. . . . . . . . "Quhistan (in persiano \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u200E) o Kohistan (in persiano \u06A9\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u200E, \"terra montuosa\") \u00E8 stata una regione della Persia medievale, che essenzialmente faceva parte del Khor\u0101s\u0101n. I suoi confini sono abbastanza indeterminati e il termine sembra essere stato applicato abbastanza liberamente. L'area era governata come parte del Grande Khor\u0101s\u0101n o come una provincia con capitale Her\u0101t. Talvolta, tuttavia, essa godette di una sua propria autonomia."@it . . "\u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646"@ar . . "\u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646 (\u0623\u0648 \u0642\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646) \u0647\u0648 \u0627\u0633\u0645 \u0644\u0639\u062F\u0629 \u0645\u0648\u0627\u0642\u0639 \u062C\u0628\u0644\u064A\u0629 \u0641\u064A \u0628\u0644\u0627\u062F \u0641\u0627\u0631\u0633. \u0630\u0643\u0631 \u0635\u0627\u062D\u0628 \u0645\u0639\u062C\u0645 \u0627\u0644\u0628\u0644\u062F\u0627\u0646 \u0623\u0646 \u0642\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646 \u062A\u0639\u0631\u064A\u0628 \u0644\u0643\u0644\u0645\u0629 \u0643\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u060C \u0648\u0645\u0639\u0646\u0627\u0647 \u0645\u0648\u0636\u0639 \u0627\u0644\u062C\u0628\u0627\u0644 \u0644\u0623\u0646 \u0643\u0648\u0647 \u0647\u0648 \u0627\u0644\u062C\u0628\u0644 \u0628\u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A\u0629\u060C \u0648\u0642\u0627\u0644 \u0623\u0646 \u0623\u0643\u062B\u0631 \u0628\u0644\u0627\u062F \u0627\u0644\u0639\u062C\u0645 \u0644\u0627 \u064A\u062E\u0644\u0648 \u0639\u0646 \u0645\u0648\u0636\u0639 \u064A\u0642\u0627\u0644 \u0644\u0647: \u0642\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646. \u0644\u0643\u0646\u0647 \u062D\u062F\u062F \u0633\u0644\u0633\u0644\u0629 \u062C\u0628\u0644\u064A\u0629 \u0645\u0639\u064A\u0646\u0629 \u0642\u0627\u0644 \u0625\u0646\u0647\u0627 \u062A\u0634\u062A\u0647\u0631 \u0628\u0647\u0630\u0627 \u0627\u0644\u0627\u0633\u0645 \u0648\u0642\u0627\u0644 \u0623\u0646 \u00AB\u0623\u062D\u062F \u0623\u0637\u0631\u0627\u0641\u0647\u0627 \u0645\u062A\u0635\u0644 \u0628\u0646\u0648\u0627\u062D\u064A \u0647\u0631\u0627\u0629 \u062B\u0645 \u064A\u0645\u062A\u062F \u0641\u064A \u0627\u0644\u062C\u0628\u0627\u0644 \u0637\u0648\u0644\u0627 \u062D\u062A\u0649 \u064A\u062A\u0635\u0644 \u0628\u0642\u0631\u0628 \u0646\u0647\u0627\u0648\u0646\u062F \u0648\u0647\u0645\u062F\u0627\u0646 \u0648\u0628\u0631\u0648\u062C\u0631\u062F\u00BB. \u0648\u0642\u064A\u0644 \u0623\u064A\u0636\u0627 \u0623\u0646 \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646 \u062A\u0634\u064A\u0631 \u062A\u062D\u062F\u064A\u062F\u0627 \u0625\u0644\u0649 \u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u062C\u0646\u0648\u0628 \u062E\u0631\u0627\u0633\u0627\u0646. \u0648 \u0630\u0643\u0631 \u0643\u062A\u0627\u0628 \u062A\u0627\u0631\u064A\u062E \u0627\u0644\u062E\u0644\u0641\u0627\u0621 \u0644\u0644\u0633\u064A\u0648\u0637\u064A \u0623\u0646 \u0627\u0644\u0645\u0633\u0644\u0645\u064A\u0646 \u0633\u064A\u0637\u0631\u0648\u0627 \u0639\u0644\u064A\u0647\u0627 \u0641\u064A \u0632\u0645\u0646 \u0645\u0639\u0627\u0648\u064A\u0629 \u0628\u0646 \u0623\u0628\u064A \u0633\u0641\u064A\u0627\u0646 \u0633\u0646\u0629 50 \u0644\u0644\u0647\u062C\u0631\u0629."@ar . "Quhistan (Persian: \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646) or Kohistan (\u06A9\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646, \"mountainous land\") was a region of medieval Persia, essentially the southern part of Khurasan. Its boundaries appear to have been south of Khorasan to north, Yazd to West, Sistan to South, Afghanistan to East. Quhistan was a province in old days with a rich history in Persian literature, art and science. Notable historical towns include Tun (modern-day Ferdows), Qa'in, Gunabad, Tabas, Birjand, Turshez (modern-day Kashmar), Khwaf, Taybad, and Zawah (modern-day Torbat-e Heydarieh).It is home to famous castles. Safron, berberies (Zereshk) and jujube (Annab) are among the famous agricultural products that are exclusively produced in Ghohestan. Hakim Nezari Ghohestani, Sima Bina and Professor Reza Ghohestani are among famous people who are origin"@en . "Coist\u00E3o ou Cuist\u00E3o (em persa: \u06A9\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646; romaniz.: Kuhist\u00E2n) \u00E9 uma regi\u00E3o hist\u00F3ria que fazia divisa com Pexauar, na fronteira noroeste da \u00CDndia. Compreende uma \u00E1rea de mais de 1 000 metros quadrados e \u00E9 delimitada a noroeste pelo rio Indo, a nordeste pelo e ao sul pelos rios , e . Como as montanhas de Chilas, as do Coist\u00E3o s\u00E3o desertos rochosos e cobertos de neve desde suas cristas at\u00E9 12 000 p\u00E9s. Abaixo disso, as colinas s\u00E3o cobertas por florestas finas e grama at\u00E9 5 000 ou 6 000 p\u00E9s, e nos vales, especialmente perto do Indo, s\u00E3o bacias f\u00E9rteis sob cultivo. Seus habitantes designam-se como coistanis e s\u00E3o sobretudos pat\u00E3s. Converteram-se nos \u00FAltimos s\u00E9culos ao islamismo e por volta de 1911 eram 16 000 em n\u00FAmero."@pt . . "\u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646 (\u0623\u0648 \u0642\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646) \u0647\u0648 \u0627\u0633\u0645 \u0644\u0639\u062F\u0629 \u0645\u0648\u0627\u0642\u0639 \u062C\u0628\u0644\u064A\u0629 \u0641\u064A \u0628\u0644\u0627\u062F \u0641\u0627\u0631\u0633. \u0630\u0643\u0631 \u0635\u0627\u062D\u0628 \u0645\u0639\u062C\u0645 \u0627\u0644\u0628\u0644\u062F\u0627\u0646 \u0623\u0646 \u0642\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646 \u062A\u0639\u0631\u064A\u0628 \u0644\u0643\u0644\u0645\u0629 \u0643\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u060C \u0648\u0645\u0639\u0646\u0627\u0647 \u0645\u0648\u0636\u0639 \u0627\u0644\u062C\u0628\u0627\u0644 \u0644\u0623\u0646 \u0643\u0648\u0647 \u0647\u0648 \u0627\u0644\u062C\u0628\u0644 \u0628\u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A\u0629\u060C \u0648\u0642\u0627\u0644 \u0623\u0646 \u0623\u0643\u062B\u0631 \u0628\u0644\u0627\u062F \u0627\u0644\u0639\u062C\u0645 \u0644\u0627 \u064A\u062E\u0644\u0648 \u0639\u0646 \u0645\u0648\u0636\u0639 \u064A\u0642\u0627\u0644 \u0644\u0647: \u0642\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646. \u0644\u0643\u0646\u0647 \u062D\u062F\u062F \u0633\u0644\u0633\u0644\u0629 \u062C\u0628\u0644\u064A\u0629 \u0645\u0639\u064A\u0646\u0629 \u0642\u0627\u0644 \u0625\u0646\u0647\u0627 \u062A\u0634\u062A\u0647\u0631 \u0628\u0647\u0630\u0627 \u0627\u0644\u0627\u0633\u0645 \u0648\u0642\u0627\u0644 \u0623\u0646 \u00AB\u0623\u062D\u062F \u0623\u0637\u0631\u0627\u0641\u0647\u0627 \u0645\u062A\u0635\u0644 \u0628\u0646\u0648\u0627\u062D\u064A \u0647\u0631\u0627\u0629 \u062B\u0645 \u064A\u0645\u062A\u062F \u0641\u064A \u0627\u0644\u062C\u0628\u0627\u0644 \u0637\u0648\u0644\u0627 \u062D\u062A\u0649 \u064A\u062A\u0635\u0644 \u0628\u0642\u0631\u0628 \u0646\u0647\u0627\u0648\u0646\u062F \u0648\u0647\u0645\u062F\u0627\u0646 \u0648\u0628\u0631\u0648\u062C\u0631\u062F\u00BB. \u0648\u0642\u064A\u0644 \u0623\u064A\u0636\u0627 \u0623\u0646 \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646 \u062A\u0634\u064A\u0631 \u062A\u062D\u062F\u064A\u062F\u0627 \u0625\u0644\u0649 \u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u062C\u0646\u0648\u0628 \u062E\u0631\u0627\u0633\u0627\u0646. \u0648 \u0630\u0643\u0631 \u0643\u062A\u0627\u0628 \u062A\u0627\u0631\u064A\u062E \u0627\u0644\u062E\u0644\u0641\u0627\u0621 \u0644\u0644\u0633\u064A\u0648\u0637\u064A \u0623\u0646 \u0627\u0644\u0645\u0633\u0644\u0645\u064A\u0646 \u0633\u064A\u0637\u0631\u0648\u0627 \u0639\u0644\u064A\u0647\u0627 \u0641\u064A \u0632\u0645\u0646 \u0645\u0639\u0627\u0648\u064A\u0629 \u0628\u0646 \u0623\u0628\u064A \u0633\u0641\u064A\u0627\u0646 \u0633\u0646\u0629 50 \u0644\u0644\u0647\u062C\u0631\u0629."@ar . "\u041A\u0443\u0445\u0438\u0441\u0442\u0430\u043D"@ru . . "1109747497"^^ . "Kuhist\u00E1n\u200B\u200B es una regi\u00F3n de Joras\u00E1n en el sur de Nishapur hasta Sist\u00E1n, rodeada por todas partes por el gran desierto salado de la meseta central iran\u00ED, con varios grupos de oasis dispersos. Tradicionalmente formaban su periferia Nisahpur al norte, Herat al este, el Sistan al sur, y el Kirman y Yadz al oeste; en todas estas regiones estuvo siempre unida la regi\u00F3n por caravanas pero era solo un lugar de paso, aislado y con baja productividad de la tierra. Generalmente los se\u00F1ores locales ejerc\u00EDan la autoridad. Siempre dependi\u00F3 de Nishapur o de Herat y por lo tanto nunca fue considerada una denominaci\u00F3n geogr\u00E1fica diferenciada. Se pod\u00EDa distribuir en los siguientes distritos de norte a sur:"@es . . . "Quhistan (in persiano \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u200E) o Kohistan (in persiano \u06A9\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u200E, \"terra montuosa\") \u00E8 stata una regione della Persia medievale, che essenzialmente faceva parte del Khor\u0101s\u0101n. I suoi confini sono abbastanza indeterminati e il termine sembra essere stato applicato abbastanza liberamente. L'area era governata come parte del Grande Khor\u0101s\u0101n o come una provincia con capitale Her\u0101t. Talvolta, tuttavia, essa godette di una sua propria autonomia."@it . . . . "Coist\u00E3o (regi\u00E3o hist\u00F3rica)"@pt . . . "2384"^^ . . . "\u041A\u0443\u0445\u0438\u0441\u0442\u0430\u0301\u043D (\u043F\u0435\u0440\u0441. \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u200E \u2014 \u041A\u043E\u0445\u0435\u0441\u0442\u0430\u043D \u2014 \u00AB\u0433\u043E\u0440\u043D\u0430\u044F \u0441\u0442\u0440\u0430\u043D\u0430\u00BB) \u2014 \u0433\u043E\u0440\u043D\u0430\u044F \u043E\u0431\u043B\u0430\u0441\u0442\u044C \u043D\u0430 \u0418\u0440\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u043C \u043D\u0430\u0433\u043E\u0440\u044C\u0435, \u043C\u0435\u0436\u0434\u0443 \u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u044F\u043C\u0438 \u0414\u0435\u0448\u0442\u0435-\u041A\u0435\u0432\u0438\u0440 \u0438 \u0414\u0435\u0448\u0442\u0435-\u041B\u0443\u0442 (\u0418\u0440\u0430\u043D). \u041A\u0443\u0445\u0438\u0441\u0442\u0430\u043D \u043E\u0431\u044A\u0435\u0434\u0438\u043D\u044F\u0435\u0442 \u0432 \u0441\u0435\u0431\u0435 \u0441\u0443\u0431\u043C\u0435\u0440\u0438\u0434\u0438\u043E\u043D\u0430\u043B\u044C\u043D\u044B\u0435 \u0445\u0440\u0435\u0431\u0442\u044B \u0438 \u043C\u0435\u0436\u0433\u043E\u0440\u043D\u044B\u0435 \u0432\u043F\u0430\u0434\u0438\u043D\u044B. \u0412\u044B\u0441\u043E\u0442\u0430 \u0445\u0440\u0435\u0431\u0442\u043E\u0432 \u0441\u043E\u0441\u0442\u0430\u0432\u043B\u044F\u0435\u0442 1500\u20142000 \u043C, \u0432\u044B\u0441\u0448\u0430\u044F \u0442\u043E\u0447\u043A\u0430 \u2014 \u0433\u043E\u0440\u0430 (2839 \u043C). \u041F\u043B\u043E\u0441\u043A\u0438\u0435 \u043C\u0435\u0436\u0433\u043E\u0440\u043D\u044B\u0435 \u0432\u043F\u0430\u0434\u0438\u043D\u044B, \u0447\u0430\u0441\u0442\u043E \u0437\u0430\u043D\u044F\u0442\u044B\u0435 \u0441\u043E\u043B\u043E\u043D\u0447\u0430\u043A\u0430\u043C\u0438, \u043B\u0435\u0436\u0430\u0442 \u043D\u0430 \u0432\u044B\u0441\u043E\u0442\u0435 800\u20141200 \u043C. \u041A\u043B\u0438\u043C\u0430\u0442 \u0440\u0435\u0437\u043A\u043E \u043A\u043E\u043D\u0442\u0438\u043D\u0435\u043D\u0442\u0430\u043B\u044C\u043D\u044B\u0439, \u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u043D\u044B\u0439. \u041B\u0435\u0442\u043E \u0436\u0430\u0440\u043A\u043E\u0435, \u0441\u0443\u0445\u043E\u0435, \u0437\u0438\u043C\u0430 \u043F\u0440\u043E\u0445\u043B\u0430\u0434\u043D\u0430\u044F. \u0413\u043E\u0434\u043E\u0432\u043E\u0435 \u043A\u043E\u043B\u0438\u0447\u0435\u0441\u0442\u0432\u043E \u043E\u0441\u0430\u0434\u043A\u043E\u0432 \u043E\u0431\u044B\u0447\u043D\u043E \u043D\u0435 \u043F\u0440\u0435\u0432\u044B\u0448\u0430\u0435\u0442 200 \u043C\u043C. \u0420\u0435\u043A\u0438 \u043D\u0430\u043F\u043E\u043B\u043D\u044F\u044E\u0442\u0441\u044F \u0432\u043E\u0434\u043E\u0439 \u0442\u043E\u043B\u044C\u043A\u043E \u043F\u043E\u0441\u043B\u0435 \u0434\u043E\u0436\u0434\u0435\u0439. \u0420\u0430\u0441\u0442\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C\u043D\u043E\u0441\u0442\u044C \u0440\u0430\u0437\u0440\u0435\u0436\u0435\u043D\u043D\u0430\u044F, \u0433\u043E\u0441\u043F\u043E\u0434\u0441\u0442\u0432\u0443\u044E\u0442 \u043B\u0430\u043D\u0434\u0448\u0430\u0444\u0442\u044B \u043A\u0430\u043C\u0435\u043D\u0438\u0441\u0442\u044B\u0445, \u043F\u0435\u0441\u0447\u0430\u043D\u044B\u0445 \u0438 \u0441\u043E\u043B\u043E\u043D\u0447\u0430\u043A\u043E\u0432\u044B\u0445 \u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u044C. \u041F\u0430\u0441\u0442\u0431\u0438\u0449\u043D\u043E\u0435 \u0436\u0438\u0432\u043E\u0442\u043D\u043E\u0432\u043E\u0434\u0441\u0442\u0432\u043E; \u0432 \u043F\u0440\u0435\u0434\u0433\u043E\u0440\u044C\u044F\u0445 \u0440\u0430\u0441\u043F\u043E\u043B\u0430\u0433\u0430\u044E\u0442\u0441\u044F \u043D\u0435\u0431\u043E\u043B\u044C\u0448\u0438\u0435 \u043E\u0430\u0437\u0438\u0441\u044B. \u0421\u043E\u0433\u043B\u0430\u0441\u043D\u043E \u0428\u0430\u0445\u043D\u0430\u043C\u0435 \u041A\u0443\u0445\u0438\u0441\u0442\u0430\u043D \u0431\u044B\u043B \u0434\u0430\u043D \u0432 \u0443\u0434\u0435\u043B \u0421\u0438\u044F\u0432\u0443\u0448\u0443."@ru . . . . . . . "Coist\u00E3o ou Cuist\u00E3o (em persa: \u06A9\u0648\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646; romaniz.: Kuhist\u00E2n) \u00E9 uma regi\u00E3o hist\u00F3ria que fazia divisa com Pexauar, na fronteira noroeste da \u00CDndia. Compreende uma \u00E1rea de mais de 1 000 metros quadrados e \u00E9 delimitada a noroeste pelo rio Indo, a nordeste pelo e ao sul pelos rios , e . Como as montanhas de Chilas, as do Coist\u00E3o s\u00E3o desertos rochosos e cobertos de neve desde suas cristas at\u00E9 12 000 p\u00E9s. Abaixo disso, as colinas s\u00E3o cobertas por florestas finas e grama at\u00E9 5 000 ou 6 000 p\u00E9s, e nos vales, especialmente perto do Indo, s\u00E3o bacias f\u00E9rteis sob cultivo. Seus habitantes designam-se como coistanis e s\u00E3o sobretudos pat\u00E3s. Converteram-se nos \u00FAltimos s\u00E9culos ao islamismo e por volta de 1911 eram 16 000 em n\u00FAmero."@pt . . . "\u041A\u0443\u0445\u0438\u0441\u0442\u0430\u0301\u043D (\u043F\u0435\u0440\u0441. \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646\u200E \u2014 \u041A\u043E\u0445\u0435\u0441\u0442\u0430\u043D \u2014 \u00AB\u0433\u043E\u0440\u043D\u0430\u044F \u0441\u0442\u0440\u0430\u043D\u0430\u00BB) \u2014 \u0433\u043E\u0440\u043D\u0430\u044F \u043E\u0431\u043B\u0430\u0441\u0442\u044C \u043D\u0430 \u0418\u0440\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u043C \u043D\u0430\u0433\u043E\u0440\u044C\u0435, \u043C\u0435\u0436\u0434\u0443 \u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u044F\u043C\u0438 \u0414\u0435\u0448\u0442\u0435-\u041A\u0435\u0432\u0438\u0440 \u0438 \u0414\u0435\u0448\u0442\u0435-\u041B\u0443\u0442 (\u0418\u0440\u0430\u043D). \u041A\u0443\u0445\u0438\u0441\u0442\u0430\u043D \u043E\u0431\u044A\u0435\u0434\u0438\u043D\u044F\u0435\u0442 \u0432 \u0441\u0435\u0431\u0435 \u0441\u0443\u0431\u043C\u0435\u0440\u0438\u0434\u0438\u043E\u043D\u0430\u043B\u044C\u043D\u044B\u0435 \u0445\u0440\u0435\u0431\u0442\u044B \u0438 \u043C\u0435\u0436\u0433\u043E\u0440\u043D\u044B\u0435 \u0432\u043F\u0430\u0434\u0438\u043D\u044B. \u0412\u044B\u0441\u043E\u0442\u0430 \u0445\u0440\u0435\u0431\u0442\u043E\u0432 \u0441\u043E\u0441\u0442\u0430\u0432\u043B\u044F\u0435\u0442 1500\u20142000 \u043C, \u0432\u044B\u0441\u0448\u0430\u044F \u0442\u043E\u0447\u043A\u0430 \u2014 \u0433\u043E\u0440\u0430 (2839 \u043C). \u041F\u043B\u043E\u0441\u043A\u0438\u0435 \u043C\u0435\u0436\u0433\u043E\u0440\u043D\u044B\u0435 \u0432\u043F\u0430\u0434\u0438\u043D\u044B, \u0447\u0430\u0441\u0442\u043E \u0437\u0430\u043D\u044F\u0442\u044B\u0435 \u0441\u043E\u043B\u043E\u043D\u0447\u0430\u043A\u0430\u043C\u0438, \u043B\u0435\u0436\u0430\u0442 \u043D\u0430 \u0432\u044B\u0441\u043E\u0442\u0435 800\u20141200 \u043C. \u041A\u043B\u0438\u043C\u0430\u0442 \u0440\u0435\u0437\u043A\u043E \u043A\u043E\u043D\u0442\u0438\u043D\u0435\u043D\u0442\u0430\u043B\u044C\u043D\u044B\u0439, \u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u043D\u044B\u0439. \u041B\u0435\u0442\u043E \u0436\u0430\u0440\u043A\u043E\u0435, \u0441\u0443\u0445\u043E\u0435, \u0437\u0438\u043C\u0430 \u043F\u0440\u043E\u0445\u043B\u0430\u0434\u043D\u0430\u044F. \u0413\u043E\u0434\u043E\u0432\u043E\u0435 \u043A\u043E\u043B\u0438\u0447\u0435\u0441\u0442\u0432\u043E \u043E\u0441\u0430\u0434\u043A\u043E\u0432 \u043E\u0431\u044B\u0447\u043D\u043E \u043D\u0435 \u043F\u0440\u0435\u0432\u044B\u0448\u0430\u0435\u0442 200 \u043C\u043C. \u0420\u0435\u043A\u0438 \u043D\u0430\u043F\u043E\u043B\u043D\u044F\u044E\u0442\u0441\u044F \u0432\u043E\u0434\u043E\u0439 \u0442\u043E\u043B\u044C\u043A\u043E \u043F\u043E\u0441\u043B\u0435 \u0434\u043E\u0436\u0434\u0435\u0439. \u0420\u0430\u0441\u0442\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C\u043D\u043E\u0441\u0442\u044C \u0440\u0430\u0437\u0440\u0435\u0436\u0435\u043D\u043D\u0430\u044F, \u0433\u043E\u0441\u043F\u043E\u0434\u0441\u0442\u0432\u0443\u044E\u0442 \u043B\u0430\u043D\u0434\u0448\u0430\u0444\u0442\u044B \u043A\u0430\u043C\u0435\u043D\u0438\u0441\u0442\u044B\u0445, \u043F\u0435\u0441\u0447\u0430\u043D\u044B\u0445 \u0438 \u0441\u043E\u043B\u043E\u043D\u0447\u0430\u043A\u043E\u0432\u044B\u0445 \u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u044C. \u041F\u0430\u0441\u0442\u0431\u0438\u0449\u043D\u043E\u0435 \u0436\u0438\u0432\u043E\u0442\u043D\u043E\u0432\u043E\u0434\u0441\u0442\u0432\u043E; \u0432 \u043F\u0440\u0435\u0434\u0433\u043E\u0440\u044C\u044F\u0445 \u0440\u0430\u0441\u043F\u043E\u043B\u0430\u0433\u0430\u044E\u0442\u0441\u044F \u043D\u0435\u0431\u043E\u043B\u044C\u0448\u0438\u0435 \u043E\u0430\u0437\u0438\u0441\u044B."@ru . . "Kuhist\u00E1n"@es . . . . . . . . . . . . "25807476"^^ . "Kuhist\u00E1n\u200B\u200B es una regi\u00F3n de Joras\u00E1n en el sur de Nishapur hasta Sist\u00E1n, rodeada por todas partes por el gran desierto salado de la meseta central iran\u00ED, con varios grupos de oasis dispersos. Tradicionalmente formaban su periferia Nisahpur al norte, Herat al este, el Sistan al sur, y el Kirman y Yadz al oeste; en todas estas regiones estuvo siempre unida la regi\u00F3n por caravanas pero era solo un lugar de paso, aislado y con baja productividad de la tierra. Generalmente los se\u00F1ores locales ejerc\u00EDan la autoridad. Siempre dependi\u00F3 de Nishapur o de Herat y por lo tanto nunca fue considerada una denominaci\u00F3n geogr\u00E1fica diferenciada. Se pod\u00EDa distribuir en los siguientes distritos de norte a sur: \n* Turshiz y Turbart-i Haydari (moderna Turbat-y Shaykh Ishak). \n* Djam, al este del anterior. \n* Djunabad. \n* Khwaf, al este del anterior, con la villa de Zawzan. \n* Tun, con la comarca de Tabas al oeste que a la edad mediana era considerada fuera del Kuhist\u00E1n. \n* Kain. \n* Birdjan. Al inicio de la conquista \u00E1rabe esta regi\u00F3n estaba bajo dominio de los hefalitas. El primero que seg\u00FAn la tradici\u00F3n lleg\u00F3 fue Abd Allah ibn Budayl al-Khuzai, que march\u00F3 hacia el Kirman y conquist\u00F3 al-Tabasayn (Tabas, que junto a Kurin fue conocida como \"las Dos Puertas del Jorasan\", y firm\u00F3 un tratado con los habitantes. En 653 cuando Ibn al-Amir inici\u00F3 la conquista del Joras\u00E1n, la vanguardia mandada por al-Ahnaf ibn Kays cruz\u00F3 el Kuhist\u00E1n y derrot\u00F3 a los heftalitas. En los a\u00F1os siguientes fue teatro de una revuelta nacional bajo una l\u00EDder llamado Karin, sublevaci\u00F3n reprimida por Ibn Khazim. En 671 la regi\u00F3n tuvo que ser conquistada otra vez por Rabi ibn Ziyad que luch\u00F3 contra los heftalitas; despu\u00E9s de este tiempo el Kuhist\u00E1n fue agregado al Joras\u00E1n y forma parte del distrito llamado Abarshar que ten\u00EDa por capital Nisahpur. En el siglo IX aparece bajo autoridad de los tahiridas del Khoras\u00E1n y m\u00E1s tarde de los saff\u00E1ridas. En el siglo X la capital y centro comercial era Kain. En 1052 pas\u00F3 por la regi\u00F3n Nasir-i Khusraw que describe varias poblaciones que dice que eran bastante grandes y pr\u00F3speras. Bajo los sely\u00FAcidas aconteci\u00F3 refugio por los ismailitas que construyeron algunos castillos a imitaci\u00F3n del de Alamut, de los cuales quedan varias ruinas. Los corasmis (khwarizms) hicieron algunas expediciones contra estos ismailitas. En 1221 los mongoles dominaron la regi\u00F3n y exterminaron a los isma\u00EFlitas; el pa\u00EDs se arruin\u00F3 por la destrucci\u00F3n de los mongoles. Parece que en adelante el poder de hecho pas\u00F3 a las cabezas de tribu la mayor partes sino todos \u00E1rabes. Los saf\u00E1vidas pusieron imponer cierta autoridad al final del siglo XVI y XVII pero despu\u00E9s de la muerte de Nadir Shah fueron el emir de Tabas y el emir de Kain los que ejercieron el poder y el territorio se orientaba hacia Afganist\u00E1n hasta que en mitad del siglo XIX lo sometieron los kayars y los emires conservaron el poder como gobernadores y recibieron pomposos t\u00EDtulos de la corte. Sobre 1900 los emires de Kain (que pretenden ser descendentes de la tribu \u00E1rabe de los Khuzayma y parientes de una familia que gobernaba Sistan) se trasladaron a Biryan; en este momento el emir de Tabas dominaba el distrito de Djubnabad (capital Djunayn). En 1900 Kain ten\u00EDa 4000 habitantes. El tipo de poblaci\u00F3n sedentaria parece ser antigua con un dialecto persa (dos variedades dialectales: la de Turshiz y Djunabad y la de Kain, Tun y Birdjan) con pocas particularidades. Se encuentran descendientes de los isma\u00EFlitas que todav\u00EDa reconocen a Agha Khan, algunos bahais, y bastantes afganos sun\u00EDes; los n\u00F3madas son \u00E1rabes sun\u00EDes; algunos turcmans viven en el norte y algunos baluchis en el sur (que en verano pacen en Sistan). En 2004 se cre\u00F3 la provincia de Joras\u00E1n del Sur, con capital an Biryand, que a grandes rasgos abraza el Kuhist\u00E1n."@es . "Quhistan"@it . "Quhistan"@en . "Kuhistan \u00E9s una regi\u00F3 del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altipl\u00E0 central irani\u00E0, amb diversos grups d'oasis dispersos. Tradicionalment formaven la seva perif\u00E8ria Nisahpur al nord, Herat a l'est, el Sistan al sud, i el Kirman i Yadz a l'oest; a totes aquestes regions va estar sempre unida la regi\u00F3 per caravanes per\u00F2 era nom\u00E9s un lloc de pas, a\u00EFllat i amb baixa productivitat de la terra. Generalment els senyors locals exercien l'autoritat. Sempre va dependre de Nishapur o d'Herat i per tant mai no fou considerat una denominaci\u00F3 geogr\u00E0fica diferenciada. Es podia distribuir en els seg\u00FCents districtes de nord a sud:"@ca . . . "Kuhistan \u00E9s una regi\u00F3 del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altipl\u00E0 central irani\u00E0, amb diversos grups d'oasis dispersos. Tradicionalment formaven la seva perif\u00E8ria Nisahpur al nord, Herat a l'est, el Sistan al sud, i el Kirman i Yadz a l'oest; a totes aquestes regions va estar sempre unida la regi\u00F3 per caravanes per\u00F2 era nom\u00E9s un lloc de pas, a\u00EFllat i amb baixa productivitat de la terra. Generalment els senyors locals exercien l'autoritat. Sempre va dependre de Nishapur o d'Herat i per tant mai no fou considerat una denominaci\u00F3 geogr\u00E0fica diferenciada. Es podia distribuir en els seg\u00FCents districtes de nord a sud: \n* Turshiz i Turbart-i Haydari (moderna Turbat-i Shaykh Ishak \n* Djam, a l'est de l'anterior \n* Djunabad \n* Khwaf, a l'est de l'anterior, amb la vila de Zawzan \n* Tun, amb la comarca de a l'oest que a l'edat mitjana era considerada fora del Kuhistan \n* Kain \n* Birdjan A l'inici de la conquesta \u00E0rab aquesta regi\u00F3 estava sota domini dels heftalites. El primer que segons la tradici\u00F3 hi va arribar fou Abd Allah ibn Budayl al-Khuzai, que va marxar cap al Kirman i va conquerir al-Tabasayn (Tabas, que junt a Kurin fou coneguda com \"les Dues Portes del Khorasan\", i va signar un tractat amb els habitants. El 653 quan Ibn al-Amir va iniciar la conquesta del Khorasan, l'avantguarda manada per al-Ahnaf ibn Kays va creuar el Kuhistan i va derrotar els heftalites. En els anys seg\u00FCents fou teatre d'una revolta nacional sota un cap anomenat Karin, revolta reprimida per Ibn Khazim. El 671 la regi\u00F3 va haver de ser conquerida altre cop per Rabi ibn Ziyad que va lluitar contra els heftalites; despr\u00E9s d'aquest temps el Kuhistan fou agregat al Khorasan i forma part del districte anomenat que tenia per capital Nisahpur. Sembla que fou refugi de molt zoroastrians. Al segle IX apareix sota autoritat dels tah\u00EDrides del Khorasan i m\u00E9s tard dels saff\u00E0rides. Al segle X la capital i centre comercial era Kain. El 1052 va passar per la regi\u00F3 Nasir-i Khusraw que descriu diverses poblacions que diu que eren for\u00E7a grans i prosperes. Sota els selj\u00FAcides va esdevenir refugi pels isma\u00EFlites que van construir alguns castells a imitaci\u00F3 del d'Alamut, dels quals queden diverses ru\u00EFnes. Els corasmis (khwarizms) van fer algunes expedicions contra aquestos isma\u00EFlites. El 1221 els mongols van dominar la regi\u00F3 i van exterminar als isma\u00EFlites; el pa\u00EDs es va arru\u00EFnar per les destruccions dels mongols. Sembla que en endavant el poder de fet va passar als caps de tribu la major parts sin\u00F3 tots \u00E0rabs. Sota els ilkhans la regi\u00F3 va formar una \u00E0rea especial de taxaci\u00F3 que junt al Kuhistan abra\u00E7ava tamb\u00E9 Khurasan, Qumis, Mazandaran i Tabaristan, en la qual el governador tenia dret a reservar una part important del rendiment de l'impost te\u00F2ricament per destinar-ho al pagament de les tropes. Uns anys abans de la mort d'Abu Said (no gaire lluny del 1330) el visir Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din va prendre mesures per l'abolici\u00F3 d'aquest abus i va demanar el suport de Shaikh Hasan-i Buzurg, feia poc nomenat amir al-ulus; tamb\u00E9 va requerir suport de Shaikh Ali ibn Ali Qushji i d'Ala al-Din Muhammad Faryumadi, que foren enviats al Khurasan amb aquest proposit el primer com a governador. Esls principals perjudicats per la mesura foren Togha Temur, Amir Arghun Shah, el cap del Ja'un-i-Qurban i Abd-Allah ben Mulai, el senyor del Quhistan. El 1337, despr\u00E9s d'una breu alian\u00E7a entre Qushji i Arghun Shah que no va durar, el primer fou derrotat junt amb Togha Temur per Hasan Buzurg, i en la seva fugida fou capturat per Arghun Shah i executat. Arghun Shah va buscar l'alianza de Hasan Buzurg per\u00F2 sembla que no la aconseguir i el jalay\u00EDrida va nomenar governador de Khurasan incloent Mazanderan i Kuhistan, a Muhammad-i Mulay que devia pert\u00E0nyer a la fam\u00EDlia de caps del Kuhistan; Hasan Buzurg va mantenir un cert respecte per Togha Temur per\u00F2 va intentar controlar Khurasan per\u00F2 tampoc se'n va sortir i el seu governador Muhammad-i Mulai fou derrotat i mort per les forces d'Arghun Shah. Pel seu costat Hasan Buzurg, derrotat pels cob\u00E0nides, es va acostar al kan Togha Temur (estiu del 1338) que va fer un nou intent cap a l'oest (1339) igualment fracassat com el de 1337 i Hasan Buzurg, desconfiant del kan, es va entendre amb els cob\u00E0nides, mentre Togha Temur s'havia de retirar a Gurgan. El 1341 (i fins al 1343/1344) Hasan Buzurg va tornar a recon\u00E8ixer al kan i per aquest temps gran part del Kuhistan apareix sota influ\u00E8ncia dels kart d'Herat, despr\u00E9s que el Malik Muizz al-Din Husayn derrot\u00E9s a l'amir Saltinmish de Kuhistan, que es va haver de refugiar a Transoxiana. El pr\u00EDncep de Kuhistan, Sutelmish (catal\u00E0 Sutelmix), cansat de les guerres amb els kart d'Herat, va fer una estreta alian\u00E7a amb Muhammad Khoja Apardi i van reunir un ex\u00E8rcit per atacar a Malik Muizz al-Din Husayn d'Herat. Aquest per la seva part tamb\u00E9 va reunir les seves forces. Muhammad i Sutelmish van fer el jurament de que nomes veure al malik d'Herat correrien cap a ell sense aturar-se per res fins a arribar al seu costat i tallar-li el coll. Les forces dels kart es van despla\u00E7ar cap al riu Murghab, al Ghar\u010Distan, al nord-est d'Herat i es van trobar amb els turcomongols a la plana de Yapaghu; els dos aliats van intentar portar a terme el jurament corrent a cavall amb el sabre a la ma cap el seu enemic; per\u00F2 les fletxes enemigues els van aturar i els van deixar morts sobre la plana; l'ex\u00E8rcit turcmongol sense caps, va abandonar el camp de batalla. Els kart van governat aleshores Khurasan, Ghur, Gharjistan i Kuhistan, per\u00F2 foren eliminats per Tamerl\u00E0 el 1383. Vers el 1396 Abdallah ibn Mulai (personatge diferent del seu homonim dels anys 1330) \u00E9s esmentat quant va aconseguir fer-se independent al Kuhistan del sud amb seus a Raqa i Halvan, per\u00F2 no devia durar gaire temps. El 1413 Iskandar d'Isfahan va enviar un contingent que va entrar al Kuhistan amb la idea d'ocupar-lo, per\u00F2 els habitants, advertits de la seva arribada, els van atacar i els van fer fugir. Els saf\u00E0vides hi van posar imposar certa autoritat al final del segle xvi i al XVII per\u00F2 despr\u00E9s de la mort de Nadir Shah foren l'emir de Tabas i l'emir de Kain els que van exercir el poder i el territori s'orientava cap a l'Afganistan fins que a la meitat del segle XIX el van sotmetre els qajars i els emirs van conservar el poder com a governadors i van rebre pomposos t\u00EDtols de la cort. Vers el 1900 els emirs de Kain (que pretenen ser descendents de la tribu \u00E0rab dels Khuzayma i parents d'una fam\u00EDlia que governava a Sistan) es van traslladar a Birdjan; en aquest moment l'emir de Tabas dominava el districte de Djubnabad (capital Djunayn). El 1900 Kain tenia 4000 habitants Modernament el tipus de poblaci\u00F3 sedent\u00E0ria sembla antic amb un dialecte persa (dues varietats dialectals la de Turshiz i Djunabad i la de Kain, Tun i Birdjan) amb poques particularitats. S'hi troben descendents dels isma\u00EFlites que encara reconeixen al Agha Khan, alguns bahais, i bastants afganesos sunnites; els n\u00F2mades s\u00F3n \u00E0rabs sunnites; alguns turcmans viuen al nord i alguns balutxis al sud (que a l'estiu pasturen a Sistan). El 2004 es va crear la prov\u00EDncia de Khorasan del Sud, amb capital a Birjand, que a grans trets abra\u00E7a el Kuhistan."@ca . . . . . . . . "Quhistan (Persian: \u0642\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646) or Kohistan (\u06A9\u0647\u0633\u062A\u0627\u0646, \"mountainous land\") was a region of medieval Persia, essentially the southern part of Khurasan. Its boundaries appear to have been south of Khorasan to north, Yazd to West, Sistan to South, Afghanistan to East. Quhistan was a province in old days with a rich history in Persian literature, art and science. Notable historical towns include Tun (modern-day Ferdows), Qa'in, Gunabad, Tabas, Birjand, Turshez (modern-day Kashmar), Khwaf, Taybad, and Zawah (modern-day Torbat-e Heydarieh).It is home to famous castles. Safron, berberies (Zereshk) and jujube (Annab) are among the famous agricultural products that are exclusively produced in Ghohestan. Hakim Nezari Ghohestani, Sima Bina and Professor Reza Ghohestani are among famous people who are originally from Ghohestan. Dagestan in the North Caucasus was previously and originally named \"Quhistan\", which has the same meaning as Dagestan: da\u011F and kuh are the Turkic and Persian words for \"mountain\", respectively. -istan is Persian suffix meaning \"land [of]\"."@en . . . "Kuhistan"@ca . . . . . .