An Entity of Type: work, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

El Güegüense (Spanish pronunciation: [el ɣweˈɣwen.se]; also known as Macho Ratón, pronounced [ˈma.tʃo raˈton]) is a satirical drama and was the first literary work of post-Colombian Nicaragua. It is regarded as one of Latin America's most distinctive colonial-era expressions and as Nicaragua's signature folkloric masterpiece combining music, dance and theater. There was also a monument built in the center of a rotonda (roundabout) in Managua, in its honor. El Güegüense is performed during the feast of San Sebastián in Diriamba (Carazo department) from January 17 to the 27th

Property Value
dbo:abstract
  • El Güegüense (també conegut com a Macho Ratón) és un drama satíric i va ser la primera obra de teatre de la literatura nicaragüenca realitzada al segle xvi per un autor anònim. Està inscrita des de l'any 2005 com Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, i com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2008, III sessió. L'obra El Güegüense és una síntesi de la fusió de les cultures espanyola i indígena que combinen el teatre, la dansa i la música, estant considerada entre les expressions folklòriques i literàries més distintives de l'era colonial a l'Amèrica Llatina i tota Europa. Existeix també un monument en el seu honor en una de les rotondes de Managua. (ca)
  • La Güegüense estas komedia dramo kaj estis la unua teatra verko de la Nikaragva literaturo. Ĝi estas sintezo de la fandado de la hispana kaj la indiana kulturoj, kiuj miksas la teatron, la dancon kaj la muzikon. Güegüense estas konsiderata kiel unu el la plej gravaj folkloraj rimedoj de la kolonia epoko en Latin-Ameriko. La Güegüense estas prezentata dum la festoj de Sankta Sebastiano inter la 17-a kaj 27-a de januaro. (eo)
  • El Güegüense (Spanish pronunciation: [el ɣweˈɣwen.se]; also known as Macho Ratón, pronounced [ˈma.tʃo raˈton]) is a satirical drama and was the first literary work of post-Colombian Nicaragua. It is regarded as one of Latin America's most distinctive colonial-era expressions and as Nicaragua's signature folkloric masterpiece combining music, dance and theater. There was also a monument built in the center of a rotonda (roundabout) in Managua, in its honor. El Güegüense is performed during the feast of San Sebastián in Diriamba (Carazo department) from January 17 to the 27th (en)
  • Au Nicaragua, El Güegüense (s'écrit aussi Güegüence) est une tradition théâtrale satirique, mêlant théâtre de rue masqué, musique et ballet folklorique. (fr)
  • El Güegüense (del náhuatl: Wewentsé ‘Venerable Anciano’) es un drama satírico y fue la primera obra teatral de la literatura nicaragüense, y seguramente también la primera obra teatral en América. La obra del Güegüense es una síntesis de la fusión de las culturas españolas e indígena que combinan el teatro, la danza y la música, siendo considerada entre las expresiones folklóricas y literarias más distintivas de la era virreinal en América Latina y en toda Europa.​ Existe también un monumento en su honor en una de las rotondas de Managua.​ El Güegüense se presenta durante las fiestas patronales de San Sebastián en Diriamba (departamento de Carazo) del 17 al 27 de enero y en Masaya para las fiestas de la Patrona titular de la ciudad, la Virgen de la Asunción, el 14 y de agosto y también en las fiestas de San Jerónimo el 30 de septiembre. La obra incorpora texto, bailes, gestos, saltos y sones al ritmo del atabal y el pito. El Güegüense nace en algún pueblo entre Masaya, Carazo y Granada. Existen varias teorías sobre la fecha de su surgimiento, pero sí se sabe con certeza que su lengua primigenia de representación era el náhuatl local. La obra se presentaba como teatro callejero, en las narices de las autoridades coloniales españolas civiles y militares. El primer Manuscrito tiene como título, Baile de El Güegüense o Macho Ratón. Se encuentra en la Universidad de Tulane (Arellano: 1983,58). Es la fusión de dos manuscritos originales, propiedad de Juan Eligio de la Rocha. Después de la muerte de éste en 1873, su hermano Jesús de la Rocha entregó sus papeles al doctor Carl Hermann Berendt, entre los que se encontraban los dos manuscritos. La copia de ellos, hecha por Berendt en 1874, es una consecuencia de la labor que en el siglo XIX iniciaron investigadores europeos y que se considera como una continuación de la labor de recuperación de las literaturas orales indígenas iniciadas y suspendidas por orden oficial durante la época virreinal. El segundo Manuscrito lleva como título: Original del baile del Macho Ratón, es decir, no aparece el nombre de El Güegüense. Este es el manuscrito de Walter Lehmann que publica en su libro Zentral Amerika, tomo II, pag. 999. En el Hotel Azcárate se hospedó, en diciembre de 1908, el etnólogo Walter Lehmann, médico y antropólogo americanista. Y ahí transcribió el texto manuscrito de El Güegüense que pertenecía al masatepino Ramón Zúñiga, cuya copia original tiene fecha del 29 de junio de 1867. Cabe decir que el coronel Rafael Caldera fue quien solicitó a Ramón Zúñiga que se lo prestase, lo cual Lehmann agradeció. Hizo la transcripción del 13 de diciembre al 18 de diciembre de 1908, concluyendo a las 2:45 de la tarde. Este manuscrito es conservado en el Instituto de Estudios Latinoamericanos de Berlín. Lehmann también obtuvo un manuscrito de Nandaime que contenía algunas variantes del masatepino. El Manuscrito de Masatepe es el más completo de los 3 existentes, en este Don Fortico recibe el nombre de Don Forsico y aparece un nuevo personaje, que en los otros no aparece, el Arriero. Ahí llevamos 2. El Tercer Manuscrito es el de Emilio Álvarez Lejarza, encontrado en Catarina, en el siglo XX, pero por su antigüedad y estado el Manuscrito se le ha atribuido el s. XVIII como fecha de transcripción, siendo el más antiguo. El origen o autor de su música es desconocido. pero consta de 14 sones. Una opinión disidente sobre el personaje "Güegüense" presenta el Moisés Hassan en su libro "La maldición del Güegüense" (Managua 2016), por ejemplo, constatando "De una lectura juiciosa de la obra no puede menos que emerger un G. que, algo más que un vulgar bufón, es un personaje altamente ambicioso, un ruin oportunista para quien no es el engaño obstáculo que se puede interponer entre él y sus fines." Sumiso y servil al poder, para alcanzar ventajas; lo presenta como encarnación de una actitud muy frecuentemente observada en la sociedad nicaragüense. (es)
  • El Güegüense (pronuncia: el weˈɣwen.se), noto anche come Macho Ratón (ˈma.tʃo raˈton) è un dramma satirico, prima opera letteraria del Nicaragua post-colombiano. È considerata una delle espressioni più distintive dell'era coloniale dell'America Latina e il capolavoro folcloristico tipico del Nicaragua che combina musica, danza e teatro. Nel 2005 è stato iscritto dall'UNESCO nella lista dei . (it)
  • El Güegüense (ook bekend als Macho Ratón) is een satirisch drama uit Nicaragua. Het wordt gezien als de meest opvallende uitingen van het koloniale tijdperk van Latijns-Amerika, het is een folkloristisch hoogstandje met muziek, dans en theater. Er worden maskers gebruikt tijdens de opvoeringen. De naam komt van het centrale karakter in het stuk, El Güegüense, dit komt van het Nahuatl huehue (oude man of wijze man). El Güegüense wordt opgevoerd tijdens het feest van San Sebastian in van 17 tot 27 januari. Het stuk is geschreven door een anonieme schrijver in de zestiende eeuw. Hiermee is het een van 's werelds oudste theatrale danswerken in het westelijk halfrond. Het werd eeuwenlang mondeling overgedragen, totdat het in 1942 voor het eerst in een boek werd gepubliceerd. Volgens het eerste geschreven exemplaar heeft de plot 314 regels. Het was in Nahuatl en Spaans geschreven. Sinds 2005 staat El Güegüense vermeld op de Lijst van Meesterwerken van het Orale en Immateriële Erfgoed van de Mensheid.Er is een monument in Managua (in het midden van een rotonde) ter ere van El Güegüense. (nl)
  • El Güegüense także Macho Ratón – nikaraguańska tradycyjna sztuka satyryczna w języku nahuatl i hiszpańskim, łącząca elementy teatru, tańca i muzyki, wystawiana we wrześniu w Masai i w styczniu, podczas uroczystości ku czci św. Sebastiana, w Diriambie. Uważana jest za jedną z najbardziej charakterystycznych form ekspresji kulturowej z okresu kolonialnego. Powstała najprawdopodobniej w XVII wieku opowiada historię kontaktów mieszkańców prekolumbijskiej Nikaragui z przedstawicielami hiszpańskich władz kolonialnych. Główny bohater El Güegüense – reprezentujący rdzenną ludność lokalną – podstępem i sprytem, udając uległość i gotowość do współpracy, nie płaci podatków i osłabia władze kolonialne. Aktorzy i tancerze biorący udział w przedstawieniu noszą bogato zdobione i drewniane maski, a oprawa teatralna nawiązuje po części do teatru pre-kolumbijskiego. W lokalnej kulturze funkcjonuje powiedzenie „przywdziewać maskę Güegüense” na określenie osoby, która formalnie zgadza się na przestrzeganie obowiązujących przepisów prawa, podczas gdy w rzeczywistości robi wszystko, by je omijać. Zdolność do ukrywania własnej tożsamości i zamiarów przed władzą, przejawiająca się w Nikaragui w wynikach wyborczych całkowicie sprzecznych z przewidywaniami sondaży przedwyborczych, nazywana jest „efektem Güegüense”. W 2008 roku sztuka El Güegüense została wpisana na listę niematerialnego dziedzictwa UNESCO. (pl)
  • 巍巍斯,又譯作艾爾-圭根斯(西班牙語:El Güegüense,西班牙語發音:[el ɣweˈɣwen.se])是尼加拉瓜的傳統街頭戲劇舞蹈。巍巍斯舞劇是諷刺西班牙殖民政府的詼諧喜劇,是西部的迪里安巴一月朝聖節慶的遊行表演劇目。表演者會戴上滑稽的面具、身著鮮豔的戲服和頭飾,隨著音樂節奏起舞,其表演融合了美洲原住民及西班牙殖民者的元素,是尼加拉瓜的代表性民俗。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 10304240 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 7032 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1111065218 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • La Güegüense estas komedia dramo kaj estis la unua teatra verko de la Nikaragva literaturo. Ĝi estas sintezo de la fandado de la hispana kaj la indiana kulturoj, kiuj miksas la teatron, la dancon kaj la muzikon. Güegüense estas konsiderata kiel unu el la plej gravaj folkloraj rimedoj de la kolonia epoko en Latin-Ameriko. La Güegüense estas prezentata dum la festoj de Sankta Sebastiano inter la 17-a kaj 27-a de januaro. (eo)
  • El Güegüense (Spanish pronunciation: [el ɣweˈɣwen.se]; also known as Macho Ratón, pronounced [ˈma.tʃo raˈton]) is a satirical drama and was the first literary work of post-Colombian Nicaragua. It is regarded as one of Latin America's most distinctive colonial-era expressions and as Nicaragua's signature folkloric masterpiece combining music, dance and theater. There was also a monument built in the center of a rotonda (roundabout) in Managua, in its honor. El Güegüense is performed during the feast of San Sebastián in Diriamba (Carazo department) from January 17 to the 27th (en)
  • Au Nicaragua, El Güegüense (s'écrit aussi Güegüence) est une tradition théâtrale satirique, mêlant théâtre de rue masqué, musique et ballet folklorique. (fr)
  • El Güegüense (pronuncia: el weˈɣwen.se), noto anche come Macho Ratón (ˈma.tʃo raˈton) è un dramma satirico, prima opera letteraria del Nicaragua post-colombiano. È considerata una delle espressioni più distintive dell'era coloniale dell'America Latina e il capolavoro folcloristico tipico del Nicaragua che combina musica, danza e teatro. Nel 2005 è stato iscritto dall'UNESCO nella lista dei . (it)
  • 巍巍斯,又譯作艾爾-圭根斯(西班牙語:El Güegüense,西班牙語發音:[el ɣweˈɣwen.se])是尼加拉瓜的傳統街頭戲劇舞蹈。巍巍斯舞劇是諷刺西班牙殖民政府的詼諧喜劇,是西部的迪里安巴一月朝聖節慶的遊行表演劇目。表演者會戴上滑稽的面具、身著鮮豔的戲服和頭飾,隨著音樂節奏起舞,其表演融合了美洲原住民及西班牙殖民者的元素,是尼加拉瓜的代表性民俗。 (zh)
  • El Güegüense (també conegut com a Macho Ratón) és un drama satíric i va ser la primera obra de teatre de la literatura nicaragüenca realitzada al segle xvi per un autor anònim. Està inscrita des de l'any 2005 com Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, i com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2008, III sessió. Existeix també un monument en el seu honor en una de les rotondes de Managua. (ca)
  • El Güegüense (del náhuatl: Wewentsé ‘Venerable Anciano’) es un drama satírico y fue la primera obra teatral de la literatura nicaragüense, y seguramente también la primera obra teatral en América. La obra del Güegüense es una síntesis de la fusión de las culturas españolas e indígena que combinan el teatro, la danza y la música, siendo considerada entre las expresiones folklóricas y literarias más distintivas de la era virreinal en América Latina y en toda Europa.​ Existe también un monumento en su honor en una de las rotondas de Managua.​ (es)
  • El Güegüense także Macho Ratón – nikaraguańska tradycyjna sztuka satyryczna w języku nahuatl i hiszpańskim, łącząca elementy teatru, tańca i muzyki, wystawiana we wrześniu w Masai i w styczniu, podczas uroczystości ku czci św. Sebastiana, w Diriambie. Aktorzy i tancerze biorący udział w przedstawieniu noszą bogato zdobione i drewniane maski, a oprawa teatralna nawiązuje po części do teatru pre-kolumbijskiego. W 2008 roku sztuka El Güegüense została wpisana na listę niematerialnego dziedzictwa UNESCO. (pl)
  • El Güegüense (ook bekend als Macho Ratón) is een satirisch drama uit Nicaragua. Het wordt gezien als de meest opvallende uitingen van het koloniale tijdperk van Latijns-Amerika, het is een folkloristisch hoogstandje met muziek, dans en theater. Er worden maskers gebruikt tijdens de opvoeringen. De naam komt van het centrale karakter in het stuk, El Güegüense, dit komt van het Nahuatl huehue (oude man of wijze man). (nl)
rdfs:label
  • El Güegüense (ca)
  • Güegüense (eo)
  • El Güegüense (es)
  • El Güegüense (en)
  • El Güegüense (it)
  • El Güegüense (fr)
  • El Güegüense (pl)
  • El Güegüense (nl)
  • 巍巍斯諷刺劇 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License