About: Godfrey III, Duke of Lower Lorraine     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatRegentsOfTuscany, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FGodfrey_III%2C_Duke_of_Lower_Lorraine

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Godofreu II de Baixa Lotaríngia (ca)
  • Gottfried III. (Niederlothringen) (de)
  • Γοδεφρείδος Γ΄, Δούκας της Κάτω Λωρραίνης (el)
  • Godfrey III, Duke of Lower Lorraine (en)
  • Godofredo II de Baja Lotaringia (es)
  • Gottfried III (997-1069) (in)
  • Godefroid II de Basse-Lotharingie (fr)
  • Goffredo il Barbuto (it)
  • ゴットフリート3世 (ロートリンゲン公) (ja)
  • Godfried II van Lotharingen (nl)
  • Gotfryd II Brodaty (pl)
  • Готфрид II (герцог Нижней Лотарингии) (ru)
  • Годфрід III (герцог Лотаринзький) (uk)
  • 戈德弗瓦二世 (下洛林) (zh)
rdfs:comment
  • Ο Γοδεφρείδος Γ΄ της Κάτω Λωρραίνης ο Γενειοφόρος (997 - 30 Δεκεμβρίου 1069) από τον Οίκο του Αρντέν-Βερντέν ήταν ο μεγαλύτερος γιος του Γκοθέλο Α΄ δούκα της Λωρραίνης, δούκα της Άνω (1044-1047) και της Κάτω Λωρραίνης (1065-1069). Ήταν από κληρονομιά κόμης του Βερντέν και έγινε μαργράβος της Αμβέρσας ως υποτελής του δούκα της Κάτω Λωρραίνης. Ο αυτοκράτορας Ερρίκος Γ΄ αναγνώρισε τον Γοδεφρείδο ως διάδοχο του πατέρα του στην Άνω Λωρραίνη (1044), αλλά αρνήθηκε να του αναγνωρίσει τη διαδοχή στην Κάτω, γιατί φοβόταν ένα ενωμένο δουκάτο. Ο Ερρίκος απειλούσε να διορίσει έναν μικρότερο γιo του Γκοθέλο, ονόματι επίσης , ως δούκα της Κάτω Λωρραίνης. Σε αρκετά μεταγενέστερο χρόνο ο Γοδεφρείδος έγινε δούκας της Κάτω Λωρραίνης, αλλά είχε πια χάσει την Άνω. (el)
  • Gottfried III. der Bärtige († 21. Dezember oder 30. Dezember 1069 in Verdun) war Herzog von Oberlothringen, Niederlothringen sowie Markgraf von Tuszien. (de)
  • Godefroid II d'Ardenne, dit le Barbu (né vers 997, mort le 30 décembre 1069), duc de Haute-Lotharingie, de Basse-Lotharingie, margrave (marquis) d'Anvers et comte de Verdun mais également margrave de Toscane avec sa deuxième épouse, Béatrice de Bar à compter de 1054. (fr)
  • Gottfried III (skt. 997–1069), dijuluki yang Berjenggot, merupakan putra sulung Gotzelo I, Adipati dan . Melalui warisan, Gottfried menjadi dan sebagai vasal Adipati Lorraine. Kaisar Romawi Suci Heinrich III mengijinkannya menggantikan ayahandanya sebagai Adipati Kadipaten Lorraine pada tahun 1044, namun tidak mengijinkan ia memakai gelar adipati di Hilir Lorraine, karena ia takut akan kekuatan dari kadipaten yang disatukan. Sebaliknya Heinrich mengancam akan melantik adiknya, Gotzelo, sebagai Adipati Hilir Lorraine. Di kemudian hari, Gottfried menjadi Adipati Hilir Lorraine, tapi ia telah kehilangan hulu kadipaten pada saat itu. (in)
  • Godfried II van Neder-Lotharingen met de Baard (ca. 1010 - Verdun, 24 december 1069) was de oudste zoon van Gozelo I van Verdun, hertog van Lotharingen. (nl)
  • Goffredo III di Lorena detto il Barbuto. Viene talvolta indicato come Goffredo II della Bassa Lorena e Goffredo I di Toscana. (997 circa – Verdun, 30 dicembre 1069) fu duca dell'Alta Lorena (Lotaringia), dal 1044 al 1046, fu inoltre conte di Verdun, dal 1025, margravio reggente di Toscana (assieme alla seconda moglie, Beatrice di Bar, dal 1054, ed infine duca della Bassa Lorena (Lotaringia) e margravio di Anversa, dal 1065, sino alla sua morte. Fu inoltre conte di Zutphen dal 1044 al 1046. (it)
  • ゴットフリート3世(Gottfried III., 生年未詳 - 1069年12月)は、上ロートリンゲン公(在位:1044年 - 1047年)、トスカーナ辺境伯(在位:1054年 - 1069年)、下ロートリンゲン公(在位:1065年 - 1069年)。鬚公(Bearded)といわれる。アルデンヌ家のロートリンゲン公ゴツェロ1世の長男。 (ja)
  • Готфрид II (Готфрид Бородатый; нем. Gottfried der Bärtige; ок. 997/1020 — 30 декабря 1069) — герцог Верхней Лотарингии в 1044—1047 годах, и Нижней Лотарингии в 1065—1069 годах, регент маркграфства Тосканы в 1054—1069 годах, герцог Сполето с 1057 года. (ru)
  • Готфрід III Бородатий (нім. Gottfried der Bärtige) — маркграф Тосканський в 1054—1069 роках (як Готфрід I), герцог Нижньої Лотарингії в 1065—1069 роках (як Годфрід II, часто також як Готфрід III, враховуючи віцегерцога Готфріда), герцог Верхньої Лотарингії в 1044—1047 роках (як Готфрід I). (uk)
  • 戈德弗瓦二世(法語:Godefroid II de Basse-Lotharingie,約997年-1069年12月30日),下洛林公爵,戈特隆一世之子,1065年至1069年在位。 (zh)
  • Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes. El 1044, a la mort de Goteló I de Lotaríngia, el seu fill Godofreu només fou investit amb el ducat de l'Alta Lotaríngia doncs l'emperador Enric III el Negre volia donar el ducat de Baixa Lotaríngia a Goteló II (que era incompetent). Godofreu es va revoltar contra l'emperador i va assolar la Baixa Lotaríngia però ja el 1045 es va haver de sotmetre i fou empresonat juntament amb el seu fill; aquest fill va morir a la presó, i Godofreu, quan fou alliberat, va recomençar la guerra fent aliança amb Balduí V, comte de Flandes. Mentre Thierry, bisbe de Verdun, havia aconseguit el comtat de Verdun, i Godofreu quan va poder el va (ca)
  • Godofredo III​ (h. 997–1069), llamado el Barbudo, era el hijo mayor de Gotelón I, duque de la Alta y la Baja Lorena. Por herencia, era y él se convirtió en margrave de Amberes como un vasallo del duque de la Baja Lorena. El Sacro Emperador Enrique III le autorizó a suceder a su padre como duque de la Lorena Superior en 1044, pero le negó el título ducal de la Baja Lorena, pues temía el poder de un ducado unificado. En lugar de ello, Enrique amenazó con nombrar a un hijo menor, Gotelón, como duque en la Baja Lorena. En una fecha muy posterior, Godofredo se convirtió en duque de la Baja Lorena, pero para entonces había perdido ya el ducado superior. (es)
  • Gotfryd II Brodaty (zm. 1069) – książę Górnej Lotaryngii w latach 1044–1047 (jako Gotfryd III) i Dolnej Lotaryngii w latach 1065–1069 (jako Gotfryd II). Był synem Gozelo I Wielkiego, księcia Górnej i Dolnej Lotaryngii. Po śmierci ojca w 1044 roku nadaniem Henryka III Salickiego został księciem Górnej Lotaryngii. Dolna Lotaryngia przypadła młodszemu bratu Gotfryda - Gozelo II Próżniakowi. Wskutek buntu przeciw cesarzowi (wspieranego przez Dirka IV i Baldwina V Flandryjskiego) został uwięziony i pozbawiony władzy. W 1057 roku wyruszył do Spoleto, które nadał mu jego brat, papież Stefan IX. Utracił je jednak rok później, gdy brat zmarł. W 1059 zainstalował w Stolicy Apostolskiej swojego sojusznika Mikołaja II. W 1065 roku cesarz Henryk IV nadał mu Górną Lotaryngię, którą rządził aż do śmierci. (pl)
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Wikipage redirect
sameAs
has abstract
  • Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes. El 1044, a la mort de Goteló I de Lotaríngia, el seu fill Godofreu només fou investit amb el ducat de l'Alta Lotaríngia doncs l'emperador Enric III el Negre volia donar el ducat de Baixa Lotaríngia a Goteló II (que era incompetent). Godofreu es va revoltar contra l'emperador i va assolar la Baixa Lotaríngia però ja el 1045 es va haver de sotmetre i fou empresonat juntament amb el seu fill; aquest fill va morir a la presó, i Godofreu, quan fou alliberat, va recomençar la guerra fent aliança amb Balduí V, comte de Flandes. Mentre Thierry, bisbe de Verdun, havia aconseguit el comtat de Verdun, i Godofreu quan va poder el va atacar i va forçar al bisbe a fugir; Godofreu va saquejar Verdun i va cremar la catedral. El 1048 va atacar a Adalbert d'Alsàcia o Adalbert III de Metz (que uns mesos abans havia estat investit com a duc d'Alta Lorena), i el va forçar a lliurar batalla, el va derrotar i el va matar. El nebot d'Adalbert, Gerard d'Alsacia probablement un personat diferent de Gerard III d'Eguisheim i de Dagsburg o Gerard IV de Nordgau, de només 10 anys, fou investit amb el ducat d'Alta Lorena (de fet ja anomenat ducat de Lorena) per la Dieta de Worms el 1048. Malgrat els esforços de Godofreu per arrabassar-li el ducat el jove Gerard li va poder fer front i finalment el va forçar a renunciar a les seves pretensions. Resignat, Godofreu es va reconciliar amb el bisbe Thierryy de Verdun i va participar en la catedral de la ciutat. Va casar en primeres noces amb Doda, que va morir vers 1053 es va casar en segones noces a finals de 1053 (moltes fonts assenyalen el 1054) amb Beatriu de Bar, filla de Frederic II, duc d'Alta Lotaríngia i vídua del marquès Bonifaci III de Toscana. A l'any següent (1055) l'emperador Enric III va fer arrestar a Beatriu i a la seva filla Matilde, que acabava d'heretar la Toscana, al·legant la manca del seu consentiment en el matrimoni, Beatriu fou assignada a residència a Alemanya. A la Baixa Lotaríngia va ser sobretot Balduí V de Flandes el cap dels rebels contra l'emperador. Va portar la devastació fins a Trèveris i Nimega. Al seu torn Enric III va caure sobre Flandes i va assolar Lilla i Tournai (1054). Pel seu costat Godofreu va atacar a Frederic de Luxemburg, aliat de l'emperador, que s'havia beneficiat amb l'apropiació del ducat de Baixa Lotaríngia i el marquesat d'Anvers. L'any 1055 va anar a assetjar a Frederic a Anvers. Però Frederic va rebre suport dels senyors lotaringis que van córrer en el seu ajut i Godofreu es va haver de rendir. L'any 1056, l'emperador Enric III va morir i el va succeir el seu fill Enric IV de 6 anys, sota la tutela de l'emperadriu). El 1056, Balduí jurava fidelitat al nou emperador i el 1059, per un tractat de pau signat a Andernach, Balduí va obtenir terres al Brabant (la marca d'Ename), però va perdre definitivament la marca o comtat de Valenciennes (confiscat ja el 1045 quan es va revoltar). Godofreu es va exiliar aleshores al ducat de Toscana, que va administrar de facto, administració en la qual des d'Alemanya intervenia la regent nominal Beatriu (que no va poder tornar a Toscana fins a la mort del seu marit). El 1065, Frederic de Luxemburg va morir i l'emperador Enric IV va cridar llavors a Godofreu, que era a Toscana, i li va retornar el ducat de Baixa Lotaríngia i el marquesat d'Anvers. Godofreu va instal·lar la seva cort a Bouillon, on va morir la nit de Nadal del1069. El comtat de Verdun fou conservat entre els seus títols i dels seus successor però el domini efectiu serà dels bisbes. (ca)
  • Ο Γοδεφρείδος Γ΄ της Κάτω Λωρραίνης ο Γενειοφόρος (997 - 30 Δεκεμβρίου 1069) από τον Οίκο του Αρντέν-Βερντέν ήταν ο μεγαλύτερος γιος του Γκοθέλο Α΄ δούκα της Λωρραίνης, δούκα της Άνω (1044-1047) και της Κάτω Λωρραίνης (1065-1069). Ήταν από κληρονομιά κόμης του Βερντέν και έγινε μαργράβος της Αμβέρσας ως υποτελής του δούκα της Κάτω Λωρραίνης. Ο αυτοκράτορας Ερρίκος Γ΄ αναγνώρισε τον Γοδεφρείδο ως διάδοχο του πατέρα του στην Άνω Λωρραίνη (1044), αλλά αρνήθηκε να του αναγνωρίσει τη διαδοχή στην Κάτω, γιατί φοβόταν ένα ενωμένο δουκάτο. Ο Ερρίκος απειλούσε να διορίσει έναν μικρότερο γιo του Γκοθέλο, ονόματι επίσης , ως δούκα της Κάτω Λωρραίνης. Σε αρκετά μεταγενέστερο χρόνο ο Γοδεφρείδος έγινε δούκας της Κάτω Λωρραίνης, αλλά είχε πια χάσει την Άνω. (el)
  • Gottfried III. der Bärtige († 21. Dezember oder 30. Dezember 1069 in Verdun) war Herzog von Oberlothringen, Niederlothringen sowie Markgraf von Tuszien. (de)
  • Godofredo III​ (h. 997–1069), llamado el Barbudo, era el hijo mayor de Gotelón I, duque de la Alta y la Baja Lorena. Por herencia, era y él se convirtió en margrave de Amberes como un vasallo del duque de la Baja Lorena. El Sacro Emperador Enrique III le autorizó a suceder a su padre como duque de la Lorena Superior en 1044, pero le negó el título ducal de la Baja Lorena, pues temía el poder de un ducado unificado. En lugar de ello, Enrique amenazó con nombrar a un hijo menor, Gotelón, como duque en la Baja Lorena. En una fecha muy posterior, Godofredo se convirtió en duque de la Baja Lorena, pero para entonces había perdido ya el ducado superior. Godofredo se rebeló contra su rey y devastó la tierra de la Baja Lorena, así como la ciudad de Verdún, que aunque era suya por herencia no le había sido entregada por Enrique. Pronto se vio derrotado por un ejército imperial y fue depuesto, apresado junto con su hijo (Gibichenstein, 1045). Cuando su hijo murió en prisión, la guerra volvió a comenzar. Balduino V de Flandes se unió a Godofredo y Enrique le dio a Teodorico, obispo de Verdún, el condado epónimo. Godofredo sorprendió al obispo (quien se escapó) y saqueó Verdún, quemando la catedral. El 11 de noviembre de 1048 en Thuin, Godofredo cayó sobre Adalberto, su sustituto en la Lorena Superior, y lo derrotó, matándolo en batalla. Enrique inmediatamente nombró al joven Gerardo de Chatenoy para reemplazar a Adalberto en la dieta de Worms. En sus campañas posteriores, para conquistar la región de Mosela, Godofredo se encontró con una fuerte resistencia por parte de Gerardo y se vio obligado a renunciar a sus pretensiones y reconciliarse con el obispo. Incluso le ayudó a reconstruir la catedral que él mismo había destruido. En 1053, habiendo fallecido su primera esposa Doda, Godofredo se volvió a casar con Beatriz de Bar, la viuda de Bonifacio III de Toscana y madre de Matilde, heredera de Bonifacio. Enrique arrestó a Beatriz y a su joven hijo y la encarceló en Alemania, separada tanto de su esposo como de su hijo, quien murió a los pocos días. El emperador alegó que el matrimonio se había celebrado sin su consentimiento y que era nulo. A pesar de todo, Godofredo asumió el gobierno de Toscana en nombre de Beatriz y de Matilde. Balduino V se rebeló entonces, llevando la guerra a Tréveris y Nimega. Enrique respondió devastando Flandes y saqueando Lille y Tournai (1054). En esta guerra, Godofredo capturó a Federico de Luxemburgo, duque de la Baja Lorena, quien había recibido aquel ducado de Enrique III, incluyendo Amberes. En 1055, Godofredo asedió Amberes, pero Federico fue entregado por los loreneses, que ya no eran leales a Godofredo. Enrique murió en 1056 y su sucesor, Enrique IV, sólo tenía seis años de edad. En aquel año, Balduino hizo la paz y prestó homenaje al nuevo rey. En 1056 y 1059, por los tratados de Andernach, Balduino recibió la marca de Ename en el landgraviato de Brabante, probablemente a cambio de abandonar la marca de Valenciennes, que fue confiscada por el emperador Enrique III en 1045. En 1057, Godofredo fue exiliado a Toscana, donde se unió con Beatriz y gobernó junto con ella. Su hermano, el papa Esteban IX le concedió el ducado de Spoleto (1057). En enero de 1058, abrió le las puertas de la ciudad para él y para Beatriz, después de la elección del papa Nicolás II. Al poseer el Tíber y asaltar el Laterano, Godofredo logró expulsar al antipapa Benedicto X el 24 de enero. Durante el reinado papal de su hermano y sus sucesores reformistas de su hermano, tuvo un papel importante en la política del centro y norte de Italia, incluyendo Cerdeña, donde interfirió en beneficio de Barisono I de Lacon-Gunale contra la República de Pisa, indicando su autoridad sobre ambos. En 1065, le volvieron a llamar para convertirse en duque de la Baja Lorena después de la muerte de Federico. También le dieron Amberes nuevamente. Instaló su corte en Bouillon y murió el día de Nochebuena de 1069. (es)
  • Godefroid II d'Ardenne, dit le Barbu (né vers 997, mort le 30 décembre 1069), duc de Haute-Lotharingie, de Basse-Lotharingie, margrave (marquis) d'Anvers et comte de Verdun mais également margrave de Toscane avec sa deuxième épouse, Béatrice de Bar à compter de 1054. (fr)
  • Gottfried III (skt. 997–1069), dijuluki yang Berjenggot, merupakan putra sulung Gotzelo I, Adipati dan . Melalui warisan, Gottfried menjadi dan sebagai vasal Adipati Lorraine. Kaisar Romawi Suci Heinrich III mengijinkannya menggantikan ayahandanya sebagai Adipati Kadipaten Lorraine pada tahun 1044, namun tidak mengijinkan ia memakai gelar adipati di Hilir Lorraine, karena ia takut akan kekuatan dari kadipaten yang disatukan. Sebaliknya Heinrich mengancam akan melantik adiknya, Gotzelo, sebagai Adipati Hilir Lorraine. Di kemudian hari, Gottfried menjadi Adipati Hilir Lorraine, tapi ia telah kehilangan hulu kadipaten pada saat itu. (in)
  • Godfried II van Neder-Lotharingen met de Baard (ca. 1010 - Verdun, 24 december 1069) was de oudste zoon van Gozelo I van Verdun, hertog van Lotharingen. (nl)
  • Goffredo III di Lorena detto il Barbuto. Viene talvolta indicato come Goffredo II della Bassa Lorena e Goffredo I di Toscana. (997 circa – Verdun, 30 dicembre 1069) fu duca dell'Alta Lorena (Lotaringia), dal 1044 al 1046, fu inoltre conte di Verdun, dal 1025, margravio reggente di Toscana (assieme alla seconda moglie, Beatrice di Bar, dal 1054, ed infine duca della Bassa Lorena (Lotaringia) e margravio di Anversa, dal 1065, sino alla sua morte. Fu inoltre conte di Zutphen dal 1044 al 1046. (it)
  • ゴットフリート3世(Gottfried III., 生年未詳 - 1069年12月)は、上ロートリンゲン公(在位:1044年 - 1047年)、トスカーナ辺境伯(在位:1054年 - 1069年)、下ロートリンゲン公(在位:1065年 - 1069年)。鬚公(Bearded)といわれる。アルデンヌ家のロートリンゲン公ゴツェロ1世の長男。 (ja)
  • Готфрид II (Готфрид Бородатый; нем. Gottfried der Bärtige; ок. 997/1020 — 30 декабря 1069) — герцог Верхней Лотарингии в 1044—1047 годах, и Нижней Лотарингии в 1065—1069 годах, регент маркграфства Тосканы в 1054—1069 годах, герцог Сполето с 1057 года. (ru)
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (62 GB total memory, 54 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software