| dbo:abstract
|
- La Ynglingasaga és una saga, redactada originalment en i compilada pel polític islandès, terratinent, poeta i historiador Snorri Sturluson vers el 1225. És la primera secció de la seva Heimskringla. Va ser traduïda per primera vegada a l'anglès i publicada el 1844 per . Al català no s'ha traduït fins ara ni la Ynglingasaga ni cap altra llibre constituent de la Heimskringla. S'ignora totalment quina fou la participació real de l'Snorri en el redactat final d'aquesta obra, entre les fonts de la qual podem esmentar l'anterior , atribuït a l'escalda noruec del segle novè Þjóðólfr de Hvinir i que també apareix a la "", així com el , un poema genealògic de l'escalda noruec Eyvindr skáldaspillir sobre el iarl del , l'actual Helgeland, Hákon ríki que ressegueix els orígens d'aquest fins al fundador del seu llinatge, el déu Odin. També beu de l'obra intitulada „Af Upplendinga konungum“, un text breu conservat a la Hauksbók que conté una genealogia reial que va del rei Óláfr trételgja fins a l'Óláfr Geirstaðaálfr. La Història dels inglings conta la part més antiga de la història del (Scylfings al Beowulf) i descriu com els reis de Noruega estaven entroncats amb la . La Ynglingasaga és la primera part de la història de l'Snorri dels antics reis suecs i noruecs, la Heimskringla. L'obra de l'Snorri, que s'ha de veure com el compilador o potser com el redactor final de l'obra, cobreix la història dels reis noruecs des dels temps mítics fins a l'any 1177, amb la mort del pretendent . S'entrellacen en aquest relat una sèrie de referències a esdeveniments històrics importants. La història comença amb l'arribada dels déus norrens a Escandinàvia -que són designats indirectament com a tals, ja que l'Snorri els designa amb un irlandesisme, díar, evitant de designar-los amb mots com ara goð o guð- i com el déu Freyr (també Yngvi, i Yngvi-Freyr) va fundar la dinastia sueca dels inglings o Ynglingar a Uppsala. A continuació, la història ressegueix la línia dels reis suecs fins a l'[[Ingjald Malrei]] (Ingjaldr illráði), els descendents del qual es van establir a Noruega i es van convertir en els avantpassats del rei noruec . Cal dir que l'Snorri sotmet, en un intent poc reeixit- els antics déus norrens a un procés d'euhemerització, és a dir, els reinterpreta com a homes, no pas com a déus. En el capítol segon de l'obra es descriu que Ásgarðr és la capital d' o , un país d'Àsia situat a l'est de la Tanakvísl, el delta del Don, encara que l'Snorri l'entengui com a denominació de tot el riu, en afirmar que el nom del riu és (el riu Don) que flueix al Mar Negre "frá fjöllum þeim er fyrir utan eru byggð alla" ‘des de les muntanyes que hi ha lluny de tota contrada habitata’. Segons ell, aquest riu divideix "la Gran Suècia" o "la Suècia freda", la designació habitual medieval per als territoris eslaus situats a l'est de l'actual Suècia. Els braços del riu que constituïen el seu delta i que l'Snorri designa, en plural, amb el nom de Vanakvíslar, era habitat pels Vanir o vanis: el Vanaland o Vanaheimr o país dels vanis, nom d'un segon llinatge diví que l'Snorri, en el capítol quart, també qualifica de díar. (ca)
- Die Ynglingasaga gehört zur mittelalterlichen Literatur Islands und ist das erste Kapitel der von Snorri Sturluson verfassten Heimskringla, einer Chronik der norwegischen Könige. Die Sage wurde um 1230 in der altisländischen Sprache verfasst. Die Ynglingasaga schöpfte aus der heute verlorenen Dichtung Ynglingatal. Daneben verwendete Snorri auch das Háleyingatal, ein genealogisches Gedicht über die Jarle von Helgeland, und „Af Upplendinga konungum“, einem kurzen Text aus der Hauksbók. Dort handelt es sich um eine Genealogie, die von Óláfr trételgja bis Óláfr Geirstaðaálfr reicht. Diese Saga handelt von dem Geschlecht der Ynglinge, die in der altenglischen Saga Beowulf unter dem Namen „Scylfings“ erwähnt werden. Es wird von der Ankunft der nordischen Götter in Skandinavien berichtet und wie Freyr das Haus der Ynglinge in Uppsala gründet. Die Saga verfolgt die Geschehnisse der schwedischen Ynglinge bis in die Zeit, als das Geschlecht nach Norwegen übersiedelte. Sie werden in der Saga als die Vorfahren von Harald Schönhaar erwähnt. Wie schon bei Saxo Grammaticus werden bei Snorri die alten Götter euhemeristisch als Vorzeitkönige begriffen, die später vergöttlicht worden seien. (de)
- La Saga de los Ynglings (nórdico antiguo: Saga Ynglinga) fue escrita originalmente en nórdico antiguo por el escaldo islandés Snorri Sturluson hacia 1225. Basó la historia en el anterior poema Ynglingatal que se atribuye al escaldo noruego del siglo IX Þjóðólfr de Hvinir y que también aparece en Historia Norvegiæ. (es)
- Ynglingen saga, jatorrian, antzinako eskandinabieraz idatzia zuen Snorri Sturluson olerkari islandiarrak, 1225 inguruan. Istorioa honen aurrekoa zen Ynglingatalen oinarritu zuen, azken honen egiletza IX. mendeko Þjóðólfur úr Hvini norvegiar eskaldoari ematen zaiolarik, eta ere agertzen dena. (eu)
- La Saga des Ynglingar a été écrite à l'origine en vieux norrois par l'écrivain islandais Snorri Sturluson vers l'année 1225. Elle se base sur un texte du IXe siècle, Ynglingatal, attribué au scalde norvégien Thjódólf des Hvínir, et qui apparaît également dans l’Historia Norwegiae et sur le Háleygjatal d'Eyvind Finsson. Snorri utilise également un certain nombre de sagas et de « dits » þættir pour la rédaction de sa saga. La Saga des Ynglingar est la première partie de l'Heimskringla, l'histoire des anciens rois nordiques rédigée par Sturluson. Elle raconte la partie la plus ancienne de l'histoire de la dynastie des Ynglingar. Les spécialistes modernes ont montré que ce récit de l'antiquité scandinave est une traduction du mythe en termes d'histoire. Ainsi, la saga parle de l'arrivée des dieux nordiques en Scandinavie et de la fondation de la dynastie des Ynglingar par le dieu Freyr à Uppsala. Ensuite, la saga suit la lignée des rois suédois jusqu'à Ingjald Illrada. Ses descendants s'établirent alors en Norvège, où la saga se poursuit, et seraient les ancêtres d'Harald à la Belle Chevelure. Elle a été traduite en anglais et publiée en 1844. (fr)
- Ynglinga saga (modern Icelandic pronunciation: [ˈiŋliŋka ˈsaːɣa]) is a Kings' saga, originally written in Old Norse by the Icelandic poet and historian Snorri Sturluson about 1225. It is the first section of his Heimskringla. It was first translated into English and published in 1844 by Samuel Laing. Snorri Sturluson based his work on an earlier Ynglingatal which is attributed to the Norwegian 9th-century skald Þjóðólfr of Hvinir, and which also appears in Historia Norwegiae. It tells the most ancient part of the story of the House of Ynglings (Scylfings in Beowulf). Snorri described the descent of the kings of Norway from this royal house of Sweden. Ynglinga saga is the first part of Snorri's history of the ancient Norse kings, the Heimskringla. Snorri's work covers the history of the Norwegian kings from the mythical prehistoric age until 1177, with the death of the pretender Eystein Meyla. Interwoven in this narrative are references to important historical events. The saga deals with the arrival of the Norse gods to Scandinavia and how Freyr founded the Swedish Yngling dynasty at Uppsala. Then the saga follows the line of Swedish kings until Ingjald (Ingjald illråde), after which the descendants settled in Norway and became the ancestors of the Norwegian King Harald Fairhair. (en)
- 《윙글링 일족의 사가》(고대 노르드어: Ynglinga saga 윙글링가 사가)는 아이슬란드의 시인이자 역사가인 스노리 스투를루손이 1225년 고대 노르드어로 쓴 이다. 《헤임스크링글라》의 첫 번째 부분을 차지하고 있다. (ko)
- La Saga degli Ynglingar (in norreno: Ynglinga saga) è un'opera scritta in antico nordico intorno al 1225 dal poeta islandese Snorri Sturluson. Egli per la stesura si basò su un'altra opera precedente, l'Ynglingatal, attribuito al poeta norvegese scaldo del IX secolo Þjóðólfr da Hvinir e comparso anche nella Historia Norvegiæ. (it)
- 『ユングリング家のサガ』（ユングリングけのサガ）は、1225年頃、スノッリ・ストゥルルソンによって古ノルド語で書かれた古代北欧王家の物語『ヘイムスクリングラ』の最初の部分を成すサガである。執筆にあたっては、『ノルウェー史』に収録される以前の9世紀のスカルド詩人 が作者だと考えられている『』に拠っている。古代北欧の神々がスカンジナビアに出現したこと、フレイがガムラ・ウプサラにおいてスウェーデン王家ユングリング家の祖となった経緯を語っている。その子孫がノルウェーに住み、のちのハーラル1世 (ノルウェー王)の祖先になったともいわれる悪名高い統治者まで、スウェーデン王家の血統を語っていく。 (ja)
- «Са́га об Ингли́нгах» (др.-исл. Ynglinga saga) — один из важнейших источников по ранней истории Скандинавии. Написана на древнеисландском языке, предположительно, в 1220—1230 гг. Автор саги — крупнейший историк средневековой Скандинавии, исландец Снорри Стурлусон. Сага относится к так называемым «королевским сагам» и является первой частью сборника Снорри «Круг земной». В «Саге об Инглингах» повествуется о 30 предках норвежского конунга Рёгнвальда Достославного из династии Инглингов, к которой принадлежали первые исторические правители Швеции и Норвегии. «В этой песне названы тридцать предков Рёгнвальда и рассказано о смерти и месте погребения каждого из них» («Круг Земной». Пролог). Также Снорри добавляет эпизоды о четырёх правителях, которые подчиняли себе Уппсалу — Ньёрде, Хаки, морском конунге и Иваре Широкие Объятья. На русский язык сагу перевел М. И. Стеблин-Каменский. (ru)
- Са́га про Інґлінґів (давн.-ісл. Ynglinga saga) — одне з найважливіших джерел ранньої історії Скандинавії. Написана давньоісландською мовою ісландцем Снорі Стурлусоном імовірно у період між 1220 р. й 1230 роком. Де є опис подій V—IX ст.. Відноситься до і є першою частиною роботи Снорі «Коло Земне». У цій сазі розповідається про 30 предків , сина , перерахованих у скальда : «В цій пісні названі тридцять предків Рьоґнвальда й оповідано про смерть і місце поховання кожного з них» («Коло Земне», Пролог). До них Снорі додає епізоди про чотирьох правителів, які підкоряли собі Упсалу — Ньйорд, Хакі, морського конунга Сьольві та Івар Широкі Обійми. (uk)
- Ynglingasagan är den inledande sagan i Snorre Sturlassons "Heimskringla" från ca 1230. Den handlar om Ynglingaätten, där de äldsta medlemmarna sägs ha varit kungar i Svitjod och de yngsta var kungar i Norge. Ättens stamfäder sägs ha varit Oden, Njord och Frej, som dock i euhemeristisk anda förklaras ha varit vanliga människor som sedermera upphöjts till gudar. Berättelsen består av korta notiser om hur kungarna regerat, utövat religion och vad de åstadkommit. Den är författad på fornnordiska och bygger i delar på det mycket kortare 800-talskvädet Ynglingatal. Historikernas förhållningssätt till Ynglingasagans källvärde har förändrats kraftigt. Numera betraktas den som en protohistorisk källa. Men i början av 1900-talet var kännedom om sagans innehåll som en del av Sveriges "andliga och materiella utveckling" obligatorisk för Folkskolans högre klasser. Att asarna utvandrat från Asien och slagit sig ner i Skandinavien där Frej blivit stamfader till en kungaätt i Norge och Sverige togs tidigare som historiska fakta som uppblandats med mytologiskt stoff. Detta togs upp av den göticistiska historieskolan hos vilka Ynglingasagans påståenden fördes samman med andra notiser om förhållanden i Sverige, bland annat Adam av Bremens uppgifter om Uppsalatemplet. Snorre tillskriver Ynglingatal skalden Tjodolf av Hvin som skall ha levat på 800- eller 900-talet. Under senare tid har vissa forskare i stället velat förlägga Ynglingatals tillkomst till 1100-talet, men om det råder ingen enighet. Eftersom även Historia Norwegiae behandlar samma ämne och utgår från samma källa brukar Ynglingasagan jämföras med denna. Annat stoff kommer från muntliga berättelser och hyllningskväden. Stilen visar stundtals förtrogenhet med den kristna hagiografin och medeltida latinsk historieskrivning. Genren, att härleda en kungaätt till en fjärran forntid med fantasifulla konstruktioner av släktled och gudomligt ursprung, är känd sedan långt tidigare. För norra Europas vidkommande hade Geoffrey av Monmouth i Historia regum Britanniæ från 1100-talet härlett brittiska kungligheters ursprung till Troja, via kung Artur och Aeneas, ett tema som går igen i den någorlunda samtida keltiska Lebor Gabála Érenn. Greppet är dock känt sedan antiken (se till exempel gens Julia) och det finns otaliga exempel. Berättelserna om Ynglingaätten, så som den beskrivs i Ynglingasagan, används inte som källa i modern historieforskning. En stor del av ynglingasagans kungar är enligt en utbredd uppfattning uppdiktade, men några av de senare kungarna kan vara historiska. Olov Trätälja och Ingjald Illråde brukar betraktas som historiska, och Harald Hårfager påstod att dessa var hans förfäder. Verket har dock stor betydelse som källa till föreställningsvärlden i Snorres egen tid, och språkhistoriskt som källa till fornnordiskan. (sv)
- A Saga dos Inglingos ou Saga dos Ynglingos (em nórdico antigo: Ynglinga saga) é uma saga lendária, escrita em nórdico antigo pelo escritor islandês Snorri Sturluson no século XIII, por volta de 1225. Está incluída no início da obra Heimskringla sobre os antigos reis nórdicos. Narra a parte mais antiga da história da Casa dos Inglingos (Escilfingos de Beovulfo), incluindo uns 30 reis, na maioria míticos ou lendários. Em 1844 foi traduzida e publicada em inglês pela primeira vez. Para escrevê-la, Snorri citou estrofes do antigo poema solene oral Lista dos Inglingos, atribuído ao escaldo (poeta) norueguês Tiodolfo de Hvinir do século IX, cujo conteúdo também aparece mencionado na História da Noruega do século XII. O texto é constituído por uma série de pequenas notícias sobre os referidos reis da Casa dos Inglingos, sendo os primeiros personagens míticos ou lendários, e os últimos personagens "possivelmente históricos". O autor começa a saga fazendo uma descrição da chegada dos deuses nórdicos à Escandinávia, vindos da Ásia, e de como o deus Frei fundou a dinastia inglinga dos suíones em Upsália, acentuando desta forma a origem divina dos reis desta dinastia. A narrativa acompanha a linha dos reis suecos desde Ínguino (a personagem humana mais tarde divinizada como o deus Frei) até Ingoldo, o Malfeitor, cujos descendentes se fixaram no século VII na Noruega e fundaram a dinastia a que pertencia o rei norueguês Haroldo Cabelo Belo. Esta saga foi considerada uma fonte fidedigna desde o século XVI até meados do XIX, mas nessa altura foi sujeita à nova crítica historiográfica e passou a ser vista como uma obra sem valor histórico. A falta de fontes históricas que confirmem esses reis, torna incerta a sua historicidade. Hoje em dia, a Saga dos Inglingos é considerada uma fonte proto-histórica, fornecendo elementos importantes para a compreensão da mentalidade medieval e para o conhecimento da língua nórdica antiga. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- La Saga de los Ynglings (nórdico antiguo: Saga Ynglinga) fue escrita originalmente en nórdico antiguo por el escaldo islandés Snorri Sturluson hacia 1225. Basó la historia en el anterior poema Ynglingatal que se atribuye al escaldo noruego del siglo IX Þjóðólfr de Hvinir y que también aparece en Historia Norvegiæ. (es)
- Ynglingen saga, jatorrian, antzinako eskandinabieraz idatzia zuen Snorri Sturluson olerkari islandiarrak, 1225 inguruan. Istorioa honen aurrekoa zen Ynglingatalen oinarritu zuen, azken honen egiletza IX. mendeko Þjóðólfur úr Hvini norvegiar eskaldoari ematen zaiolarik, eta ere agertzen dena. (eu)
- 《윙글링 일족의 사가》(고대 노르드어: Ynglinga saga 윙글링가 사가)는 아이슬란드의 시인이자 역사가인 스노리 스투를루손이 1225년 고대 노르드어로 쓴 이다. 《헤임스크링글라》의 첫 번째 부분을 차지하고 있다. (ko)
- La Saga degli Ynglingar (in norreno: Ynglinga saga) è un'opera scritta in antico nordico intorno al 1225 dal poeta islandese Snorri Sturluson. Egli per la stesura si basò su un'altra opera precedente, l'Ynglingatal, attribuito al poeta norvegese scaldo del IX secolo Þjóðólfr da Hvinir e comparso anche nella Historia Norvegiæ. (it)
- 『ユングリング家のサガ』（ユングリングけのサガ）は、1225年頃、スノッリ・ストゥルルソンによって古ノルド語で書かれた古代北欧王家の物語『ヘイムスクリングラ』の最初の部分を成すサガである。執筆にあたっては、『ノルウェー史』に収録される以前の9世紀のスカルド詩人 が作者だと考えられている『』に拠っている。古代北欧の神々がスカンジナビアに出現したこと、フレイがガムラ・ウプサラにおいてスウェーデン王家ユングリング家の祖となった経緯を語っている。その子孫がノルウェーに住み、のちのハーラル1世 (ノルウェー王)の祖先になったともいわれる悪名高い統治者まで、スウェーデン王家の血統を語っていく。 (ja)
- La Ynglingasaga és una saga, redactada originalment en i compilada pel polític islandès, terratinent, poeta i historiador Snorri Sturluson vers el 1225. És la primera secció de la seva Heimskringla. Va ser traduïda per primera vegada a l'anglès i publicada el 1844 per . Al català no s'ha traduït fins ara ni la Ynglingasaga ni cap altra llibre constituent de la Heimskringla. Cal dir que l'Snorri sotmet, en un intent poc reeixit- els antics déus norrens a un procés d'euhemerització, és a dir, els reinterpreta com a homes, no pas com a déus. (ca)
- Die Ynglingasaga gehört zur mittelalterlichen Literatur Islands und ist das erste Kapitel der von Snorri Sturluson verfassten Heimskringla, einer Chronik der norwegischen Könige. Die Sage wurde um 1230 in der altisländischen Sprache verfasst. Die Ynglingasaga schöpfte aus der heute verlorenen Dichtung Ynglingatal. Daneben verwendete Snorri auch das Háleyingatal, ein genealogisches Gedicht über die Jarle von Helgeland, und „Af Upplendinga konungum“, einem kurzen Text aus der Hauksbók. Dort handelt es sich um eine Genealogie, die von Óláfr trételgja bis Óláfr Geirstaðaálfr reicht. (de)
- La Saga des Ynglingar a été écrite à l'origine en vieux norrois par l'écrivain islandais Snorri Sturluson vers l'année 1225. Elle se base sur un texte du IXe siècle, Ynglingatal, attribué au scalde norvégien Thjódólf des Hvínir, et qui apparaît également dans l’Historia Norwegiae et sur le Háleygjatal d'Eyvind Finsson. Snorri utilise également un certain nombre de sagas et de « dits » þættir pour la rédaction de sa saga. Elle a été traduite en anglais et publiée en 1844. (fr)
- Ynglinga saga (modern Icelandic pronunciation: [ˈiŋliŋka ˈsaːɣa]) is a Kings' saga, originally written in Old Norse by the Icelandic poet and historian Snorri Sturluson about 1225. It is the first section of his Heimskringla. It was first translated into English and published in 1844 by Samuel Laing. (en)
- «Са́га об Ингли́нгах» (др.-исл. Ynglinga saga) — один из важнейших источников по ранней истории Скандинавии. Написана на древнеисландском языке, предположительно, в 1220—1230 гг. Автор саги — крупнейший историк средневековой Скандинавии, исландец Снорри Стурлусон. Сага относится к так называемым «королевским сагам» и является первой частью сборника Снорри «Круг земной». В «Саге об Инглингах» повествуется о 30 предках норвежского конунга Рёгнвальда Достославного из династии Инглингов, к которой принадлежали первые исторические правители Швеции и Норвегии. (ru)
- A Saga dos Inglingos ou Saga dos Ynglingos (em nórdico antigo: Ynglinga saga) é uma saga lendária, escrita em nórdico antigo pelo escritor islandês Snorri Sturluson no século XIII, por volta de 1225. Está incluída no início da obra Heimskringla sobre os antigos reis nórdicos. Narra a parte mais antiga da história da Casa dos Inglingos (Escilfingos de Beovulfo), incluindo uns 30 reis, na maioria míticos ou lendários. Em 1844 foi traduzida e publicada em inglês pela primeira vez. (pt)
- Са́га про Інґлінґів (давн.-ісл. Ynglinga saga) — одне з найважливіших джерел ранньої історії Скандинавії. Написана давньоісландською мовою ісландцем Снорі Стурлусоном імовірно у період між 1220 р. й 1230 роком. Де є опис подій V—IX ст.. Відноситься до і є першою частиною роботи Снорі «Коло Земне». (uk)
- Ynglingasagan är den inledande sagan i Snorre Sturlassons "Heimskringla" från ca 1230. Den handlar om Ynglingaätten, där de äldsta medlemmarna sägs ha varit kungar i Svitjod och de yngsta var kungar i Norge. Ättens stamfäder sägs ha varit Oden, Njord och Frej, som dock i euhemeristisk anda förklaras ha varit vanliga människor som sedermera upphöjts till gudar. Berättelsen består av korta notiser om hur kungarna regerat, utövat religion och vad de åstadkommit. Den är författad på fornnordiska och bygger i delar på det mycket kortare 800-talskvädet Ynglingatal. (sv)
|
