| dbo:abstract
|
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (Caracas, 9 de novembre de 1808 - Madrid, 24 de juliol de 1886) fou un escriptor romàntic i militar espanyol. Fill d'un militar català, va servir a les ordres d'Espoz y Mina en la Primera Guerra Carlista. Moderat, va contribuir a la caiguda d'Espartero en 1843. Assolí el grau de general en 1844. Fou propulsor de l'ensenyament primari i creador de les Escoles Normals com a ministre d'Instrucció Pública en 1847. Amic de Leopoldo O'Donnell, va intervenir en les revoltes de 1854 i 1856. Va ser un dels creadors de la Unió Liberal. En 1856 la reina Isabel II el va honrar amb el títol nobiliari de comte de l'Almina. Va participar com a general en la Guerra d'Àfrica (1859-1860), destacant-se en l'acció de Guad-el-Jelú, la qual cosa li va valer el títol de Marquès de Guad-el-Jelú i Vescomte de Ros. Fou partidari de la Revolució de 1868 (La Gloriosa), encara que després va acceptar la Restauració seguint al seu cap polític Sagasta. Va ser inventor del barret que va prendre el seu nom, el ros. Va ser íntim amic de Espronceda i altres romàntics. Va freqüentar , formant part de l'anomenada Partida del Trueno, i després l'Ateneo de Madrid i el Liceo. Redactà a El Siglo i El Pensamiento. Va escriure el pròleg a El diablo mundo d'Espronceda, qualificat per Marcelino Menéndez Pelayo de "mistagògic i apocalíptic", però que li va donar molta fama pel seu encès romanticisme. Va col·laborar amb Espronceda en la comèdia Ni el tío ni el sobrino, que després repudià. Va recollir la seva creació poètica a Poesías (1886) que revelen influència d'Espronceda i . A vegades són truculentes com a "El pensado" i altres íntimes, com a "Cinco sonetos" i "En la soledad". Va compondre també unes Leyendas de África (1863) i Episodios militares (1884). Contribuí a la narrativa amb dos relats, El diablo las carga (1840) i El doctor Lañuela (1863), que des de Juan Valera y Alcalá Galiano i Menéndez Pelayo han estat titllats d'extravagants i incomprensibles, malgrat alguns moments brillants i lúcids. També va deixar en nombroses revistes nombrosos contes, als quals va donar el títol general de Cuentos estrambóticos, que s'insereixen en el gènere fantàstic. Ha estat comparat amb Francisco de Quevedo pel seu llenguatge difícil, personalista, ple de girs i imatges desconcertants. Potser se'l podria aproximar també a Edgar Allan Poe. Va estar casat amb María del Carmen Quintana y Romo, Dama de l'Orde de Maria Lluïssa, filla del general Félix Quintana, i neboda del cardenal , Prevalgut d'Espanya. Van tenir tres fills, María Antonia (Dama de companyia de la Reina Maria Victòria), Gonzalo i Isabel. Morta la seva primera esposa, el general va contraure segones noces amb Isabel Sarthou y Calvo, amb qui va tenir una filla, Isabel Constanza. Fou fillastre seu el polític valencià Rafael Sarthou Calvo. (ca)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (9 November 1808 – 24 July 1886) was a Spanish writer, politician and military officer who served in the First Carlist War and the Spanish–Moroccan War. (en)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (Caracas, 9-a de decembro de 1808 - Madrido, 24-a de julio de 1886), estis hispana romantika verkisto kaj militisto. (eo)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (Caracas, 9 de noviembre de 1808-Madrid, 24 de julio de 1886) fue un militar, político y escritor romántico español. Ministro y Senador vitalicio, fue I marqués de Guad-el-Jelú, con Grandeza de España, I conde de la Almina y I . (es)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá, markis av , född 9 november 1808 i Caracas, död 24 juli 1886 i Madrid, var en spansk författare. Ros de Olano kom redan som barn över till Katalonien. Han ingick på militärbanan, utmärkte sig i karlistkrigen och i Afrika, blev general, transportminister, minister i Lissabon med mera. Ros de Olano var en idérik romantiker, starkt påverkad av tysk poesi, tillhörde Esproncedas och skrev tillsammans med denne verskomedin Ni el tío, ni el sobrino. Ros de Olanos arbeten på skilda litteraturområden är för övrigt El diablo las carga (1840), El animo de mi madre, El libro de las lágrimas de Elisa, La noche de máscaras, El calavera de la clase media, Carlitos, problema social, Celos och El escribiano Martín Peláez, Episodios militares (1884) med mera. Ett band Poesías utkom 1866 med företal av Pedro Antonio de Alarcón. Wikimedia Commons har media relaterad till Antonio Ros de Olano. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (9 November 1808 – 24 July 1886) was a Spanish writer, politician and military officer who served in the First Carlist War and the Spanish–Moroccan War. (en)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (Caracas, 9-a de decembro de 1808 - Madrido, 24-a de julio de 1886), estis hispana romantika verkisto kaj militisto. (eo)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (Caracas, 9 de noviembre de 1808-Madrid, 24 de julio de 1886) fue un militar, político y escritor romántico español. Ministro y Senador vitalicio, fue I marqués de Guad-el-Jelú, con Grandeza de España, I conde de la Almina y I . (es)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá (Caracas, 9 de novembre de 1808 - Madrid, 24 de juliol de 1886) fou un escriptor romàntic i militar espanyol. Fill d'un militar català, va servir a les ordres d'Espoz y Mina en la Primera Guerra Carlista. Moderat, va contribuir a la caiguda d'Espartero en 1843. Assolí el grau de general en 1844. Fou propulsor de l'ensenyament primari i creador de les Escoles Normals com a ministre d'Instrucció Pública en 1847. Amic de Leopoldo O'Donnell, va intervenir en les revoltes de 1854 i 1856. Va ser un dels creadors de la Unió Liberal. En 1856 la reina Isabel II el va honrar amb el títol nobiliari de comte de l'Almina. Va participar com a general en la Guerra d'Àfrica (1859-1860), destacant-se en l'acció de Guad-el-Jelú, la qual cosa li va valer el títol d (ca)
- Antonio José Teodoro Ros de Olano y Perpiñá, markis av , född 9 november 1808 i Caracas, död 24 juli 1886 i Madrid, var en spansk författare. Ros de Olano kom redan som barn över till Katalonien. Han ingick på militärbanan, utmärkte sig i karlistkrigen och i Afrika, blev general, transportminister, minister i Lissabon med mera. Ros de Olano var en idérik romantiker, starkt påverkad av tysk poesi, tillhörde Esproncedas och skrev tillsammans med denne verskomedin Ni el tío, ni el sobrino. Ros de Olanos arbeten på skilda litteraturområden är för övrigt El diablo las carga (1840), El animo de mi madre, El libro de las lágrimas de Elisa, La noche de máscaras, El calavera de la clase media, Carlitos, problema social, Celos och El escribiano Martín Peláez, Episodios militares (1884) med mera. E (sv)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
