This HTML5 document contains 181 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
dbpedia-elhttp://el.dbpedia.org/resource/
n27http://www.ehw.gr/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-bghttp://bg.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-shhttp://sh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
n23http://viaf.org/viaf/
schemahttp://schema.org/
n17http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n13http://dbpedia.org/resource/File:
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-lahttp://la.dbpedia.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
n35https://web.archive.org/web/20080504214355/http:/www.ancientlibrary.com/smith-bio/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
n36https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n14http://arz.dbpedia.org/resource/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-glhttp://gl.dbpedia.org/resource/
n18https://archive.org/details/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Illus
rdf:type
yago:Whole100003553 yago:Serviceman110582746 yago:LivingThing100004258 yago:General110123844 yago:GeneralOfficer110125786 yago:SkilledWorker110605985 yago:WikicatPeopleExecutedByTheByzantineEmpire yago:Diplomat110013927 yago:PhysicalEntity100001930 yago:WikicatExecutedByzantinePeople yago:Consul109959797 owl:Thing yago:Official110372373 yago:WikicatPeopleExecutedByDecapitation yago:YagoLegalActor yago:Object100002684 yago:Worker109632518 yago:YagoLegalActorGeo yago:WikicatByzantineGenerals yago:Organism100004475 yago:CausalAgent100007347 dbo:Person yago:Wikicat5th-centuryByzantinePeople yago:WikicatImperialRomanConsuls yago:Person100007846 yago:MilitaryOfficer110317007 yago:CommissionedMilitaryOfficer109943239 yago:CommissionedOfficer109942970
rdfs:label
Illus Illus Il·los Илл Illos Illus إيلوس Illo (generale) Ιλλός Illus Ilo (cônsul)
rdfs:comment
فلافيوس إيلوس ((بالإغريقية: Ἰλλός)‏) (توفي 488) كان جنرالًا بيزنطيًا، لعب دورًا مهمًا في عهد الأباطرة البيزنطيين زينون وباسيليسكيوس. أيد إليوس ثورة باسيليسكيوس ضد زينون، ثم بدل الجوانب، ودعم عودة زينون (475-476).خدم إيلوس الإمبراطور زينون بشكل جيد، حيث قام بهزيمة المغتصب ، لكنه دخل في صراع مع الأرملة الإمبراطورة فيرينا، وأيد ثورة ، ولكن فشل التمرد وإيلوس قُتل. Illus (altgriechisch Ἰλλός, mit vollständigem Namen Flavius Illus; † 488) war ein oströmischer General isaurischer Herkunft, der in der Regierungszeit der Kaiser Zenon und Basiliskos eine wichtige Rolle spielte. Das Ruinengelände von Akkale in Kilikien bei Elaiussa Sebaste wird nach einer dortigen Inschrift als Palast und Domäne des Illus angesehen. Illo (in latino: Illus, Ellus o Hyllus; in greco antico: Ιλλός o Ιλλους, Illos; ... – Papurius, 488) è stato un generale bizantino, coinvolto nell'ascesa e caduta dell'imperatore Basilisco e ribellatosi contro l'imperatore Zenone. Илл (лат. Illus; умер в 488) — полководец Восточной Римской империи, игравший важную роль во время правления императоров Зенона и Василиска. Илл поддержал выступление Василиска против Зенона, затем, напротив, способствовал возвращению Зенона (475—476). В дальнейшем служил Зенону, разбил претендента на трон Маркиана, но из-за сложных отношений со вдовствующей императрицей Вериной поддержал выступление Леонтия, однако потерпел поражение и был убит. Flavius Illus (Greek: Ἴλλους or Ἰλλοῦς; died 488) was a Roman general, who played an important role in the reigns of the eastern emperors Zeno and Basiliscus. Illus supported the revolt of Basiliscus against Zeno, then switched sides, supporting the return of Zeno (475-476). Illus served Zeno well, defeating the usurper Marcianus, but came into conflict with the dowager empress Verina, and supported the revolt of Leontius. This rebellion failed and Illus was killed. Il·los (Illus, Ἴλλος, Ἰλλός, Ἴλλους, Ἵλλος, i Ἱλλοῦς) (nascut vers 435 – mort el 488) fou un destacat personatge bizantí del regnat de Zenó (474-491). Tenia el títol de patrici. Era natural d'Isàuria i va exercir suposadament diversos oficis sota l'emperador Lleó I el Traci (457-474) i es va fer amic de Zenó, gendre de Lleó. Quan Zenó fou expulsat de la cort per Basilisc, germà de l'emperadriu Verina (viuda de Lleó) el 475, es va refugiar a Isàuria. Basilisc va enviar un exèrcit a perseguir-lo dirigit per Il·los i el seu germà Trocondos (llatí Trocondus, Trocundus o Tricundius, grec Τρόκονδος, Τροκοῦνδος, Τροβοῦνδος, Προκοῦνδος, Πρόμονδος, o Σεκοοῦνδος, que van derrotar el fugitiu el 476 i el van assetjar a un turó de nom Constantinoble; durant el setge Zenó es va guanyar a Il·los i al seu Ο Ιλλός (απεβ. 488) ήταν Ρωμαίος στρατηγός, που έπαιξε σημαντικό ρόλο κατά τις βασιλείες του Ζήνωνα και του Βασιλίσκου. Το όνομά του σημαίνει αλλοίθωρος. Υποστήριξε την εξέγερση του Βασιλίσκου εναντίον του Ζήνωνα, αλλά μετά άλλαξε πλευρά και υποστήριξε την επάνοδο του Ζήνωνα (475-476). Ο Ιλλός υπηρέτησε καλά τον Ζήνωνα με το να νικήσει τον σφετεριστή Μαρκιανό. Ήλθε σε σύγκρουση με την πεθερά του Ζήνωνα, τη χήρα Βηρίνα και υποστήριξε την εξέγερση του Λεοντίου, αλλά αυτή απέτυχε και ο Ιλλός σκοτώθηκε. Illus (-488) was een hoge functionaris in het Byzantijnse Rijk, van Isaurische afkomst. Hij was beïnvloed door de filosoof en dichter en wordt beschouwd als een omstreden figuur. Illus (? - 488) est un général byzantin au rôle politique important sous les règnes de Zénon et de Basiliscus et qui soutient l'usurpateur Léontios en 484. Flavio Illos (en latín, Flavius Illus en griego antiguo, Ἰλλός) (muerto 488) fue un general bizantino, que jugó una función importante en los reinados de los emperadores bizantinos Zenón y Basilisco. Illos apoyó la revuelta de Basilisco contra Zenón, luego cambió de bando, apoyando el regreso de Zenón (475-476). Illos sirvió bien a Zenón, derrotando al usurpador Marciano, pero entró en conflicto con la emperatriz viuda Verina, y apoyó la revuelta de Leoncio, pero la rebelión fracasó, e Illos fue ejecutado. Ilo (em grego: Ιλλός ou Ιλλους; em latim: Illus, Ellus ou Hyllus) (m. 488) foi um general bizantino que teve um papel importante no reinado dos imperadores Zenão e Basilisco. Ele apoiou a revolta de Basilisco contra Zenão e depois trocou de lado, apoiando o retorno de Zenão (475-476). A partir daí, Ilo se tornou um fiel general do imperador, derrotando o usurpador Marciano, mas acabou entrando em choque com a imperatriz-consorte Élia Verina, o que o levou a apoiar a fracassada revolta de Leôncio, na qual foi morto.
foaf:depiction
n17:Theodoric_bronze_weight_inlaid_with_silver_issued_by_prefect_Catulinus_Rome_493_526.jpg n17:Solidus_Basiliscus-RIC_1003.jpg n17:Tremissis-Zeno-RIC_0914.jpg
dcterms:subject
dbc:Imperial_Roman_consuls dbc:Magistri_officiorum dbc:Executed_Byzantine_people dbc:5th-century_Byzantine_people dbc:5th-century_Roman_consuls dbc:Isaurians dbc:488_deaths dbc:Byzantine_rebels dbc:Byzantine_generals dbc:Magistri_militum dbc:People_executed_by_decapitation dbc:Year_of_birth_unknown dbc:5th-century_executions_by_the_Byzantine_Empire dbc:Patricii
dbo:wikiPageID
6573103
dbo:wikiPageRevisionID
1074386488
dbo:wikiPageWikiLink
dbc:Magistri_officiorum dbc:Imperial_Roman_consuls dbr:Theodore_Lector dbr:Jordanes n13:Theodoric_bronze_weight_inlaid_with_silver_issued_by_prefect_Catulinus_Rome_493_526.jpg dbr:Flavius_Appalius_Illus_Trocundes dbr:Leo_I_(emperor) dbc:Executed_Byzantine_people dbr:Pamprepius dbr:Suda dbr:John_the_Scythian dbr:John_Malalas dbr:Scythians dbr:Leontius_(usurper) dbr:John_the_Hunchback dbc:5th-century_Roman_consuls dbr:Roman_consul dbr:Constantinople dbc:5th-century_Byzantine_people dbr:Leontia n13:Tremissis-Zeno-RIC_0914.jpg dbr:Patrikios dbc:Isaurians dbr:Trocundes dbc:488_deaths dbr:Edward_Gibbon dbr:Basiliscus dbr:Armatus dbr:Ostrogoths dbr:Magister_officiorum dbr:Marcianus_(son_of_Anthemius) dbr:Theodoric_the_Great dbr:Zeno_(emperor) dbc:Byzantine_rebels dbr:Pagan n13:Solidus_Basiliscus-RIC_1003.jpg dbc:Byzantine_generals dbr:Anthemius dbc:Magistri_militum dbc:People_executed_by_decapitation dbr:List_of_late_imperial_Roman_consuls dbr:Macedonia_(Roman_province) dbc:Year_of_birth_unknown dbr:Papurius dbc:5th-century_executions_by_the_Byzantine_Empire dbc:Patricii dbr:Longinus_(consul_486) dbr:Marcian dbr:Verina dbr:Hugh_Candidus dbr:Iznik dbr:Isauria
dbo:wikiPageExternalLink
n18:chronographia00bekkgoog n27:l.aspx%3Fid=10022 n35:1677.html
owl:sameAs
wikidata:Q1282438 dbpedia-fr:Illus n14:ايلوس freebase:m.0gc37y dbpedia-bg:Ил dbpedia-nl:Illus dbpedia-de:Illus dbpedia-el:Ιλλός n23:36147662984560551429 dbpedia-it:Illo_(generale) dbpedia-la:Illus dbpedia-ca:Il·los dbpedia-sh:Il_(general) dbpedia-tr:Illus dbpedia-ar:إيلوس dbpedia-gl:Ilo_(cónsul) n36:Kiv4 yago-res:Illus dbpedia-ru:Илл dbpedia-es:Illos dbpedia-pt:Ilo_(cônsul)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:S-ttl dbt:S-start dbt:Cite_encyclopedia dbt:S-aft dbt:S-end dbt:S-bef dbt:Cite_book dbt:Citation dbt:Short_description dbt:Lang-grc-gre dbt:Authority_control dbt:Refbegin dbt:Reflist dbt:Refend
dbo:thumbnail
n17:Tremissis-Zeno-RIC_0914.jpg?width=300
dbp:before
(in 476) dbr:Armatus Basiliscus II
dbp:title
dbr:List_of_late_imperial_Roman_consuls
dbp:years
478
dbo:abstract
Flavius Illus (Greek: Ἴλλους or Ἰλλοῦς; died 488) was a Roman general, who played an important role in the reigns of the eastern emperors Zeno and Basiliscus. Illus supported the revolt of Basiliscus against Zeno, then switched sides, supporting the return of Zeno (475-476). Illus served Zeno well, defeating the usurper Marcianus, but came into conflict with the dowager empress Verina, and supported the revolt of Leontius. This rebellion failed and Illus was killed. Illus (altgriechisch Ἰλλός, mit vollständigem Namen Flavius Illus; † 488) war ein oströmischer General isaurischer Herkunft, der in der Regierungszeit der Kaiser Zenon und Basiliskos eine wichtige Rolle spielte. Illus unterstützte zusammen mit seinem Bruder Trocundes im Januar 475 die Revolte des Basiliskos gegen Zenon, wechselte dann aber die Seiten, um Zenon die Rückkehr aus dem Exil zu ermöglichen (August 476). Er blieb Zenon gegenüber zunächst loyal (Konsulat 478; Niederschlagung des Usurpators Marcianus 479), stand aber zeitweise in Gegensatz zur Kaiserwitwe Verina. Infolge einer Auseinandersetzung um Zenons jüngeren Bruder Flavius Longinus wurde Illus 483 zum Staatsfeind erklärt, was er mit offener Rebellion und der Ausrufung des Leontius zum Gegenkaiser (484) beantwortete. Der Aufstand wurde 488 nach vierjährigem Bürgerkrieg niedergeschlagen, wobei Illus den Tod fand. Das Ruinengelände von Akkale in Kilikien bei Elaiussa Sebaste wird nach einer dortigen Inschrift als Palast und Domäne des Illus angesehen. Ο Ιλλός (απεβ. 488) ήταν Ρωμαίος στρατηγός, που έπαιξε σημαντικό ρόλο κατά τις βασιλείες του Ζήνωνα και του Βασιλίσκου. Το όνομά του σημαίνει αλλοίθωρος. Υποστήριξε την εξέγερση του Βασιλίσκου εναντίον του Ζήνωνα, αλλά μετά άλλαξε πλευρά και υποστήριξε την επάνοδο του Ζήνωνα (475-476). Ο Ιλλός υπηρέτησε καλά τον Ζήνωνα με το να νικήσει τον σφετεριστή Μαρκιανό. Ήλθε σε σύγκρουση με την πεθερά του Ζήνωνα, τη χήρα Βηρίνα και υποστήριξε την εξέγερση του Λεοντίου, αλλά αυτή απέτυχε και ο Ιλλός σκοτώθηκε. Flavio Illos (en latín, Flavius Illus en griego antiguo, Ἰλλός) (muerto 488) fue un general bizantino, que jugó una función importante en los reinados de los emperadores bizantinos Zenón y Basilisco. Illos apoyó la revuelta de Basilisco contra Zenón, luego cambió de bando, apoyando el regreso de Zenón (475-476). Illos sirvió bien a Zenón, derrotando al usurpador Marciano, pero entró en conflicto con la emperatriz viuda Verina, y apoyó la revuelta de Leoncio, pero la rebelión fracasó, e Illos fue ejecutado. Il·los (Illus, Ἴλλος, Ἰλλός, Ἴλλους, Ἵλλος, i Ἱλλοῦς) (nascut vers 435 – mort el 488) fou un destacat personatge bizantí del regnat de Zenó (474-491). Tenia el títol de patrici. Era natural d'Isàuria i va exercir suposadament diversos oficis sota l'emperador Lleó I el Traci (457-474) i es va fer amic de Zenó, gendre de Lleó. Quan Zenó fou expulsat de la cort per Basilisc, germà de l'emperadriu Verina (viuda de Lleó) el 475, es va refugiar a Isàuria. Basilisc va enviar un exèrcit a perseguir-lo dirigit per Il·los i el seu germà Trocondos (llatí Trocondus, Trocundus o Tricundius, grec Τρόκονδος, Τροκοῦνδος, Τροβοῦνδος, Προκοῦνδος, Πρόμονδος, o Σεκοοῦνδος, que van derrotar el fugitiu el 476 i el van assetjar a un turó de nom Constantinoble; durant el setge Zenó es va guanyar a Il·los i al seu germà, que no estaven satisfets amb Basilisc i van unir les seves forces al rebel i van marxar cap a la capital. A Nicea, a Bitínia, es van trobar amb les forces de Basilisc dirigides pel seu nebot Armat o Harmat (Armatus o Harmatus, Ἀρμᾶτος or Ἄρματος), al que van derrotar; Basilisc fou tot seguit enderrocat (477) i Zenó proclamat emperador. El 478 Il·los fou cònsol únic i el 479 va sufocar la revolta de Marcià, net de l'emperador Marcià i fill d'Antemi, emperador d'Occident. Marcià s'havia casat amb Leòncia, filla de Lleó I el Traci i de Verina, i germana d'Ariadna, esposa de Zenó. La revolta va esclatar a Constantinoble on les tropes de Zenó foren derrotades, i l'emperador va quedar assetjat a palau. Il·los va subornar a les forces rebels i va aconseguir sufocar la revolta. Marcià i els seus germans Procopi i Ròmul, foren fets presoners; els dos darrers es van poder escapar però Marcià fou enviat a Tars a Cilícia, i obligat a fer-se sacerdot. Això va consolidar el poder d'Il·los. Trocondos, germà d'Il·los fou cònsol el 482. Il·los fou després patrici i magister officiorum. Va cultivar la ciència i la literatura. Va ser patró del poeta Pamprepi (Pamprepius, Παμπρέπιος) pel que va obtenir un salari de les finances públiques i també li va oferir un donatiu dels seus recursos privats. Pampreni era nadiu de Tebes o de Panòpolis (a Egipte) i era pagà; destacava com a poeta i també com a gramàtic, i deia que sabia endevinar el futur; Zenó i Verina l'odiaven i durant una absència de Il·los que va anar a Isàuria per afers privats, el van desterrar acusat d'endevinar el futur en contra de l'emperador. Il·los es va adonar que el desterrament de Pamprepi era degut a la seva amistat amb ell, i va acollir al poeta a casa seva a Isàuria i quan va tornar a la capital se'l va emportar amb ell. Zenó desconfiava de totes les persones que tenien talent i el favor popular del que gaudia Il·los el va fer objecte de sospita. Verina va planejar la seva mort i es diu que va enviar un alà per matar-lo i que només el va ferir però això podria ser una confusió amb un complot posterior; en tots cas si que va intentar alguna cosa i el complot va fracassar i Zenó la va desterrar a petició d'Il·los i la va confinar a la fortalesa de Papurios. Aquestos fets no se sap quan van passar: Càndid diu que fou abans de la revolta de Marcià i diu que fou desterrada dues vegades, una per causa de la seva connexió amb Basilisc i un altre després de la revolta de Marcià pel seu complot contra Il·los. Verina, ja empresonada, va convèncer a la seva filla Ariadna, esposa de Zenó, que va fer de mediadora primer per obtenir el perdó de l'emperador, que ho va condicionar a obtenir el perdó també d'Il·los. Quan es va dirigir a aquest, Il·los li va negar el perdó i encara va acusar a Ariadna de voler una altra persona al tron del seu espòs. Irritada Ariadna va planejar matar a Il·los com havia fet la seva mare. Jornandes (Jordanes) diu que el seu odi venia d'un altra causa, i era que Il·los havia inflat el cap a l'emperador contra la seva dona fins al punt de què Zenó havia intentat desfer-se d'ella, i que per això volia revenja; també Ariadna va utilitzar un assassí a sou, probablement aquesta vegada l'alà que la història atribueix a sicari de la mare, que va fracassar però va tallar una orella d'Il·los; se sospita que Zenó estava al corrent de l'intent d'assassinat però com que l'assassí fou agafat immediatament no va poder impedir la seva execució. Després d'això Il·los es va retirar a Nicea amb el seu amic Pamprepi. Després, al·legant que necessitava aires purs per la seva ferida, se'n va anar a l'est i allí fou nomenat per l'emperador, general de les forces orientals amb facultat de nomenar els oficials provincials. Entre els principals nomenaments estaven el general Marsos, un oficial isauri (que era el que havia presentat Pampreni a Il·los) i el patrici sirià Lleonci, que l'havien acompanyat a l'est, i segurament també el seu germà Trocondos. Il·los no va tardar a revoltar-se el 483 o 484 i va proclamar al sirià Lleonci com emperador per raó de la seva dignitat de patrici i el seu prestigi a l'exèrcit; va derrotar l'exèrcit de Zenó a Antioquia i va aconseguir el suport dels isauris, amb el que es va apoderar de la fortalesa de Papurios on va trobar a Verina, a la que va alliberar i la va obligar a coronar a Lleonci a Tars. Verina també va haver d'enviar una carta als oficials imperials a Antioquia, Egipte i Orient que els demanava que s'unissin a Il·los. Seguidament Verina fou tancada altre cop a Papurios on poc després va morir. Zenó va enviar contra els rebels un exèrcit reclutat entre macedonis i escites (probablement ostrogots) dirigit per Joan el Geperut (o Joan l'Escita) i per Teodoric l'Ostrogot que en aquest moment era cònsol. Aquest exèrcit, sota la direcció de Joan, va derrotar els rebels prop de Selèucia a Isàuria i va obligar els rebels a refugiar-se a la fortalesa de Papurios, on van quedar assetjats. Trocondus va intentar escapar i reunir forces però fou capturat i executat. Il·los i Lleonci no van saber aquesta mort i encoratjats per Pamprepi, que en les seves visions del futur assegurava que Trocondos tornaria i que guanyarien, van resistir més de tres anys però en el quart any es va saber la mort de Trocondos i Il·los va fer matar Pamprepi per falsari. Una mica després, per una traïció del cunyat de Trocondos, enviat des de Constantinoble per Zenó, la fortalesa fou ocupada i Il·los i Lleonci capturats i decapitats (488) i els seus caps enviats a l'emperador. Ilo (em grego: Ιλλός ou Ιλλους; em latim: Illus, Ellus ou Hyllus) (m. 488) foi um general bizantino que teve um papel importante no reinado dos imperadores Zenão e Basilisco. Ele apoiou a revolta de Basilisco contra Zenão e depois trocou de lado, apoiando o retorno de Zenão (475-476). A partir daí, Ilo se tornou um fiel general do imperador, derrotando o usurpador Marciano, mas acabou entrando em choque com a imperatriz-consorte Élia Verina, o que o levou a apoiar a fracassada revolta de Leôncio, na qual foi morto. فلافيوس إيلوس ((بالإغريقية: Ἰλλός)‏) (توفي 488) كان جنرالًا بيزنطيًا، لعب دورًا مهمًا في عهد الأباطرة البيزنطيين زينون وباسيليسكيوس. أيد إليوس ثورة باسيليسكيوس ضد زينون، ثم بدل الجوانب، ودعم عودة زينون (475-476).خدم إيلوس الإمبراطور زينون بشكل جيد، حيث قام بهزيمة المغتصب ، لكنه دخل في صراع مع الأرملة الإمبراطورة فيرينا، وأيد ثورة ، ولكن فشل التمرد وإيلوس قُتل. Illus (? - 488) est un général byzantin au rôle politique important sous les règnes de Zénon et de Basiliscus et qui soutient l'usurpateur Léontios en 484. Illo (in latino: Illus, Ellus o Hyllus; in greco antico: Ιλλός o Ιλλους, Illos; ... – Papurius, 488) è stato un generale bizantino, coinvolto nell'ascesa e caduta dell'imperatore Basilisco e ribellatosi contro l'imperatore Zenone. Илл (лат. Illus; умер в 488) — полководец Восточной Римской империи, игравший важную роль во время правления императоров Зенона и Василиска. Илл поддержал выступление Василиска против Зенона, затем, напротив, способствовал возвращению Зенона (475—476). В дальнейшем служил Зенону, разбил претендента на трон Маркиана, но из-за сложных отношений со вдовствующей императрицей Вериной поддержал выступление Леонтия, однако потерпел поражение и был убит. Illus (-488) was een hoge functionaris in het Byzantijnse Rijk, van Isaurische afkomst. Hij was beïnvloed door de filosoof en dichter en wordt beschouwd als een omstreden figuur.
gold:hypernym
dbr:General
schema:sameAs
n23:36147662984560551429
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Illus?oldid=1074386488&ns=0
dbo:wikiPageLength
14438
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Illus