860/1870 da James Clerk Maxwell, e nominata radiazione elettromagnetica. (it)
  • 在物理學,法拉第效应(又叫法拉第旋转)是一种磁光效应(magneto-optic effect),是在介質內光波與磁場的一種相互作用。法拉第效應會造成偏振平面的旋轉,這旋轉與磁場朝著光波傳播方向的分量呈線性正比關係。 於1845年,麥可·法拉第发现了法拉第效應。這是最先揭示光波和電磁現象之間關係的實驗證據。由於顯示出,在穿過介質時,偏振光波會因為外磁場的作用,轉變偏振的方向,因此,馬克士威認為磁場是一種旋轉現象。這效應給予馬克士威重要的啟發。在於1861年發表的巨作《論物理力線》第四部份,為了突顯出自己設計的「分子渦流模型」的威力,他應用這模型來推導出法拉第效應。在1870年代,詹姆斯·馬克士威進一步發展出電磁輻射(包括可見光)的基礎理論。大多數對於光波呈透明狀況的介質(包括液體),當感受到磁場作用時,會出現這種效應。 法拉第效應會使得左旋圓偏振光波與右旋圓偏振光波各自以不同的速度傳播於某些介質,這性質稱為圓雙折射。由於線性偏振可以分解為兩個圓偏振部份的疊加,而這兩個圓偏振部份之間的振幅相同、螺旋性(helicity)不同、相位不同,法拉第效應所感應出的相對的相移,會造成線性偏振取向的旋轉。 (zh)
rdfs:label
  • تأثير فاراداي (ar)
  • Efecte Faraday (ca)
  • Faraday-Effekt (de)
  • Efiko de Faraday (eo)
  • Efecto Faraday (es)
  • Iarmhairt Faraday (ga)
  • Faraday effect (en)
  • Effet Faraday (fr)
  • Effetto Faraday (it)
  • ファラデー効果 (ja)
  • 패러데이 효과 (ko)
  • Faraday-effect (nl)
  • Zjawisko Faradaya (pl)
  • Efeito Faraday (pt)
  • Эффект Фарадея (ru)
  • Faradayeffekt (sv)
  • Ефект Фарадея (uk)
  • 法拉第效应 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:knownFor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:knownFor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License