"Banjutekin"@en . . . . . . . . . . "Fatimid Governor of Damascus"@en . . . . . . . . . . . . . . "Anushtegin al-Duzbari"@ca . . . . "Anuixtigu\u00EDn ad-Duzbar\u00ED o Anuixtik\u00EDn ad-Duzbar\u00ED (\u00E0rab: \u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0627\u0644\u062F\u0632\u0628\u0631\u064A, An\u016Bxtik\u012Bn o An\u016Bxtig\u012Bn ad-Duzbar\u012B) fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle xi. En la primera campanya militar que va fer S\u00E0lih ibn Mird\u00E0s, cap que acabava d'agafar el control del nord de S\u00EDria, es va apoderar de la S\u00EDria central amb Baalbek, i es va reunir amb els seus aliats kalbites (dirigits per Sinan ibn Ulayyan) i tayyites (manats per H\u00E0ssan ibn al-Jarrah). El primer va atacar llavors Damasc i el segon Ramla; el general Anushtigin al-Duzbari va intentar defensar Palestina, per\u00F2 no va tenir prou suport dels ministres del govern del Caire que se'n malfiaven i que a la seva esquena van negociar amb els que al seu torn havien fet alian\u00E7a en secret amb els de L\u00EDbia per formar"@ca . . . . . . . . . . . . . . "Anuschtegin ad-Duzbiri"@de . . . . . . . . . . "Anuixtigu\u00EDn ad-Duzbar\u00ED o Anuixtik\u00EDn ad-Duzbar\u00ED (\u00E0rab: \u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0627\u0644\u062F\u0632\u0628\u0631\u064A, An\u016Bxtik\u012Bn o An\u016Bxtig\u012Bn ad-Duzbar\u012B) fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle xi. En la primera campanya militar que va fer S\u00E0lih ibn Mird\u00E0s, cap que acabava d'agafar el control del nord de S\u00EDria, es va apoderar de la S\u00EDria central amb Baalbek, i es va reunir amb els seus aliats kalbites (dirigits per Sinan ibn Ulayyan) i tayyites (manats per H\u00E0ssan ibn al-Jarrah). El primer va atacar llavors Damasc i el segon Ramla; el general Anushtigin al-Duzbari va intentar defensar Palestina, per\u00F2 no va tenir prou suport dels ministres del govern del Caire que se'n malfiaven i que a la seva esquena van negociar amb els que al seu torn havien fet alian\u00E7a en secret amb els de L\u00EDbia per formar una alian\u00E7a anti-fatimita des d'Alep a Tr\u00EDpoli de L\u00EDbia. Ramla fou saquejada per Ibn al-Djarrah, per\u00F2 despr\u00E9s Anushtigin va recuperar la iniciativa i Damasc, defensada per la poblaci\u00F3 i l'ex\u00E8rcit fatimita, va rebutjar als kalbites. Mentre S\u00E0lih va anar a Alep i el setembre en va prendre possessi\u00F3; va alliberar el dai (missioner) fatimita local i al governador, per\u00F2 el comandant militar fou executat i el cadi abandonat viu a una sala tancada amb un mur. El principat mird\u00E0sida que es va crear s'estenia per Alep, Homs, Baalbek, Hisn Akkar i Sayda. Es va establir un govern regular similar al d'altres estats amb un visir. Per\u00F2 el comportament equilibrat de S\u00E0lih va ser contrarestat pel del seu aliat Hassan ibn al-Djarrah, turbulent i cruel. Quan el cap kalbita Sinan ibn Ulayyan va morir els tayyites van perdre el suport dels kalbites i llavors Hassan ibn al-Djarrah va cridar en ajut a S\u00E0lih ibn Mird\u00E0s. El 1028 Anushtigin al-Duzbari fou nomenat governador de Damasc i S\u00EDria i va decidir posar fi al control de les tribus \u00E0rabs a la S\u00EDria central. La batalla decisiva entre Anushtigin i S\u00E0lih i els seus aliats es va lliurar a al-Ukhuwana a la riba est del llac Tiber\u00EDades el maig del 1029 i els \u00E0rabs foren derrotats completament; els Banu l-Djarrah van fugir; S\u00E0lih ibn Mird\u00E0s i el seu fill gran (de nom desconegut) van morir, igual que el seu visir (que era el cristi\u00E0 Tadrus ibn al-Hasan). El poder se'l van repartir els seus dos fills Nasr ibn S\u00E0lih (que va governar a la ciutat d'Alep) i Thimal ibn S\u00E0lih (que va governar a la ciutadella). La S\u00EDria central (Hisn Akkar, Baalbek, Homs i Rafaniyya) fou abandonada i les forces kilabites es van concentrar al jund de Kinnasrin. Poc despr\u00E9s (la data exacta no est\u00E0 precisada) Nasr es va apoderar de la ciutadella aprofitant una abs\u00E8ncia del seu germ\u00E0 Thimal i va esdevenir emir \u00FAnic i l'abril o maig del 1031, per temor a un atac de Thimal ibn S\u00E0lih, Nasr va fer alian\u00E7a amb els romans d'Orient. El tractat s'ha conservat i establia un protectorat rom\u00E0 d'Orient; Nasr hauria de pagar un tribut anual cinc-cents mil dirhams. Els mird\u00E0sides van autoritzar als (Banu Djarrah o jarr\u00E0hides) a passar pel seu territori en la seva emigraci\u00F3 cap a territori rom\u00E0 d'Orient; Rom\u00E0 III esperava utilitzar-los contra Anushtigin al-Duzbari, que restava governador fatimita de Damasc i S\u00EDria, i aconseguir aix\u00ED la renovaci\u00F3 de la treva de deu anys entre el califat i l'imperi, que s'havia trencat des de 1024. Anushtigin al-Duzbari no podia acceptar l'alian\u00E7a entre mird\u00E0sides i romans d'Orient i va fer diverses incursions al nord de S\u00EDria i va intentar aixecar diversos notables kilabites contra el poder dels mird\u00E0sides; finalment, al no aconseguir res positiu, va fer una crida a la gihad o guerra santa. Nikita, catep\u00E0 rom\u00E0 d'Orient d'Antioquia, va oferir negociacions per\u00F2 amb fermesa, mostrant que estava disposat tamb\u00E9 a la lluita. Nasr va t\u00E9mer llavors que seria sacrificat per un acord entre l'Imperi Rom\u00E0 d'Orient i el califat fatimita i va for\u00E7ar negociacions que van durar m\u00E9s de quatre anys fins que es va ajustar la treva el 1038. Els detalls de l'acord no s'han conservat. La situaci\u00F3 general era que les tribus descendents dels kaysites, dominaven la major part dels territoris excepte el Diyar Bakr en mans dels kurs marw\u00E0nides: els Banu Numayr controlaven Haran i Edessa al nord-est dels kilabites d'Alep. Mossul i el sud-est del Diyar Bakr estava en mans de Kirwash ibn Mukallad dels Banu Uqayl i m\u00E9s al sud els Banu \u00C0ssad dirigits pels Banu Mazyad (mazy\u00E0dides) que tenien per cap a Dubays ibn Al\u00ED que disputaven la zona als que dominaven encara m\u00E9s al sud a la riba occidental de l'Eufrates, vers Kufa. El visir del Caire Muh\u00E0mmad ibn al-Fadl al-Jarjara\u00ED desconfiava d'Anushtigin i en canvi es refiava de Nasr ibn S\u00E0lih. Aquest va entregar al govern fatimita el bot\u00ED fet a la batalla d'Azaz (contra els romans d'Orient) i a canvi fou autoritzat a incorporar als seus dominis Homs i va rebre un lakab m\u00E9s prestigi\u00F3s. El governador d'Homs, Djafar ibn Kulayd al-Kutami, es va negar a acceptar el domini mird\u00E0sida i va demanar ajut a Anushtegin que no podia acceptar la desestabilitzaci\u00F3 que suposaria el control mird\u00E0sida a Homs doncs els mird\u00E0sides eren kaysites i la zona era tradicionalment dels iemenites. Anushtegin va demanar perm\u00EDs als romans d'Orient per desfer-se de Nasr que en aquell temps s'havia casat amb la filla de Shabib ibn Waththab, emir numayrita (num\u00E0yrida) d'Haran amb el qual la influ\u00E8ncia de l'emir d'Alep es podia estendre d'Haran a Homs controlant totes les rutes entre l'Iraq i la Mediterr\u00E0nia i l'Imperi Rom\u00E0 d'Orient. Sense esperar autoritzaci\u00F3 del Caire, Anushtegin i Djafar ibn Kulayd al-Kutami van avan\u00E7ar al nord cap a Tall Fas, prop de (maig del 1038) on es van enfrontar a Nasr que va morir a la batalla; el seu germ\u00E0 Thimal ibn S\u00E0lih, amb el qual s'havia reconciliat, va fugir cap a Alep junt amb Shabib ibn Waththab al-Numayri. Anushtegin va ocupar Alep el juny de 1038 i fou ben acollit pel poble, ja que encara que els mird\u00E0sides ja no eren aliats als romans d'Orient, eren vistos com a m\u00E9s propers als grecs, mentre Anushtegin era vist com clarament hostil. La ciutadella estava en mans de Mukallad ibn Kamil ibn Mirdas, un cos\u00ED de Nasr i Thimal, que na negociar la seva sortida podent emportar-se una part del tresor. Tot seguit Anushtegin va ocupar Balis i Manbij; per\u00F2 el seu atac a Rahba fou rebutjat. El 1039/1040 va morir Shabib ibn Waththab al-Numayri, emir numayrita d'Haran, i el va succeir el seu germ\u00E0 Mutain ibn Waththab. Eren germans de la princesa Mania al-Sayyida al-Alawiyya, v\u00EDdua de Nasr que es va casar amb Thimal; la princesa governava en nom d'un fill a Rakka i Rafika (Mania era la mare de Mahmud ibn Nasr), per\u00F2 va cedir aquests dominis al seu marit. Mentre Anushtegin va establir una forta guarnici\u00F3 a Kalat Dawsar (m\u00E9s tard Kalat Djabar) que havia de protegir Alep contra un atac mird\u00E0sida destinat a recuperar el poder, i va negociar amb l'emir marw\u00E0nida de Mayyafarikin una alian\u00E7a (contra el consell del govern del Caire). Vers el 1040 els romans d'Orient van trencar la treva amb els fatimites i van aconseguir diversos \u00E8xits al nord de S\u00EDria. Els caps kilabites mird\u00E0sides, Thimal i el su cos\u00ED Mukallad, van pagar tribut als romans d'Orient i finalment els van vendre la ciutat de Rakka. Anushtegin es va aliar llavors amb la fracci\u00F3 kilabita dels instal\u00B7lada al Mudik d'Apamea i hostil als mird\u00E0sides i als romans d'Orient. No obstant la tensi\u00F3 entre el Caire i Anushtegin va pujar de to sobtadament i el visir Muh\u00E0mmad ibn al-Fadl al-Jarjara\u00ED va fer condemnar p\u00FAblicament al governador de Damasc i S\u00EDria, que fou abandonat pel seu ex\u00E8rcit i nom\u00E9s li van quedar un grup de ghulams fidels amb els que es va haver de refugiar a Alep. El visir va demanar al mird\u00E0sida Thimal d'atacar la ciutat per\u00F2 ja no va arribar a temps doncs Anushtegin va morir el gener del 1042 i despr\u00E9s d'unes converses amb els caps de la ciutat el febrer Thimal i el seu cos\u00ED Mukallad entraven a la ciutat. Els ghulams fidels a Anushtegin es van refugiar a la ciutadella, que fou assetjada i presa al cap de sis mesos."@ca . . . . . . . . . . . . . . "Sharaf al-Ma\u02BF\u0101l\u012B Abu Man\u1E63\u016Br An\u016Bshtak\u012Bn al-Dizbar\u012B (died January 1042) was a Fatimid statesman and general who became the most powerful Fatimid governor of Syria. Under his Damascus-based administration, all of Syria was united under a single Fatimid authority. Near-contemporary historians, including Ibn al-Qalanisi of Damascus and Ibn al-Adim of Aleppo, noted Anushtakin's wealth, just rule and fair treatment of the population, with whom he was popular."@en . . . . . "Unknown"@en . . . . . . . . . . . . . "Fatimid Governor of Aleppo"@en . "1123669532"^^ . . . "Anuschtegin ad-Duzbiri (\u2020 10. Januar 1042) war Statthalter der Fatimiden in Pal\u00E4stina und Syrien (1023\u20131042). Anuschtegin war wohl uigurischer Abstammung und geriet 1007 bei der Eroberung von Hotan durch die Muslime in Gefangenschaft und wurde versklavt. Zwar gelang ihm die Flucht, doch wurde er in Buchara erneut versklavt, worauf er nach Bagdad und 1010 nach Damaskus kam. Dort wurde Anuschtegin von einem Offizier Duzbiri erworben, dessen Namen er in der Folgezeit annahm. Nachdem er 1012 an den Kalifen al-Hakim verschenkt worden war, kam er zun\u00E4chst zur Armee, wurde aber bald Page von al-Hakim. Nachdem er sich als Kommandant von Baalbek und C\u00E4sarea in Pal\u00E4stina bew\u00E4hrt hatte, wurde er 1023 zum Statthalter in Pal\u00E4stina ernannt. Dieses Amt behielt er auch unter Kalif Az-Zahir (1021\u20131036). In diesem Amt kam es bald zu Konflikten mit den Tayyi-Beduinen aus dem Ostjordangebiet, die ihre Kontrolle \u00FCber die Bauern im Westjordanland ausweiten wollte. Als Anuschtegin die Interessen der fatimidischen Zentralgewalt vertrat, f\u00FChrte dies zum Aufstand der Tayyi-Beduinen, die sich auch mit den um Damaskus und den um Aleppo verb\u00FCndeten. In Pal\u00E4stina konnten die Aufst\u00E4ndischen zun\u00E4chst einige Erfolge erzielen, so dass sich Anuschtegin ad-Duzbiri nach Askalon zur\u00FCckziehen musste. Auch den Banu Kilab gelang die Eroberung von Aleppo, wo sie das Emirat der Mirdasiden begr\u00FCndeten. Dagegen konnte Damaskus von den Beduinen nicht erobert werden. Nach seiner zeitweiligen Absetzung und Verhaftung wurde ad-Duzbiri 1028 erneut Kommandeur der Fatimiden in Pal\u00E4stina und Syrien. In der Zwischenzeit war es der fatimidischen Diplomatie gelungen die Koalition der Beduinen zu sprengen und ein B\u00FCndnis mit den Banu Kalb abzuschlie\u00DFen. Mit diesen gelang Anuschtegin ad-Duzbiri bei Tiberias 1029 ein entscheidender Sieg \u00FCber die Aufst\u00E4ndischen, womit die Fatimiden wieder die Kontrolle \u00FCber Syrien erringen konnten. Allerdings konnten sich die Mirdasiden unter Anerkennung der fatimidischen Oberhoheit in Aleppo behaupten. In der Folgezeit konnte ad-Duzbiri seine Machtstellung als Statthalter in Syrien weiter ausbauen und zunehmend eine unabh\u00E4ngige Politik betreiben. So trat er in Kontakt mit Byzanz und konnte 1038 im B\u00FCndnis mit den Banu Tayyi und den Banu Kalb Aleppo erobern und die Mirdasiden vertreiben. Durch seine Herrschaft \u00FCber ganz Syrien wurde ad-Duzbiri zunehmend zu einer Bedrohung f\u00FCr die Fatimiden. 1041 gelang diesen unter dem Wesir al-Dschardscharai in Damaskus eine Revolte seiner Truppen anzuzetteln. Diese zwang ad-Duzbiri zur Flucht nach Aleppo, wo er am 10. Januar 1042 starb."@de . . . . . . "Anushtakin al-Dizbari"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Fatimid Governor of Baalbek"@en . . . ""@en . . "Az-Zahir"@en . . . . . . . . "34212"^^ . . . . . . . . . . . . . . "50911450"^^ . . . . "Fatimid Military Governor of Palestine"@en . . . . . "January 1042"@en . . "Abu Man\u1E63\u016Br An\u016Bshtak\u012Bn al-Dizbar\u012B"@en . "1023"^^ . "1017"^^ . "1022"^^ . . . "\u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0627\u0644\u062F\u0632\u0628\u0631\u064A"@ar . . . . . . . . . . . . . . . "Abu Man\u1E63\u016Br An\u016Bshtak\u012Bn al-Dizbar\u012B"@en . . . . . . . . . . "Anuschtegin ad-Duzbiri (\u2020 10. Januar 1042) war Statthalter der Fatimiden in Pal\u00E4stina und Syrien (1023\u20131042). Anuschtegin war wohl uigurischer Abstammung und geriet 1007 bei der Eroberung von Hotan durch die Muslime in Gefangenschaft und wurde versklavt. Zwar gelang ihm die Flucht, doch wurde er in Buchara erneut versklavt, worauf er nach Bagdad und 1010 nach Damaskus kam. Dort wurde Anuschtegin von einem Offizier Duzbiri erworben, dessen Namen er in der Folgezeit annahm. Nachdem er 1012 an den Kalifen al-Hakim verschenkt worden war, kam er zun\u00E4chst zur Armee, wurde aber bald Page von al-Hakim. Nachdem er sich als Kommandant von Baalbek und C\u00E4sarea in Pal\u00E4stina bew\u00E4hrt hatte, wurde er 1023 zum Statthalter in Pal\u00E4stina ernannt. Dieses Amt behielt er auch unter Kalif Az-Zahir (1021\u20131036)."@de . . . "1038"^^ . . . . . "\u0634\u0631\u0641 \u0627\u0644\u0645\u0639\u0627\u0644\u064A \u0623\u0628\u0648 \u0645\u0646\u0635\u0648\u0631 \u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0627\u0644\u062F\u0632\u0628\u0631\u064A (\u062A\u0648\u0641\u064A \u064A\u0646\u0627\u064A\u0631 1042) \u0642\u0627\u0626\u062F \u0639\u0633\u0643\u0631\u064A \u0641\u0627\u0637\u0645\u064A \u0623\u0635\u0628\u062D \u0623\u0642\u0648\u0649 \u0648\u0644\u0627\u0629 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0637\u0645\u064A\u064A\u0646 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0634\u0627\u0645. \u0623\u062B\u0646\u0627\u0621 \u0648\u0644\u0627\u064A\u062A\u0647 \u0639\u0644\u0649 \u062F\u0645\u0634\u0642\u060C \u0627\u0633\u062A\u0637\u0627\u0639 \u0636\u0645 \u0623\u063A\u0644\u0628 \u0628\u0644\u0627\u062F \u0627\u0644\u0634\u0627\u0645\u060C \u0641\u0636\u0645 \u062D\u0644\u0628 \u0648\u0628\u0639\u0644\u0628\u0643 \u0648\u0641\u0644\u0633\u0637\u064A\u0646 \u062A\u062D\u062A \u0633\u0644\u0637\u062A\u0647. \u0630\u0643\u0631 \u0627\u0628\u0646 \u0627\u0644\u0642\u0644\u0627\u0646\u0633\u064A \u0648\u0627\u0628\u0646 \u0627\u0644\u0639\u062F\u064A\u0645 \u062B\u0631\u0648\u0629 \u0623\u0646\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0643\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0627\u0644\u062A\u064A \u0639\u064F\u0631\u0641 \u0628\u0647\u0627 \u0628\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0633. \u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0645\u0646 \u0623\u0635\u0644 \u062A\u0631\u0643\u064A\u060C \u0645\u0646 \u0623\u062A\u0631\u0627\u0643 \u0627\u0644\u063A\u0648\u0631 \u0648\u0647\u064A \u0648\u0644\u0627\u064A\u0629 \u0628\u064A\u0646 \u0628\u064A\u0646 \u0647\u0631\u0627\u0629 \u0648\u063A\u0632\u0646\u0629\u060C \u0648\u0642\u0639 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0631\u0642 \u0641\u064A \u0645\u0648\u0637\u0646\u0647 \u0645\u0627 \u0648\u0631\u0627\u0621 \u0627\u0644\u0646\u0647\u0631 \u0648\u0628\u064A\u0639 \u0641\u064A \u062F\u0645\u0634\u0642 \u0639\u0627\u0645 1009 \u0625\u0644\u0649 \u0627\u0644\u0642\u0627\u0626\u062F \u0627\u0644\u0641\u0627\u0637\u0645\u064A \u062F\u0632\u0628\u0631 \u0628\u0646 \u0623\u0648\u064A\u062A\u0645 \u0627\u0644\u062F\u064A\u0644\u0645\u064A\u060C \u0648\u0623\u0635\u0628\u062D \u063A\u0644\u0627\u0645\u064B\u0627 \u0641\u064A \u0628\u0644\u0627\u0637 \u0627\u0644\u062D\u0627\u0643\u0645 \u0628\u0623\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0644\u0647 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0642\u0627\u0647\u0631\u0629. \u0628\u064A\u0646 \u0639\u0627\u0645\u064A 1017 \u06481023 \u0646\u0645\u0627 \u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0648\u0627\u0643\u062A\u0633\u0628 \u0634\u0647\u0631\u0629 \u0645\u062D\u0644\u064A\u0629 \u0648\u0648\u0623\u0635\u0628\u062D \u0648\u0627\u0644\u064A\u064B\u0627 \u0639\u0644\u0649 \u0628\u0639\u0644\u0628\u0643 \u0648\u0642\u064A\u0635\u0631\u064A\u0629. \u062B\u0645 \u0639\u0644\u0649 \u0627\u0644\u0631\u0645\u0644\u0629 \u062B\u0645 \u062D\u0627\u0643\u0645\u064B\u0627 \u0639\u0633\u0643\u0631\u064A\u064B\u0627 \u0644\u0641\u0644\u0633\u0637\u064A\u0646. \u062A\u0639\u0631\u0636 \u0644\u0647\u0632\u0627\u0626\u0645 \u0643\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0641\u064A \u0633\u0627\u062D\u0629 \u0627\u0644\u0645\u0639\u0631\u0643\u0629 \u0648\u062A\u0645 \u0627\u0633\u062A\u062F\u0639\u0627\u0626\u0647 \u0648\u0633\u062C\u0646\u0647 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0642\u0627\u0647\u0631\u0629 \u0639\u0627\u0645 1026\u060C \u0648\u0644\u0643\u0646 \u0623\u064F\u0637\u0644\u0642 \u0633\u0631\u0627\u062D\u0647 \u0628\u0639\u062F \u0641\u062A\u0631\u0629 \u0648\u062C\u064A\u0632\u0629. \u0628\u0639\u062F \u0630\u0644\u0643 \u0628\u0639\u0627\u0645\u064A\u0646 \u0623\u0631\u0633\u0644\u0647 \u0627\u0644\u0648\u0632\u064A\u0631 \u0639\u0644\u064A \u0627\u0644\u062C\u0631\u062C\u0631\u0627\u0626\u064A \u0645\u0639 \u062C\u064A\u0634 \u0636\u062F \u0642\u0628\u0627\u0626\u0644 \u0637\u064A \u0648\u0643\u0644\u0627\u0628 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0634\u0627\u0645\u060C \u0627\u0644\u0630\u064A\u0646 \u0647\u0632\u0645\u0647\u0645 \u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0628\u0627\u0644\u0642\u0631\u0628 \u0645\u0646 \u0628\u062D\u064A\u0631\u0629 \u0637\u0628\u0631\u064A\u0627 \u0639\u0627\u0645 1029."@ar . . . "1029"^^ . "1026"^^ . . . . . . . . . . . . . . "Sharaf al-Ma\u02BF\u0101l\u012B"@en . "1041"^^ . . . . . . . . . "\u0634\u0631\u0641 \u0627\u0644\u0645\u0639\u0627\u0644\u064A \u0623\u0628\u0648 \u0645\u0646\u0635\u0648\u0631 \u0623\u0646\u0648\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0627\u0644\u062F\u0632\u0628\u0631\u064A (\u062A\u0648\u0641\u064A \u064A\u0646\u0627\u064A\u0631 1042) \u0642\u0627\u0626\u062F \u0639\u0633\u0643\u0631\u064A \u0641\u0627\u0637\u0645\u064A \u0623\u0635\u0628\u062D \u0623\u0642\u0648\u0649 \u0648\u0644\u0627\u0629 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0637\u0645\u064A\u064A\u0646 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0634\u0627\u0645. \u0623\u062B\u0646\u0627\u0621 \u0648\u0644\u0627\u064A\u062A\u0647 \u0639\u0644\u0649 \u062F\u0645\u0634\u0642\u060C \u0627\u0633\u062A\u0637\u0627\u0639 \u0636\u0645 \u0623\u063A\u0644\u0628 \u0628\u0644\u0627\u062F \u0627\u0644\u0634\u0627\u0645\u060C \u0641\u0636\u0645 \u062D\u0644\u0628 \u0648\u0628\u0639\u0644\u0628\u0643 \u0648\u0641\u0644\u0633\u0637\u064A\u0646 \u062A\u062D\u062A \u0633\u0644\u0637\u062A\u0647. \u0630\u0643\u0631 \u0627\u0628\u0646 \u0627\u0644\u0642\u0644\u0627\u0646\u0633\u064A \u0648\u0627\u0628\u0646 \u0627\u0644\u0639\u062F\u064A\u0645 \u062B\u0631\u0648\u0629 \u0623\u0646\u0634\u062A\u0643\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0643\u0628\u064A\u0631\u0629 \u0627\u0644\u062A\u064A \u0639\u064F\u0631\u0641 \u0628\u0647\u0627 \u0628\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0633."@ar . . "Sharaf al-Ma\u02BF\u0101l\u012B Abu Man\u1E63\u016Br An\u016Bshtak\u012Bn al-Dizbar\u012B (died January 1042) was a Fatimid statesman and general who became the most powerful Fatimid governor of Syria. Under his Damascus-based administration, all of Syria was united under a single Fatimid authority. Near-contemporary historians, including Ibn al-Qalanisi of Damascus and Ibn al-Adim of Aleppo, noted Anushtakin's wealth, just rule and fair treatment of the population, with whom he was popular. An ethnic Turk, Anushtakin was enslaved in his homeland of Transoxiana and sold in Damascus in 1009 to Dizbar ibn Awnim, a Daylamite Fatimid officer. After working as a guard for Dizbar's properties, Anushtakin became a ghulam (slave soldier) in Caliph al-Hakim's court in Cairo, and in 1014/15, was made an officer. Between 1017 and 1023, Anushtakin grew wealthy, gained local renown, and developed a deep understanding of Syrian affairs during his governorship of Ba'albek and Caesarea. Afterward, he was assigned to Ramla as military governor of Palestine and confronted the powerful Jarrahids, a leading family of the Banu Tayy bedouins that often menaced Palestine's inhabitants. He was dealt with significant battlefield defeats and was recalled and imprisoned in Cairo in 1026, but was soon after freed. Two years later, vizier Ali al-Jarjara'i dispatched him with an army against the Tayy and Kilab tribes in Syria, whom Anushtakin routed near Lake Tiberias in 1029. Anushtakin consolidated his authority over Syria by forming alliances with the local nobility, particularly Rafi ibn Abi'l Layl of the Kalb tribe, reining in Bedouin depredations, reconciling with the Jarrahids and acquiring numerous ghilman. In the mid-1030s, tensions developed between Anushtakin and al-Jarjara'i because the latter feared Anushtakin's growing political ambition. Al-Jarjara'i stoked conflict between Anushtakin and the Mirdasid emir of Aleppo, Shibl al-Dawla Nasr, which ended when Anushtakin defeated and killed Nasr in 1037. The following year, Anushtakin captured Aleppo with little resistance, marking the first and last time all of Syria was ruled by a single Fatimid governor. Anushtakin's rule in Damascus came to an end after an army mutiny engineered by al-Jarjara'i forced him to flee for the Aleppo citadel; he died there amid accusations of betraying Caliph al-Mustansir. Fifteen years later, the latter honored Anushtakin by relocating his grave to Jerusalem."@en .