This HTML5 document contains 83 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-huhttp://hu.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eohttp://eo.dbpedia.org/resource/
n16https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-ethttp://et.dbpedia.org/resource/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-skhttp://sk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-rohttp://ro.dbpedia.org/resource/
n25http://d-nb.info/gnd/

Statements

Subject Item
dbr:Aristotelian_logic
rdfs:label
Logika istilah Аристотелевская логика Logica aristotelica Logique traditionnelle Lógica aristotélica Арістотелева логіка Lògica aristotèlica Logique aristotélicienne Teoria nazw Lógica de términos 三段論 Aristotelische Logik 传统逻辑 Aristotelian logic Begriffslogik Lógica aristotélica Lògica tradicional Aristotela logiko
rdfs:comment
Begriffslogik oder terministische bzw. Termlogik (englisch term logic), auch traditionelle Logik, manchmal klassische Logik genannt („klassisch“ als historischer Begriff im Sinn von: Logik der Antike, nicht zu verwechseln mit klassischer Logik als Hauptbedeutung), ist eine Art oder Sicht von Logik, bei der die Begriffe, ihre Inhalte und Umfänge und ihre insbesondere durch ein Subjekt-Prädikat-Verhältnis ausgedrückten Beziehungen zueinander im Mittelpunkt oder am Anfang der Betrachtung stehen. Der Ausdruck Begriffslogik charakterisiert insbesondere die bis zum 19. Jahrhundert dominante Tradition der aristotelischen Logik einschließlich ihrer Weiterentwicklungen etwa durch Avicenna und der Algebraisierung durch George Boole. Er markiert sowohl eine Abgrenzung von Logiken wie der oder der mo 传统逻辑,也叫做词项逻辑,是关于亚里士多德(公元前384年—前322年)所开创的传统逻辑学的宽松的术语,并有幸的没有经历广泛的改变,直到十九世纪末出现了谓词逻辑。 有时很难理解在弗雷格和罗素之前的哲学,原因是对他们之前的所有哲学家们所共识的术语和观念没有基本的掌握。本文提供对传统系统的基本介绍,和对进一步阅读的建议。 La Logica comprende una serie di scritti aristotelici raccolti nel titolo complessivo di Organon (in greco "Strumento") comprendenti: 1. * Le categorie (un libro) 2. * De Interpretatione (un libro) 3. * Analitici primi (due libri) 4. * Analitici secondi (due libri) 5. * Topici (otto libri) 6. * Elenchi sofistici (un libro) 三段论在传统逻辑中,是在其中一个命题(结论)必然地从另外两个命题(叫做前提)中得出的一种推论。这个定义是传统的,可以宽松地从亚里士多德的《》Book I, c. 1中推出来。希腊语“sullogismos”的意思是“演绎”。对传统意义上的三段论的详细描述参见直言三段论。 三段论由三个部分组成:大前提、和结论。逻辑上,结论是于小前提之上应用大前提得到的。大前提是一般性的原则,小前提是一个特殊陈述。 A lógica aristotélica é o estudo formal da lógica desenvolvido pelo filósofo grego Aristóteles, na Antiguidade. Compreendeu o maior desenvolvimento de teoria lógica até o século XIX. Kant assegurava-se que nada de significante havia sido adicionado à lógica nos dois milênios entre seu tempo e o de Aristóteles, e que a razão disso é que tudo o que havia para saber sobre o estudo formal do raciocínio já estaria no trabalho de Aristóteles. Teoria nazw – dział logiki formalnej, obejmujący logiczne schematy wnioskowania, w których występują zmienne nazwowe i funktory zdaniotwórcze od nazwowych; bada budowę nazw i strukturę prostych zdań zawierających nazwy. W klasycznym ujęciu wyróżnia się cztery zdania kategoryczne: Symboliczny zapis zdań kategorycznych ma źródło w odpowiednich słowach języka łacińskiego: subiectum (podmiot), praedicatum (orzecznik), affirmo (twierdzę), nego (przeczę). En philosophie, certainsnomment logique traditionnelle celle qui a existé en Occident après Aristote et avant l'avènement de la logique mathématique moderne. Elle fut dominante en Europe depuis l'Antiquité jusqu'à la fin du XIXe siècle. Dalam filsafat, logika istilah, yang juga dikenal sebagai logika tradisional, logika silogistik atau logika Aristotelian, adalah sebuah nama untuk kesepakatan logika yang dimulai oleh Aristoteles dan menjadi dominan sampai kemajuan logika prediksi modern pada akhir abad kesembilan belas. La lógica aristotélica es la lógica basada en los trabajos del filósofo griego Aristóteles, quien es ampliamente reconocido como el padre fundador de la lógica.​ Sus trabajos principales sobre la materia tradicionalmente se agrupan bajo el nombre Órganon («herramienta») y constituyen la primera investigación sistemática sobre los principios del razonamiento válido o correcto. Inició lo que se denomina como lógica de términos.​​ La Aristotela logiko referencas al la enhavoj de serio da aristotelaj verkoj kolektitaj sub la nomo de Organon (grekalingve signifanta: ilo, instrumento), kiuj estas: 1. * (unu libro) 2. * (unu libro) aŭ Περὶ Ἑρμηνείας 3. * (du libroj) 4. * (du libroj) 5. * (ok libroj) 6. * (unu libro) En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al segle III dC. La lògica del terme revifada a l'època medieval, primer en la lògica islàmica per Alrabrab al segle X, i més tard a l'Europa cristiana del segle XII amb l'arribada de la nova lògica, i va romandre dominant fins a l'aparició de la lògica moderna de predicats a finals del segle XIX. Aquesta entrada és una introducció al terme lògica necessària per entendre els textos de filosofia escrits abans que fos substituït com a sistema lògic formal per lògica de predic La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies. Aristòtil va plantejar les seves idees en diverses obres, reunides posteriorment sota el nom d'Organon, per difondre el seu coneixement sobre les lleis del raonament, argumentant que aquestes eren vitals per endinsar-se en el món de la filosofia. Lógica de términos, escuela de lógica que surgió en la Europa del siglo XII y que dominó las universidades hasta su postergación en las reformas humanísticas. Su objetivo principal era elucidar la forma lógica (la «exposición») de las proposiciones propuestas en el contexto de la disputatio escolástica. Su teoría central se refiere a las propiedades de los términos, sobre todo a la suposición, e hizo las veces de la moderna . Entre los lógicos importantes de esta escuela están Petrus Hispanus, , Walter Burley, y . Арістотель виводив логіку від грецького «логос» — слово, поняття, розмірковування, розум і визначав формальну логіку як науку про закони і форми правильного мислення. Головний принцип логіки з тих пір стверджує, що правильність розмірковування визначається тільки його логічною формою або структурою і не залежить від конкретного змісту суджень. Логічна форма — це спосіб зв'язку змістовних суджень. Найкраще ця думка ілюструється у такому прикладі — розгляньмо різні за своїм конкретним змістом судження: «Всі природні квіти — рослини» та «Всі річки впадають у море». Дані судження є силогізмами.
dbo:wikiPageID
2891749
dbo:wikiPageRevisionID
987658002
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Term_logic
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Term_logic
owl:sameAs
dbpedia-de:Aristotelische_Logik wikidata:Q615599 dbpedia-es:Lógica_aristotélica dbpedia-es:Lógica_de_términos dbpedia-ca:Lògica_aristotèlica dbpedia-ca:Lògica_tradicional dbpedia-pl:Teoria_nazw wikidata:Q237125 dbpedia-tr:Aristo_mantığı dbpedia-id:Logika_istilah n16:2EeQN dbpedia-et:Traditsiooniline_loogika dbpedia-sk:Tradičná_logika dbpedia-fr:Logique_aristotélicienne dbpedia-fr:Logique_traditionnelle dbpedia-pt:Lógica_aristotélica dbpedia-zh:三段論 dbpedia-hu:Tradicionális_logika dbpedia-de:Begriffslogik dbpedia-hu:Arisztotelész_logikája dbpedia-uk:Арістотелева_логіка dbpedia-eo:Aristotela_logiko dbpedia-zh:传统逻辑 n25:4359506-6 dbpedia-it:Logica_aristotelica dbpedia-he:הלוגיקה_של_אריסטו dbpedia-fi:Aristoteelinen_logiikka dbpedia-ro:Logica_tradițională dbpedia-ru:Аристотелевская_логика
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Wikidata_redirect
dbo:abstract
La Logica comprende una serie di scritti aristotelici raccolti nel titolo complessivo di Organon (in greco "Strumento") comprendenti: 1. * Le categorie (un libro) 2. * De Interpretatione (un libro) 3. * Analitici primi (due libri) 4. * Analitici secondi (due libri) 5. * Topici (otto libri) 6. * Elenchi sofistici (un libro) En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al segle III dC. La lògica del terme revifada a l'època medieval, primer en la lògica islàmica per Alrabrab al segle X, i més tard a l'Europa cristiana del segle XII amb l'arribada de la nova lògica, i va romandre dominant fins a l'aparició de la lògica moderna de predicats a finals del segle XIX. Aquesta entrada és una introducció al terme lògica necessària per entendre els textos de filosofia escrits abans que fos substituït com a sistema lògic formal per lògica de predicat. Els lectors que no coneixen la terminologia i les idees bàsiques de la lògica de termes poden tenir dificultats per comprendre aquests textos, perquè els seus autors solien conèixer el terme lògica. 传统逻辑,也叫做词项逻辑,是关于亚里士多德(公元前384年—前322年)所开创的传统逻辑学的宽松的术语,并有幸的没有经历广泛的改变,直到十九世纪末出现了谓词逻辑。 有时很难理解在弗雷格和罗素之前的哲学,原因是对他们之前的所有哲学家们所共识的术语和观念没有基本的掌握。本文提供对传统系统的基本介绍,和对进一步阅读的建议。 La lógica aristotélica es la lógica basada en los trabajos del filósofo griego Aristóteles, quien es ampliamente reconocido como el padre fundador de la lógica.​ Sus trabajos principales sobre la materia tradicionalmente se agrupan bajo el nombre Órganon («herramienta») y constituyen la primera investigación sistemática sobre los principios del razonamiento válido o correcto. Inició lo que se denomina como lógica de términos.​​ Para Aristóteles, la lógica era una herramienta necesaria para adentrarse en el mundo de la filosofía y la ciencia. Su lógica está a su vez vinculada con su metafísica.​ Sus propuestas ejercieron una influencia sin par durante más de dos milenios,​a tal punto que en el siglo XVIII, Immanuel Kant llegó a afirmar: "Que desde los tiempos más tempranos la lógica ha transitado por un camino seguro puede verse a partir del hecho de que desde la época de Aristóteles no ha dado un sólo paso atrás. [...] Lo que es aún más notable acerca de la lógica es que hasta ahora tampoco ha podido dar un sólo paso hacia adelante, y por lo tanto parece a todas luces terminada y completa." Crítica de la razón pura, B, VIII El trabajo de Aristóteles se consideraba desde los tiempos clásicos, y particularmente durante la época medieval en Europa y el Medio Oriente, como la imagen misma de un sistema completamente elaborado. Sin embargo no estaba solo: los estoicos propusieron un sistema de lógica proposicional que fue estudiado por los lógicos medievales. También se estudió el problema de la . No obstante, no se consideraba que los problemas de la lógica aristotélica, tuvieran que necesitar soluciones revolucionarias. En la actualidad, algunos académicos afirman que el sistema de Aristóteles no puede aportar mucho más que valor histórico, debido a la llegada de la lógica matemática. Sin embargo, la lógica de Aristóteles se emplea, entre otros campos de estudio e investigación, en la teoría de la argumentación para ayudar a desarrollar y cuestionar críticamente los esquemas de argumentación que se utilizan en la inteligencia artificial y los argumentos legales. Lógica de términos, escuela de lógica que surgió en la Europa del siglo XII y que dominó las universidades hasta su postergación en las reformas humanísticas. Su objetivo principal era elucidar la forma lógica (la «exposición») de las proposiciones propuestas en el contexto de la disputatio escolástica. Su teoría central se refiere a las propiedades de los términos, sobre todo a la suposición, e hizo las veces de la moderna . Entre los lógicos importantes de esta escuela están Petrus Hispanus, , Walter Burley, y . Begriffslogik oder terministische bzw. Termlogik (englisch term logic), auch traditionelle Logik, manchmal klassische Logik genannt („klassisch“ als historischer Begriff im Sinn von: Logik der Antike, nicht zu verwechseln mit klassischer Logik als Hauptbedeutung), ist eine Art oder Sicht von Logik, bei der die Begriffe, ihre Inhalte und Umfänge und ihre insbesondere durch ein Subjekt-Prädikat-Verhältnis ausgedrückten Beziehungen zueinander im Mittelpunkt oder am Anfang der Betrachtung stehen. Der Ausdruck Begriffslogik charakterisiert insbesondere die bis zum 19. Jahrhundert dominante Tradition der aristotelischen Logik einschließlich ihrer Weiterentwicklungen etwa durch Avicenna und der Algebraisierung durch George Boole. Er markiert sowohl eine Abgrenzung von Logiken wie der oder der modernen Aussagenlogik, welche von der Beziehung von Aussagen zueinander ausgehen, als auch auf anderer Ebene eine Abgrenzung von einer durch Gottlob Frege begründeten Prädikatenlogik, welche das Verhältnis von Begriffen zu ihnen untergeordneten Gegenständen (bzw. von Prädikaten/Relationen zu durch sie verbundenen Gegenständen) als grundlegend annimmt und mit Hilfe der Quantifizierung über Gegenstände begriffliche Verhältnisse auf das Verhältnis von Begriffen zu Gegenständen zurückführt. Erweiterungen der klassischen Begriffslogik, welche dieser strukturell ähneln, aber in der Nachfolge Augustus De Morgans an der Stelle einstelliger Begriffe auch mehrstellige Relationen zulassen, werden im Sprachgebrauch teilweise auch Begriffslogiken (als logic of relative terms statt logic of absolute terms) genannt, teilweise von diesen jedoch als abgegrenzt. 三段论在传统逻辑中,是在其中一个命题(结论)必然地从另外两个命题(叫做前提)中得出的一种推论。这个定义是传统的,可以宽松地从亚里士多德的《》Book I, c. 1中推出来。希腊语“sullogismos”的意思是“演绎”。对传统意义上的三段论的详细描述参见直言三段论。 三段论由三个部分组成:大前提、和结论。逻辑上,结论是于小前提之上应用大前提得到的。大前提是一般性的原则,小前提是一个特殊陈述。 La Aristotela logiko referencas al la enhavoj de serio da aristotelaj verkoj kolektitaj sub la nomo de Organon (grekalingve signifanta: ilo, instrumento), kiuj estas: 1. * (unu libro) 2. * (unu libro) aŭ Περὶ Ἑρμηνείας 3. * (du libroj) 4. * (du libroj) 5. * (ok libroj) 6. * (unu libro) Dalam filsafat, logika istilah, yang juga dikenal sebagai logika tradisional, logika silogistik atau logika Aristotelian, adalah sebuah nama untuk kesepakatan logika yang dimulai oleh Aristoteles dan menjadi dominan sampai kemajuan logika prediksi modern pada akhir abad kesembilan belas. Teoria nazw – dział logiki formalnej, obejmujący logiczne schematy wnioskowania, w których występują zmienne nazwowe i funktory zdaniotwórcze od nazwowych; bada budowę nazw i strukturę prostych zdań zawierających nazwy. W klasycznym ujęciu wyróżnia się cztery zdania kategoryczne: * zdanie ogólno-twierdzące „Każde S jest P” (symbolicznie S a P), np. „Każdy człowiek jest istotą śmiertelną”; * zdanie ogólno-przeczące „Żadne S nie jest P” (S e P), np. „Żaden człowiek nie jest ptakiem”; * zdanie szczegółowo-twierdzące „Niektóre S są P” (S i P), np. „Niektórzy ludzie są mężczyznami”; * zdanie szczegółowo-przeczące „Niektóre S nie są P” (S o P), np. „Niektórzy ludzie nie są Europejczykami”. Symboliczny zapis zdań kategorycznych ma źródło w odpowiednich słowach języka łacińskiego: subiectum (podmiot), praedicatum (orzecznik), affirmo (twierdzę), nego (przeczę). Арістотель виводив логіку від грецького «логос» — слово, поняття, розмірковування, розум і визначав формальну логіку як науку про закони і форми правильного мислення. Головний принцип логіки з тих пір стверджує, що правильність розмірковування визначається тільки його логічною формою або структурою і не залежить від конкретного змісту суджень. Логічна форма — це спосіб зв'язку змістовних суджень. Найкраще ця думка ілюструється у такому прикладі — розгляньмо різні за своїм конкретним змістом судження: «Всі природні квіти — рослини» та «Всі річки впадають у море». Дані судження є силогізмами. Неважко побачити, що судження ці різні за змістом, але одне (перше) істинне, а друге — ні. Проте їх об'єднує те, що вони побудовані за логічною формою: «Всі S є (суть) P» (всі предмети даного роду мають певну ознаку). Судження можуть мати, наприклад, ще й таку логічну форму: «Якщо А, то Б» — «Якщо історія — наука, то вона має свої закони». Арістотель дослідив попередньо відомі знання про логіку, та створив свою власну логічну систему — науку про форми і закони правильного мислення, способи дедуктивного пошуку знань та дослідження суджень на істинність. Особливості логіки Аристотеля: 1. * Логіка становить окрему частину філософської системи знань Аристотеля. 2. * Зв'язок логічного вчення про вірність міркувань нерозривний із вченням про істинність міркувань. 3. * Формування законів логіки теоретичне та має онтологічну та логічну визначеність. 4. * Арістотель розвинув вчення про поняття у зв'язку з проблемою загального. Він виокремив поняття одиничного, загального і категорії. 5. * Доказового значення за Арістотелем набуває категоричний силогізм. 6. * Арістотель вперше застосував елементи формалізації, як особливий логічний метод для позначення термінів та суджень. 7. * Логіка Арістотеля вміщує принципи дедуктивної та індуктивної, формальної та неформальної модальної і багатозначної логіки. В людині Арістотель виокремлює три душі — рослинну (ріст, споживання), тваринну (відчуття, бажання), розумну, що властива тільки людині. У вченнях Арістотеля домінує принцип загального. А людину він характеризує як істоту, що наділена розумом. Логіку Арістотеля можна віднести до онтологічної, оскільки він наголошує на чотирьох причинах буття: 1. * Сутність — є причиною, наслідком якої є річ, саме така, яка вона є 2. * Матерія — матеріал, може щось виникати 3. * Рух — те, що виконує дію 4. * Мета — це те, задля чого все робиться. Арістотель зробив чимале відкриття для всієї логіки — ввів змінні. Цим кроком він показав, що логіка — це не стале вчення про певні речі чи терміни, логіка — це наука про силогізми, що виражені в змінних. Та досліджуючи різні судження, формальна логіка не звертає уваги на їх конкретний зміст, виявляючи структуру, що загальна для предметів різних за змістом. Відомі твори Арістотеля, що об'єднані під загальною назвою «Органон»: 1. * Категорії (Categoriae) 2. * Про тлумачення (De Interpretatione) 3. * Перші аналітики (Analytica Priora) 4. * Другі аналітики (Analytica Posteriora) 5. * Топіка (Topica) 6. * Про софічні спростування (De Sophisticis Elenchis) A lógica aristotélica é o estudo formal da lógica desenvolvido pelo filósofo grego Aristóteles, na Antiguidade. Compreendeu o maior desenvolvimento de teoria lógica até o século XIX. Kant assegurava-se que nada de significante havia sido adicionado à lógica nos dois milênios entre seu tempo e o de Aristóteles, e que a razão disso é que tudo o que havia para saber sobre o estudo formal do raciocínio já estaria no trabalho de Aristóteles. Entretanto, nos últimos dois séculos a reputação da lógica aristotélica teve uma grande reviravolta. O nascimento da chamada lógica moderna, através do trabalho de Gottlob Frege e Bertrand Russell, trouxeram a tona sérias e numerosas limitações da lógica aristotélica. Hoje, poucos tentariam manter que é adequado como uma base da compreensão científica, filosófica, e matemática. Ao mesmo tempo alunos treinados em técnicas formais modernas voltaram a ver Aristóteles com mais respeito, não só pela clareza de seus resultados, mas também pelo notável trabalho dele em lógica moderna. En philosophie, certainsnomment logique traditionnelle celle qui a existé en Occident après Aristote et avant l'avènement de la logique mathématique moderne. Elle fut dominante en Europe depuis l'Antiquité jusqu'à la fin du XIXe siècle. La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies. Aristòtil va plantejar les seves idees en diverses obres, reunides posteriorment sota el nom d'Organon, per difondre el seu coneixement sobre les lleis del raonament, argumentant que aquestes eren vitals per endinsar-se en el món de la filosofia. La lògica aristotèlica suposa que la ment reprodueix només la realitat, l'existència de les coses tal com són, per això és una ciència objectiva que es dedica a estudiar conceptes, desglossats en predicables i predicament. La lògica analitza judicis i formes de raonament i la seva manera d'expressar resultats és el sil·logisme o . ConcepteAquest representa un objecte en la ment de l'home de manera que no pugui ser afectat pels sentits, la memòria o la ment. Un concepte té comprensió (característiques de l'objecte) i extensió (al·ludeix a la quantitat de subjectes als quals el concepte es pot aplicar). Cullerot (segle III dC), en què es classifiquen els conceptes establint entre ells una relació de jerarquia i subordinació, de major a menor extensió. La que és coneguda com a lògica clàssica (o tradicional) va ser enunciada primerament per Aristòtil, que va elaborar lleis per a un correcte raonament sil·logístic. Un sil·logisme és una proposició feta d'una d'aquestes quatre afirmacions possibles: "Tot A és B" (universal afirmatiu), "Res d'A és B" (universal negatiu), "Una mica de A és B" (particular afirmatiu) o " Una mica de A no és B "(particular negatiu). Les lletres substitueixen paraules comunes com "gos", "animal de quatre potes" o 'cosa vivent', anomenada "termes" del sil·logisme. Un sil·logisme ben formulat consta de dues premisses i una conclusió, havent de tenir cada premissa un terme en comú amb la conclusió i un segon terme relacionat amb l'altra premissa. En lògica clàssica es formulen regles per les quals tots els sil·logismes ben construïts s'identifiquen com a formes vàlides o no vàlides d'argumentació, en poques paraules hi ha veritats universals i particulars, com s'esmenta en la part superior, el "gos" veritat universal, "Animal de quatre potes "veritat particular.
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Aristotelian_logic?oldid=987658002&ns=0
dbo:wikiPageLength
47
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Aristotelian_logic