| dbo:abstract
|
- L'Epitome Astronomiae Copernicanae era un llibre d'astronomia influent en el model heliocèntric publicat per Johannes Kepler durant el període 1617 a 1621. Contenia en particular, la primera versió impresa de la seva tercera llei del moviment planetari. L'obra va ser concebuda com un llibre de text, i la primera part va ser escrita pel 1615. Dividit en set llibres, l'Epitome cobreix gran part del pensament abans de Kepler, així com les seves posicions posteriors en la física, la metafísica i arquetips. En el Llibre IV va donar suport al principi copernicà. El llibre V proporciona les matemàtiques que sustenten punts de vista de Kepler. Kepler va escriure i va publicar aquesta obra en paral·lel amb la seva Harmonices Mundi (1619), l'últim llibre V a VII van aparèixer el 1621. (ca)
- La Epitome Astronomiae Copernicanae (Epitomo de Kopernika Astronomio) estis influa astronomia libro pri la heliocentrisma sistemo publikigita de Johannes Kepler en la periodo 1617 al 1621. Ĝi enhavis partikulare la unuan version en presado de lia tria leĝo de planeda movado. Tiu verko estis intencita kiel lernolibro, kaj la unua parto estis verkita ĉirkaŭ 1615. Dividita en sep sublibroj, la Epitomo kovras multon de la komenca pensaro de Keplero, same kiel liajn postajn sintenojn pri fiziko, metafiziko kaj arketipoj. En la Libro IV li subtenis la sistemon de la . La Libro V enhavas matematikan subtenon de la vidpunktoj de Keplero. Keplero verkis kaj publikigis tiun verkon paralele kun sia Harmonices Mundi (1619), nome la lastaj Libroj V al VII kiuj aperis en 1621. Tuj post ties finigo, la libro estis malpermesita fare de la Katolika Eklezio kiel hereza. (eo)
- The Epitome Astronomiae Copernicanae was an astronomy book on the heliocentric system published by Johannes Kepler in the period 1618 to 1621. The first volume (books I–III) was printed in 1618, the second (book IV) in 1620, and the third (books V–VII) in 1621. (en)
- Epitome Astronomiae Copernicanae est un manuel d'astronomie sur le système héliocentrique, rédigé en latin par l’astronome et mathématicien allemand Johannes Kepler durant la période de 1615 à 1621. Il tendait à expliquer simplement l’astronomie et le Principe de Copernic et était enrichi des propres découvertes de Kepler .Il contient notamment la première version imprimée de sa troisième loi du mouvement planétaire. L’ouvrage a été conçu comme un manuel, et la première partie a été écrite en 1615. Divisé en sept livres, l'Epitome couvre une grande partie des premières pensées et découvertes de Kepler, ainsi que ses positions ultérieures sur la physique, la métaphysique et les archétypes. Dans le livre IV, il soutient la cosmologie copernicienne. Dans le livre V, il expose les fondements mathématiques de ses points de vue. Kepler a rédigé cet ouvrage en parallèle à la rédaction de son Harmonices Mundi (1619), les derniers livres V à VII sont publiés en 1621. Cependant, le contenu de l'ouvrage fut considéré comme hérétique, et Epitome Astronomiae Copernicanae mis à l'index par l'Église catholique. (fr)
- O Epitome Astronomiae Copernicanae foi um livro de astronomia sobre o sistema heliocêntrico publicado por Johannes Kepler entre 1618 e 1621. O primeiro volume (livros I – III) foi impresso em 1618, o segundo (livro IV) em 1620 e o terceiro (livros V – VII) em 1621. (pt)
- Epitome Astronomiae Copernicanae (рус. Сокращение коперниканской астрономии) — книга немецкого астронома Иоганна Кеплера, опубликованная в 1617—1621 годах. Epitome состоит из семи томов, содержащих как ранее сформулированные, так и новые идеи Кеплера в области астрономии, физики, метафизики и других наук. Первая часть книги была написана примерно в 1615 году в качестве учебного пособия. В IV томе Epitome Кеплер поддерживает гелиоцентрическую систему мира Коперника, а также впервые формулирует свой третий закон движения планет. Том V содержит математическое обоснование позиции Кеплера. Параллельно с написанием Epitome Кеплер работал над трактатом «Гармония мира» (лат. Harmonices Mundi), вышедшем в 1619 году, последние тома Epitome (с V по VII) увидели свет в 1621 году. (ru)
|
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 4457 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- L'Epitome Astronomiae Copernicanae era un llibre d'astronomia influent en el model heliocèntric publicat per Johannes Kepler durant el període 1617 a 1621. Contenia en particular, la primera versió impresa de la seva tercera llei del moviment planetari. L'obra va ser concebuda com un llibre de text, i la primera part va ser escrita pel 1615. Dividit en set llibres, l'Epitome cobreix gran part del pensament abans de Kepler, així com les seves posicions posteriors en la física, la metafísica i arquetips. En el Llibre IV va donar suport al principi copernicà. El llibre V proporciona les matemàtiques que sustenten punts de vista de Kepler. Kepler va escriure i va publicar aquesta obra en paral·lel amb la seva Harmonices Mundi (1619), l'últim llibre V a VII van aparèixer el 1621. (ca)
- The Epitome Astronomiae Copernicanae was an astronomy book on the heliocentric system published by Johannes Kepler in the period 1618 to 1621. The first volume (books I–III) was printed in 1618, the second (book IV) in 1620, and the third (books V–VII) in 1621. (en)
- O Epitome Astronomiae Copernicanae foi um livro de astronomia sobre o sistema heliocêntrico publicado por Johannes Kepler entre 1618 e 1621. O primeiro volume (livros I – III) foi impresso em 1618, o segundo (livro IV) em 1620 e o terceiro (livros V – VII) em 1621. (pt)
- La Epitome Astronomiae Copernicanae (Epitomo de Kopernika Astronomio) estis influa astronomia libro pri la heliocentrisma sistemo publikigita de Johannes Kepler en la periodo 1617 al 1621. Ĝi enhavis partikulare la unuan version en presado de lia tria leĝo de planeda movado. Tiu verko estis intencita kiel lernolibro, kaj la unua parto estis verkita ĉirkaŭ 1615. Dividita en sep sublibroj, la Epitomo kovras multon de la komenca pensaro de Keplero, same kiel liajn postajn sintenojn pri fiziko, metafiziko kaj arketipoj. En la Libro IV li subtenis la sistemon de la . La Libro V enhavas matematikan subtenon de la vidpunktoj de Keplero. Keplero verkis kaj publikigis tiun verkon paralele kun sia Harmonices Mundi (1619), nome la lastaj Libroj V al VII kiuj aperis en 1621. (eo)
- Epitome Astronomiae Copernicanae est un manuel d'astronomie sur le système héliocentrique, rédigé en latin par l’astronome et mathématicien allemand Johannes Kepler durant la période de 1615 à 1621. Il tendait à expliquer simplement l’astronomie et le Principe de Copernic et était enrichi des propres découvertes de Kepler .Il contient notamment la première version imprimée de sa troisième loi du mouvement planétaire. L’ouvrage a été conçu comme un manuel, et la première partie a été écrite en 1615. (fr)
- Epitome Astronomiae Copernicanae (рус. Сокращение коперниканской астрономии) — книга немецкого астронома Иоганна Кеплера, опубликованная в 1617—1621 годах. Epitome состоит из семи томов, содержащих как ранее сформулированные, так и новые идеи Кеплера в области астрономии, физики, метафизики и других наук. (ru)
|
| rdfs:label
|
- Epitome Astronomiae Copernicanae (ca)
- Epitome Astronomiae Copernicanae (eo)
- Epitome Astronomiae Copernicanae (en)
- Epitome Astronomiae Copernicanae (fr)
- Epitome Astronomiae Copernicanae (pt)
- Epitome Astronomiae Copernicanae (ru)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
