. "Mustafa Pasha Bushatli (Turkish: Mustafa Pa\u015Fa Bu\u015Fatl\u0131, 1797 \u2013 May 27, 1860), called I\u015Fkodral\u0131 (\"from Scutari\"), was a semi-independent Albanian Ottoman statesman, the last hereditary governor of the Pashalik of Scutari. In 1810 he succeeded Ibrahim Bushati and ruled Scutari until 1831."@en . "Buixatli Mustaf\u00E0 Paix\u00E0 \u2014en algunes fonts Bushatli Mustafa Pasha, Mustafa Reshit Pasha Bushati\u2014 (Scutari en una data incerta - Medina 27 de maig de 1860) fou un pol\u00EDtic otom\u00E0 d'origen alban\u00E8s, fill de Mehmed Asaf Paix\u00E0 i nebot del fam\u00F3s Kara Mahmud Paix\u00E0 de la familia dels Buixatli. El 1810 fou nomenat per un c\u00E0rrec administratiu al mutassarriflik de Shkodra i va esdevenir vezir el 1812. Mustafa Buixtali va donar suport a les forces del gran visir que finalment van esclafar la Primera revolta s\u00E8rbia, comandada per Kara\u0111or\u0111e Petrovi\u0107 en 1813. Va lluitar contra Al\u00ED Paix\u00E0 Tepedelenli de Janina i va expulsar als bektaixis que l'havien ajudat; el 1821 el domini semiindependent de l'Alb\u00E0nia del sud centrat a Janina fou liquidat pels otomans per\u00F2 en canvi els Buixatli van conservar el nord. Despr\u00E9s va lluitar contra els rebels grecs en la campanya de 1823. El mar\u00E7 de 1827 va atacar al governador de , i va esclatar un conflicte quan hi van intervenir diversos governants de la zona. El 1828 els russos van atacar Turquia i quan s'acostaven a Constantinoble el sult\u00E0 va demanar a Mustaf\u00E0 l'enviament de tropes i li va cedir Elbasan, Debar i (a m\u00E9s de Scutari) per\u00F2 el pr\u00EDncep serbi Milo\u0161 Obrenovi\u0107 va subornar als caps tribals i el reclutament fou menor de l'esperat; el pr\u00EDncep va conv\u00E8ncer Mustaf\u00E0 que les reformes otomanes anaven contra la seva autonomia; d'altra banda els russos li van prometre la creaci\u00F3 d'una monarquia albanesa sota la seva direcci\u00F3 si els ajudava; Mustaf\u00E0 hauria contactat amb Muh\u00E0mmad Al\u00ED Paix\u00E0 d'Egipte, amb els musulmans bosnians i amb Milo\u0161 Obrenovi\u0107 de S\u00E8rbia. Finalment l'ex\u00E8rcit que Mustaf\u00E0 va enviar, previst de 60.000 homes, fou nom\u00E9s de dos o tres mil, amb els quals va establir el seu domini a Metohija i va avan\u00E7ar cap a Rum\u00E8lia (turc i russos suposaven ambd\u00F3s que anava en ajut seu). Aquest ex\u00E8rcit de fet va tenir una actitud passiva. Llavors es va signar la pau d'Edirne o Adrian\u00F2polis (1829) molt desfavorable pels otomans. El pr\u00EDncep Milos va exigir les fronteres del seu principat conforme al tractat de Bucarest de 1812 el que afectava a sis governadors otomans. Jashar Paix\u00E0 de Pristina va intentar assegurar la frontera del seu amb una alian\u00E7a amb Scutari. Mustaf\u00E0 Pasha ara havia de fer front a la seva actitud en la guerra i a les reformes centralitzadores del sult\u00E0. Els pa\u00EFxes albanesos van objectar l'ordre que prohibia portar armes. Una assemblea de caps albanesos, ulemes i caps tribals es va reunir a Scutari i va rebutjar els decrets del sult\u00E0 entre els quals el que ordenava establir una guarnici\u00F3 regular a la ciutat i restituir els territoris concedits el 1828. Mustaf\u00E0 va tenir el suport dels pa\u00EFxes de Prizren, , , Pristina, Debar, , Tetovo, Skoplje i Leskovac. La coalici\u00F3 va obtenir alguns \u00E8xits ocupant Nish, Skopje i Sofia (1830). Alguns errors en la direcci\u00F3 militar i pol\u00EDtica de Mustaf\u00E0 van permetre al paix\u00E0 de Rum\u00E8lia enfrontar aquestes forces i derrotar-les a la batalla de Babune (prop de Prilep) i rodejar a Mustaf\u00E0 al castell de Rosafa (abril de 1831). Un ex\u00E8rcit otom\u00E0 fou enviat dirigit pel gran visir en persona i els albanesos foren derrotats a . Mustaf\u00E0 es va rendir el 9 d'octubre de 1831; centenars de persones van morir a la lluita i milers foren empresonats o enviats a l'exili entre els quals diversos membres de la fam\u00EDlia. Governadors otomans foren nomenats arreu i a les principals ciutats es van establir guarnicions. Va estar en resid\u00E8ncia vigilada a Istanbul per\u00F2 el 1846 va recuperar la seva posici\u00F3 i va tornar a rebre c\u00E0rrecs oficials; fou governador a diversos llocs (Bolu, Kastamonu, Adana, Marash, Konya i altres) i el 1853 fou governador de l'Hercegovina. Fou nomenat val\u00ED de Medina i resid\u00ED en aquella ciutat fins a la seva mort, el 27 de maig de 1860. Els seus b\u00E9ns, confiscats el 1831, foren tornats als seus fills el 1865. Un d'aquests fills, Hasan Hakki, fou governador d'Alep i un altre, Mahmud Paix\u00E0 (+1870), fou sandjakbegi de Novi Pazar."@ca . . "Mustafa Pasha Bushati"@en . . . . . . . . . . . . "\u0645\u0635\u0637\u0641\u0649 \u0628\u0627\u0634\u0627 \u0627\u0644\u0628\u0648\u0634\u0627\u0637\u064A \u0627\u0644\u0625\u0634\u0642\u0648\u062F\u0631\u064A \u0647\u0648 \u0633\u064A\u0627\u0633\u064A \u0639\u062B\u0645\u0627\u0646\u064A \u0634\u063A\u0644 \u0645\u0646\u0635\u0628 \u0648\u0627\u0644\u064A \u0641\u064A \u0627\u0644\u062F\u0648\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0639\u062B\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629."@ar . . . "1853"^^ . . . . . . . "1846"^^ . . . . . . . "?"@en . . . "1116377968"^^ . "\u0645\u0635\u0637\u0641\u0649 \u0628\u0627\u0634\u0627 \u0627\u0644\u0628\u0648\u0634\u0627\u0637\u064A \u0627\u0644\u0625\u0634\u0642\u0648\u062F\u0631\u064A \u0647\u0648 \u0633\u064A\u0627\u0633\u064A \u0639\u062B\u0645\u0627\u0646\u064A \u0634\u063A\u0644 \u0645\u0646\u0635\u0628 \u0648\u0627\u0644\u064A \u0641\u064A \u0627\u0644\u062F\u0648\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0639\u062B\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629."@ar . . . . "Medina"@en . . . "\u0645\u0635\u0637\u0641\u0649 \u0628\u0627\u0634\u0627 \u0627\u0644\u0628\u0648\u0634\u0627\u0637\u064A \u0627\u0644\u0625\u0634\u0642\u0648\u062F\u0631\u064A"@ar . "\u039F \u039C\u03BF\u03C5\u03C3\u03C4\u03B1\u03C6\u03AC \u03A1\u03B5\u03C3\u03AF\u03C4 \u03A0\u03B1\u03C3\u03AC\u03C2 \u039C\u03C0\u03BF\u03C5\u03C3\u03AC\u03C4\u03BB\u03B9 (\u03C4\u03BF\u03C5\u03C1\u03BA\u03B9\u03BA\u03AC: Mustafa Pa\u015Fa Bu\u015Fatl\u0131, 1797 \u2013 27 \u039C\u03B1\u0390\u03BF\u03C5 1860), \u03C0\u03BF\u03C5 \u03B1\u03C0\u03BF\u03BA\u03B1\u03BB\u03B5\u03AF\u03C4\u03B1\u03B9 \u03BA\u03B1\u03B9 \u0399\u03C3\u03BA\u03BF\u03B4\u03C1\u03B1\u03BB\u03AF (\u03B1\u03C0\u03CC \u03C4\u03B7 \u03A3\u03BA\u03CC\u03B4\u03C1\u03B1), \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u039F\u03B8\u03C9\u03BC\u03B1\u03BD\u03CC\u03C2 \u03C0\u03BF\u03BB\u03B9\u03C4\u03B9\u03BA\u03CC\u03C2, \u03BF \u03C4\u03B5\u03BB\u03B5\u03C5\u03C4\u03B1\u03AF\u03BF\u03C2 \u03BA\u03C5\u03B2\u03B5\u03C1\u03BD\u03AE\u03C4\u03B7\u03C2 (\u03B4\u03B9\u03B1 \u03BA\u03BB\u03B7\u03C1\u03BF\u03BD\u03BF\u03BC\u03B9\u03BA\u03BF\u03CD \u03B4\u03B9\u03BA\u03B1\u03B9\u03CE\u03BC\u03B1\u03C4\u03BF\u03C2) \u03C4\u03B7\u03C2 \u03B5\u03C0\u03B1\u03C1\u03C7\u03AF\u03B1\u03C2 \u03C4\u03B7\u03C2 \u03A3\u03BA\u03CC\u03B4\u03C1\u03B1\u03C2 (1810-1831)."@el . . . . "\u039F \u039C\u03BF\u03C5\u03C3\u03C4\u03B1\u03C6\u03AC \u03A1\u03B5\u03C3\u03AF\u03C4 \u03A0\u03B1\u03C3\u03AC\u03C2 \u039C\u03C0\u03BF\u03C5\u03C3\u03AC\u03C4\u03BB\u03B9 (\u03C4\u03BF\u03C5\u03C1\u03BA\u03B9\u03BA\u03AC: Mustafa Pa\u015Fa Bu\u015Fatl\u0131, 1797 \u2013 27 \u039C\u03B1\u0390\u03BF\u03C5 1860), \u03C0\u03BF\u03C5 \u03B1\u03C0\u03BF\u03BA\u03B1\u03BB\u03B5\u03AF\u03C4\u03B1\u03B9 \u03BA\u03B1\u03B9 \u0399\u03C3\u03BA\u03BF\u03B4\u03C1\u03B1\u03BB\u03AF (\u03B1\u03C0\u03CC \u03C4\u03B7 \u03A3\u03BA\u03CC\u03B4\u03C1\u03B1), \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u039F\u03B8\u03C9\u03BC\u03B1\u03BD\u03CC\u03C2 \u03C0\u03BF\u03BB\u03B9\u03C4\u03B9\u03BA\u03CC\u03C2, \u03BF \u03C4\u03B5\u03BB\u03B5\u03C5\u03C4\u03B1\u03AF\u03BF\u03C2 \u03BA\u03C5\u03B2\u03B5\u03C1\u03BD\u03AE\u03C4\u03B7\u03C2 (\u03B4\u03B9\u03B1 \u03BA\u03BB\u03B7\u03C1\u03BF\u03BD\u03BF\u03BC\u03B9\u03BA\u03BF\u03CD \u03B4\u03B9\u03BA\u03B1\u03B9\u03CE\u03BC\u03B1\u03C4\u03BF\u03C2) \u03C4\u03B7\u03C2 \u03B5\u03C0\u03B1\u03C1\u03C7\u03AF\u03B1\u03C2 \u03C4\u03B7\u03C2 \u03A3\u03BA\u03CC\u03B4\u03C1\u03B1\u03C2 (1810-1831)."@el . . "Buixatli Mustaf\u00E0 Paix\u00E0 \u2014en algunes fonts Bushatli Mustafa Pasha, Mustafa Reshit Pasha Bushati\u2014 (Scutari en una data incerta - Medina 27 de maig de 1860) fou un pol\u00EDtic otom\u00E0 d'origen alban\u00E8s, fill de Mehmed Asaf Paix\u00E0 i nebot del fam\u00F3s Kara Mahmud Paix\u00E0 de la familia dels Buixatli. El 1810 fou nomenat per un c\u00E0rrec administratiu al mutassarriflik de Shkodra i va esdevenir vezir el 1812. Mustafa Buixtali va donar suport a les forces del gran visir que finalment van esclafar la Primera revolta s\u00E8rbia, comandada per Kara\u0111or\u0111e Petrovi\u0107 en 1813."@ca . . . . . . "4597106"^^ . . . . . "\u041C\u0443\u0441\u0442\u0430\u0444\u0430 \u0420\u0435\u0448\u0438\u0442 \u041F\u0430\u0448\u0430 \u0411\u0443\u0448\u0430\u0442\u0438 (? \u2014 27 \u043C\u0430\u044F 1860) \u2014 \u043F\u043E\u0441\u043B\u0435\u0434\u043D\u0438\u0439 \u0430\u043B\u0431\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043F\u0430\u0448\u0430 \u0438\u0437 \u0437\u043D\u0430\u0442\u043D\u043E\u0433\u043E \u0440\u043E\u0434\u0430 \u0411\u0443\u0448\u0430\u0442\u0438. \u0423\u043F\u0440\u0430\u0432\u043B\u044F\u043B \u043F\u0430\u0448\u0430\u043B\u044B\u043A\u043E\u043C \u0428\u043A\u043E\u0434\u0435\u0440 \u0432 \u0441\u043E\u0441\u0442\u0430\u0432\u0435 \u041E\u0441\u043C\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0438\u043C\u043F\u0435\u0440\u0438\u0438 \u0441 1810 \u043F\u043E 1831 \u0433\u043E\u0434."@ru . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Medina"@en . . . . . "Ottoman Empire" . . . "\u041C\u0443\u0441\u0442\u0430\u0444\u0430 \u0420\u0435\u0448\u0438\u0442 \u041F\u0430\u0448\u0430"@ru . . . "?\u20131860"@en . . . . "1860-05-27"^^ . . . . "\u041C\u0443\u0441\u0442\u0430\u0444\u0430 \u0420\u0435\u0448\u0438\u0442 \u041F\u0430\u0448\u0430 \u0411\u0443\u0448\u0430\u0442\u0438 (? \u2014 27 \u043C\u0430\u044F 1860) \u2014 \u043F\u043E\u0441\u043B\u0435\u0434\u043D\u0438\u0439 \u0430\u043B\u0431\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043F\u0430\u0448\u0430 \u0438\u0437 \u0437\u043D\u0430\u0442\u043D\u043E\u0433\u043E \u0440\u043E\u0434\u0430 \u0411\u0443\u0448\u0430\u0442\u0438. \u0423\u043F\u0440\u0430\u0432\u043B\u044F\u043B \u043F\u0430\u0448\u0430\u043B\u044B\u043A\u043E\u043C \u0428\u043A\u043E\u0434\u0435\u0440 \u0432 \u0441\u043E\u0441\u0442\u0430\u0432\u0435 \u041E\u0441\u043C\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0438\u043C\u043F\u0435\u0440\u0438\u0438 \u0441 1810 \u043F\u043E 1831 \u0433\u043E\u0434."@ru . . . "Buixatli Mustaf\u00E0 Paix\u00E0"@ca . . . "Mustafa Pasha Bushati"@en . . "?"@en . . . . . . . . . . . . . . "Mustafa Pasha Bushatli (Turkish: Mustafa Pa\u015Fa Bu\u015Fatl\u0131, 1797 \u2013 May 27, 1860), called I\u015Fkodral\u0131 (\"from Scutari\"), was a semi-independent Albanian Ottoman statesman, the last hereditary governor of the Pashalik of Scutari. In 1810 he succeeded Ibrahim Bushati and ruled Scutari until 1831."@en . "1810"^^ . . . . . . "Active"@en . . . . "Mustafa Pasha Bushatli"@en . "1810"^^ . . . "\u039C\u03BF\u03C5\u03C3\u03C4\u03B1\u03C6\u03AC \u03A0\u03B1\u03C3\u03AC\u03C2 \u039C\u03C0\u03BF\u03C5\u03C3\u03AC\u03C4\u03BB\u03B9"@el . . "1810"^^ . . . "8190"^^ .