. . . . "Clysma (Greek: \u039A\u03BB\u1FE6\u03C3\u03BC\u03B1, \u039A\u03BB\u03B5\u03B9\u03C5\u03C3\u03BC\u03B1) was an ancient city and bishopric in Egypt. It was located at the head of the Gulf of Suez."@en . . "Kulzum o Bahr al-Kulzum fou un antic port i fortalesa de la costa eg\u00EDpcia de la mar Roja, avui dins de la governaci\u00F3 de Suez i prop de la ciutat de Suez. Hi\u00E8rocles i Epifani l'esmenten com a Castrum (castell) i despr\u00E9s Lluci\u00E0 esmente una Clysma (\u039A\u03BB\u1F50\u03B4\u03BC\u03B1), que vol dir l'enclusa, que en \u00E0rab don\u00E0 Kulzum, generalment emprat sense article. Estava situada a la desembocadura del canal del Nil a la mar Roja iniciat pel fara\u00F3 Nekao i acabada durant el regnat de Darios I el Gran, i despr\u00E9s restaurada per Ptolemeu II Filadelf i per Traj\u00E0. Sembla que sota els romans ja hi vivien grups \u00E0rabs i a l'Acte de l'eremita Sisoes (en copte Djidjoi) un dels tres m\u00E0rtirs coptes enterrats a Kulzum. A una cova al costat de la ciutat va viure 70 anys l'anacoreta (Yuhanna al-Kasir, mort vers el 409) i a la seva \"Hist\u00F2ria\" el nom Kulzum apareix per primer cop en comptes de Clysma. A l'\u00E8poca \u00E0rab musulmana el canal fou arranjat diversos cops, i acabava a a 1,5 km de Kulzum, i en una ocasi\u00F3 el califa al-Mansur va fer omplir el canal per temor a un atac del seu oncle Muhammad al-Nafs al-Zakiyya revoltat a Medina; en temps d' el canal arribava a a l'entrada del Wadi Tumilat. Harun ar-Raixid el va intentar fer navegable sense \u00E8xit. Posteriorment les aig\u00FCes vessaven a la , La vila estava situada en un lloc dolent, sense aigua ni vegetaci\u00F3 i nom\u00E9s tenia import\u00E0ncia com a final del canal que a l'inici de l'\u00E8poca isl\u00E0mica la feien el punt de sortida dels vaixells que navegaven per la mar Roja (cap a l'\u00CDndia o Xina), i per la sal que produ\u00EFa i les mines de s\u00EDlex vermell a l'entorn; fou sovint anomenada Bahr al-Kulzum (la Mar de Khulzum). En temps d'al-Mutaw\u00E0kkil (847-861) els beges es van revoltar i van envair el Said devastant diverses poblacions i es va enviar contra ells a un ex\u00E8rcit manat per Muhammad ibn Abd Allah al-Kummi que va creuar el desert fins a les mines de maragdes, mentre una expedici\u00F3 de 7 vaixells va sortir de Kulzum fins a Sanga, prop d'Aydhab; els beges foren derrotats i els vaixells van abastir a l'ex\u00E8rcit vencedor. A la tardor del 971 el c\u00E0rmata , en una campanya contra el general fatimita J\u00E0whar as-Siqil\u00B7l\u00ED, va ocupar Kulzum, al-Farama i per\u00F2 derrotat davant el Caire el 24 de desembre del 971, es va retirar a la nit i va passar per Kulzum que va evacuar marxant cap a Ar\u00E0bia oriental. L'hivern del 1182-1183 Reinald de Chatillon a l'inici de la seva expedici\u00F3 contra les ciutats santes d'Hedjaz, va enviar des del port d'Aden dues naus que havien de vigilar Kulzum i impedir l'avituallament de la guarnici\u00F3 per\u00F2 poc despr\u00E9s el hadjib hi va construir per orde d'al-\u00C0dil I, el germ\u00E0 de Salad\u00ED, una flota que va salpar cap a Aydhab i va posar fi als plans de Renald. Encara que el ge\u00F2graf al-Dimaskhi inclou Kulzum dins les depend\u00E8ncies del govern d'al-Karak, sembla que aix\u00F2 no era exacte. Al la segona meitat del segle xii, Kulzum ja era una vila deserta i va restar aix\u00ED posteriorment. La fortalesa (Kalat al-Kulzum) probablement estava ja abans en ru\u00EFnes probablement despr\u00E9s d'haver estat ocupada i destru\u00EFda per bedu\u00EFns al comen\u00E7ament del segle xii. Nom\u00E9s hi havia un pou que es deia al-Suways (Suez) i produ\u00EFa poca aigua i una mica salada. Prop del pou (a 1 o 2 km) ja s'esmenta al segle x la vila d'al-Suways, modernament coneguda a Europa per ciutat de Suez. Es creu que les instal\u00B7lacions de Kultum foren usades per la gu\u00E0rdia del canal de Suez mentre aquest es constru\u00EFa. Per raons d'higiene el canal fou cobert totalment el 1899. Al nord de Suez encara avui dia hi uns turons que s'anomenen Kom al-Kulzum."@ca . . . . . . . "\u03A4\u03BF \u039A\u03BB\u03CD\u03C3\u03BC\u03B1 \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u03B5\u03BB\u03BB\u03B7\u03BD\u03B9\u03C3\u03C4\u03B9\u03BA\u03CC \u03BA\u03B1\u03B9 \u03C1\u03C9\u03BC\u03B1\u03CA\u03BA\u03CC \u03BB\u03B9\u03BC\u03AC\u03BD\u03B9 \u03C4\u03B7\u03C2 \u0391\u03B9\u03B3\u03CD\u03C0\u03C4\u03BF\u03C5 \u03C3\u03C4\u03B7\u03BD \u03B2\u03CC\u03C1\u03B5\u03B9\u03B1 \u03C0\u03BB\u03B5\u03C5\u03C1\u03AC \u03C4\u03BF\u03C5 \u03C4\u03CC\u03C4\u03B5 \u03B1\u03BD\u03B1\u03C6\u03B5\u03C1\u03CC\u03BC\u03B5\u03BD\u03BF\u03C5 \u03C9\u03C2 (\u03C4\u03BF\u03C5 \u03C3\u03B7\u03BC\u03B5\u03C1\u03B9\u03BD\u03BF\u03CD \u03BA\u03CC\u03BB\u03C0\u03BF\u03C5 \u03C4\u03BF\u03C5 \u03A3\u03BF\u03C5\u03AD\u03B6), \u03C0\u03BF\u03BB\u03CD \u03BA\u03BF\u03BD\u03C4\u03AC \u03C3\u03C4\u03BF \u03C3\u03B7\u03BC\u03B5\u03C1\u03B9\u03BD\u03CC \u03A3\u03BF\u03C5\u03AD\u03B6, \u03A4\u03BF \u039A\u03BB\u03CD\u03C3\u03BC\u03B1 \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u03BB\u03B9\u03BC\u03AC\u03BD\u03B9 \u03C4\u03BF \u03BF\u03C0\u03BF\u03AF\u03BF \u03B5\u03AF\u03C7\u03B5 \u03C3\u03C5\u03BD\u03B1\u03BB\u03BB\u03B1\u03B3\u03AD\u03C2 \u03BC\u03B5 \u03C4\u03B7\u03BD \u0399\u03BD\u03B4\u03AF\u03B1."@el . "Clysma"@en . . . . . . . . . . "Al-Kulzum"@ca . . . "\u039A\u03BB\u03CD\u03C3\u03BC\u03B1 (\u03BB\u03B9\u03BC\u03AC\u03BD\u03B9)"@el . . "yes"@en . . . "\u03A4\u03BF \u039A\u03BB\u03CD\u03C3\u03BC\u03B1 \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u03B5\u03BB\u03BB\u03B7\u03BD\u03B9\u03C3\u03C4\u03B9\u03BA\u03CC \u03BA\u03B1\u03B9 \u03C1\u03C9\u03BC\u03B1\u03CA\u03BA\u03CC \u03BB\u03B9\u03BC\u03AC\u03BD\u03B9 \u03C4\u03B7\u03C2 \u0391\u03B9\u03B3\u03CD\u03C0\u03C4\u03BF\u03C5 \u03C3\u03C4\u03B7\u03BD \u03B2\u03CC\u03C1\u03B5\u03B9\u03B1 \u03C0\u03BB\u03B5\u03C5\u03C1\u03AC \u03C4\u03BF\u03C5 \u03C4\u03CC\u03C4\u03B5 \u03B1\u03BD\u03B1\u03C6\u03B5\u03C1\u03CC\u03BC\u03B5\u03BD\u03BF\u03C5 \u03C9\u03C2 (\u03C4\u03BF\u03C5 \u03C3\u03B7\u03BC\u03B5\u03C1\u03B9\u03BD\u03BF\u03CD \u03BA\u03CC\u03BB\u03C0\u03BF\u03C5 \u03C4\u03BF\u03C5 \u03A3\u03BF\u03C5\u03AD\u03B6), \u03C0\u03BF\u03BB\u03CD \u03BA\u03BF\u03BD\u03C4\u03AC \u03C3\u03C4\u03BF \u03C3\u03B7\u03BC\u03B5\u03C1\u03B9\u03BD\u03CC \u03A3\u03BF\u03C5\u03AD\u03B6, \u03A4\u03BF \u039A\u03BB\u03CD\u03C3\u03BC\u03B1 \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u03BB\u03B9\u03BC\u03AC\u03BD\u03B9 \u03C4\u03BF \u03BF\u03C0\u03BF\u03AF\u03BF \u03B5\u03AF\u03C7\u03B5 \u03C3\u03C5\u03BD\u03B1\u03BB\u03BB\u03B1\u03B3\u03AD\u03C2 \u03BC\u03B5 \u03C4\u03B7\u03BD \u0399\u03BD\u03B4\u03AF\u03B1."@el . . . . . . . . . . . . "29.95461111111111 32.573972222222224" . . . . . . . . . . . "Kulzum o Bahr al-Kulzum fou un antic port i fortalesa de la costa eg\u00EDpcia de la mar Roja, avui dins de la governaci\u00F3 de Suez i prop de la ciutat de Suez. Hi\u00E8rocles i Epifani l'esmenten com a Castrum (castell) i despr\u00E9s Lluci\u00E0 esmente una Clysma (\u039A\u03BB\u1F50\u03B4\u03BC\u03B1), que vol dir l'enclusa, que en \u00E0rab don\u00E0 Kulzum, generalment emprat sense article. Estava situada a la desembocadura del canal del Nil a la mar Roja iniciat pel fara\u00F3 Nekao i acabada durant el regnat de Darios I el Gran, i despr\u00E9s restaurada per Ptolemeu II Filadelf i per Traj\u00E0. Sembla que sota els romans ja hi vivien grups \u00E0rabs i a l'Acte de l'eremita Sisoes (en copte Djidjoi) un dels tres m\u00E0rtirs coptes enterrats a Kulzum. A una cova al costat de la ciutat va viure 70 anys l'anacoreta (Yuhanna al-Kasir, mort vers el 409) i a la seva \"Hi"@ca . . "Settlement"@en . . "\u039A\u03BB\u1FE6\u03C3\u03BC\u03B1"@en . "InternetArchiveBot"@en . . . . . . . . . . . . . . . "29.95461082458496"^^ . . . . "Clysma (Greek: \u039A\u03BB\u1FE6\u03C3\u03BC\u03B1, \u039A\u03BB\u03B5\u03B9\u03C5\u03C3\u03BC\u03B1) was an ancient city and bishopric in Egypt. It was located at the head of the Gulf of Suez."@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Clysma"@en . . . . . . "27304387"^^ . "POINT(32.573970794678 29.954610824585)"^^ . "Egypt"@en . . . . . . . . . . . . . . . "8154"^^ . "275"^^ . "1123640958"^^ . . "July 2020"@en . . "32.57397079467773"^^ . .