. . "Gennarogranitopignatellicardmalta.png"@en . . "His Eminence"@en . . . . . . . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@en . . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@pl . . . . . "--12-06"^^ . . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (April 10, 1851 \u2013 February 16, 1948) was an Italian Cardinal of the Roman Catholic Church and a prominent member of the Roman Curia."@en . "Your Eminence"@en . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@nl . . . . . . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (ur. 10 kwietnia 1851 w Neapolu, zm. 16 lutego 1948 w Watykanie) \u2212 w\u0142oski kardyna\u0142."@pl . "\u0414\u0436\u0435\u043D\u043D\u0430\u0301\u0440\u043E \u0413\u0440\u0430\u043D\u0438\u0301\u0442\u043E \u041F\u0438\u043D\u044C\u044F\u0442\u0435\u0301\u043B\u043B\u0438 \u0434\u0438 \u0411\u0435\u043B\u044C\u043C\u043E\u0301\u043D\u0442\u0435 (\u0438\u0442\u0430\u043B. Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte; 10 \u0430\u043F\u0440\u0435\u043B\u044F 1851, \u041D\u0435\u0430\u043F\u043E\u043B\u044C, \u043A\u043E\u0440\u043E\u043B\u0435\u0432\u0441\u0442\u0432\u043E \u041E\u0431\u0435\u0438\u0445 \u0421\u0438\u0446\u0438\u043B\u0438\u0439 \u2014 16 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1948, \u0412\u0430\u0442\u0438\u043A\u0430\u043D) \u2014 \u0438\u0442\u0430\u043B\u044C\u044F\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043A\u0443\u0440\u0438\u0430\u043B\u044C\u043D\u044B\u0439 \u043A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B \u0438\u0437 \u0437\u043D\u0430\u0442\u043D\u044B\u0445 \u0440\u043E\u0434\u043E\u0432 \u0413\u0440\u0430\u043D\u0438\u0442\u043E (\u043F\u043E \u043E\u0442\u0446\u0443) \u0438 \u041F\u0438\u043D\u044C\u044F\u0442\u0435\u043B\u043B\u0438 (\u043F\u043E \u043C\u0430\u0442\u0435\u0440\u0438). \u0422\u0438\u0442\u0443\u043B\u044F\u0440\u043D\u044B\u0439 \u0430\u0440\u0445\u0438\u0435\u043F\u0438\u0441\u043A\u043E\u043F \u042D\u0434\u0435\u0441\u0441\u044B \u041E\u0441\u0440\u043E\u0435\u043D\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0441 17 \u043D\u043E\u044F\u0431\u0440\u044F 1899 \u043F\u043E 30 \u043D\u043E\u044F\u0431\u0440\u044F 1911. \u0410\u043F\u043E\u0441\u0442\u043E\u043B\u044C\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043D\u0443\u043D\u0446\u0438\u0439 \u0432 \u0411\u0435\u043B\u044C\u0433\u0438\u0438 \u0441 5 \u0434\u0435\u043A\u0430\u0431\u0440\u044F 1899 \u043F\u043E 15 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1904. \u0410\u043F\u043E\u0441\u0442\u043E\u043B\u044C\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043D\u0443\u043D\u0446\u0438\u0439 \u0432 \u0410\u0432\u0441\u0442\u0440\u043E-\u0412\u0435\u043D\u0433\u0440\u0438\u0438 \u0441 15 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1904 \u043F\u043E 6 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1911. \u0412\u0438\u0446\u0435-\u0434\u0435\u043A\u0430\u043D \u0421\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u043A\u043E\u043B\u043B\u0435\u0433\u0438\u0438 \u043A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B\u043E\u0432 \u0441 25 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1929 \u043F\u043E 9 \u0438\u044E\u043B\u044F 1930. \u0414\u0435\u043A\u0430\u043D \u0421\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u043A\u043E\u043B\u043B\u0435\u0433\u0438\u0438 \u043A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B\u043E\u0432 \u0441 9 \u0438\u044E\u043B\u044F 1930 \u043F\u043E 16 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1948. \u041F\u0440\u0435\u0444\u0435\u043A\u0442 \u0421\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u041A\u043E\u043D\u0433\u0440\u0435\u0433\u0430\u0446\u0438\u0438 \u0446\u0435\u0440\u0435\u043C\u043E\u043D\u0438\u0430\u043B\u0430 \u0441 14 \u0438\u044E\u043B\u044F 1930 \u043F\u043E 13 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1948. \u041A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B-\u0441\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u0438\u043A \u0441 \u0442\u0438\u0442\u0443\u043B\u043E\u043C \u0446\u0435\u0440\u043A\u0432\u0438 \u0421\u0430\u043D\u0442\u0430-\u041C\u0430\u0440\u0438\u044F-\u0434\u0435\u043B\u044C\u0438-\u0410\u043D\u0434\u0436\u0435\u043B\u0438-\u044D-\u0434\u0435\u0438-\u041C\u0430\u0440\u0442\u0438\u0440\u0438 \u0441 30 \u043D\u043E\u044F\u0431\u0440\u044F 1911 \u043F\u043E 6 "@ru . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (10 April 1851 \u2013 16 Februari 1948) adalah seorang Kardinal Gereja Katolik Roma Italia dan anggota Kuria Roma."@in . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@it . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@en . . "1948-02-16"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Rumpar non flectar" . . . . . "1851-04-10"^^ . . . . . . . . "\u0413\u0440\u0430\u043D\u0438\u0442\u043E \u041F\u0438\u043D\u044C\u044F\u0442\u0435\u043B\u043B\u0438 \u0434\u0438 \u0411\u0435\u043B\u044C\u043C\u043E\u043D\u0442\u0435, \u0414\u0436\u0435\u043D\u043D\u0430\u0440\u043E"@ru . . . . . . . . . . "1879-06-07"^^ . . "1899-11-26"^^ . . . . "7892"^^ . . "1911-11-27"^^ . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (Napoli, 10 aprile 1851 \u2013 Citt\u00E0 del Vaticano, 16 febbraio 1948) \u00E8 stato un cardinale italiano della Chiesa cattolica, nominato da papa Pio X."@it . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (N\u00E1poles, 10 de abril de 1851 - Roma, 19 de fevereiro de 1948) foi um cardeal e diplomata italiano, Decano do Col\u00E9gio dos Cardeais."@pt . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte fou un eclesi\u00E0stic, diplom\u00E0tic i cardenal itali\u00E0. Era el cinqu\u00E8 fill, segon dels mascles, del matrimoni format per Angelo Granito, marqu\u00E8s de i bar\u00F3 de , i per Francesca di Paola Pignatelli i Aimeric Fieschi Ravaschieri Pinelli, princesa de Belmonte i de , Reichsf\u00FCrstin del Sacre Imperi Romanogerm\u00E0nic, duquessa d', gran d'Espanya, marquesa de , de San Vincenzo i d'Argen\u00E7ola i comtessa de Copertino. Fou educat al palau familiar del Vico Santo Spirito de N\u00E0pols, on havia nascut, amb preceptors jesu\u00EFtes privats. Impressionat per l'enterrament del cardenal Sisto Riario Sforza, el qual havia mort en olor de santedat, decid\u00ED de cursar els estudis eclesi\u00E0stics, per als quals ingress\u00E0 al Nobile Collegio Mondragone de Roma. Reb\u00E9 els ordes menors el 2 de mar\u00E7 de 1878 i fou ordenat sacerdot a la catedral de N\u00E0pols el 7 de juny de 1879 de mans de l'arquebisbe de la ciutat Guglielmo Sanfelice d'Acquavella, O.S.B.Cas., del qual esdevingu\u00E9 tot seguit secretari personal. El mateix any 1879 es doctor\u00E0 en teologia a la universitat de N\u00E0pols. L'any 1884 va tenir una remarcable labor caritativa ran del terratr\u00E8mol de l'illa d'Ischia i de l'epid\u00E8mia de c\u00F2lera que assol\u00E0 tota la regi\u00F3 napolitana. Aquell any el nomenaren prelat dom\u00E8stic de Sa Santedat i el papa Lle\u00F3 XII li encoman\u00E0 de promoure a la seva arxidi\u00F2cesi la participaci\u00F3 dels cat\u00F2lics en les eleccions locals, que estava en dubte des del Non expedit de Pius IX del 1868. Des del 1886 fins al 1891 Granito fou el director de la revista La Libert\u00E0 Cattolica, una de les poques veus religioses de la It\u00E0lia anticlerical del moment. El 1892 fou reclamat a Roma, per ingressar a la Congregaci\u00F3 d'Afers Extraordinaris de l'Esgl\u00E9sia. Des d'aleshores l'activitat diplom\u00E0tica de Granito fou incessant: el 1893 es trasllad\u00E0 a Par\u00EDs per a la imposici\u00F3 del birret cardenalici a dos eclesi\u00E0stics francesos i hi rest\u00E0 com a nunci adjunt fins al 1896. Aquell any fou el representant personal del papa a la coronaci\u00F3 del tsar Nicolau II a Sant Petersburg i el seg\u00FCent a les cerim\u00F2nies del 60\u00E8 aniversari de la coronaci\u00F3 de la reina Vict\u00F2ria del Regne Unit, a Londres. Rest\u00E0 a la nunciatura davant la III Rep\u00FAblica Francesa fins al 1899, primer com a pro-nunci i despr\u00E9s com a encarregat de negocis. El 26 de novembre de 1899, a la capella de les Germanes de Santa Anna de Roma, fou consagrat arquebisbe titular d'Edessa di Osroene de mans de Mariano Rampolla del Tindaro, cardenal secretari d'estat, i seguidament tram\u00E8s com a nunci al regne de B\u00E8lgica. El 1901 fou representant personal del papa als funerals de la reina Vict\u00F2ria d'Anglaterra. El 1904 fou nomenat nunci davant l'Imperi Austro-Hongar\u00E8s, c\u00E0rrec en el qual romangu\u00E9 durant set anys fins que el dimit\u00ED. A Viena es disting\u00ED per la campanya d'oposici\u00F3 a que fos legalitzat el divorci, en la qual cosa reeix\u00ED. Encara el 1911 fou nomenat representant personal del papa a la cerim\u00F2nia de coronaci\u00F3 de Jordi V del Regne Unit, missi\u00F3 en la qual l'acompany\u00E0 un joven\u00EDssim Eugenio Pacelli, futur papa Pius XII. Retornat a Roma, fou nomenat membre de la Congregaci\u00F3 de Ritus. En el consistori de novembre de 1911 el papa Pius X el cre\u00E0 cardenal del t\u00EDtol de S. Maria degli Angeli. Particip\u00E0 en el conclave de 1914, en el qual fou elegit el papa Benet XV. El 1914 canvi\u00E0 el seu t\u00EDtol cardenalici pel de cardenal bisbe d'Albano. Fou camarlenc de la Santa Esgl\u00E9sia Romana el trienni 1916-1919. El 1921 fou nomenat legat papal a Orl\u00E9ans per a les cerim\u00F2nies de canonitzaci\u00F3 de santa Joana d'Arc. Prengu\u00E9 part en el conclave de 1922 que eleg\u00ED el papa Pius XI. Aquest li encarreg\u00E0, valent-se de l'experi\u00E8ncia i contactes diplom\u00E0tics de Granito, diverses gestions secretes davant de les pot\u00E8ncies europees en vistes a la soluci\u00F3 de la \"Q\u00FCesti\u00F3 romana\", que culminaria amb els Pactes del Later\u00E0. El 1930 fou elegit deg\u00E0 del Col\u00B7legi Cardenalici, passant a ser cardenal bisbe d'Ostia i alhora d'Albano fins a la seva mort. Prefecte de la Congregaci\u00F3 de Cerimonial des d'aquell any, particip\u00E0 en les causes de beatificaci\u00F3 i canonitzaci\u00F3 de nombrosos servents de D\u00E9u, entre els quals la futura santa Maria Goretti. Des del 1937 fins a la seva mort Granito fou Gran Prior del Sobir\u00E0 Orde de Malta. Ja molt anci\u00E0 prengu\u00E9 part encara en el conclave de 1939 que eleg\u00ED el papa Pius XII. Aquest en nomen\u00E0 protector de nombrosos ordes eclesi\u00E0stics, entre ells els Ermitans de Sant Agust\u00ED, Agustins Descal\u00E7os, els Trinitaris Descal\u00E7os, els Frares M\u00EDnims i els Caputxins. L'any 1911, a la mort de la seva mare, havia heretat nombroses propietats tant r\u00FAstiques com urbanes a la vila de Favara de Matarranya, que la fam\u00EDlia, que des del s. XVI ja era propiet\u00E0ria de terres al terme d'Argen\u00E7ola per dot de la fam\u00EDlia Aimeric, havia comprat arran de la desamortitzaci\u00F3 de Madoz (1855) dels b\u00E9ns de l'Orde de Calatrava. El cardenal Granito vengu\u00E9 totes les finques r\u00FAstiques a la Societat de Comuners formada pels antics parcers, i les urbanes a diversos vilatans. L'Antic palau de la princesa de Belmonte, anomenat Lo graner, avui dia \u00E9s la casa de la vila de Favara. Despr\u00E9s d'una llarga malaltia, mor\u00ED en una austera cambra de la resid\u00E8ncia vaticana de Santa Marta i fou sepultat a la cripta dels Caputxins del cementiri rom\u00E0 de . Quan mor\u00ED era el cardenal m\u00E9s veter\u00E0, tant per edat com per perman\u00E8ncia en la dignitat. El 1953 fou introdu\u00EFda la seva causa de beatificaci\u00F3, que fins ara no ha prosperat."@ca . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (April 10, 1851 \u2013 February 16, 1948) was an Italian Cardinal of the Roman Catholic Church and a prominent member of the Roman Curia."@en . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (ur. 10 kwietnia 1851 w Neapolu, zm. 16 lutego 1948 w Watykanie) \u2212 w\u0142oski kardyna\u0142."@pl . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (Napels, 10 april 1851 \u2013 Vaticaanstad, 16 februari 1948) was een Italiaans geestelijke en kardinaal van de Rooms-Katholieke Kerk. Granito was de zoon van Angelo Granito, markies van Castellabate en Paolina Francesca Pignatelli e Aymerich, prinses van Belmonte. Hij bezocht het Collegio Mondragone in Napels en promoveerde eveneens in Napels in de theologie. Hij werd op 7 juni 1879 priester gewijd. Tot 1886 was hij persoonlijk secretaris van de kardinaal-aartsbisschop van Napels, . In 1884 werd hij pauselijk huisprelaat. Tussen 1886 en 1891 was hij hoofdredacteur van het Napolitaanse dagblad La Libert\u00E1 Cattolica. Van 1893 tot 1899 was hij als verbonden aan de apostolische nuntiatuur in Parijs. Paus Leo XIII benoemde hem in 1899 tot titulair aartsbisschop van Edessa en tot apostolisch nuntius in Belgi\u00EB. Hij ontving zijn bisschopswijding uit handen van kardinaal-staatssecretaris Mariano Rampolla del Tindaro. In 1901 was hij speciaal pauselijk gezant bij de begrafenis van koningin Victoria van het Verenigd Koninkrijk. Hij werd in 1904 nuntius in Oostenrijk-Hongarije en nam in 1911 ontslag uit de diplomatieke dienst van de Heilige Stoel, na in Oostenrijk te zijn ge\u00EBerd met het grootkruis in de Orde van de Heilige Stefanus. In datzelfde jaar woonde hij, namens de paus, de kroning bij van koning George V van het Verenigd Koninkrijk. Paus Pius X cre\u00EBerde hem kardinaal in het consistorie van 27 november 1911. De Santa Maria degli Angeli werd zijn titelkerk. Hij nam deel aan het conclaaf van 1914 dat leidde tot de verkiezing van paus Benedictus XV en werd datzelfde jaar kardinaal-bisschop van het suburbicair bisdom Albano. In 1916 werd hij camerlengo van het College van Kardinalen. Kardinaal Granito nam deel aan het conclaaf van 1922 waarbij paus Pius XI werd gekozen. Hij werd in 1929 deken van het College van Kardinalen en -ambtshalve- kardinaal-bisschop van Ostia. In 1930 werd hij benoemd tot prefect van de H. Congregatie voor de Ceremonie\u00EBn, ofwel pauselijk ceremoniemeester. Van 1937 tot zijn dood was hij grootprior van de Soevereine Militaire Hospitaal Orde van Sint Jan van Jeruzalem, van Rhodos en van Malta. De kardinaal overleed op bijna honderdjarige leeftijd. Zijn lichaam werd bijgezet op Campo Verano."@nl . . . . . . "Largo Santa Maria degli Angeli, Naples, Kingdom of the Two Sicilies"@en . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte fou un eclesi\u00E0stic, diplom\u00E0tic i cardenal itali\u00E0. Era el cinqu\u00E8 fill, segon dels mascles, del matrimoni format per Angelo Granito, marqu\u00E8s de i bar\u00F3 de , i per Francesca di Paola Pignatelli i Aimeric Fieschi Ravaschieri Pinelli, princesa de Belmonte i de , Reichsf\u00FCrstin del Sacre Imperi Romanogerm\u00E0nic, duquessa d', gran d'Espanya, marquesa de , de San Vincenzo i d'Argen\u00E7ola i comtessa de Copertino. El 1953 fou introdu\u00EFda la seva causa de beatificaci\u00F3, que fins ara no ha prosperat."@ca . . . . . "Prefect of the Congregation for Ceremonies"@en . . . "1119215776"^^ . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (N\u00E1poles, 10 de abril de 1851 - Roma, 19 de fevereiro de 1948) foi um cardeal e diplomata italiano, Decano do Col\u00E9gio dos Cardeais."@pt . . "Paolina Francesca Pignatelli e Aymerich"@en . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@en . "\u0414\u0436\u0435\u043D\u043D\u0430\u0301\u0440\u043E \u0413\u0440\u0430\u043D\u0438\u0301\u0442\u043E \u041F\u0438\u043D\u044C\u044F\u0442\u0435\u0301\u043B\u043B\u0438 \u0434\u0438 \u0411\u0435\u043B\u044C\u043C\u043E\u0301\u043D\u0442\u0435 (\u0438\u0442\u0430\u043B. Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte; 10 \u0430\u043F\u0440\u0435\u043B\u044F 1851, \u041D\u0435\u0430\u043F\u043E\u043B\u044C, \u043A\u043E\u0440\u043E\u043B\u0435\u0432\u0441\u0442\u0432\u043E \u041E\u0431\u0435\u0438\u0445 \u0421\u0438\u0446\u0438\u043B\u0438\u0439 \u2014 16 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1948, \u0412\u0430\u0442\u0438\u043A\u0430\u043D) \u2014 \u0438\u0442\u0430\u043B\u044C\u044F\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043A\u0443\u0440\u0438\u0430\u043B\u044C\u043D\u044B\u0439 \u043A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B \u0438\u0437 \u0437\u043D\u0430\u0442\u043D\u044B\u0445 \u0440\u043E\u0434\u043E\u0432 \u0413\u0440\u0430\u043D\u0438\u0442\u043E (\u043F\u043E \u043E\u0442\u0446\u0443) \u0438 \u041F\u0438\u043D\u044C\u044F\u0442\u0435\u043B\u043B\u0438 (\u043F\u043E \u043C\u0430\u0442\u0435\u0440\u0438). \u0422\u0438\u0442\u0443\u043B\u044F\u0440\u043D\u044B\u0439 \u0430\u0440\u0445\u0438\u0435\u043F\u0438\u0441\u043A\u043E\u043F \u042D\u0434\u0435\u0441\u0441\u044B \u041E\u0441\u0440\u043E\u0435\u043D\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0441 17 \u043D\u043E\u044F\u0431\u0440\u044F 1899 \u043F\u043E 30 \u043D\u043E\u044F\u0431\u0440\u044F 1911. \u0410\u043F\u043E\u0441\u0442\u043E\u043B\u044C\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043D\u0443\u043D\u0446\u0438\u0439 \u0432 \u0411\u0435\u043B\u044C\u0433\u0438\u0438 \u0441 5 \u0434\u0435\u043A\u0430\u0431\u0440\u044F 1899 \u043F\u043E 15 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1904. \u0410\u043F\u043E\u0441\u0442\u043E\u043B\u044C\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043D\u0443\u043D\u0446\u0438\u0439 \u0432 \u0410\u0432\u0441\u0442\u0440\u043E-\u0412\u0435\u043D\u0433\u0440\u0438\u0438 \u0441 15 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1904 \u043F\u043E 6 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1911. \u0412\u0438\u0446\u0435-\u0434\u0435\u043A\u0430\u043D \u0421\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u043A\u043E\u043B\u043B\u0435\u0433\u0438\u0438 \u043A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B\u043E\u0432 \u0441 25 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1929 \u043F\u043E 9 \u0438\u044E\u043B\u044F 1930. \u0414\u0435\u043A\u0430\u043D \u0421\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u043A\u043E\u043B\u043B\u0435\u0433\u0438\u0438 \u043A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B\u043E\u0432 \u0441 9 \u0438\u044E\u043B\u044F 1930 \u043F\u043E 16 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1948. \u041F\u0440\u0435\u0444\u0435\u043A\u0442 \u0421\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u041A\u043E\u043D\u0433\u0440\u0435\u0433\u0430\u0446\u0438\u0438 \u0446\u0435\u0440\u0435\u043C\u043E\u043D\u0438\u0430\u043B\u0430 \u0441 14 \u0438\u044E\u043B\u044F 1930 \u043F\u043E 13 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1948. \u041A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B-\u0441\u0432\u044F\u0449\u0435\u043D\u043D\u0438\u043A \u0441 \u0442\u0438\u0442\u0443\u043B\u043E\u043C \u0446\u0435\u0440\u043A\u0432\u0438 \u0421\u0430\u043D\u0442\u0430-\u041C\u0430\u0440\u0438\u044F-\u0434\u0435\u043B\u044C\u0438-\u0410\u043D\u0434\u0436\u0435\u043B\u0438-\u044D-\u0434\u0435\u0438-\u041C\u0430\u0440\u0442\u0438\u0440\u0438 \u0441 30 \u043D\u043E\u044F\u0431\u0440\u044F 1911 \u043F\u043E 6 \u0434\u0435\u043A\u0430\u0431\u0440\u044F 1915. \u041A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B-\u0435\u043F\u0438\u0441\u043A\u043E\u043F \u0410\u043B\u044C\u0431\u0430\u043D\u043E \u0441 6 \u0434\u0435\u043A\u0430\u0431\u0440\u044F 1915. \u041A\u0430\u0440\u0434\u0438\u043D\u0430\u043B-\u0435\u043F\u0438\u0441\u043A\u043E\u043F \u041E\u0441\u0442\u0438\u0438 \u0441 9 \u0438\u044E\u043B\u044F 1930."@ru . . . . . "6581294"^^ . . . "Gennaro Kardinal Granito Pignatelli di Belmonte (* 10. April 1851 in Neapel; \u2020 16. Februar 1948 im Vatikan) war ein italienischer Geistlicher, Diplomat des Heiligen Stuhls und Kurienkardinal der r\u00F6misch-katholischen Kirche."@de . "1948-02-16"^^ . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (Napels, 10 april 1851 \u2013 Vaticaanstad, 16 februari 1948) was een Italiaans geestelijke en kardinaal van de Rooms-Katholieke Kerk. Granito was de zoon van Angelo Granito, markies van Castellabate en Paolina Francesca Pignatelli e Aymerich, prinses van Belmonte. Hij bezocht het Collegio Mondragone in Napels en promoveerde eveneens in Napels in de theologie. Hij werd op 7 juni 1879 priester gewijd. Tot 1886 was hij persoonlijk secretaris van de kardinaal-aartsbisschop van Napels, . In 1884 werd hij pauselijk huisprelaat. Tussen 1886 en 1891 was hij hoofdredacteur van het Napolitaanse dagblad La Libert\u00E1 Cattolica. Van 1893 tot 1899 was hij als verbonden aan de apostolische nuntiatuur in Parijs."@nl . "1948-02-16"^^ . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (10 April 1851 \u2013 16 Februari 1948) adalah seorang Kardinal Gereja Katolik Roma Italia dan anggota Kuria Roma."@in . . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@en . "Rumpar non flectar"@en . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@de . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@pt . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@fr . . . "Cardinal"@en . . . . . . "Angelo Granito"@en . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@in . . . . . . "1930-07-14"^^ . . . . . "Albano , Ostia"@en . . . "The cardinal pictured in 1922."@en . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@ca . . "--07-09"^^ . . "1851-04-10"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Gennaro Kardinal Granito Pignatelli di Belmonte (* 10. April 1851 in Neapel; \u2020 16. Februar 1948 im Vatikan) war ein italienischer Geistlicher, Diplomat des Heiligen Stuhls und Kurienkardinal der r\u00F6misch-katholischen Kirche."@de . . "--07-14"^^ . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (Napoli, 10 aprile 1851 \u2013 Citt\u00E0 del Vaticano, 16 febbraio 1948) \u00E8 stato un cardinale italiano della Chiesa cattolica, nominato da papa Pio X."@it . "3"^^ . . . . . . . . . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte, n\u00E9 le 10 avril 1851 \u00E0 Naples (alors capitale du Royaume des Deux-Siciles) et mort le 16 f\u00E9vrier 1948, est un eccl\u00E9siaste italien. Il fut nonce apostolique, cardinal et membre de la Curie romaine. Il fut le doyen du Coll\u00E8ge des cardinaux."@fr . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte, n\u00E9 le 10 avril 1851 \u00E0 Naples (alors capitale du Royaume des Deux-Siciles) et mort le 16 f\u00E9vrier 1948, est un eccl\u00E9siaste italien. Il fut nonce apostolique, cardinal et membre de la Curie romaine. Il fut le doyen du Coll\u00E8ge des cardinaux."@fr . "Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte"@en . . . . . .