| dbo:abstract
|
- Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876- 12 d'abril de 1947) va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme. Era fill d'un jurista, Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer (Mataró 1811-Barcelona 1897) i de Joaquima Sivilla i Santaló (Barcelona ca.1848). Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu. Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia "Can Falguera"; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant sota les ordres de Pere Falqués i Urpí i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes en morir Falqués. Des d'aquesta posició construeix els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914). Recentment, s'ha sabut que és autor del projecte per al nou Hospital d'Infecciosos Municipal, signat el 1920. Projecte localitzat a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona arran de les investigacions dutes a terme pel centenari de l'Hospital del Mar, el qual no s'havia inventariat mai perquè estava arxivat en un altre expedient. Amb l'arribada del noucentisme Falguera traslladà la seva activitat a la restauració d'edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929) i la construcció de l'annex de l'edifici nou de l'Ajuntament. Com a historiador de l'art destaca la seva col·laboració en el llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907). Durant la guerra civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, després d'aquesta experiència mai més va tornar a projectar cap obra. (ca)
- Antoni de Falguera i Sivilla (1876 in Barcelona – 1947) was a Catalan architect. He was a student of Josep Puig i Cadafalch. (en)
- Antoni Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876 - 1947) fue un arquitecto español situado entre el modernismo y el novecentismo. Era hijo de un notario barcelonés. Estudió arquitectura junto con su hermano (con quien colaboraría en algún trabajo) y se licenció en la escuela de Arquitectura de Barcelona en 1900. Recibió la influencia de la escuela modernista, especialmente de Gaudí, Puig i Cadafalch y Domènech i Montaner, este último profesor suyo. Empezó a trabajar en Palau de Plegamans, donde la familia tenía la masía Can Falguera; en el ayuntamiento de Sentmenat en 1905; en Castellar del Vallés y Tosa de Mar. En 1906 entró a trabajar en el ayuntamiento de Barcelona como arquitecto ayudante bajo las órdenes de Pere Falqués i Urpí, siendo nombrado arquitecto municipal en 1916 a la muerte de Falqués. Con este cargo construyó sus edificios más emblemáticos: el Conservatorio Municipal de Música (1916 - 1927) y la (1907 -1914). Con la llegada del movimiento del noucentisme Falguera traslada su actividad en la restauración de edificios medievales, la más importante fue la remodelación de la Casa de la Ciudad de Barcelona en 1929. Como historiador de arte destaca su colaboración en el libro Arquitectura romànica a Catalunya (1909 - 1918), junto con Josep Puig i Cadafalch y Josep Goday i Casals. En solitario escribió Monografía sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada por Puig i Cadafalch, y Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907). (es)
- Antoni de Falguera i Sivilla – alternative Schreibweise Antoni Falguera i Sivilla – (* 1876 in Barcelona; † 1947 in Barcelona) war ein katalanischer Architekt und zunächst Vertreter des Modernisme Català, später des Noucentisme. Der Sohn eines wohlhabenden Notars studierte an der Escuela de Arquitectura de Barcelona (Architekturschule von Barcelona), welche er im Jahr 1900 abschloss. Sie war zu jener Zeit ein Zentrum des Modernisme und stand unter dem Einfluss der Ideen von Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch und Lluís Domènech i Montaner. Letzter gehörte auch zu Falgueras Lehrern. An derselben Schule studierte auch sein Bruder , mit dem er später einige Werke gemeinsam gestaltete. Seine erste große Arbeit war die gemeinsam mit seinem Bruder entworfene Textilfabrik Fàbrica Estruch in der Gemeinde Palau-solità i Plegamans. Am gleichen Ort folgten in den nächsten Jahren der städtische Friedhof, das Rathaus und ein nicht erhaltenes Einfamilienhaus (alle 1900 bis 1910). In diesen Jahren errichtete er außerdem den städtischen Friedhof in Sentmenat sowie Casa Sans in Tossa de Mar. Mit seiner Berufung zum Assistenten des Stadtbaurates Pere Falqués i Urpí im Jahr 1906 verlagerte sich der Schwerpunkt seiner Tätigkeit nach Barcelona. Gemeinsam mit Falqués entwarf er beispielsweise an der Gran Via. Während der nächsten Jahre entstanden hauptsächlich vom Modernismus beeinflusste Wohnhäuser. Später folgten diverse Schulgebäude und Markthallen. Auch das markante Eingangsportal des Mercat de la Boqueria an den Rambles ist sein Werk. Nach dem Tod Falqués’ wurde Falguera selbst neuer Stadtbaurat von Barcelona. Seine folgenden Werke waren noch modernistisch beeinflusst – insbesondere das Conservatori Municipal de Música de Barcelona (städtisches Musik-Konservatorium). Mit dem Aufkommen des Noucentisme wandte er sich verstärkt der Erhaltung und Rekonstruktion mittelalterlicher Gebäude zu, beispielsweise der (Rathaus von Barcelona). Darüber hinaus verfasste er Beiträge zu einer von Josep Puig i Cadafalch und herausgegebenen Monographie zur Architektur der Romanik in Katalonien: Arquitectura romànica a Catalunya (1909–1918) sowie die Monographien Sant Pere de Roda (1906) und Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (Die Konstrukteure romanischer Werke in Katalonien) (1907), erstere mit einem Vorwort von Puig i Cadafalch. Während des Spanischen Bürgerkriegs wurde er durch Vertreter der Anarchistischen Föderation verhaftet und aus seinem Amt entfernt. (de)
|
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 2150 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| schema:sameAs
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Antoni de Falguera i Sivilla (1876 in Barcelona – 1947) was a Catalan architect. He was a student of Josep Puig i Cadafalch. (en)
- Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876- 12 d'abril de 1947) va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme. Era fill d'un jurista, Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer (Mataró 1811-Barcelona 1897) i de Joaquima Sivilla i Santaló (Barcelona ca.1848). Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu. (ca)
- Antoni de Falguera i Sivilla – alternative Schreibweise Antoni Falguera i Sivilla – (* 1876 in Barcelona; † 1947 in Barcelona) war ein katalanischer Architekt und zunächst Vertreter des Modernisme Català, später des Noucentisme. Während des Spanischen Bürgerkriegs wurde er durch Vertreter der Anarchistischen Föderation verhaftet und aus seinem Amt entfernt. (de)
- Antoni Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876 - 1947) fue un arquitecto español situado entre el modernismo y el novecentismo. Era hijo de un notario barcelonés. Estudió arquitectura junto con su hermano (con quien colaboraría en algún trabajo) y se licenció en la escuela de Arquitectura de Barcelona en 1900. Recibió la influencia de la escuela modernista, especialmente de Gaudí, Puig i Cadafalch y Domènech i Montaner, este último profesor suyo. (es)
|
| rdfs:label
|
- Antoni de Falguera i Sivilla (ca)
- Antoni de Falguera i Sivilla (de)
- Antoni de Falguera (en)
- Antoni de Falguera (es)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
_-_Entrance.jpg){kind=link}
