. . . . . "Limes Germanicus (euskaraz Germaniar Muga), 83 eta 260. urteen artean Antzinako Erromako Germania Beherea, Germania Garaia eta Rhetiaren mugak ezartzen zituen limes lerroa zen, Erromatar Inperioa eta hartatik kanpo eta aske bizi ziren germaniar herriak banatuz. Muga hau Ipar Itsasoaren kostaldean, Rhin ibaia itsasoratzen zen lekutik hasi, Katwijk herbeheretar udalerri inguruan, eta Danubio ibai bazterreko Regensburg bavariar udalerrira hedatzen zen."@eu . "695"^^ . . . . . . . . . . . . . . "Per limes renano si intendeva il sistema di fortificazioni lungo un fiume (ripa) a difesa dei territori della Gallia (di fronte alla Germania Magna, popolata dalle popolazioni germaniche), che poteva essere suddiviso in due-tre differenti tratti e collegava la foce del fiume Reno con quella del Danubio."@it . . . . . . . "Le limes de Germanie sup\u00E9rieure et de Rh\u00E9tie mat\u00E9rialisait la fronti\u00E8re ext\u00E9rieure de l'Empire romain sur une longueur de 550 km entre le Rhin \u00E0 Rheinbrohl et le Danube \u00E0 Ratisbone. Il est class\u00E9 au patrimoine mondial de l'UNESCO depuis 2005. Cette fortification devait prot\u00E9ger l'empire entre la fin du premier et le milieu du troisi\u00E8me si\u00E8cle de notre \u00E8re. C'\u00E9tait un mur essentiellement constitu\u00E9 de palissades, de foss\u00E9s et de tours de guet, accompagn\u00E9 d'une infrastructure de forts, de b\u00E2timents et de diverses routes \u00E0 travers les for\u00EAts de cette r\u00E9gion. Apr\u00E8s les graves assauts r\u00E9p\u00E9t\u00E9s des Germains autour de l'an 260, les Romains ont finalement renonc\u00E9 \u00E0 ce territoire et se sont r\u00E9tract\u00E9s sur les rives gauche du Rhin et droite du Danube, car les fleuves constituaient une fronti\u00E8re plus fa"@fr . . "September 2018"@en . . . . . . . . "\uB9AC\uBA54\uC2A4 \uAC8C\uB974\uB9C8\uB2C8\uCFE0\uC2A4(\uB77C\uD2F4\uC5B4:Limes Germanicus, \uAC8C\uB974\uB9CC \uACBD\uACC4)\uB294 83\uB144\uBD80\uD130 260\uB144\uAE4C\uC9C0 \uB85C\uB9C8 \uC81C\uAD6D\uC744 \uAC8C\uB974\uB9CC\uC871\uC73C\uB85C\uBD80\uD130 \uBC29\uC5B4\uD558\uB358 \uBC29\uC5B4\uBCBD\uC774\uB2E4."@ko . . . . "18130"^^ . . . . . . . . . . . . "\u0627\u0644\u062D\u0635\u0648\u0646 \u0627\u0644\u062C\u0631\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 (\u0627\u0644\u0644\u0627\u062A\u064A\u0646\u064A\u0629: Limes Germanicus) \u0643\u0627\u0646\u062A \u0645\u062C\u0645\u0648\u0639\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0623\u062D\u0632\u0645\u0629 \u0627\u0644\u062D\u062F\u0648\u062F\u064A\u0629 (\u0627\u0644\u0644\u064A\u0645\u0633) \u0648\u0627\u0644\u062A\u064A \u0643\u0627\u0646\u062A \u062A\u062D\u062F\u062F \u0627\u0644\u0645\u062D\u0627\u0641\u0638\u0627\u062A \u0627\u0644\u0631\u0648\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0642\u062F\u064A\u0645\u0629 \u060C \u0648\u0631\u0627\u0626\u064A\u062A\u064A\u0627\u060C \u0645\u0642\u0633\u0645\u0629 \u0627\u0644\u0625\u0645\u0628\u0631\u0627\u0637\u0648\u0631\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0631\u0648\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u0642\u0628\u0627\u0626\u0644 \u0627\u0644\u062C\u0631\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0627\u0645 83 \u0625\u0644\u0649 \u062D\u0648\u0627\u0644\u064A 260\u0645. \u0648\u0642\u062F \u0627\u0645\u062A\u062F\u062A \u0647\u0630\u0647 \u0627\u0644\u062D\u0635\u0648\u0646 \u0641\u064A \u0623\u0648\u062C\u0647\u0627 \u0645\u0646 \u0645\u0635\u0628 \u0627\u0644\u0631\u0627\u064A\u0646 \u0641\u064A \u0628\u062D\u0631 \u0627\u0644\u0634\u0645\u0627\u0644 \u0628\u0627\u0644\u0642\u0631\u0628 \u0645\u0646 \u0631\u064A\u063A\u0646\u0633\u0628\u0648\u0631\u063A (\u0643\u0627\u0633\u062A\u0631\u0627 \u0631\u064A\u0646\u064A\u0627 \u0639\u0644\u0649 \u0646\u0647\u0631 \u0627\u0644\u062F\u0627\u0646\u0648\u0628\u060C \u0648\u0642\u062F \u0648\u0641\u0631 \u0647\u0630\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0646\u0647\u0631\u0627\u0646 \u062D\u0645\u0627\u064A\u0629 \u0637\u0628\u064A\u0639\u064A\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u062A\u0648\u063A\u0644 \u0641\u064A \u0623\u0631\u0627\u0636\u064A \u0627\u0644\u0625\u0645\u0628\u0631\u0627\u0637\u0648\u0631\u064A\u0629."@ar . . . . . . . . . . . . "Limes1.png"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . "\u65E5\u8033\u66FC\u9577\u57CE"@zh . . "50.3 7.8" . "Limes Germanicus"@ca . "yes"@en . . "Limes Germanicus"@eu . "The Limes Germanicus (Latin for Germanic frontier) is the name given in modern times to a line of frontier (limes) fortifications that bounded the ancient Roman provinces of Germania Inferior, Germania Superior and Raetia, dividing the Roman Empire and the unsubdued Germanic tribes from the years 83 to about 260 AD. The Limes used either a natural boundary such as a river or typically an earth bank and ditch with a wooden palisade and watchtowers at intervals. A system of linked forts was built behind the Limes. The path of the limes changed over time following advances and retreats due to pressure from external threats. At its height, the Limes Germanicus stretched from the North Sea outlet of the Rhine to near Regensburg (Castra Regina) on the Danube. These two major rivers afforded natural protection from mass incursions into imperial territory, with the exception of a gap stretching roughly from Mogontiacum (Mainz) on the Rhine to Castra Regina. The Limes Germanicus was divided into: \n* The Lower Germanic Limes, which extended from the North Sea at Katwijk in the Netherlands along the then main Lower Rhine branches (modern Oude Rijn, Leidse Rijn, Kromme Rijn, Nederrijn) \n* The Upper Germanic Limes started from the Rhine at Rheinbrohl (Neuwied (district)) across the Taunus mountains to the river Main (East of Hanau), then along the Main to Miltenberg, and from Osterburken (Neckar-Odenwald-Kreis) south to Lorch (in Ostalbkreis, W\u00FCrttemberg) in a nearly perfect straight line of more than 70 km; \n* The Rhaetian Limes extended east from Lorch to Eining (close to Kelheim) on the Danube. The total length was 568 km (353 mi). It included at least 60 forts and 900 watchtowers. The potentially weakest, hence most heavily guarded, part of the Limes was the aforementioned gap between the westward bend of the Rhine at modern-day Mainz and the main flow of the Danube at Regensburg. This 300-kilometre-wide (190 mi) land corridor between the two great rivers permitted movement of large groups of people without the need for water transport, hence the heavy concentration of forts and towers there, arranged in depth and in multiple layers along waterways, fords, roads, and hilltops."@en . . . . . "El Limes Germanicus (expresi\u00F3n latina que significa frontera germana) fue una notable l\u00EDnea de fuertes fronterizos (limes) que un\u00EDan las antiguas provincias romanas de Germania Superior y Recia, y separ\u00F3 el Imperio romano de las tribus germ\u00E1nicas no sometidas, desde el a\u00F1o 83 al 260. En su momento \u00E1lgido, el limes se extend\u00EDa desde la salida del Rin al mar del Norte a cerca de Ratisbona en el Danubio. En fuentes espa\u00F1olas se conoce a veces como la marca germ\u00E1nica.\u200B\u200B El Limes Germanicus estaba dividido en: \n* El limes germano Inferior (septentrional), que se extend\u00EDa desde el Mar del Norte en Katwijk en los Pa\u00EDses Bajos a lo largo del Rin. \n* El limes germano Superior (tambi\u00E9n llamado simplemente el limes, que empezaba en el Rin en Rheinbrohl sobre la Cordillera del Taunus hasta el r\u00EDo Meno (al Este de Hanau), luego a lo largo del Meno a Miltenberg, y desde Osterburken (Distrito de Neckar-Odenwald) al sur a (Ostalbkreis) en una l\u00EDnea recta casi perfecta de m\u00E1s de 70 km. \n* El limes de Recia propiamente dicho, que se extend\u00EDa al este desde Lorch a (cerca de Kelheim) en el Danubio. La longitud total era de 568 km. Inclu\u00EDa al menos 60 castillos y 900 torres de vigilancia."@es . . . . . . . . . . . . "Limes Germanicus"@nl . . . . . . . . "Fronteira da Germ\u00E2nia"@pt . . . . . "De Limes Germanicus was de noordelijke voormalige buitengrens (limes) van het Romeinse Rijk ter verdediging tegen Germania Magna. De verdedigingslinie strekte zich 568 kilometer uit van Katwijk aan de Noordzee langs de Rijn tot aan Neustadt an der Donau. Overblijfselen van het Nederlandse deel van de grens laten zien hoe innovatief de Romeinen waren en welke maatregelen ze namen om te reageren op het grillige rivierenlandschap. De resten zijn vaak goed bewaard gebleven in de natte bodem."@nl . . . . . . . . . . . . . "7.800000190734863"^^ . . . . "50.29999923706055"^^ . . . . . . "Limes Germanicus (latinsky germ\u00E1nsk\u00E1 hranice) je n\u00E1zev, kter\u00FD se v modern\u00ED dob\u011B pou\u017E\u00EDv\u00E1 k linii hrani\u010Dn\u00EDch (limes) opevn\u011Bn\u00ED, kter\u00E1 ohrani\u010Dovala starov\u011Bk\u00E9 \u0159\u00EDmsk\u00E9 provincie Germania Inferior, Germania Superior a Raetia, rozd\u011Bluj\u00EDc\u00ED \u0158\u00EDmskou \u0159\u00ED\u0161i a nepodroben\u00E9 germ\u00E1nsk\u00E9 kmeny od letech 83 a\u017E asi 260 n. l. Limes pou\u017E\u00EDval bu\u010F p\u0159irozenou hranici, jako je \u0159eka, nebo typicky zemsk\u00FD b\u0159eh a p\u0159\u00EDkop s d\u0159ev\u011Bnou palis\u00E1dou a str\u00E1\u017En\u00EDmi v\u011B\u017Eemi. Za hranic\u00ED byl vybudov\u00E1n syst\u00E9m pevnost\u00ED. Mapa \u0159\u00EDmsk\u00E9 provincie Germania s vyzna\u010Denou Limes Germanicus"@cs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Limes Germanicus"@en . . . "Limes renano"@it . . . . . . . "Limes2.png"@en . . . . "Upper Germanic & Raetian Limes"@en . . . . . . . . . "center"@en . "500"^^ . . . . . . . . "Per limes renano si intendeva il sistema di fortificazioni lungo un fiume (ripa) a difesa dei territori della Gallia (di fronte alla Germania Magna, popolata dalle popolazioni germaniche), che poteva essere suddiviso in due-tre differenti tratti e collegava la foce del fiume Reno con quella del Danubio."@it . "De Limes Germanicus was de noordelijke voormalige buitengrens (limes) van het Romeinse Rijk ter verdediging tegen Germania Magna. De verdedigingslinie strekte zich 568 kilometer uit van Katwijk aan de Noordzee langs de Rijn tot aan Neustadt an der Donau. De linie was verdeeld in de Neder-Germaanse, de Opper-Germaanse, en de Raetische limes. De Opper-Germaanse limes liep tussen de Rijn en de Donau en strekte zich uit van Rheinbrohl tot Kasteel Eining (bij Neustadt an der Donau). De Oppergermaans-Raetische limes is een archeologisch monument en geldt sinds 2005 als een werelderfgoedmonument van de UNESCO. Overblijfselen van het Nederlandse deel van de grens laten zien hoe innovatief de Romeinen waren en welke maatregelen ze namen om te reageren op het grillige rivierenlandschap. De resten zijn vaak goed bewaard gebleven in de natte bodem. De Nederlandse regering en die van de Duitse deelstaat Noordrijn-Westfalen en Rijnland-Palts, hebben de Neder-Germaanse limes in 2011 voorgedragen als kandidaat voor de status van werelderfgoed. Op 9 januari 2020 is het nominatiedossier aan de UNESCO aangeboden, met daarin de meest complete en best bewaarde vindplaatsen uit de Romeinse tijd. Op 27 juli heeft het Werelderfgoedcomit\u00E9 van Unesco de Neder-Germaanse Limes op de Werelderfgoedlijst geplaatst."@nl . . . . . . . . . . . . . . . . . "\u0627\u0644\u062D\u0635\u0648\u0646 \u0627\u0644\u062C\u0631\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 (\u0627\u0644\u0644\u0627\u062A\u064A\u0646\u064A\u0629: Limes Germanicus) \u0643\u0627\u0646\u062A \u0645\u062C\u0645\u0648\u0639\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0623\u062D\u0632\u0645\u0629 \u0627\u0644\u062D\u062F\u0648\u062F\u064A\u0629 (\u0627\u0644\u0644\u064A\u0645\u0633) \u0648\u0627\u0644\u062A\u064A \u0643\u0627\u0646\u062A \u062A\u062D\u062F\u062F \u0627\u0644\u0645\u062D\u0627\u0641\u0638\u0627\u062A \u0627\u0644\u0631\u0648\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0642\u062F\u064A\u0645\u0629 \u060C \u0648\u0631\u0627\u0626\u064A\u062A\u064A\u0627\u060C \u0645\u0642\u0633\u0645\u0629 \u0627\u0644\u0625\u0645\u0628\u0631\u0627\u0637\u0648\u0631\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0631\u0648\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u0642\u0628\u0627\u0626\u0644 \u0627\u0644\u062C\u0631\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0627\u0645 83 \u0625\u0644\u0649 \u062D\u0648\u0627\u0644\u064A 260\u0645. \u0648\u0642\u062F \u0627\u0645\u062A\u062F\u062A \u0647\u0630\u0647 \u0627\u0644\u062D\u0635\u0648\u0646 \u0641\u064A \u0623\u0648\u062C\u0647\u0627 \u0645\u0646 \u0645\u0635\u0628 \u0627\u0644\u0631\u0627\u064A\u0646 \u0641\u064A \u0628\u062D\u0631 \u0627\u0644\u0634\u0645\u0627\u0644 \u0628\u0627\u0644\u0642\u0631\u0628 \u0645\u0646 \u0631\u064A\u063A\u0646\u0633\u0628\u0648\u0631\u063A (\u0643\u0627\u0633\u062A\u0631\u0627 \u0631\u064A\u0646\u064A\u0627 \u0639\u0644\u0649 \u0646\u0647\u0631 \u0627\u0644\u062F\u0627\u0646\u0648\u0628\u060C \u0648\u0642\u062F \u0648\u0641\u0631 \u0647\u0630\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0646\u0647\u0631\u0627\u0646 \u062D\u0645\u0627\u064A\u0629 \u0637\u0628\u064A\u0639\u064A\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u062A\u0648\u063A\u0644 \u0641\u064A \u0623\u0631\u0627\u0636\u064A \u0627\u0644\u0625\u0645\u0628\u0631\u0627\u0637\u0648\u0631\u064A\u0629."@ar . . . . . . . "Limes Germanicus"@es . . . "\u4E0A\u65E5\u8033\u66FC-\u96F7\u8482\u5B89\u8FB9\u5899\u662F\u7F57\u9A6C\u5E1D\u56FD\u5728\u4E0A\u65E5\u8033\u66FC\u884C\u7701\u548C\u96F7\u8482\u5B89\u884C\u7701\u5185\u4FEE\u5EFA\u7684\u4E00\u6BB5\u8FB9\u5883\u9632\u5FA1\u5DE5\u4E8B\uFF0C\u5EFA\u7B51\u4E8E83\u5E74\u5230260\u5E74\u95F4\u3002\u5B83\u628A\u7F57\u9A6C\u5E1D\u56FD\u548C\u672A\u88AB\u5F81\u670D\u7684\u65E5\u8033\u66FC\u90E8\u843D\u5206\u9694\u5F00\u6765\uFF0C\u4ECE\u83B1\u8335\u6CB3\u4E0A\u7684\u6CE2\u6069\u5EF6\u4F38\u5230\u591A\u7459\u6CB3\u4E0A\u7684\u96F7\u6839\u65AF\u5821\u3002\u603B\u957F568\u516C\u91CC\uFF0C\u5305\u62EC\u81F3\u5C1160\u5EA7\u5821\u5792\u548C900\u5EA7\u77AD\u671B\u5854\u3002"@zh . . "Limes Germanicus"@cs . . . . "Le limes de Germanie sup\u00E9rieure et de Rh\u00E9tie mat\u00E9rialisait la fronti\u00E8re ext\u00E9rieure de l'Empire romain sur une longueur de 550 km entre le Rhin \u00E0 Rheinbrohl et le Danube \u00E0 Ratisbone. Il est class\u00E9 au patrimoine mondial de l'UNESCO depuis 2005. Cette fortification devait prot\u00E9ger l'empire entre la fin du premier et le milieu du troisi\u00E8me si\u00E8cle de notre \u00E8re. C'\u00E9tait un mur essentiellement constitu\u00E9 de palissades, de foss\u00E9s et de tours de guet, accompagn\u00E9 d'une infrastructure de forts, de b\u00E2timents et de diverses routes \u00E0 travers les for\u00EAts de cette r\u00E9gion. Apr\u00E8s les graves assauts r\u00E9p\u00E9t\u00E9s des Germains autour de l'an 260, les Romains ont finalement renonc\u00E9 \u00E0 ce territoire et se sont r\u00E9tract\u00E9s sur les rives gauche du Rhin et droite du Danube, car les fleuves constituaient une fronti\u00E8re plus facile \u00E0 d\u00E9fendre. La raison d\u2019\u00EAtre du limes a fini par \u00EAtre oubli\u00E9e avec le temps: De l\u00E0 les vieilles appellations populaires de mur du diable et Pfahlgraben (foss\u00E9 de palissades) en allemand. Le limes de Germanie inf\u00E9rieure correspondait \u00E0 la fronti\u00E8re entre la province romaine de Germanie inf\u00E9rieure et le territoire de Germanie (Germania magna), qui \u00E9tait occup\u00E9 par les peuples germaniques. Il s\u00E9parait les parties \u00E0 gauche du Rhin y compris les actuels Pays-Bas (qui faisaient partie de l'Empire romain) des territoires \u00E0 droite du Rhin, qui n'\u00E9taient alors que partiellement contr\u00F4l\u00E9s par les Romains. Le limes de Germanie inf\u00E9rieure ne comprenait pas de mur, car il \u00E9tait form\u00E9 par le fleuve. Il est class\u00E9 au patrimoine de l'UNESCO en 2021."@fr . . . . . . "Limes Germanicus"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Limes de Germanie"@fr . "\uB9AC\uBA54\uC2A4 \uAC8C\uB974\uB9C8\uB2C8\uCFE0\uC2A4(\uB77C\uD2F4\uC5B4:Limes Germanicus, \uAC8C\uB974\uB9CC \uACBD\uACC4)\uB294 83\uB144\uBD80\uD130 260\uB144\uAE4C\uC9C0 \uB85C\uB9C8 \uC81C\uAD6D\uC744 \uAC8C\uB974\uB9CC\uC871\uC73C\uB85C\uBD80\uD130 \uBC29\uC5B4\uD558\uB358 \uBC29\uC5B4\uBCBD\uC774\uB2E4."@ko . . "The Limes Germanicus (Latin for Germanic frontier) is the name given in modern times to a line of frontier (limes) fortifications that bounded the ancient Roman provinces of Germania Inferior, Germania Superior and Raetia, dividing the Roman Empire and the unsubdued Germanic tribes from the years 83 to about 260 AD. The Limes used either a natural boundary such as a river or typically an earth bank and ditch with a wooden palisade and watchtowers at intervals. A system of linked forts was built behind the Limes. The Limes Germanicus was divided into:"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "2062407"^^ . . . . "Upper Germanic & Raetian Limes"@en . . . . . . . . . "El Limes Germanicus (en llat\u00ED, que es pot traduir com 'frontera germ\u00E0nica') era una important l\u00EDnia de frontera (limes) amb forts que separaven les prov\u00EDncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Rom\u00E0 i les tribus germ\u00E0niques insubmises, des de l'any 83 fins al 260. A aquesta \u00E8poca, el limes abra\u00E7ava del Mar del Nord al Rin, fins a prop de Regensburg al Danubi. Aquests dos grans rius oferien una protecci\u00F3 natural de les incursions massives al territori imperial, amb l'excepci\u00F3 d'un sector que anava aproximadament des de Mogontiacum (Mag\u00FAncia) al Rin fins a Castra Regina. Els limes aprofitaven un l\u00EDmit natural com ara un riu o es constru\u00EFa un tal\u00FAs de terra i una s\u00E9quia amb un tancat de fusta i torres de vigil\u00E0ncia situades a intervals determinats. Darrera del "@ca . . . . "Limes Germanicus (euskaraz Germaniar Muga), 83 eta 260. urteen artean Antzinako Erromako Germania Beherea, Germania Garaia eta Rhetiaren mugak ezartzen zituen limes lerroa zen, Erromatar Inperioa eta hartatik kanpo eta aske bizi ziren germaniar herriak banatuz. Muga hau Ipar Itsasoaren kostaldean, Rhin ibaia itsasoratzen zen lekutik hasi, Katwijk herbeheretar udalerri inguruan, eta Danubio ibai bazterreko Regensburg bavariar udalerrira hedatzen zen."@eu . . . . . . . . . . . . "POINT(7.8000001907349 50.299999237061)"^^ . . . . . . . "Limes Germanicus"@sv . "\u4E0A\u65E5\u8033\u66FC-\u96F7\u8482\u5B89\u8FB9\u5899\u662F\u7F57\u9A6C\u5E1D\u56FD\u5728\u4E0A\u65E5\u8033\u66FC\u884C\u7701\u548C\u96F7\u8482\u5B89\u884C\u7701\u5185\u4FEE\u5EFA\u7684\u4E00\u6BB5\u8FB9\u5883\u9632\u5FA1\u5DE5\u4E8B\uFF0C\u5EFA\u7B51\u4E8E83\u5E74\u5230260\u5E74\u95F4\u3002\u5B83\u628A\u7F57\u9A6C\u5E1D\u56FD\u548C\u672A\u88AB\u5F81\u670D\u7684\u65E5\u8033\u66FC\u90E8\u843D\u5206\u9694\u5F00\u6765\uFF0C\u4ECE\u83B1\u8335\u6CB3\u4E0A\u7684\u6CE2\u6069\u5EF6\u4F38\u5230\u591A\u7459\u6CB3\u4E0A\u7684\u96F7\u6839\u65AF\u5821\u3002\u603B\u957F568\u516C\u91CC\uFF0C\u5305\u62EC\u81F3\u5C1160\u5EA7\u5821\u5792\u548C900\u5EA7\u77AD\u671B\u5854\u3002"@zh . . . . . "Limes Germanicus (latinsky germ\u00E1nsk\u00E1 hranice) je n\u00E1zev, kter\u00FD se v modern\u00ED dob\u011B pou\u017E\u00EDv\u00E1 k linii hrani\u010Dn\u00EDch (limes) opevn\u011Bn\u00ED, kter\u00E1 ohrani\u010Dovala starov\u011Bk\u00E9 \u0159\u00EDmsk\u00E9 provincie Germania Inferior, Germania Superior a Raetia, rozd\u011Bluj\u00EDc\u00ED \u0158\u00EDmskou \u0159\u00ED\u0161i a nepodroben\u00E9 germ\u00E1nsk\u00E9 kmeny od letech 83 a\u017E asi 260 n. l. Limes pou\u017E\u00EDval bu\u010F p\u0159irozenou hranici, jako je \u0159eka, nebo typicky zemsk\u00FD b\u0159eh a p\u0159\u00EDkop s d\u0159ev\u011Bnou palis\u00E1dou a str\u00E1\u017En\u00EDmi v\u011B\u017Eemi. Za hranic\u00ED byl vybudov\u00E1n syst\u00E9m pevnost\u00ED. Hranice se v pr\u016Fb\u011Bhu \u010Dasu m\u011Bnila po v d\u016Fsledku tlaku z vn\u011Bj\u0161\u00EDch hrozeb. Na sv\u00E9m vrcholu vedla hranice \"Limes Germanicus\" od \u00FAst\u00ED \u0159eky R\u00FDn do Severn\u00EDho mo\u0159e a\u017E po \u0158ezno (Castra Regina) na Dunaji. Tyto dv\u011B hlavn\u00ED \u0159eky poskytovaly p\u0159irozenou ochranu p\u0159ed vp\u00E1dy na \u0159\u00EDmsk\u00E9 \u00FAzem\u00ED, s v\u00FDjimkou mezery t\u00E1hnouc\u00ED se zhruba od Mogontiacum (Mainz) na R\u00FDn\u011B po Castra Regina. Mapa \u0159\u00EDmsk\u00E9 provincie Germania s vyzna\u010Denou Limes Germanicus"@cs . . "El Limes Germanicus (en llat\u00ED, que es pot traduir com 'frontera germ\u00E0nica') era una important l\u00EDnia de frontera (limes) amb forts que separaven les prov\u00EDncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Rom\u00E0 i les tribus germ\u00E0niques insubmises, des de l'any 83 fins al 260. A aquesta \u00E8poca, el limes abra\u00E7ava del Mar del Nord al Rin, fins a prop de Regensburg al Danubi. Aquests dos grans rius oferien una protecci\u00F3 natural de les incursions massives al territori imperial, amb l'excepci\u00F3 d'un sector que anava aproximadament des de Mogontiacum (Mag\u00FAncia) al Rin fins a Castra Regina. Els limes aprofitaven un l\u00EDmit natural com ara un riu o es constru\u00EFa un tal\u00FAs de terra i una s\u00E9quia amb un tancat de fusta i torres de vigil\u00E0ncia situades a intervals determinats. Darrera del limes s'edificava una l\u00EDnia de forts. Degut a les lluites i les pressions el limes canviava la seva l\u00EDnia de defensa, avan\u00E7ant o retrocedint segons els esdeveniments. Els soldats que vigilaven els limes s'anomenaven Limitanei. El Limes Germanicus estava dividit en: \n* El limes germ\u00E0nic inferior (del nord), que anava del Mar del Nord a Katwijk, als Pa\u00EFsos Baixos al llarg del Rin; \n* El limes superior germ\u00E0nic (tamb\u00E9 anomenat senzillament el Limes): s'iniciava al Rin a (districte de Neuwied) a trav\u00E9s de les muntanyes Taunus a l'est d'Hanau, i al llarg de , i d' (Neckar-Odenwald-Kreis), del sud a Lorch (Ostalbkreis) en una l\u00EDnia recta gaireb\u00E9 perfecta de m\u00E9s de 70 km; \n* El Limes Rhaetian est, est\u00E8s de a Eining (proper a Kelheim) al Danubi. La longitud total era de 568 km. Inclo\u00EFa com a m\u00EDnim 60 castells i 900 talaies. El limes era una construcci\u00F3 relativament senzilla. S'assemblava al tipus de fortificaci\u00F3 que els soldats romans constru\u00EFen cada vespre per protegir el seu campament dels atacs. A l'exterior, els soldats cavaven una rasa. La terra de la rasa s'utilitzava per construir un t\u00FAmul. Damunt del t\u00FAmul s'hi col\u00B7locaven estaques. Els limes tenien una s\u00E9quia m\u00E9s profunda i un t\u00FAmul m\u00E9s alt que una fortificaci\u00F3 de campament. Les estaques tamb\u00E9 eren m\u00E9s altes i es col\u00B7locaven davant de la s\u00E9quia. Tamb\u00E9, si el terreny ho exigia, en lloc d'estaques, hi havia un mur de pedra. Darrere de la muralla o t\u00FAmul hi havia un sistema de torres de control, constru\u00EFdes amb fusta o pedra, que es veien de l'una a l'altra, i amb possibilitat de fer senyals als forts que de vegades eren a uns quants quil\u00F2metres m\u00E9s enrere. El limes de fet no impedia que les tribus germ\u00E0niques entressin al territori de l'Imperi Rom\u00E0, i no es buscava aix\u00F2. Resulta que prop de les torres de vigil\u00E0ncia, el limes tenia el pas obert, sobretot als comerciants i a les persones que anaven a viure o a treballar a l'Imperi. L'objectiu dels limes era controlar aquest tr\u00E0nsit. Per travessar les l\u00EDnies s'havia de passar per les torres i aix\u00F2 posava en coneixement de la guarnici\u00F3 quanta gent i amb quines finalitats entrava. Si s'intentava escalar o destrossar la muralla i les estaques sense que els soldats ho advertissin, nom\u00E9s es podia fer en grups redu\u00EFts i al retorn no podien portar gaire bot\u00ED o ramats amb ells. Les incursions en gran escala podien destruir una o diverses torres, per\u00F2 aix\u00F2 seria vist f\u00E0cilment pels romans. El coneixement de tot el tr\u00E0nsit que travessava la frontera era important per l'ex\u00E8rcit rom\u00E0. El territori de l'Imperi Rom\u00E0 era molt extens, hi havia pocs soldats, i gaireb\u00E9 totes les legions tenien els seus quarters prop de les fronteres. Qualsevol banda hostil que aconsegu\u00EDs passar aquesta zona exterior de defensa podia despla\u00E7ar-se per dins de l'Imperi sense gaire resist\u00E8ncia. Els limes proporcionaven una primera alerta, permetien dissuadir les incursions a petita escala i tenien la capacitat de contrarestar els atacs mentre l'enemic encara era prop de les fortaleses i guarnicions frontereres. Els limes tamb\u00E9 eren un baluard per controlar el moviment de grups de persones. Les defenses de frontera romana s'han conegut quasi amb detall per les excavacions sistem\u00E0tiques finan\u00E7ades per Alemanya i per altres investigacions relacionades amb aquestes. L'any 2005, les restes de les fronteres de la Germania Superior i Limes Rhaetian van ser incloses en la llista de la UNESCO com a llocs del Patrimoni Mundial per la seva condici\u00F3 de fronteres de l'Imperi Rom\u00E0. A prop de Frankfurt, a , hi ha reconstru\u00EFda una fortificaci\u00F3 i un Museu dels L\u00EDmits."@ca . "El Limes Germanicus (expresi\u00F3n latina que significa frontera germana) fue una notable l\u00EDnea de fuertes fronterizos (limes) que un\u00EDan las antiguas provincias romanas de Germania Superior y Recia, y separ\u00F3 el Imperio romano de las tribus germ\u00E1nicas no sometidas, desde el a\u00F1o 83 al 260. En su momento \u00E1lgido, el limes se extend\u00EDa desde la salida del Rin al mar del Norte a cerca de Ratisbona en el Danubio. En fuentes espa\u00F1olas se conoce a veces como la marca germ\u00E1nica.\u200B\u200B El Limes Germanicus estaba dividido en: La longitud total era de 568 km. Inclu\u00EDa al menos 60 castillos y 900 torres de vigilancia."@es . "InternetArchiveBot"@en . "Lower Germanic Limes"@en . . . . . . . . "A Fronteira da Germ\u00E2nia (em latim: Limes Germanicus) foi uma linha fronteiri\u00E7a de fortifica\u00E7\u00F5es (limes) que ligava as antigas prov\u00EDncias romanas da Germ\u00E2nia Inferior, Germ\u00E2nia Superior e R\u00E9cia, separando o Imp\u00E9rio Romano dos insubmissos germanos do ano 83 d.C. at\u00E9 aproximadamente 260. Nesta \u00FAltima data a fronteira corria desde a foz do rio Reno no Mar do Norte at\u00E9 aproximadamente Castra Regina (atual Ratisbona) no rio Dan\u00FAbio. Os rios Reno e Dan\u00FAbio proporcionavam prote\u00E7\u00E3o natural para incurs\u00F5es em massa no territ\u00F3rio romano, com exce\u00E7\u00E3o de um trecho entre Mogonc\u00EDaco (atual Mainz) no rio Reno a Castra Regina no Dan\u00FAbio."@pt . . . . . "1095701399"^^ . . . . "Lower Germanic Limes"@en . . . . . . "16"^^ . . . "\u0627\u0644\u062D\u0635\u0648\u0646 \u0627\u0644\u062C\u0631\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629"@ar . "\uB9AC\uBA54\uC2A4 \uAC8C\uB974\uB9C8\uB2C8\uCFE0\uC2A4"@ko . . "A Fronteira da Germ\u00E2nia (em latim: Limes Germanicus) foi uma linha fronteiri\u00E7a de fortifica\u00E7\u00F5es (limes) que ligava as antigas prov\u00EDncias romanas da Germ\u00E2nia Inferior, Germ\u00E2nia Superior e R\u00E9cia, separando o Imp\u00E9rio Romano dos insubmissos germanos do ano 83 d.C. at\u00E9 aproximadamente 260. Nesta \u00FAltima data a fronteira corria desde a foz do rio Reno no Mar do Norte at\u00E9 aproximadamente Castra Regina (atual Ratisbona) no rio Dan\u00FAbio. Os rios Reno e Dan\u00FAbio proporcionavam prote\u00E7\u00E3o natural para incurs\u00F5es em massa no territ\u00F3rio romano, com exce\u00E7\u00E3o de um trecho entre Mogonc\u00EDaco (atual Mainz) no rio Reno a Castra Regina no Dan\u00FAbio. A Fronteira da Germ\u00E2nia era dividida em: \n* Fronteira da Germ\u00E2nia Inferior, que se estendia do Mar do Norte em Katwijk nos Pa\u00EDses Baixos ao longo dos bra\u00E7os do Baixo Reno (atualmente , , e rio Reno Baixo) \n* Fronteira da Germ\u00E2nia Superior, iniciando no rio Reno em Rheinbrohl (distrito de Neuwied) atrav\u00E9s da Monte Tauno ao rio Meno (leste de Hanau), seguindo ent\u00E3o ao longo do rio Meno at\u00E9 Miltenberg, e de Osterburken (Neckar-Odenwald-Kreis) ao sul de Lorch (em Ostalbkreis, W\u00FCrttemberg), em uma linha quase reta de mais de 70 km; \n* Fronteira da R\u00E9cia, do leste de Lorch ao (pr\u00F3ximo a Kelheim) no rio Dan\u00FAbio. Seu comprimento total foi de 568 km (350 mi)."@pt .