| rdfs:comment
| - Ein Buckler ist eine Sonderform der Faustschilde. Es ist ein kleiner, meist runder Schild, der im Mittelalter zur persönlichen Verteidigung benutzt wurde. Der Name ist mit der Form des Bucklers verbunden. (de)
- Le bocle, aussi connu sous le nom de boucle, est un petit bouclier circulaire, d'environ 15 à 45 cm de diamètre, tenu à bout de bras, l'autre étant armé d'une épée. Il s'agit d'un équipement défensif voisin de la targe. (fr)
- 부클리예(프랑스어: bouclier [buklije][*], 영어: buckler 버클러[bʌ́klər][*])는 작은 방패의 일종이다. 직경은 15 ~ 45 센티미터 정도로 소형이고, 뒷면 가운데 손잡이를 주먹으로 잡는다. 중세 및 문예부흥기 때 과 한 쌍으로 사용되었다. 크기가 작은지라 화살 등 사출무기에는 취약했지만 도검 및 철퇴류에는 비교적 효과적이었다. (ko)
- Een beukelaar (Frans: bouclier, schild) is een klein, meestal rond schild dat in de Middeleeuwen en de Renaissance (13e tot 17e eeuw) gebruikt werd bij gevechten met zwaard, fautsoen, dolk, messen of rapier. Daarna raakte het in onbruik. De diameter kon gaan tot ongeveer 50 centimeter. De beukelaar had een handgreep in het centrum zodat men het met één hand kon vasthouden om de aanvallen van de tegenstander af te slaan; maar men kon het ook als aanvalswapen gebruiken. (nl)
- Баклер (нем. Faustschild, фр. boce, bocete, rondelle de poing, ит. brochiero) — маленький, 20-40 см в диаметре (8-16 дюймов), чаще всего металлический круглый щит. Был рассчитан, главным образом, на использование в качестве вспомогательного оружия с мечом или шпагой. Держался за ручку с обратной стороны. Баклеры имели только одну рукоятку, которую воин сжимал в кулаке, из-за чего их называли «кулачными щитами». (ru)
- Um broquel é uma espécie de pequeno escudo que era responsável pela proteção contra golpes do inimigo, sendo uma peça segurada por mãos, ou segurada por encaixe no antebraço. Devido a seu pequeno tamanho, era mais ágil, seu material era variado entre metais, couro, e madeira. O broquel teve seu maior uso no período entre os séculos XV e XVI, em particular pelos países europeus como a Itália e a Espanha. (pt)
- Bucklare (även Buklare) är en liten rund sköld några decimeter i diameter. Bucklare hålls med en hand och används huvudsakligen i kombination med ett enhandssvärd.Bucklaren används inte bara till att parera med utan är ett vapen i sig. (sv)
- Ба́клер (від англ. buckler), або кулачний щит (нім. Faustschild) — маленький щит для фехтування, що був у вжитку в Європі у XIII—XVII ст. Зазвичай мав круглу форму і робився з металу. Розміри щита не перевищували 40 см у діаметрі. Англійське buckler походить від фр. bouclier («щит»), утвореного від старофр. bocle, boucle («ґуля»). (uk)
- Un broquer (a vegades broquell) és un escut petit, de ferro o d'acer, i més comunament de fusta, cobert de pell girada o cuiro i amb la vora guarnida de ferro, que té al centre una cassoleta del mateix metall, buida perquè la mà pugui empunyar l'embrazadura o maneta, col·locada per dins. Aquella formava a l'exterior la broca, d'on segons Clouard (Memòria de l'Acadèmia de la Història) procedeix el nom d'aquesta arma defensiva. Altres autors pretenen derivar-lo del llatí bū[c]cula («boqueta», «galta», «visera del casc»), amb la paraula es designava la boca oberta de la cara o mascaró que solien posar els romans en el centre de l'escut. (ca)
- Pukléř je malý, převážně kruhový pěstní štít používaný ve středověku k osobní obraně. Označení vzniklo odvozením od železné puklice na štítu, která se již používala na vikinských kruhových štítech, římských, normanských a dalších. Pukléř se rozšířil nejvíce ve 13. a 14. století, kdy byl spolu s mečem obvyklou výzbrojí pěšího vojáka či jezdce na koni. Má se za to, že se pukléře používaly přes vrcholný středověk až do renesance. (cs)
- A buckler (French bouclier 'shield', from Old French bocle, boucle 'boss') is a small shield, up to 45 cm (up to 18 in) in diameter, gripped in the fist with a central handle behind the boss. While being used in Europe since antiquity, it became more common as a companion weapon in hand-to-hand combat during the Medieval and Renaissance periods. Its size made it poor protection against missile weapons (e.g., arrows) but useful in deflecting the blow of an opponent's weapons, binding his arms, hindering his movements, or punching him. (en)
- Un broquel es un escudo pequeño, de hierro o de acero, y más comúnmente de madera, cubierto de ante y con su canto guarnecido de hierro, que tiene en el centro una cazoleta del mismo metal, hueca para que la mano pueda empuñar la embrazadura o manija, colocada por dentro. Aquella formaba al exterior la broca, de donde según Clouard (Memoria de la Academia de la Historia) procede el nombre de esta arma defensiva. Otros autores pretenden derivarlo del latín bū[c]cula («boquita», «mejilla», «visera del casco»), con cuya palabra se designaba la boca abierta de la cara o mascarón que solían poner los romanos en el centro del escudo. (es)
- Il brocchiero (detto anche brocchiere, broccoliere, broccoliero, brocchero, boccoliere o scudo da pugno o da mano, in inglese buckler) è un piccolo scudo di forma circolare o quadrata (più rara). Quasi sempre in metallo, spesso decorato in cuoio o con vernici colorate, il peso varia tra 1 kg e 1,5 kg. Con il passare dei secoli la semplice foggia circolare regolare ha subito fantasiose, seppur non sostanziali, modifiche del profilo, delle decorazioni e della convessità della penna (si veda ad esempio il ). (it)
- Puklerz (fr. bouclier) – potoczna nazwa okrągłej, wypukłej tarczy używanej w Europie przez piechotę i jazdę. Był to typ niewielkiej, krągłej, zazwyczaj całkowicie metalowej tarczy, o wybrzuszonym kształcie, ze sferycznym wystającym guzem (boucle) pośrodku. Za uchwyt służył metalowy lub drewniany imacz przechodzący wzdłuż średnicy puklerza. Średnica na ogół nie przekraczała 50 cm, ciężar wynosił 8-15 kilogramów. W literaturze stosowana archaizująca nazwa tarczy. Jako termin literacki oznaczać mogła również napierśnik zbroi. (pl)
|
| has abstract
| - Un broquer (a vegades broquell) és un escut petit, de ferro o d'acer, i més comunament de fusta, cobert de pell girada o cuiro i amb la vora guarnida de ferro, que té al centre una cassoleta del mateix metall, buida perquè la mà pugui empunyar l'embrazadura o maneta, col·locada per dins. Aquella formava a l'exterior la broca, d'on segons Clouard (Memòria de l'Acadèmia de la Història) procedeix el nom d'aquesta arma defensiva. Altres autors pretenen derivar-lo del llatí bū[c]cula («boqueta», «galta», «visera del casc»), amb la paraula es designava la boca oberta de la cara o mascaró que solien posar els romans en el centre de l'escut. En general, va ser utilitzat durant l'edat mitjana i el Renaixement, consistint en una pobra protecció enfront de les , com sagetes, però útil per desviar el cop d'una espasa o d'una maça. Hi havia dues formes documentades de broquers medievals. El primer, era un simple escut rodó amb la embrazadura directament darrere del centre amb una varietat de superfícies i gruixos. Podien tenir sortints a la part superior i inferior, com es descriu al manual de Hans Talhoffer (esgrimista medieval alemany), o amb anells tancats, com en un exemplar de la Col·lecció Wallace. La segona forma principal era la d'un rectangle corrugat com suggereix Achille Marozzo en el seu Opera Nova. El , considerat el primer manual de combat amb armes (entorn de l'any 1300), conté la primera descripció d'un sistema de combat combinat de broquer i espasa. (ca)
- Pukléř je malý, převážně kruhový pěstní štít používaný ve středověku k osobní obraně. Označení vzniklo odvozením od železné puklice na štítu, která se již používala na vikinských kruhových štítech, římských, normanských a dalších. Pukléř se rozšířil nejvíce ve 13. a 14. století, kdy byl spolu s mečem obvyklou výzbrojí pěšího vojáka či jezdce na koni. Má se za to, že se pukléře používaly přes vrcholný středověk až do renesance. V knize šermu I.33 od Tower Armouries z Leedsu, se pukléř vyskytuje výlučně v kombinaci s jednoručním mečem. Dostal se tak jako jeden z mála do historie knih o šermu. Se stále těžší výzbrojí ztrácí pukléř na významu. Objevuje se však až do 17. století spolu s dalšími párovými zbraněmi (jako je rapír, meč, dýka či nůž) na dobových obrázcích bitev. Pukléř, který je sám o sobě částí výzbroje, byl ponejvíce používán jako obranný nástroj. Často je však v knihách šermu nebo na dobových vyobrazeních bitev znázorňován jako velmi účinná zbraň. Pukléře se vyráběly z rozličných materiálů. Vyskytovaly se kompletně vyrobené z kovu, ale i ze dřeva se dřevěnou puklicí. Školy šermu příležitostně používají i pukléře z kůže. Velikost a tvar pukléře se také velmi lišila. V knize šermu od Hanse Talhofera lze najít pukléře neobvyklých tvarů s lapacími rohy (? Fanghorn) v podélném směru ruky. Pukléře mívaly 20-50 cm v průměru. Dnešní rekonstrukce se pohybují kolem středu tohoto pásma a mívají 35-35 cm. (cs)
- Ein Buckler ist eine Sonderform der Faustschilde. Es ist ein kleiner, meist runder Schild, der im Mittelalter zur persönlichen Verteidigung benutzt wurde. Der Name ist mit der Form des Bucklers verbunden. (de)
- A buckler (French bouclier 'shield', from Old French bocle, boucle 'boss') is a small shield, up to 45 cm (up to 18 in) in diameter, gripped in the fist with a central handle behind the boss. While being used in Europe since antiquity, it became more common as a companion weapon in hand-to-hand combat during the Medieval and Renaissance periods. Its size made it poor protection against missile weapons (e.g., arrows) but useful in deflecting the blow of an opponent's weapons, binding his arms, hindering his movements, or punching him. MS I.33, considered the earliest extant armed-combat manual, (around 1300) contains an early description of a system of combat with buckler and sword. (en)
- Le bocle, aussi connu sous le nom de boucle, est un petit bouclier circulaire, d'environ 15 à 45 cm de diamètre, tenu à bout de bras, l'autre étant armé d'une épée. Il s'agit d'un équipement défensif voisin de la targe. (fr)
- Un broquel es un escudo pequeño, de hierro o de acero, y más comúnmente de madera, cubierto de ante y con su canto guarnecido de hierro, que tiene en el centro una cazoleta del mismo metal, hueca para que la mano pueda empuñar la embrazadura o manija, colocada por dentro. Aquella formaba al exterior la broca, de donde según Clouard (Memoria de la Academia de la Historia) procede el nombre de esta arma defensiva. Otros autores pretenden derivarlo del latín bū[c]cula («boquita», «mejilla», «visera del casco»), con cuya palabra se designaba la boca abierta de la cara o mascarón que solían poner los romanos en el centro del escudo. En general, fue utilizado durante la Edad Media y el Renacimiento, consistiendo en una pobre protección frente a las , como flechas, pero útil para desviar el golpe de una espada o de una maza. Había dos formas documentadas de broqueles medievales. El primero, era un simple escudo redondo con la embrazadura directamente detrás del umbo con una variedad de superficies y grosores. Podían tener salientes en la parte superior e inferior, como se describe en el manual de Hans Talhoffer (esgrimista medieval alemán), o con anillos cerrados, como en un ejemplar de la Colección Wallace. La segunda forma principal era la de un rectángulo corrugado como sugiere en su Opera Nova. El , considerado el primero de los manuales existentes de combate con armas (en torno al año 1300), contiene la primera descripción de un sistema de combate combinado de broquel y espada. (es)
|
.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
