. . . . . . . . . . "Baron Ludwig Hatvany"@en . "Christa Winsloe (1888-1944) va ser una novel\u00B7lista, dramaturga i escultora germano-hongaresa. \u00D2rfena de mare als 11 anys, va ser internada en un pensionat per a fills de militars, una experi\u00E8ncia que la va trasbalsar. Va estudiar a Munic, on va iniciar la seua carrera com a escultora. Casada, per pressions familiars, amb un bar\u00F3 hongar\u00E9s, el 1913 va escriure la seua primera novel\u00B7la, Das schwarze Schaf (\"L'ovella negra\"). Divorciada del marit i amb una bona pensi\u00F3, als anys 20 va viure a Viena, on va publicar una \u00F2pera que va obtenir molts \u00E8xits, i despr\u00E9s al Berlin de la Rep\u00FAblica de Weimar, on va entrar en contacte amb la cultura lesbiana berlinesa i es va fer membre del SPD (Partit Socialdem\u00F2crata Alemany). All\u00ED va escriure M\u00E4nner kehren heim (\"Els homes tornen a casa\") i es va relacion"@ca . . . . . . . . "\u0643\u0631\u064A\u0633\u062A\u0627 \u0648\u064A\u0646\u0633\u0644\u0648"@ar . . . . . . . . . . "Christa Winsloe"@de . . . . . "Christa Winsloe (23 December 1888 \u2013 10 June 1944), formerly Baroness Christa von Hatvany-Deutsch, was a German-Hungarian novelist, playwright and sculptor, best known for her play Gestern und heute (known under several titles, see below), filmed in 1931 as M\u00E4dchen in Uniform and the 1958 remake. Winsloe was the first to write a play on female homosexuality in the Weimar Republic, yet without a \"radical critique of the social discrimination of lesbian women.\""@en . . "Christa Winsloe"@en . "Christa Winsloe"@fr . "1247233"^^ . "Christa Winsloe"@it . . . . "1888-12-23"^^ . "Christa Winsloe (1888-1944) va ser una novel\u00B7lista, dramaturga i escultora germano-hongaresa. \u00D2rfena de mare als 11 anys, va ser internada en un pensionat per a fills de militars, una experi\u00E8ncia que la va trasbalsar. Va estudiar a Munic, on va iniciar la seua carrera com a escultora. Casada, per pressions familiars, amb un bar\u00F3 hongar\u00E9s, el 1913 va escriure la seua primera novel\u00B7la, Das schwarze Schaf (\"L'ovella negra\"). Divorciada del marit i amb una bona pensi\u00F3, als anys 20 va viure a Viena, on va publicar una \u00F2pera que va obtenir molts \u00E8xits, i despr\u00E9s al Berlin de la Rep\u00FAblica de Weimar, on va entrar en contacte amb la cultura lesbiana berlinesa i es va fer membre del SPD (Partit Socialdem\u00F2crata Alemany). All\u00ED va escriure M\u00E4nner kehren heim (\"Els homes tornen a casa\") i es va relacionar amb la intel\u00B7lectualitat i la boh\u00E8mia local, entre d'altres amb Klaus i . El 1930 va escriure la pe\u00E7a de teatre Gestern und heute (\"Ahir i avui\"), en qu\u00E8 una alumna d'un pensionat, Manuela von Meinhardis, s'enamora bojament de la seua professora, la senyoreta von Bernburg, que l'any seg\u00FCent seria adaptada al cinema. El 1933, Christa Winsloe va comen\u00E7ar una hist\u00F2ria d'amor amb la periodista americana Dorothy Thompson, una dels primers a entrevistar Hitler i a avisar contra el perill que representava. Al final de la d\u00E8cada dels trenta, Winsloe es va mudar a Fran\u00E7a amb la seua parella, l'escriptora su\u00EFssa , on form\u00E0 part de la resist\u00E8ncia contra els nazis. El juny de 1944, quatre francesos les van abatre a trets en un bosc prop de Cluny. El cap del comando, un tal Lambert, ho justific\u00E0 acusant-les d'espies al servei d'Alemanya, cosa improbable, ja que els sentiments antinazis de Winsloe eren for\u00E7a coneguts. El 1931, l'obra teatral susdita, Gestern und heute, va ser duta a la pantalla gran amb el t\u00EDtol M\u00E4dchen in Uniform (\"Noies d'uniforme\"), per Leontine Sagan -amb gui\u00F3 de la mateixa Winsloe-, interpretada per i en els papers principals. La pel\u00B7l\u00EDcula, que t\u00E9 un clar missatge antifeixista, \u00E9s considerada la primera pel\u00B7l\u00EDcula de tem\u00E0tica l\u00E8sbica de la hist\u00F2ria, i la primera per tant a acabar b\u00E9. L'autora la va publicar en format de novel\u00B7la el 1933, amb el t\u00EDtol: Das M\u00E4dchen Manuela (\"La nena Manuela'). I, arran de \u013E\u00E8xit de l'estrena del film, la novel\u00B7la es va publicar en moltes lleng\u00FCes, entre d'altres en catal\u00E0, el 1935, en traducci\u00F3 de , amb el t\u00EDtol: \"Manuela. Novel\u00B7la del film Noies d'uniforme\". El 1958, , en va fer un remake amb Lilli Palmer i Romy Schneider."@ca . . . "1105835037"^^ . . . "Christa Winsloe"@en . . "Christa Winsloe (23 Desember 1888 \u2013 10 Juni 1944), dulunya Baroness Christa Hatvany de Hatvan, adalah seorang novelis, dan pemahat Jerman-Hongaria. Ia dikenal karena membuat sandiwara berjudul Gestern und heute"@in . . . . . . "Christa Kate Winsloe (* 23. Dezember 1888 in Darmstadt; \u2020 10. Juni 1944 bei Cluny, Frankreich) war eine deutsch-ungarische Schriftstellerin, Drehbuchautorin, Dramatikerin und Bildhauerin."@de . . . . "Christa Winsloe (Darmstadt, 23 dicembre 1888 \u2013 Cluny, 10 giugno 1944) \u00E8 stata una romanziera, drammaturga e scultrice ungherese. Si trasfer\u00EC a Vienna negli anni 1920 e negli anni 1930 vi ottenne il successo grazie all'opera teatrale Ieri e oggi che tratta dell'. Sull'onda dell'accoglienza all'opera si trasfer\u00EC nella Berlino di Weimar, dove prosperava la cultura lesbica. Christa era benestante, grazie ad un matrimonio in giovane et\u00E0, che dur\u00F2 solo poche settimane e a un marito che le riconobbe una generosa indennit\u00E0. Lavor\u00F2 come scultrice di animali e si costru\u00EC un ampio circolo d'amici."@it . . "Christa Winsloe"@ca . . "Christa Winsloe"@es . . . "1944-06-10"^^ . . . . "10499"^^ . . . . . . . . . . "Christa Winsloe"@nl . . . . "\u0643\u0631\u064A\u0633\u062A\u0627 \u0648\u064A\u0646\u0633\u0644\u0648 (23 \u0643\u0627\u0646\u0648\u0646 \u0627\u0644\u0623\u0648\u0644 1888 - 10\u062D\u0632\u064A\u0631\u0627\u0646 1944)\u060C \u0633\u0627\u0628\u0642\u0627\u064B \u0627\u0644\u0628\u0627\u0631\u0648\u0646\u0629 \u0643\u0631\u064A\u0633\u062A\u0627 \u0647\u0627\u062A\u0641\u0627\u0646\u064A \u062F\u064A \u0647\u0627\u062A\u0641\u0627\u0646\u060C \u0643\u0627\u0646\u062A \u0631\u0648\u0627\u0626\u064A\u0629 \u0648\u0643\u0627\u062A\u0628\u0629 \u0645\u0633\u0631\u062D\u064A\u0629 \u0648\u0646\u062D\u0651\u0627\u062A\u0629 \u0623\u0644\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0645\u062C\u0631\u064A\u0629\u060C \u0627\u0634\u062A\u0647\u0631\u062A \u0628\u0645\u0633\u0631\u062D\u064A\u0629 \u062C\u064A\u0633\u062A\u0646 \u0627\u0648\u0646\u062A\u0627\u064A\u062A\u0627 (\u0627\u0644\u0645\u0639\u0631\u0648\u0641\u0629 \u062A\u062D\u062A \u0639\u062F\u0629 \u0639\u0646\u0627\u0648\u064A\u0646\u060C \u0627\u0646\u0638\u0631 \u0623\u062F\u0646\u0627\u0647)\u060C \u062A\u0645 \u062A\u0635\u0648\u064A\u0631\u0647\u0627 \u0641\u064A 1931 \u0645\u062B\u0644 \u0645\u0627\u062F\u0634\u064A\u0646 \u0628\u0627\u0644\u0632\u064A \u0627\u0644\u0631\u0633\u0645\u064A \u0648\u0627\u0644\u0637\u0628\u0639\u0629 \u0627\u0644\u062C\u062F\u064A\u062F\u0629 \u0641\u064A 1958.."@ar . . . . . . . . . . . . . . . . . "Christa Winsloe (Darmstadt, 23 dicembre 1888 \u2013 Cluny, 10 giugno 1944) \u00E8 stata una romanziera, drammaturga e scultrice ungherese. Si trasfer\u00EC a Vienna negli anni 1920 e negli anni 1930 vi ottenne il successo grazie all'opera teatrale Ieri e oggi che tratta dell'. Sull'onda dell'accoglienza all'opera si trasfer\u00EC nella Berlino di Weimar, dove prosperava la cultura lesbica. Christa era benestante, grazie ad un matrimonio in giovane et\u00E0, che dur\u00F2 solo poche settimane e a un marito che le riconobbe una generosa indennit\u00E0. Lavor\u00F2 come scultrice di animali e si costru\u00EC un ampio circolo d'amici. Fu iscritta alla SPD (il Partito Socialdemocratico Tedesco) e fu apertamente lesbica. Nel 1933, inizi\u00F2 una storia d'amore con la giornalista statunitense , tra le prime donne ad intervistare Adolf Hitler e a mettere in guardia, inutilmente, contro i pericoli legati all'ascesa del nazionalsocialismo in Germania. La Winsloe segu\u00EC l'amata negli Stati Uniti ma rientr\u00F2 in Europa nel 1935, dopo che la Thompson l'aveva abbandonata, scegliendo il matrimonio con il Premio Nobel per la letteratura Sinclair Lewis. La Winsloe si spost\u00F2 in Francia alla fine degli anni 1930, fuggendo dal nazismo, e si un\u00EC in seguito alla resistenza francese. Nell'ottobre 1939 a Nizza conobbe la scrittrice svizzera , pi\u00F9 giovane di dieci anni, che divenne la sua nuova compagna. Nel febbraio 1944 la Winsloe e la Gentet abbandonarono la Costa Azzurra, con l'idea di raggiungere l'Ungheria, dove risiedeva la sorella della Winsloe. Il 10 giugno 1944 vennero sorprese da quattro uomini francesi in una foresta nei pressi di Cluny che le uccisero a colpi di arma da fuoco. La dinamica dell'incidente rimane oscura: Lambert, il capo del commando che le uccise, disse successivamente di averle uccise per ordine della resistenza francese in quanto spie per conto dei tedeschi. D'altra parte la Winsloe era ben conosciuta per i propri sentimenti antinazisti. Nel 1948 Lambert ed i suoi tre complici, pur riconosciuti \"criminali comuni\", vennero prosciolti dall'accusa di omicidio per mancanza di prove. Solo due sue fotografie sono sopravvissute fino ai giorni nostri. Il suo romanzo La ragazza Manuela fu la base di un'opera teatrale e di un film, Ragazze in uniforme (1931), del quale fu sceneggiatrice. Il film ebbe un remake nel 1958."@it . . . "Christa Winsloe (Darmstadt, 23 de diciembre de 1888-Cluny, 10 de junio de 1944) fue una novelista, dramaturga y escultora germano-h\u00FAngara. Su obra de teatro Gestern und heute (Ayer y hoy) inspir\u00F3 la pel\u00EDcula M\u00E4dchen in Uniform (Muchachas de uniforme) considerada la primera de tem\u00E1tica l\u00E9sbica de la historia.\u200B"@es . . "Marble of Winsloe"@en . . . "Christa Winsloe"@en . . "Simone Gentet"@en . . "Christa Winsloe (Darmstadt, 23 december 1888 - 10 juni 1944) was een Duitstalig schrijfster en beeldend kunstenaar. Zij is het best bekend als de auteur van het toneelstuk Gestern und heute (1930) waarop de twee verfilmingen van M\u00E4dchen in Uniform zijn gebaseerd (M\u00E4dchen in Uniform van 1931 en M\u00E4dchen in Uniform van 1958). Zij was openlijk lesbisch en leidde daardoor een leven dat tegen de verwachtingen van haar familie en de sociaal maatschappelijke normen inging. Dit wordt weerspiegeld in haar werk, waarin seksuele identiteit, de positie van mannen en vrouwen en genderrollen centraal staan. Haar boeken en toneelstukken gaan over vrouwen die zich weigeren te conformeren."@nl . . . . . "Christa Winsloe (23 December 1888 \u2013 10 June 1944), formerly Baroness Christa von Hatvany-Deutsch, was a German-Hungarian novelist, playwright and sculptor, best known for her play Gestern und heute (known under several titles, see below), filmed in 1931 as M\u00E4dchen in Uniform and the 1958 remake. Winsloe was the first to write a play on female homosexuality in the Weimar Republic, yet without a \"radical critique of the social discrimination of lesbian women.\""@en . . "Christa Winsloe"@in . . "\u0643\u0631\u064A\u0633\u062A\u0627 \u0648\u064A\u0646\u0633\u0644\u0648 (23 \u0643\u0627\u0646\u0648\u0646 \u0627\u0644\u0623\u0648\u0644 1888 - 10\u062D\u0632\u064A\u0631\u0627\u0646 1944)\u060C \u0633\u0627\u0628\u0642\u0627\u064B \u0627\u0644\u0628\u0627\u0631\u0648\u0646\u0629 \u0643\u0631\u064A\u0633\u062A\u0627 \u0647\u0627\u062A\u0641\u0627\u0646\u064A \u062F\u064A \u0647\u0627\u062A\u0641\u0627\u0646\u060C \u0643\u0627\u0646\u062A \u0631\u0648\u0627\u0626\u064A\u0629 \u0648\u0643\u0627\u062A\u0628\u0629 \u0645\u0633\u0631\u062D\u064A\u0629 \u0648\u0646\u062D\u0651\u0627\u062A\u0629 \u0623\u0644\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629 \u0645\u062C\u0631\u064A\u0629\u060C \u0627\u0634\u062A\u0647\u0631\u062A \u0628\u0645\u0633\u0631\u062D\u064A\u0629 \u062C\u064A\u0633\u062A\u0646 \u0627\u0648\u0646\u062A\u0627\u064A\u062A\u0627 (\u0627\u0644\u0645\u0639\u0631\u0648\u0641\u0629 \u062A\u062D\u062A \u0639\u062F\u0629 \u0639\u0646\u0627\u0648\u064A\u0646\u060C \u0627\u0646\u0638\u0631 \u0623\u062F\u0646\u0627\u0647)\u060C \u062A\u0645 \u062A\u0635\u0648\u064A\u0631\u0647\u0627 \u0641\u064A 1931 \u0645\u062B\u0644 \u0645\u0627\u062F\u0634\u064A\u0646 \u0628\u0627\u0644\u0632\u064A \u0627\u0644\u0631\u0633\u0645\u064A \u0648\u0627\u0644\u0637\u0628\u0639\u0629 \u0627\u0644\u062C\u062F\u064A\u062F\u0629 \u0641\u064A 1958.."@ar . . . . . . . . "1944-06-10"^^ . . . . . "Christa Winsloe (Darmstadt, 23 de diciembre de 1888-Cluny, 10 de junio de 1944) fue una novelista, dramaturga y escultora germano-h\u00FAngara. Su obra de teatro Gestern und heute (Ayer y hoy) inspir\u00F3 la pel\u00EDcula M\u00E4dchen in Uniform (Muchachas de uniforme) considerada la primera de tem\u00E1tica l\u00E9sbica de la historia.\u200B"@es . . . . . . . . . . . . . . . . "Cluny, France"@en . . . . . . . "Christa Winsloe (Darmstadt, 23 december 1888 - 10 juni 1944) was een Duitstalig schrijfster en beeldend kunstenaar. Zij is het best bekend als de auteur van het toneelstuk Gestern und heute (1930) waarop de twee verfilmingen van M\u00E4dchen in Uniform zijn gebaseerd (M\u00E4dchen in Uniform van 1931 en M\u00E4dchen in Uniform van 1958)."@nl . "Christa Winsloe (23 Desember 1888 \u2013 10 Juni 1944), dulunya Baroness Christa Hatvany de Hatvan, adalah seorang novelis, dan pemahat Jerman-Hongaria. Ia dikenal karena membuat sandiwara berjudul Gestern und heute"@in . . . . "German"@en . . "Christa Winsloe, n\u00E9e le 23 d\u00E9cembre 1888 \u00E0 Darmstadt (Grand-duch\u00E9 de Hesse) et morte le 10 juin 1944 \u00E0 Cluny (France), est une \u00E9crivaine et une sculptrice germano-hongroise. Elle \u00E9tait ouvertement lesbienne et a men\u00E9 en cons\u00E9quence une vie qui allait contre les attentes de sa famille et les normes sociales reconnues. On le voit dans son \u0153uvre au centre de laquelle se trouvent l'identit\u00E9 sexuelle, la position et le r\u00F4le des hommes et des femmes. Ses livres et ses pi\u00E8ces de th\u00E9\u00E2tre nous pr\u00E9sentent des femmes qui se refusent \u00E0 faire comme tout le monde."@fr . . . . . . "Christa Kate Winsloe"@en . . . . "Christa Winsloe, n\u00E9e le 23 d\u00E9cembre 1888 \u00E0 Darmstadt (Grand-duch\u00E9 de Hesse) et morte le 10 juin 1944 \u00E0 Cluny (France), est une \u00E9crivaine et une sculptrice germano-hongroise. Elle \u00E9tait ouvertement lesbienne et a men\u00E9 en cons\u00E9quence une vie qui allait contre les attentes de sa famille et les normes sociales reconnues. On le voit dans son \u0153uvre au centre de laquelle se trouvent l'identit\u00E9 sexuelle, la position et le r\u00F4le des hommes et des femmes. Ses livres et ses pi\u00E8ces de th\u00E9\u00E2tre nous pr\u00E9sentent des femmes qui se refusent \u00E0 faire comme tout le monde. Elle est surtout connue comme l'auteur de la pi\u00E8ce de th\u00E9\u00E2tre Gestern und heute (1930) sur laquelle sont bas\u00E9es les deux versions de M\u00E4dchen in Uniform (1931 et 1958)."@fr . . . . . . "Christa Kate Winsloe"@en . . . . . . . "Christa Kate Winsloe (* 23. Dezember 1888 in Darmstadt; \u2020 10. Juni 1944 bei Cluny, Frankreich) war eine deutsch-ungarische Schriftstellerin, Drehbuchautorin, Dramatikerin und Bildhauerin."@de . . "1888-12-23"^^ . . . . . . . . . .