| dbo:abstract
|
- En química la regla d'Abegg estableix que la diferència entre el màxim i el mínim número d'oxidació d'un element químic és freqüentment vuit. En general, per a un element químic (com el sofre), la regla d'Abegg estableix que la suma dels valors absoluts del seu mínim número d'oxidació (de -2 per al sofre a H₂S) i el seu màxim número d'oxidació (de +6 per al sofre a H₂SO₄) és sovint igual a 8. Aquesta regla fou formulada el 1904 pel químic alemany Richard Abegg. Es va fer servir com a base per a l'argument de l'article de Gilbert N. Lewis de 1916 «L'àtom i la molècula», Aquest article posteriorment va inspirar Linus Pauling per escriure el llibre La naturalesa de l'enllaç químic. Lewis va emprar aquesta regla per desenvolupar el seu , que més endavant va desenvolupar la seva regla de l'octet. La regla d'Abegg també és coneguda com la llei d'Abegg de la valència i contravalència. El model atòmic de Schrödinger va permetre explicar la regla d'Abegg, atès que molts enllaços químics covalents es donen entre elements els dos últims elements orbitals dels quals són un orbital de tipus s i tres orbitals de tipus p (car cadascun d'aquests orbitals pot contenir com a màxim dos electrons, la regla d'Abegg està relacionada amb les diferents maneres de distribuir electrons el màxim nombre possible d'electrons entre els diferents orbitals moleculars possibles). (ca)
- In chemistry, Abegg’s rule states that the difference between the maximum positive and negative valence of an element is frequently eight. The rule used a historic meaning of valence which resembles the modern concept of oxidation state in which an atom is an electron donor or receiver. Abegg’s rule is sometimes referred to as "Abegg’s law of valence and countervalence". In general, for a given chemical element (as sulfur) Abegg’s rule states that the sum of the absolute value of its negative valence (such as −2 for sulfur in H2S and its positive valence of maximum value (as +6 for sulfur in H2SO4) is often equal to 8. (en)
- En química, la regla de Abegg establece que la diferencia entre el máximo y mínimo número de oxidación de un elemento químico es frecuentemente ocho. En general, para un elemento químico dado (como el azufre), la regla de Abegg establece que la suma de los valores absolutos de su mínimo número de oxidación (de -2 para el azufre en H2S) y su máximo número de oxidación (de +6 para el azufre en H2SO4) es frecuentemente igual a 8. Esta regla fue formulada en 1904 por el químico alemán Richard Abegg. Se usó como base para el argumento del artículo de Gilbert N. Lewis de 1916 «The Atom and the Molecule» (El átomo y la molécula), artículo que posteriormente inspiró a Linus Pauling a escribir el libro de texto The Nature of the Chemical Bond (La naturaleza del enlace químico). Lewis usó esta regla para desarrollar su modelo del átomo cúbico, que posteriormente desarrolló en su regla del octeto. La regla de Abegg también es conocida como la "ley de Abegg de la valencia y contravalencia". El modelo atómico de Schrödinger permitió explicar la regla de Abegg, ya que muchos enlaces químicos covalentes se dan entre elementos cuyos dos últimos orbitales son un orbital de tipo s y tres orbitales de tipo p (dado que cada uno de estos orbitales puede contener como mucho dos electrones, la regla de Abegg está relacionada con las diferentes maneras de distribuir electrones el máximo número posible de electrones entre los diferentes orbitales moleculares posibles. (es)
- En chimie, la loi d'Abegg indique que la différence entre le maximum positif de valence et le maximum négatif d'un élément est fréquemment huit. En général, pour un élément donné (comme le soufre), la loi d'Abegg indique que la somme de la valeur absolue de sa valence négative maximale (-2 pour le soufre dans H2S) et de sa valence positive de valeur maximale (+6 pour le soufre dans H2SO4) est parfois égal à 8. Cette loi fut formulée en 1904 par le chimiste allemand Richard Abegg. Elle fut utilisée comme base pour l'argumentation développée par Gilbert Lewis dans son article de 1916 The Atom and the Molecule, qui inspira Linus Pauling lorsqu'il écrivit son livre The Nature of the Chemical Bond en 1938. Gilbert Lewis utilisa cette règle pour développer son modèle de l'atome cubique, qui fut plus tard développé en règle de l'octet. La loi d'Abegg est parfois appelée loi d'Abegg pour la valence et contre-valence. (fr)
- Sa cheimic, deirtear i riail Abegg gurb é ocht an difríocht idir an fiús dearfach agus diúltach uasta de dhúil. D'úsáid an riail brí stairiúil den fhiús atá cosúil leis an gcoincheap nua-aimseartha de staid ocsaídiúcháin ina bhfuil adamh ina dheontóir leictreon nó ina ghlacadóir. Uaireanta tugtar "dlí an fhiús agus an fhrithfhiús " ar riail Abegg. Go ginearálta, maidir le dúil cheimiceach ar leith (mar shulfar ) deirtear i riail Abegg gur minic go mbíonn suim luach absalóideach a fhiús diúltach (mar shampla −2 do shulfar i H2S agus a fhiús dearfach den uasluach (mar +6 do shulfar in H2SO4) cothrom le 8. (ga)
- Em química, a Regra de Abegg estabelece que a diferença entre as valências máximas positivas e negativas é frequentemente oito. Em geral, para um dado elemento químico (como enxofre), a regra de Abegg diz que a soma do valor absoluto da sua valência negativa de máximo valor absoluto (-2 para enxofre no H2S) e sua valência positiva de valor máximo (6 para enxofre no H2SO4) é geralmente igual a 8. A regra foi formulada em 1904 pelo químico alemão Richard Abegg. Foi utilizado como base de argumentação no famoso artigo de Gilbert N. Lewis "O Átomo e A Molécula", um artigo que mais tarde inspirada Linus Pauling a escrever o livro de 1938 A Natureza da Ligação Química. Lewis utilizou essa regra a desenvolver sua teoria do , que mais tarde evoluiu para a regra do octeto. A Regra de Abegg é muitas vezes referida como "Lei da Valência e da Contravalência de Abegg". (pt)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 2596 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- En química la regla d'Abegg estableix que la diferència entre el màxim i el mínim número d'oxidació d'un element químic és freqüentment vuit. En general, per a un element químic (com el sofre), la regla d'Abegg estableix que la suma dels valors absoluts del seu mínim número d'oxidació (de -2 per al sofre a H₂S) i el seu màxim número d'oxidació (de +6 per al sofre a H₂SO₄) és sovint igual a 8. Aquesta regla fou formulada el 1904 pel químic alemany Richard Abegg. Es va fer servir com a base per a l'argument de l'article de Gilbert N. Lewis de 1916 «L'àtom i la molècula», Aquest article posteriorment va inspirar Linus Pauling per escriure el llibre La naturalesa de l'enllaç químic. Lewis va emprar aquesta regla per desenvolupar el seu , que més endavant va desenvolupar la seva regla de l'octe (ca)
- In chemistry, Abegg’s rule states that the difference between the maximum positive and negative valence of an element is frequently eight. The rule used a historic meaning of valence which resembles the modern concept of oxidation state in which an atom is an electron donor or receiver. Abegg’s rule is sometimes referred to as "Abegg’s law of valence and countervalence". (en)
- En química, la regla de Abegg establece que la diferencia entre el máximo y mínimo número de oxidación de un elemento químico es frecuentemente ocho. En general, para un elemento químico dado (como el azufre), la regla de Abegg establece que la suma de los valores absolutos de su mínimo número de oxidación (de -2 para el azufre en H2S) y su máximo número de oxidación (de +6 para el azufre en H2SO4) es frecuentemente igual a 8. Esta regla fue formulada en 1904 por el químico alemán Richard Abegg. Se usó como base para el argumento del artículo de Gilbert N. Lewis de 1916 «The Atom and the Molecule» (El átomo y la molécula), artículo que posteriormente inspiró a Linus Pauling a escribir el libro de texto The Nature of the Chemical Bond (La naturaleza del enlace químico). Lewis usó esta regl (es)
- Sa cheimic, deirtear i riail Abegg gurb é ocht an difríocht idir an fiús dearfach agus diúltach uasta de dhúil. D'úsáid an riail brí stairiúil den fhiús atá cosúil leis an gcoincheap nua-aimseartha de staid ocsaídiúcháin ina bhfuil adamh ina dheontóir leictreon nó ina ghlacadóir. Uaireanta tugtar "dlí an fhiús agus an fhrithfhiús " ar riail Abegg. (ga)
- En chimie, la loi d'Abegg indique que la différence entre le maximum positif de valence et le maximum négatif d'un élément est fréquemment huit. En général, pour un élément donné (comme le soufre), la loi d'Abegg indique que la somme de la valeur absolue de sa valence négative maximale (-2 pour le soufre dans H2S) et de sa valence positive de valeur maximale (+6 pour le soufre dans H2SO4) est parfois égal à 8. Cette loi fut formulée en 1904 par le chimiste allemand Richard Abegg. Elle fut utilisée comme base pour l'argumentation développée par Gilbert Lewis dans son article de 1916 The Atom and the Molecule, qui inspira Linus Pauling lorsqu'il écrivit son livre The Nature of the Chemical Bond en 1938. Gilbert Lewis utilisa cette règle pour développer son modèle de l'atome cubique, qui fut (fr)
- Em química, a Regra de Abegg estabelece que a diferença entre as valências máximas positivas e negativas é frequentemente oito. Em geral, para um dado elemento químico (como enxofre), a regra de Abegg diz que a soma do valor absoluto da sua valência negativa de máximo valor absoluto (-2 para enxofre no H2S) e sua valência positiva de valor máximo (6 para enxofre no H2SO4) é geralmente igual a 8. A regra foi formulada em 1904 pelo químico alemão Richard Abegg. Foi utilizado como base de argumentação no famoso artigo de Gilbert N. Lewis "O Átomo e A Molécula", um artigo que mais tarde inspirada Linus Pauling a escrever o livro de 1938 A Natureza da Ligação Química. (pt)
|
| rdfs:label
|
- Regla d'Abegg (ca)
- Abegg's rule (en)
- Regla de Abegg (es)
- Riail Abegg (ga)
- Loi d'Abegg (fr)
- Regra de Abegg (pt)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:knownFor
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:knownFor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
