"\u062B\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0645\u062A\u0642\u0627\u0628\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0623\u0648\u0631\u0627\u0642"@ar . . "Acokanthera oppositifolia"@fr . "Codd"@en . . . . "2578"^^ . . . "Acokanthera oppositifolia"@en . . . . "1585876"^^ . . . . . "Acokanthera oppositifolia es un arbusto utilizado como fuente de veneno para flechas y recubrimiento de abrojos, ya que todas las plantas del g\u00E9nero Acokanthera contienen gluc\u00F3sidos cardiacos letales. Acokanthera oppositifolia es nativa de \u00C1frica meridional y central de la Provincia del Cabo y de zonas de Rep\u00FAblica Democr\u00E1tica del Congo y Tanzania.\u200B\u200B"@es . . "Buschmanns Sch\u00F6ngift (Acokanthera oppositifolia (Lam.) Codd, Syn.: Acokanthera venenata (Burm.f.) G.Don) ist eine Pflanzenart innerhalb der Familie der Hundsgiftgew\u00E4chse (Apocynaceae). Sie kommt in Arabien und dem tropischen Ost- und S\u00FCdafrika vor."@de . "Acokanthera oppositifolia \u00E4r en oleanderv\u00E4xtart som f\u00F6rst beskrevs av Jean-Baptiste de Lamarck, och fick sitt nu g\u00E4llande namn av . Acokanthera oppositifolia ing\u00E5r i sl\u00E4ktet Acokanthera och familjen oleanderv\u00E4xter. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life."@sv . "Acokanthera oppositifolia"@es . "Acokanthera oppositifolia , poison arrow tree, is a shrub used as the source of an arrow poison and to coat caltrops made from the sharp fruits of the puncture vine (Tribulus terrestris). All plants of the genus Acokanthera contain toxic cardiac glycosides strong enough to cause death. Acokanthera oppositifolia is widespread in southern and central Africa from Cape Province north to The Democratic Republic of the Congo + Tanzania. Acokanthera schimperi is employed for the same purpose."@en . "\u062B\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0645\u062A\u0642\u0627\u0628\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0623\u0648\u0631\u0627\u0642 (\u0627\u0644\u0627\u0633\u0645 \u0627\u0644\u0639\u0644\u0645\u064A: Acokanthera oppositifolia) \u0647\u064A \u0646\u0648\u0639 \u0646\u0628\u0627\u062A\u064A \u064A\u062A\u0628\u0639 \u062C\u0646\u0633 \u0627\u0644\u062B\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0645\u0646 \u0641\u0635\u064A\u0644\u0629 \u0627\u0644\u062F\u0641\u0644\u064A\u0629."@ar . . . . . "Buschmanns Sch\u00F6ngift (Acokanthera oppositifolia (Lam.) Codd, Syn.: Acokanthera venenata (Burm.f.) G.Don) ist eine Pflanzenart innerhalb der Familie der Hundsgiftgew\u00E4chse (Apocynaceae). Sie kommt in Arabien und dem tropischen Ost- und S\u00FCdafrika vor."@de . "Acokanthera oppositifolia es un arbusto utilizado como fuente de veneno para flechas y recubrimiento de abrojos, ya que todas las plantas del g\u00E9nero Acokanthera contienen gluc\u00F3sidos cardiacos letales. Acokanthera oppositifolia es nativa de \u00C1frica meridional y central de la Provincia del Cabo y de zonas de Rep\u00FAblica Democr\u00E1tica del Congo y Tanzania.\u200B\u200B"@es . . . . . . . "Acokanthera oppositifolia est une esp\u00E8ce de plantes dicotyl\u00E9dones de la famille des Apocynaceae originaire d'Afrique.Ce sont des arbustes \u00E0 feuilles persistants coriaces pouvant atteindre 7 m\u00E8tres de haut. Toutes les parties de la plante contiennent des h\u00E9t\u00E9rosides cardiaques, tr\u00E8s toxiques \u00E0 faible dose, sauf les fruits m\u00FBrs qui sont comestibles. Cette plante, appel\u00E9e Bushman's Poison en anglais ou Boesmansgif en afrikaans (poison des Bochimans), est utilis\u00E9e traditionnellement pour produire un poison de fl\u00E8ches."@fr . . "Acokanthera oppositifolia est une esp\u00E8ce de plantes dicotyl\u00E9dones de la famille des Apocynaceae originaire d'Afrique.Ce sont des arbustes \u00E0 feuilles persistants coriaces pouvant atteindre 7 m\u00E8tres de haut. Toutes les parties de la plante contiennent des h\u00E9t\u00E9rosides cardiaques, tr\u00E8s toxiques \u00E0 faible dose, sauf les fruits m\u00FBrs qui sont comestibles. Cette plante, appel\u00E9e Bushman's Poison en anglais ou Boesmansgif en afrikaans (poison des Bochimans), est utilis\u00E9e traditionnellement pour produire un poison de fl\u00E8ches."@fr . . . . . . . . "Acokanthera oppositifolia \u00E4r en oleanderv\u00E4xtart som f\u00F6rst beskrevs av Jean-Baptiste de Lamarck, och fick sitt nu g\u00E4llande namn av . Acokanthera oppositifolia ing\u00E5r i sl\u00E4ktet Acokanthera och familjen oleanderv\u00E4xter. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life."@sv . . "La bu\u015Dmana belveneno (Acokanthera oppositifolia) estas plantospecio, kiu formas genron kun pliaj kvin specioj (inter ili kaj ) en Arabio kaj la tropika orienta kaj suda Afriko."@eo . . . . . . "oppositifolia"@en . . . "Acokanthera oppositifolia \u00E9s una esp\u00E8cie de planta de la fam\u00EDlia de les apocin\u00E0cies que es distribueix des d'\u00C0frica tropical fins al sud d'\u00C0frica. \u00C9s un arbust perenne que es troba a matollars, llocs rocosos, costes fluvials i boscos oberts, associat a monticles de t\u00E8rmits."@ca . . . "Acokanthera oppositifolia , poison arrow tree, is a shrub used as the source of an arrow poison and to coat caltrops made from the sharp fruits of the puncture vine (Tribulus terrestris). All plants of the genus Acokanthera contain toxic cardiac glycosides strong enough to cause death. Acokanthera oppositifolia is widespread in southern and central Africa from Cape Province north to The Democratic Republic of the Congo + Tanzania. Acokanthera schimperi is employed for the same purpose. Unlike all other parts of the plant, the ripe fruit is sweet and edible. Unripe fruit are still poisonous, so only really ripe fruit are eaten."@en . . . . "Acokanthera oppositifolia \u00E9s una esp\u00E8cie de planta de la fam\u00EDlia de les apocin\u00E0cies que es distribueix des d'\u00C0frica tropical fins al sud d'\u00C0frica. \u00C9s un arbust perenne que es troba a matollars, llocs rocosos, costes fluvials i boscos oberts, associat a monticles de t\u00E8rmits. Posseeix unes fulles dures de color verd fosc. Els ra\u00EFms s\u00F3n de color blanc rosat, amb les flors dol\u00E7ament perfumades les quals apareixen a finals d'hivern i primavera, i s\u00F3n seguides per uns grans fruits de color cirera semblants a les baies que s\u00F3n delectades pels ocells. El nom Acokanthera deriva del grec i fa refer\u00E8ncia a les afilades anteres de les seves flors. El nom de l'ep\u00EDtet espec\u00EDfic oppositifolia fa refer\u00E8ncia a la disposici\u00F3 oposada de les fulles. Totes les parts d'aquest arbust s\u00F3n verinoses amb la possible excepci\u00F3 dels fruits madurs. \u00C9s utilitzat com a font d'obtenci\u00F3 de ver\u00ED per a fletxes i tamb\u00E9 com a capa per a cobrir els obri\u00FClls fets dels afilats fruits del tr\u00EDbol (Tribulus terrestris). Les tres plantes del g\u00E8nere Acokanthera contenen gluc\u00F2sids card\u00EDacs t\u00F2xics prou forts per causar la mort. s'empra per al mateix prop\u00F2sit."@ca . "\u062B\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0645\u062A\u0642\u0627\u0628\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0623\u0648\u0631\u0627\u0642 (\u0627\u0644\u0627\u0633\u0645 \u0627\u0644\u0639\u0644\u0645\u064A: Acokanthera oppositifolia) \u0647\u064A \u0646\u0648\u0639 \u0646\u0628\u0627\u062A\u064A \u064A\u062A\u0628\u0639 \u062C\u0646\u0633 \u0627\u0644\u062B\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0645\u0646 \u0641\u0635\u064A\u0644\u0629 \u0627\u0644\u062F\u0641\u0644\u064A\u0629."@ar . "Acokanthera oppositifolia"@sv . . . "Acokanthera oppositifolia"@ca . . . . . . . "La bu\u015Dmana belveneno (Acokanthera oppositifolia) estas plantospecio, kiu formas genron kun pliaj kvin specioj (inter ili kaj ) en Arabio kaj la tropika orienta kaj suda Afriko."@eo . "994044968"^^ . . . "Buschmanns Sch\u00F6ngift"@de . "Acokanthera"@en . "*Cestrum oppositifolium (Lam. 1792)\n*Toxicophlaea thunbergii (Harv.)\n*Acokanthera venenata ( G.Don)\n*Acokanthera lamarckii (G.Don)\n*Carissa oppositifolia ( Pichon)\n*Cestrum venenatum (Burm.f.)\n*Acokanthera venenata ( G.Don)\n*Toxicophlaea thunbergii (Harv.)\n*Toxicophlaea cestroides (A.DC.) \n*Pleiocarpa hockii (De Wild.)\n*Acokanthera longiflora (Stapf)\n*Carissa acokanthera (Pichon)\n*Acokanthera rhodesica (Merxm.)\n*Carissa longiflora ( G.H.M.Lawr.)"@en . "Acokanthera oppositifolia"@eo . . . .