| dbo:abstract
|
- Yadigar Muhammad Khan (Yadegar Mokhammad, tatar: Yädegär Möxämmäd, Yädkär, Yädegär) fou el darrer kan de Kazan (1552). Quan Shah Ali va caure en mans dels russos, el príncep Simeó Mikulinski va informar als tàtars que havia estat deposat segon el desig de la majoria dels notables i que ja podien jurar fidelitat a Rússia. Els tàtars van enviar a als prínceps Chabkun i Bumak, que s'havien sotmès als russos i van tornar amb oficials russos que van prendre el jurament de fidelitat i van preparar el camí al governador i les forces d'ocupació. L'esposa de Shah Ali fou enviada a Sviask i Mikulsinki convidat a Kazan; però només arribar va esclatar una revolta contra els russos incitada pels notables nacionalistes que va fer córrer el rumor que venien a matar a tothom; les portes foren tancades i no hi va haver manera de controlar la situació. Mikulinski amb la seva petita escorta es va dirigir a una porta, que estava tancada i va veure als tàtars en posició de defensa a les muralles. Alguns líders tàtars van demanar inútilment prudència. Els rebels van posar al front a Chabkun, que havia canviat de bàndol i els generals russos van retornar a Sviask. El març de 1552 la situació fou coneguda a Moscou i el tsar va ordenar al seu cunyat Daniel Romanovitx anat a Sviask i a Shah Ali a Kassímov i va declarar que s'havia acabat el temps per Kazan. Tropes russes foren enviades a Nijni Nóvgorod, Murom, i altres llocs. L'escorbut va fer moltes baixes a les files russes i mentre els tatars van reduir al txuvatxos, i morduins i van fer ràtzies contra els ramats russos; diversos destacaments russos foren aniquilats. Llavors els rebels van oferir el tron de Kazan a Yadigar o Yadigar Muhammad, fill de Qasim II d' que havia participat en les campanyes de 1549 i 1550 contra Kazan, però després havia anat a viure amb els nogais que l'havien enviat a Kazan amb 500 guerres. Yadigar per alguna raó havia esdevingut un ferotge antirus. Els tàtars van fer un atac de diversió contra Tula però sense èxit i els russos seguien concentrant les seves forces. L'exèrcit rus va arribar a Sviask el 13 d'agost amb Ivan IV al capdavant. Un consell va decidir enviar un avís a Kazan de rendir-se i estalviar la sang. Shah Ali va escriure a Yadigar, que era de la mateixa família, garantint el favor del tsar si es rendia. El 19 d'agost Ivan acampava al Volga i Shah Ali ocupava l'Illa dels Estrangers; a causa de pluges torrencials el país era un fangar i la primera tasca fou restaurar les rutes. Un desertor tàtar, un mirza de nom Kamai, va informar que Yadigar, i els caps Imaum, Isenek Nogai, Chabkuni Atalik, Islam, Aliki Narikof, Kebek Tumenski i Derwish dirigien la revolta i que havien aixecat de tal manera al poble que no hi havia ningú partidari de la pau; que la fortalesa estava ben abastida d'aliments i municions i defensada per 30.000 tàtars i 2.700 nogais, a part un cos de cavalleria sota el príncep Yapancha que ocupava la plana d' des d'on feia atac a les posicions russes. Una divisió russa va ocupar llavors la plana d'Arsk, una altra la riba del Kazanka i una tercera al darrere d'aquest riu, mentre Shah Ali se situava darrere Bulaka. El mati es va iniciar la lluita. L'exèrcit del tsar va avançar. A Kazan hi havia un silencia sepulcral que va fer pensar que havia estat evacuada, però en arribar a un punt els russos els tàtars van caure sobre els russos que no van poder resistir tan inesperat atac i van fugir en desordre; els reforços russos van salvar a l'exèrcit i van forçar la retirada dels tàtars altre cop cap a les muralles. Els russos van haver d'iniciar el setge; el primer dia a la nit una turmenta extraordinària va destruir el campaments dels assetjants i els vaixells amb provisions. Altres tsars haurien ordenat la retirada però Ivan no en tenia cap intenció; va fer portar més provisions i bagatges de Sviask i Moscou i va declarar que estaria a les muralles de Kazan fins que el temps li permetés la conquesta. Els tàtars feien sortides dia i nit que no donaven respir als russos. A mesura que els dies van passar els defensors van anar perdent força, en part per les baixes produïdes i d'altra banda per l'efecte a la moral; els presoners tàtars foren lligats a estaques a la vora de les muralles per demanar als defensors de rendir-se, però aquestos el que van fer fou disparar les seves fletxes contra els presoners perquè era millor morir de mans de creients que d'infidels. Aquest acte de fanatisme va impressionar als russos. Arsk fou conquerida a l'assalt després de ferotge resistència però des de llavors unes pluges mai vistes, que mai s'havien produït a l'època, van caure damunt dels ocupants i fins i tot els experimentats generals ho van considerar una intervenció del diable i es van enviar missatgers a Moscou demanant la intervenció d'una creu sagrada anomenada Creu dels tsars, que fou portada al lloc i rebuda amb solemnitat. Les pluges van passar lògicament i els soldats van recuperar la confiança que havien perdut quan pensaven que lluitaven contra dimonis i mags. Kazan fou atacada amb artilleria posada sobre una torre mòbil, que fou molt efectiva mercès als consells d'un escocès al servei del tsar; els canons van malmetre les fortificacions i Ivan va enviar una vegada més un missatge exigint la rendició i concedint el dret de poder marxar i establir-se amb les seves famílies al lloc que volguessin, però no hi va haver res a fer i els mosquetons tàtars des de les muralles van causar moltes baixes. Però els russos anaven reforçant-se, les defenses de la ciutat cada dia estaven més damnades i les baixes tàrtares eren un degoteig constant (ja havien mort uns deu mil). En un descuit dels russos, una sortida dels tàtars els va permetre apoderar-se de la torre d'artilleria mòbil que els russos van intentar recuperar, ja que la seva pèrdua suposava que haurien d'aixecar el setge. Atacats per un nombre tres vegades superiors el tàtars van resistir però finalment van ser superats i van perdre les torres. El russos havien començar a construir mines per sota les muralles, especialment prop de la porta d'Arsk on estava el quarter general tàtar; finalment Ivan va donar l'orde de volar la mina. Hi va haver un moment de desconcert entre els tàtars que els russos van aprofitar per entrar per aquella zona però els tàtars van reaccionar i els van acabar expulsant excepte d'una torre on va resistir el príncep Vorotinsky. L'endemà Ivan va ordenar l'assalt general que va tenir una sèrie de preparatius i es va iniciar a la matinada del 2 d'octubre de 1552 i després d'ùn moment en què els tàtars van estar a punt de rebutjar als atacants, la lluita va seguir i unes hores després la ciutat estava en mans dels russos. El foc s'estenia per diversos punts i els russos van començar el saqueig i els que no havien mort, civils o militars eren massacrats; milers de cossos cobrien la ciutat entre els quals molts cortesans del kan; aquest fou fet presoner amb la seva família i enviat a Rússia. El 3 d'octubre els morts foren enterrats i la ciutat netejada i el dia 4 el tsar va fer entrada solemne. El príncep Alexandre Shuiski fou nomenat governador i s'hi va establir una guarnició. Yadigar es va convertir al cristianisme i va agafar el nom de Simeó Kasayevich. Va viure a Moscou com un noble rus fins a la seva mort el 1565. (ca)
- يادكار محمد أو سايميون كاسايافيتش ( : Yädegär Möxämmäd, Yädkär, Yädegär) (؟ - 1565) كان آخر خان لخانية قازان (1552). ياديغار موكسامات ابن الأستراخان خان قاسم. في 1542-1550 كان في خدمة ، وشارك في الهجوم على كازان في 1550. في 1552 دعي من قبل قول شريف (Qol Şärif) وتشابقن بيك أوتج أولي (Çapqın bäk Otıç ulı) لكي يجلس على عرش خانية قازان. وفيما بعد، قام بقيادة الحرب ضد الهجوم الروسي. تم القبض عليه في أغسطس 1552 عندما إحتلت القوات الروسية قازان. في 1553 غيّر دينه من الإسلام إلى المسيحية، وأخذ الاسم سايميون كاسايافيتش وعاش في موسكو كنبيل روسي. (ar)
- Yadiger Mohammed, Yadegar Mohammad, Yadegar Moxammad, Yadegar Mokhammad ou Yädegär Möxämmäd хан (Ядкәр-Мөхәммәт хан en tatar, Ядыгар-Мухаммед хан en russe) est le dernier Khan de Kazan ; il règne environ sept mois, de mars à octobre 1552. (fr)
- Yadegar Mokhammad (Tatar: Yädegär Möxämmäd, Yädkär, Yädegär, [jædeˈɡær mœxæmˈmæt]) (died 1565) was the last khan of the Kazan Khanate, occupying the position from March–October 1552. He was the son of Astrakhan khan Qasim II. Between 1542 and 1550 he was in the service of the Tsardom of Russia. In 1550, he participated in the attack on Kazan and then joined the Nogais. After the Kazan Khanate was nearly brought to defeat by Ivan the Terrible's forces in 1550, in 1551 the "peace party" in Kazan enthroned the pro-Russian khan Shah Ali. In 1552 the anti-Russian "patriotic party" regained power. Shah Ali fled and Yadegar was invited by Qol Sharif and Chapqin bek Otich uli (Çapqın bäk Otıç ulı, [ɕʌpˈqɯn bæk ɔˈtɯɕuˈlɯ]) to the throne of the Kazan Khanate. Subsequently, he led the war against the Russian invasion (see Siege of Kazan). He was captured in October 1552 when Russian troops took Kazan. In 1553 he converted to Christianity, assumed the name of Simeon Kasayevich and lived in Moscow as a Russian nobleman. (en)
- Edygler Machmet (zm. 1565) - ostatni chan kazański. Był synem chana astrachańskiego. Od 1542 do 1552 był w służbie rosyjskiej. Po zdobyciu Kazania wzięty do niewoli, przyjął chrzest oraz nazwisko Symeona Kasajewicza. Brał udział w wojnach z Krymem (1555) i Inflantami. (pl)
- Ядыгар-Мухаммед хан, Джан-Мухаммед, после крещения Симеон Касаевич (известен также как Едигер, царевич Астраханский; 1522 — осень 1565) — казанский хан в марте — октябре 1552 года. Сын астраханского хана Касима. (ru)
- Ядигар-Мухаммед (Ядегар, Ядкер-Мухаммад) (1522—1565) — 14-й казанський хан у 1552 році. В московських джерелах відомий як Єдигер. (uk)
- 亚德加尔·穆罕默德(?-1565)，喀山汗國末代可汗。 他是阿斯特拉罕汗卡西姆的兒子，在1542年至1550年他在俄羅斯沙皇宮廷服務，於1550年參加在喀山的攻擊。在1552年被擁立為可汗，隨後，他領導了反對俄羅斯侵略的戰爭。在1552年8月俄国再次出兵喀山後他被抓住了，在1553年，他皈依基督教，改名謝苗·卡薩伊維奇，以俄羅斯貴族身份定居莫斯科。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- يادكار محمد أو سايميون كاسايافيتش ( : Yädegär Möxämmäd, Yädkär, Yädegär) (؟ - 1565) كان آخر خان لخانية قازان (1552). ياديغار موكسامات ابن الأستراخان خان قاسم. في 1542-1550 كان في خدمة ، وشارك في الهجوم على كازان في 1550. في 1552 دعي من قبل قول شريف (Qol Şärif) وتشابقن بيك أوتج أولي (Çapqın bäk Otıç ulı) لكي يجلس على عرش خانية قازان. وفيما بعد، قام بقيادة الحرب ضد الهجوم الروسي. تم القبض عليه في أغسطس 1552 عندما إحتلت القوات الروسية قازان. في 1553 غيّر دينه من الإسلام إلى المسيحية، وأخذ الاسم سايميون كاسايافيتش وعاش في موسكو كنبيل روسي. (ar)
- Yadiger Mohammed, Yadegar Mohammad, Yadegar Moxammad, Yadegar Mokhammad ou Yädegär Möxämmäd хан (Ядкәр-Мөхәммәт хан en tatar, Ядыгар-Мухаммед хан en russe) est le dernier Khan de Kazan ; il règne environ sept mois, de mars à octobre 1552. (fr)
- Edygler Machmet (zm. 1565) - ostatni chan kazański. Był synem chana astrachańskiego. Od 1542 do 1552 był w służbie rosyjskiej. Po zdobyciu Kazania wzięty do niewoli, przyjął chrzest oraz nazwisko Symeona Kasajewicza. Brał udział w wojnach z Krymem (1555) i Inflantami. (pl)
- Ядыгар-Мухаммед хан, Джан-Мухаммед, после крещения Симеон Касаевич (известен также как Едигер, царевич Астраханский; 1522 — осень 1565) — казанский хан в марте — октябре 1552 года. Сын астраханского хана Касима. (ru)
- Ядигар-Мухаммед (Ядегар, Ядкер-Мухаммад) (1522—1565) — 14-й казанський хан у 1552 році. В московських джерелах відомий як Єдигер. (uk)
- 亚德加尔·穆罕默德(?-1565)，喀山汗國末代可汗。 他是阿斯特拉罕汗卡西姆的兒子，在1542年至1550年他在俄羅斯沙皇宮廷服務，於1550年參加在喀山的攻擊。在1552年被擁立為可汗，隨後，他領導了反對俄羅斯侵略的戰爭。在1552年8月俄国再次出兵喀山後他被抓住了，在1553年，他皈依基督教，改名謝苗·卡薩伊維奇，以俄羅斯貴族身份定居莫斯科。 (zh)
- Yadigar Muhammad Khan (Yadegar Mokhammad, tatar: Yädegär Möxämmäd, Yädkär, Yädegär) fou el darrer kan de Kazan (1552). Quan Shah Ali va caure en mans dels russos, el príncep Simeó Mikulinski va informar als tàtars que havia estat deposat segon el desig de la majoria dels notables i que ja podien jurar fidelitat a Rússia. Els tàtars van enviar a als prínceps Chabkun i Bumak, que s'havien sotmès als russos i van tornar amb oficials russos que van prendre el jurament de fidelitat i van preparar el camí al governador i les forces d'ocupació. L'esposa de Shah Ali fou enviada a Sviask i Mikulsinki convidat a Kazan; però només arribar va esclatar una revolta contra els russos incitada pels notables nacionalistes que va fer córrer el rumor que venien a matar a tothom; les portes foren tancades i (ca)
- Yadegar Mokhammad (Tatar: Yädegär Möxämmäd, Yädkär, Yädegär, [jædeˈɡær mœxæmˈmæt]) (died 1565) was the last khan of the Kazan Khanate, occupying the position from March–October 1552. He was the son of Astrakhan khan Qasim II. Between 1542 and 1550 he was in the service of the Tsardom of Russia. In 1550, he participated in the attack on Kazan and then joined the Nogais. After the Kazan Khanate was nearly brought to defeat by Ivan the Terrible's forces in 1550, in 1551 the "peace party" in Kazan enthroned the pro-Russian khan Shah Ali. In 1552 the anti-Russian "patriotic party" regained power. Shah Ali fled and Yadegar was invited by Qol Sharif and Chapqin bek Otich uli (Çapqın bäk Otıç ulı, [ɕʌpˈqɯn bæk ɔˈtɯɕuˈlɯ]) to the throne of the Kazan Khanate. Subsequently, he led the war against the (en)
|
