"Xah Ghazi Rustam (V) ibn Al\u00ED Nusrat-ad-Din fou ispahbad baw\u00E0ndida del Tabaristan. Era fill d'Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla i el seu hereu designat. Ali Ala al-Dawla havia estat cridat diverses vegades pel sult\u00E0 Sandjar i no s'havia presentat. El 1127 Sandjar va tornar a l'Iran occidental i Ali Ala al-Dawla aquesta vegada anava a obeir la seva crida per\u00F2 no es va arribar a reunir amb el sult\u00E0 quan fou informat de l'oposici\u00F3 seriosa a la seva persona per part dels nebots del sult\u00E0. Al retorn de Sandjar el va tornar a cridar i Ali Ala al-Dawla es va excusar en la seva avan\u00E7ada edat i va oferir enviar a un dels seus fills, oferta que Sandjar va rebutjar. El 1131 Sandjar va escriure una vegada m\u00E9s a Ali Ala al-Dawla, i aquest va acceptar enviar contingents per lluitar al costat de Sandjar, per\u00F2 dirigits pel seu fill i hereu Xah Ghazi, sense voler anar-hi personalment, i aquesta vegada finalment, i per la situaci\u00F3 pol\u00EDtica del moment, Sandjar va acceptar i Xah Ghazi es va distingir a la lluita i fou ferit a la batalla de Dinawar el 25 de maig de 1132. Sandjar li va concedir diversos honors i el va deixar tornar a Tabaristan. El khwarizmxah Atsiz ibn Muhammad ibn Anushtigin va envair el Khurasan i es va apoderar de Gurgan (vers finals del 1141), i va expulsar al governador local baw\u00E0ndida Rustam Kabudjama; Xah Ghazi va anar (sense coneixement del seu pare) a veure al khwarizmxah, al que va demanar l'alliberament de Rustam que va aconseguir (1142). Ali Ala al-Dawla li va tirar al seu fill en cara la seva actuaci\u00F3 sense perm\u00EDs per\u00F2 la situaci\u00F3 no va anar a pitjor, ja que Ali va morir al cap de poc a Sari, el mateix any 1142 i el seu fill Xah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din va pujar al tron. El seu germ\u00E0 Tadj al-Muluk Mardawidj ibn Ali estava a Merv on havia estat servint al sult\u00E0 Sandjar i amb el qual tenia una gran amistat. Sandjar li va donar una germana o una filla en matrimoni i el 1143 li va facilitar un ex\u00E8rcit per reclamar el poder a Sari contra el seu germ\u00E0. Mardawidj es va apoderar d'Astarabad, Tamixa i la fortalesa de Djohayna; Xah Ghazi va ser assetjat per vuit mesos a Qa\u1E37\u02BFa-ye D\u0101r\u0101 per\u00F2 va resistir; Mardawidj va conservar no obstant les seves posicions. Sandjar va cridar a Xah Ghazi i li va exigir l'enviament d'un dels seus fills per estar al seu servei, i l'ispahbad li va enviar el seu fill i hereu Girdbazu que va arribar a Merv amb mil homes; Girbadzu fou assassinat per uns isma\u00EFlites a Sarakhs (1144) i Xah Ghazi va acusar a Sandjar del crim i va trencar relacions. Xah Ghazi ja havia lluitat contra els isma\u00EFlites durant el regnat del seu pare i havia estat ferit dues vegades per aquestos i ara va esdevenir el seu enemic implacable, dirigint diverses campanyes contra les seves fortaleses. Ibn al-Athir esmenta fins i tot un atac a Alamut aparentment el 1157; probablement vers el 1150 va atacar per\u00F2 va haver d'aixecar el setge al cap de poc temps quan fou atacat per Bughrategin, senyor de Djuwayn, instigat pels isma\u00EFlites. Sandjar fou capturat per les bandes oghuz del Khurasan el 1153 i aix\u00F2 va deixar tranquil a Xah Ghazi que es va poder expandir pel Tabaristan; un bon nombre d'amirs de Sandjar es van refugiar al Tabaristan. El nebot de Sandjar, Sulayman Xah, fou proclamat sult\u00E0 al Khurasan pels amirs (1154) per\u00F2 va haver de fugir al Tabaristan i fou acollit per Tadj al-Muluk Mardawidj a Astarabad, per\u00F2 al cap de poc Xah Ghazi va expulsar al seu germ\u00E0 Mardawidj, ara mancat de suports, de'Astarabad i Djuhayna i el va matar a Kabudjama abans que pogu\u00E9s fugir cap al Khurasan, dominant tot seguit el Gurgan i Dadjarm. Mentre Sulayman Xah s'havia retirat amb el khwarizmxah Atsiz, ara lleial a Sandjar (1154) i el va acompanyar a Rayy on els amirs del Jibal i de l'Azerbaidjan es van agrupar a l'entorn dels selj\u00FAcides. Xah Ghazi va ajudar al khwarizmxah en la seva primera expedici\u00F3 al Khurasan (1154) i va atacar als oghuz al Dihistan per\u00F2 va patir una seriosa derrota. Sulayman Xah es va establir a Hamadan (1155) i va concedir Rayy, Xawa i Simnan a Xah Ghazi en agra\u00EFment per haver-li donat suport. Per\u00F2 el karakh\u00E0nida Mahmud Khan s'havia proclamat kan a Khurasan a la fugida de Sulayman, i aliat a Muayyid Ayaba, un poder\u00F3s amir turcman, va envair el Tabaristan. Xah Ghazi el va derrotar i va negociar la seva retirada cap al Gurgan. A Rayy, que va dominar quasi dos anys (uns 20 mesos) va ser patr\u00F3 dels alides xi\u00EFtes i va construir una madrassa. El 1156 Sandjar va fugir del seu captiveri i va retornar a Merv, i els oghuz es van retirar cap a Transoxiana (octubre/novembre) i Xah Ghazi va atacar llavors les fortaleses isma\u00EFlites de Mehrbon i Mansurkuh que va conquerir despr\u00E9s de llargs setges. Va ocupar llavors Bistam i Damghan (1157) i les va donar en feu a Sabik al-Dawla al-Qazwini, un antic lloctinent del sult\u00E0 Masud. El 1158 Tabaristan fou altre cop enva\u00EFt, aquesta vegada pel sult\u00E0 Mahmud i per Muayyid Ayaba i van derrotar el amir Itak, aliat de Xah Ghazi. Aquest va demanar la pau i va comprar la seva retirada a canvi d'una gran quantitat de diners i valuosos regals. El 1160 l'amir Itak va comprometre a Xah Ghazi en un altre conflicte contra els oghuz que havien vingut en ajut del cap dels turcmans Barziya, Yaghmurkhan, i que van fer un atac de c\u00E0stig a l'Iraq; Itak va demanar ajut a Xah Ghazi que va enviar un ex\u00E8rcit que altre cop va patir una greu derrota al Dihistan. El 1161 va enviar ajut al amir que va poder recuperar Rayy que estava governada per Muhammad Pahlawan, fill d'Ildegiz, el fundador de la dinastia d'atabegs ildeg\u00EDzides inicialment a Iraq i Arran i despr\u00E9s a l'Azerbaidjan, Jibal i Arran, que l'havia ocupat poc abans, per\u00F2 Inandj fou finalment derrotat i es va refugiar als dominis baw\u00E0ndides. El 1162 Muayyid Ayaba despr\u00E9s de matar el sult\u00E0 Mahmud i apoderar-se de Nixapur, Tus i Bayhak, va oferir a Xah Ghazi ser el seu sobir\u00E0 i llegir el seu nom a la khutba si l'ajudava en el seu projecte d'expansi\u00F3 cap a l'oest, per\u00F2 Xah Ghazi va refusar i es va aliar a Sunkur Inandj al que va donar a la seva filla en matrimoni i el va nomenar comandant en cap de l'ex\u00E8rcit, en la perspectiva de conquerir el Djabal i Khurasan. Ayaba llavors va iniciar l'ofensiva (1163) i va ocupar Bistam i Damghan, llegint la khutba en nom de , sult\u00E0 nomenat per Ildegiz. El 1164 Xah Ghazi va enviar al amir Sabik al-Dawla al-Qazwini a reconquerir Bistam i Damghan cosa que va aconseguir rebent la senyoria feudal sobre aquestos territoris. Xah Ghazi, incapacitat de moviment per la gota, va morir el 23 de gener de 1165. Segons l'historiador en el seu regnar va llegir la khutba en nom de l'imam al que tamb\u00E9 va fer constar a les seves monedes (no se'n han trobat). El va succeir el seu fill Hasan ibn Rustam (V) Ala al-Dawla Xaraf al-Muluk."@ca . . . . . . . . . "1165"^^ . "Unnamed daughter"@en . "300"^^ . . "King of Mazandaran"@en . . . . . . . . "Dynasty"@en . . . . . "1142"^^ . . . . "Ispahbad"@en . "Shah Ghazi Rustam"@en . "1018503515"^^ . . . "Xah Ghazi Rustam (V) ibn Al\u00ED Nusrat-ad-Din fou ispahbad baw\u00E0ndida del Tabaristan. Era fill d'Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla i el seu hereu designat. Ali Ala al-Dawla havia estat cridat diverses vegades pel sult\u00E0 Sandjar i no s'havia presentat. El 1127 Sandjar va tornar a l'Iran occidental i Ali Ala al-Dawla aquesta vegada anava a obeir la seva crida per\u00F2 no es va arribar a reunir amb el sult\u00E0 quan fou informat de l'oposici\u00F3 seriosa a la seva persona per part dels nebots del sult\u00E0. Al retorn de Sandjar el va tornar a cridar i Ali Ala al-Dawla es va excusar en la seva avan\u00E7ada edat i va oferir enviar a un dels seus fills, oferta que Sandjar va rebutjar. El 1131 Sandjar va escriure una vegada m\u00E9s a Ali Ala al-Dawla, i aquest va acceptar enviar contingents per lluitar al costat de Sandjar, per\u00F2"@ca . . . . "1165-01-23"^^ . . . . . . . "1156"^^ . . . . . "Daughter of Malik-Shah I"@en . "8864"^^ . . . . . . . . . "Shah Ghazi Rustam and his court"@en . . . "ca. 1105"@en . . . . "1142"^^ . . . . . . . . "Shah Ghazi Rustam"@en . . "\u0634\u0627\u0647 \u063A\u0627\u0632\u06CC \u0631\u0633\u062A\u0645"@en . . . . "New office"@en . . "54109593"^^ . . . . . "Shah Ghazi Rustam (Persian: \u0634\u0627\u0647 \u063A\u0627\u0632\u06CC \u0631\u0633\u062A\u0645), was king of the Bavand dynasty of Mazandaran, ruling from 1142 to 1165. He expanded the borders of the kingdom at the expense of his neighbors, particularly the Ismailis and the Seljuks. He established a Bavandid presence in Gilan as a result of his frequent vengeful raids against the Ismailis, who had assassinated his son and heir, Girdbazu. He also brought Qumis and Ray under Bavandid control during his wars against the Seljuks and the Karakhanids."@en . . . . . "King of Gilan"@en . . . . "\u0634\u0627\u0647 \u063A\u0627\u0632\u06CC \u0631\u0633\u062A\u0645"@en . . "Girdbazu"@en . . . "Shah Ghazi Rustam"@en . . . . "Shah Ghazi Rustam (Persian: \u0634\u0627\u0647 \u063A\u0627\u0632\u06CC \u0631\u0633\u062A\u0645), was king of the Bavand dynasty of Mazandaran, ruling from 1142 to 1165. He expanded the borders of the kingdom at the expense of his neighbors, particularly the Ismailis and the Seljuks. He established a Bavandid presence in Gilan as a result of his frequent vengeful raids against the Ismailis, who had assassinated his son and heir, Girdbazu. He also brought Qumis and Ray under Bavandid control during his wars against the Seljuks and the Karakhanids. Shah Ghazi's reign represented the pinnacle of Bavandid power and influence in Iran, and Shah Ghazi himself was considered the most illustrious king of the dynasty."@en . . "Bavandid ruler"@en . "1142"^^ . . . . . . . . . . "Xah Ghazi Rustam V"@ca . . . . . . . . . . . . . . . . .