| dbo:abstract
|
- Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la història autonòmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals. El panorama autonòmic, a tall d'anàlisi, era dominat per la Unió de Centre Democràtic, que havia guanyat les eleccions a Consells Insulars de 1979 i que capitanejava el Consell General Interinsular. No obstant això, la UCD es va dissoldre l'any 1983, i part de la militància ingressà a Aliança Popular, al Partit Demòcrata Popular o, com el líder de llavors, al partit acabat de fundar Unió Mallorquina (es va presentar com a coalició amb 5 membres del PDL a les seves llistes). Aquests nous partits, juntament als altres que ja s'havien presentat als consells quatre anys enrere (PSOE, PSM o el PCE) No hi havia cap llei electoral aprovada, però l'estatut d'autonomia de 1983 fixava una distribució provisional d'escons per illa, mentre que no s'aprovàs una llei electoral pròpia. El Parlament triaria en la seva primera legislatura 54 escons. A Mallorca es triaven 30 diputats, a Menorca 12, a Eivissa 11 i a Formentera només es triava un diputat. Els socialistes varen guanyar a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera, però el seu avantatge respecte d'altres forces era tan minsa que l'àmplia victòria de la Coalició Popular a Eivissa proporcionà la victòria dels conservadors al conjunt d'illes Els candidats a president del Govern varen ser:
* per Coalició Popular, Gabriel Cañellas.
* pel PSOE, Félix Pons.
* per Unió Mallorquina, Jeroni Albertí.
* pel PSM, Sebastià Serra.
* pel PCIB-PCE,
* pel PCOE, (com a independent)
* pel CDS, Francesc Quetglas Rosanes. (ca)
- The 1983 Balearic regional election was held on Sunday, 8 May 1983, to elect the 1st Parliament of the autonomous community of the Balearic Islands. All 54 seats in the Parliament were up for election. The election was held simultaneously with regional elections in twelve other autonomous communities and local elections all throughout Spain. The regional picture, at first glance, had been dominated by the Union of the Democratic Centre (UCD), heading the pre-autonomic government since 1978 and having won the 1979 elections to the Mallorca and Menorca Island Councils. However, the UCD was dissolved in early 1983 after its disastrous defeat in the 1982 Spanish general election, with its supporters fleeing to the People's Alliance (AP), the People's Democratic Party (PDP) or, as one of its erstwhile leaders, the newly founded Majorcan Union (UM). Other parties which had also contested the Island Council elections four years previously were the regional branch of the Spanish Socialist Workers' Party (PSOE), the Socialist Party of Majorca (PSM) or the Communist Party of the Balearic Islands (PCIB). The election resulted in a tie at 21 seats between the People's Coalition—formed by AP, the PDP and the Liberal Union (UL)—and the PSOE, with a narrow overall victory for the centre-right parties. AP candidate Gabriel Cañellas was able to access the regional government through the support of UM—which had obtained 6 seats—and the votes from the Liberal Democratic Party (PDL) and the Menorcan Independent Candidacy (CIM). (en)
- Las Elecciones al Parlamento de las Islas Baleares de 1983, las primeras de la historia autonómica balear, se celebraron día 8 de mayo, junto con las elecciones municipales. El panorama autonómico, a primera vista, era dominado por la Unión de Centro Democrático (UCD), que había ganado las elecciones a los Consejos Insulares de 1979 y que encabezaba el Consejo General Interinsular. Sin embargo, UCD se disolvió el año 1982, y parte de la militancia ingresó en Alianza Popular, al Partido Demócrata Popular o, como su hasta entonces líder, al recién fundado Unió Mallorquina. A estos nuevos partidos se sumaban otros que ya se habían presentado a los Consejos cuatro años: PSOE, PSM o PCE. No había ninguna ley electoral aprobada, pero el estatuto de autonomía de 1983 fijaba una distribución provisional de escaños por isla, mientras que no se aprobara una ley electoral propia. El Parlamento elegiría en su primera legislatura 54 escaños. En Mallorca se elegían 30 diputados, en Menorca 12, en Ibiza 11 y en Formentera sólo se elegía un diputado. Los socialistas ganaron a las islas de Mallorca, Menorca y Formentera, pero su ventaja respecto de otras fuerzas era tan exigua que la amplia victoria de la coalición de AP-PDP-UL en Ibiza proporcionó la victoria de los conservadores al conjunto de islas. (es)
|
| rdfs:comment
|
- Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la història autonòmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals. El panorama autonòmic, a tall d'anàlisi, era dominat per la Unió de Centre Democràtic, que havia guanyat les eleccions a Consells Insulars de 1979 i que capitanejava el Consell General Interinsular. No obstant això, la UCD es va dissoldre l'any 1983, i part de la militància ingressà a Aliança Popular, al Partit Demòcrata Popular o, com el líder de llavors, al partit acabat de fundar Unió Mallorquina (es va presentar com a coalició amb 5 membres del PDL a les seves llistes). Aquests nous partits, juntament als altres que ja s'havien presentat als consells quatre anys enrere (PSOE, PSM o el PCE) (ca)
- The 1983 Balearic regional election was held on Sunday, 8 May 1983, to elect the 1st Parliament of the autonomous community of the Balearic Islands. All 54 seats in the Parliament were up for election. The election was held simultaneously with regional elections in twelve other autonomous communities and local elections all throughout Spain. (en)
- Las Elecciones al Parlamento de las Islas Baleares de 1983, las primeras de la historia autonómica balear, se celebraron día 8 de mayo, junto con las elecciones municipales. El panorama autonómico, a primera vista, era dominado por la Unión de Centro Democrático (UCD), que había ganado las elecciones a los Consejos Insulares de 1979 y que encabezaba el Consejo General Interinsular. Sin embargo, UCD se disolvió el año 1982, y parte de la militancia ingresó en Alianza Popular, al Partido Demócrata Popular o, como su hasta entonces líder, al recién fundado Unió Mallorquina. A estos nuevos partidos se sumaban otros que ya se habían presentado a los Consejos cuatro años: PSOE, PSM o PCE. (es)
|
.jpg?width=300)
.jpg?width=300){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}