"Cinqu\u00E9 in 1840"@en . . . "Joseph Cinque (nato Sengbe Pieh; Mani, 1814 circa \u2013 Komende, 1879 circa) \u00E8 stato uno schiavo mende famoso per aver capeggiato la rivolta a bordo della nave spagnola Amistad che lo trasportava, e per questo processato per ammutinamento e omicidio, accuse dalle quali fu alla fine assolto, venendo anche affrancato dalla schiavit\u00F9."@it . . . . . . . . . . . . . . "Joseph Cinque"@ca . "Sengbe Pieh"@eo . . . . "Joseph Cinqu\u00E9 (vers 1814 - vers 1879), \u00E9galement connu sous le nom de Sengbe Pieh, \u00E9tait un homme du peuple Mend\u00E9 (Afrique de l'Ouest) qui a men\u00E9 une r\u00E9volte sur le bateau n\u00E9grier espagnol La Amistad."@fr . . . . . "\u0645\u0646\u0627\u0636\u0644 \u0633\u064A\u0631\u0627\u0644\u064A\u0648\u0646\u0649 \u062A\u0645\u0643\u0646 \u0647\u0648 \u0648\u0632\u0645\u0644\u0627\u0621\u0647 \u0645\u0646 \u062A\u063A\u064A\u064A\u0631 \u062A\u0627\u0631\u064A\u062E \u062A\u062C\u0627\u0631\u0629 \u0627\u0644\u0639\u0628\u064A\u062F \u0628\u0639\u062F \u062D\u0627\u062F\u062B\u062A\u0647 \u0627\u0644\u0634\u0647\u064A\u0631\u0629 \u0639\u0644\u0649 \u0627\u0644\u0645\u0631\u0643\u0628 \u0623\u0645\u064A\u0633\u062A\u0627\u062F."@ar . "Sengbe Pieh (1814 - ca. 1879), mais tarde conhecido como Joseph Cinqu\u00E9, era um homem da \u00C1frica Ocidental da etnia e foi o mais proeminente arguido no Caso Amistad (1841), no qual verificou-se que ele e outros 52 haviam sido v\u00EDtimas do tr\u00E1fico ilegal de pessoas do Atl\u00E2ntico."@pt . . . . "Sengbe Pieh"@de . "1879"^^ . . . . . "1814"^^ . . "Joseph Cinque"@en . . . . . . "Abolitionist"@en . "Joseph Cinqu\u00E9 .jpg"@en . "Joseph Cinque"@en . . . . . "Joseph Cinque"@it . . "Sengbe Pieh, auch Joseph Cinqu\u00E9 oder Joseph Cinquez (* um 1815 in Sierra Leone; \u2020 um 1879 ebenda), war der Anf\u00FChrer der Sklavenrevolte an Bord des spanischen Schiffes La Amistad. 1839 wurde der verheiratete Reisbauer und Vater von drei Kindern, ein Angeh\u00F6riger der Mende, in seiner westafrikanischen Heimat von Sklavenh\u00E4ndlern gefangen genommen und an Bord des ber\u00FCchtigten portugiesischen Sklavenschiffes Te\u00E7ora nach Nordamerika ausgeschifft. In Havanna wurde er verkauft und gelangte so an Bord der La Amistad, wo er eine Rebellion entfachte, in deren Verlauf alle Besatzungsmitglieder bis auf zwei get\u00F6tet wurden. Den Afrikanern gelang es, die US-amerikanische K\u00FCste zu erreichen, wo sie in New Haven, Connecticut der Meuterei und Mordes angeklagt wurden. Nach langen Gerichtsverhandlungen (Amistad-Prozesse, unter anderem aufgrund einer vom damaligen Pr\u00E4sidenten Martin Van Buren betriebenen Berufung und der deshalb notwendigen Verhandlung vor dem Supreme Court, sowie Streitigkeiten \u00FCber ein Seerechtsabkommen mit Spanien), die \u00FCber das Schicksal (d. h. den ) der Afrikaner entschieden, erlangten diese 1842 \u2013 nach der Feststellung ihres Rechts auf pers\u00F6nliche Freiheit \u2013 ihre Freiheit. Ihre Verteidigung \u00FCbernahmen die US-amerikanischen Abolitionisten, vertreten durch John Quincy Adams. Pieh wurde in der Anklage als Kongolese bezeichnet. 1842 gelangte Sengbe Pieh wieder nach Sierra Leone, wo damals B\u00FCrgerkrieg herrschte. Seine Familie fand er nicht mehr vor."@de . "Sengbe Pieh (c.1814 \u2013 c.1879), also known as Joseph Cinqu\u00E9 or Cinquez and sometimes referred to mononymously as Cinqu\u00E9, was a West African man of the Mende people who led a revolt of many Africans on the Spanish slave ship La Amistad in July 1839. After the ship was taken into custody by the United States Revenue Cutter Service, Cinqu\u00E9 and his fellow Africans were eventually tried for mutiny and killing officers on the ship, in a case known as United States v. The Amistad. This reached the U.S. Supreme Court, where Cinqu\u00E9 and his fellow Africans were found to have rightfully defended themselves from being enslaved through the illegal Atlantic slave trade and were released. The US government did not provide any aid to the acquitted Mende People. The , a black group founded by James W.C. Pennington helped raise money for the return of thirty-five of the survivors to Sierra Leone in 1842."@en . . . . . "\u0421\u0435\u043D\u0433\u0431\u0435 \u041F\u044C\u0435 (\u0430\u043D\u0433\u043B. Sengbe Pieh, \u043F\u043E\u0441\u043B\u0435 \u043A\u0440\u0435\u0449\u0435\u043D\u0438\u044F \u2014 \u0414\u0436\u043E\u0437\u0435\u0444 \u0427\u0438\u043D\u043A\u0435 \u0430\u043D\u0433\u043B. Joseph Cinqu\u00E9; \u043E\u043A. 1813 \u0438\u043B\u0438 1814 \u2014 \u043E\u043A. 1879) \u2014 \u043F\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0430\u0432\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C \u0437\u0430\u043F\u0430\u0434\u043D\u043E\u0430\u0444\u0440\u0438\u043A\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434\u0430 \u043C\u0435\u043D\u0434\u0435, \u0437\u0430\u0445\u0432\u0430\u0447\u0435\u043D\u043D\u044B\u0439 \u0440\u0430\u0431\u043E\u0442\u043E\u0440\u0433\u043E\u0432\u0446\u0430\u043C\u0438 \u0438 \u0432\u043E\u0437\u0433\u043B\u0430\u0432\u0438\u0432\u0448\u0438\u0439 \u0432\u043E\u0441\u0441\u0442\u0430\u043D\u0438\u0435 \u043F\u043B\u0435\u043D\u0451\u043D\u043D\u044B\u0445 \u0430\u0444\u0440\u0438\u043A\u0430\u043D\u0446\u0435\u0432 \u043D\u0430 \u0438\u0441\u043F\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u043C \u0441\u0443\u0434\u043D\u0435 \u00AB\u0410\u043C\u0438\u0441\u0442\u0430\u0434\u00BB."@ru . . . . . . . . . . . "12999"^^ . . . . . . "\u0421\u0435\u043D\u0433\u0431\u0435 \u041F\u044C\u0435 (\u0430\u043D\u0433\u043B. Sengbe Pieh, \u043F\u043E\u0441\u043B\u0435 \u043A\u0440\u0435\u0449\u0435\u043D\u0438\u044F \u2014 \u0414\u0436\u043E\u0437\u0435\u0444 \u0427\u0438\u043D\u043A\u0435 \u0430\u043D\u0433\u043B. Joseph Cinqu\u00E9; \u043E\u043A. 1813 \u0438\u043B\u0438 1814 \u2014 \u043E\u043A. 1879) \u2014 \u043F\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0430\u0432\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C \u0437\u0430\u043F\u0430\u0434\u043D\u043E\u0430\u0444\u0440\u0438\u043A\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434\u0430 \u043C\u0435\u043D\u0434\u0435, \u0437\u0430\u0445\u0432\u0430\u0447\u0435\u043D\u043D\u044B\u0439 \u0440\u0430\u0431\u043E\u0442\u043E\u0440\u0433\u043E\u0432\u0446\u0430\u043C\u0438 \u0438 \u0432\u043E\u0437\u0433\u043B\u0430\u0432\u0438\u0432\u0448\u0438\u0439 \u0432\u043E\u0441\u0441\u0442\u0430\u043D\u0438\u0435 \u043F\u043B\u0435\u043D\u0451\u043D\u043D\u044B\u0445 \u0430\u0444\u0440\u0438\u043A\u0430\u043D\u0446\u0435\u0432 \u043D\u0430 \u0438\u0441\u043F\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u043C \u0441\u0443\u0434\u043D\u0435 \u00AB\u0410\u043C\u0438\u0441\u0442\u0430\u0434\u00BB."@ru . . . . "1114223481"^^ . . . . "\u0645\u0646\u0627\u0636\u0644 \u0633\u064A\u0631\u0627\u0644\u064A\u0648\u0646\u0649 \u062A\u0645\u0643\u0646 \u0647\u0648 \u0648\u0632\u0645\u0644\u0627\u0621\u0647 \u0645\u0646 \u062A\u063A\u064A\u064A\u0631 \u062A\u0627\u0631\u064A\u062E \u062A\u062C\u0627\u0631\u0629 \u0627\u0644\u0639\u0628\u064A\u062F \u0628\u0639\u062F \u062D\u0627\u062F\u062B\u062A\u0647 \u0627\u0644\u0634\u0647\u064A\u0631\u0629 \u0639\u0644\u0649 \u0627\u0644\u0645\u0631\u0643\u0628 \u0623\u0645\u064A\u0633\u062A\u0627\u062F."@ar . . "\u062C\u0648\u0632\u064A\u0641 \u0633\u064A\u0646\u0643\u064A"@ar . "Sengbe Pieh"@en . . "2207634"^^ . . . "Joseph Cinqu\u00E9 (c. 1814 \u2013 c. 1879), abans conegut amb el nom de Sengbe Pieh, era un home afric\u00E0 del poble mende que va encap\u00E7alar una revolta d'esclaus companys en el vaixell d'esclaus espanyol, . Despr\u00E9s que el vaixell va ser detingut per la Gu\u00E0rdia Costanera dels Estats Units, Cinqu\u00E9 i els seus companys esclaus van ser finalment jutjats per matar als oficials en el vaixell, en un cas conegut com a . Va arribar a la Cort Suprema dels Estats Units, qui declar\u00E0 que Cinqu\u00E9 i els seus companys van actuar en defensa pr\u00F2pia en ser v\u00EDctimes del i van ser alliberats. Els estatunidencs van ajudar a recaptar diners per a la seva tornada a \u00C0frica."@ca . . . "Sengbe Pieh"@en . . "\u0421\u0435\u043D\u0433\u0431\u0435 \u041F\u044C\u0435"@ru . . . . "Joseph Cinqu\u00E9 (c. 1814 \u2013 c. 1879),\u200B antes conocido con el nombre de Sengbe Pieh, era un hombre africano del pueblo mend\u00E9 que encabez\u00F3 una revuelta de esclavos compa\u00F1eros en el barco de esclavos espa\u00F1ol, La Amistad . Despu\u00E9s de que el barco fue detenido por la Guardia Costera de los Estados Unidos, Cinqu\u00E9 y sus compa\u00F1eros esclavos fueron finalmente juzgados por matar a los oficiales en el barco, en un caso conocido como . Este lleg\u00F3 a la Corte Suprema de Estados Unidos, donde Cinqu\u00E9 y sus compa\u00F1eros fueron declarados inocentes al considerarse que sus acciones fueron una forma leg\u00EDtima para liberarse de sus captores, traficantes ilegales de esclavos. Una donaci\u00F3n de dinero organizada en Estados Unidos permiti\u00F3 el retorno del grupo a \u00C1frica."@es . . . . . "Sengbe Pieh"@pt . "Joseph Cinqu\u00E9 (vers 1814 - vers 1879), \u00E9galement connu sous le nom de Sengbe Pieh, \u00E9tait un homme du peuple Mend\u00E9 (Afrique de l'Ouest) qui a men\u00E9 une r\u00E9volte sur le bateau n\u00E9grier espagnol La Amistad."@fr . . . "Sengbe Pieh (c.1814 \u2013 c.1879), also known as Joseph Cinqu\u00E9 or Cinquez and sometimes referred to mononymously as Cinqu\u00E9, was a West African man of the Mende people who led a revolt of many Africans on the Spanish slave ship La Amistad in July 1839. After the ship was taken into custody by the United States Revenue Cutter Service, Cinqu\u00E9 and his fellow Africans were eventually tried for mutiny and killing officers on the ship, in a case known as United States v. The Amistad. This reached the U.S. Supreme Court, where Cinqu\u00E9 and his fellow Africans were found to have rightfully defended themselves from being enslaved through the illegal Atlantic slave trade and were released. The US government did not provide any aid to the acquitted Mende People. The , a black group founded by James W.C. Pen"@en . . . . . . "Sengbe Pieh, poste konata anka\u016D kun la nomo Joseph Cinqu\u00E9 (naski\u011Dis cirka\u016D 1814 en Sieraleono kaj mortis en 1879 en Sieraleono), estis la plej elstara akuzito en la kazo Amistad (1841), en kiu estis trovita ke li kaj la aliaj 52 estis viktimoj de kontra\u016Dle\u011Da kontrabando de sklavoj."@eo . "Sengbe Pieh, poste konata anka\u016D kun la nomo Joseph Cinqu\u00E9 (naski\u011Dis cirka\u016D 1814 en Sieraleono kaj mortis en 1879 en Sieraleono), estis la plej elstara akuzito en la kazo Amistad (1841), en kiu estis trovita ke li kaj la aliaj 52 estis viktimoj de kontra\u016Dle\u011Da kontrabando de sklavoj."@eo . . . . . . "Joseph Cinqu\u00E9 (c. 1814 \u2013 c. 1879),\u200B antes conocido con el nombre de Sengbe Pieh, era un hombre africano del pueblo mend\u00E9 que encabez\u00F3 una revuelta de esclavos compa\u00F1eros en el barco de esclavos espa\u00F1ol, La Amistad . Despu\u00E9s de que el barco fue detenido por la Guardia Costera de los Estados Unidos, Cinqu\u00E9 y sus compa\u00F1eros esclavos fueron finalmente juzgados por matar a los oficiales en el barco, en un caso conocido como . Este lleg\u00F3 a la Corte Suprema de Estados Unidos, donde Cinqu\u00E9 y sus compa\u00F1eros fueron declarados inocentes al considerarse que sus acciones fueron una forma leg\u00EDtima para liberarse de sus captores, traficantes ilegales de esclavos. Una donaci\u00F3n de dinero organizada en Estados Unidos permiti\u00F3 el retorno del grupo a \u00C1frica."@es . . . . . . . . . . . "Sengbe Pieh, auch Joseph Cinqu\u00E9 oder Joseph Cinquez (* um 1815 in Sierra Leone; \u2020 um 1879 ebenda), war der Anf\u00FChrer der Sklavenrevolte an Bord des spanischen Schiffes La Amistad. 1839 wurde der verheiratete Reisbauer und Vater von drei Kindern, ein Angeh\u00F6riger der Mende, in seiner westafrikanischen Heimat von Sklavenh\u00E4ndlern gefangen genommen und an Bord des ber\u00FCchtigten portugiesischen Sklavenschiffes Te\u00E7ora nach Nordamerika ausgeschifft. 1842 gelangte Sengbe Pieh wieder nach Sierra Leone, wo damals B\u00FCrgerkrieg herrschte. Seine Familie fand er nicht mehr vor."@de . . "Joseph Cinqu\u00E9"@es . . . . . . . . . . . . . "Sengbe Pieh (1814 - ca. 1879), mais tarde conhecido como Joseph Cinqu\u00E9, era um homem da \u00C1frica Ocidental da etnia e foi o mais proeminente arguido no Caso Amistad (1841), no qual verificou-se que ele e outros 52 haviam sido v\u00EDtimas do tr\u00E1fico ilegal de pessoas do Atl\u00E2ntico."@pt . . "Joseph Cinque (nato Sengbe Pieh; Mani, 1814 circa \u2013 Komende, 1879 circa) \u00E8 stato uno schiavo mende famoso per aver capeggiato la rivolta a bordo della nave spagnola Amistad che lo trasportava, e per questo processato per ammutinamento e omicidio, accuse dalle quali fu alla fine assolto, venendo anche affrancato dalla schiavit\u00F9."@it . . . . . . . . . . . . . . . "Joseph Cinqu\u00E9"@en . . . . . . "1879"^^ . . . . . . "Joseph Cinqu\u00E9 (c. 1814 \u2013 c. 1879), abans conegut amb el nom de Sengbe Pieh, era un home afric\u00E0 del poble mende que va encap\u00E7alar una revolta d'esclaus companys en el vaixell d'esclaus espanyol, . Despr\u00E9s que el vaixell va ser detingut per la Gu\u00E0rdia Costanera dels Estats Units, Cinqu\u00E9 i els seus companys esclaus van ser finalment jutjats per matar als oficials en el vaixell, en un cas conegut com a . Va arribar a la Cort Suprema dels Estats Units, qui declar\u00E0 que Cinqu\u00E9 i els seus companys van actuar en defensa pr\u00F2pia en ser v\u00EDctimes del i van ser alliberats. Els estatunidencs van ajudar a recaptar diners per a la seva tornada a \u00C0frica."@ca . . . . . . . . . . . . . . . "Joseph Cinqu\u00E9"@fr . . "British Sierra Leone"@en .