dbo:abstract
|
- عقبة بن الحجاج السلولي من بني عامر بن صعصعة من هوازن والي الأندلس بتكليف من عبيد الله بن الحبحاب والي الدولة الأموية على مصر وما ورائها غربًا في شوال 116 هـ. وقد خيَّره ابن الحبحاب في أن يلي ما شاء من ولايته، فاختار الأندلس لأنها أرض جهاد. (ar)
- Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí —àrab: عقبة بن الحجاج السلولي, ʿUqba ibn al-Ḥajjāj as-Salūlī— (m. 741) fou valí de l'Àndalus (734-741). Musulmà recte i piadós, va ser designat valí pel governador d'Egipte i Ifríqiya, Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab, en substitució d'Abd-al-Màlik al-Fihrí. Va ordenar el fisc andalusí i va consolidar l'autoritat i el control sobre tot l'Àndalus. Uqba as-Salulí era enèrgic i va castigr durament les rebel·lions amazigues i de l'Àndalus. Després d'obtenir una victòria al setge d'al-Sakhra el 735, en el qual gairebé va exterminar la resistència astur de Pelai, la primavera de l'any següent es va dirigir amb el seu exèrcit cap a Al-Tagr al-Ala, la frontera superior, és a dir l'antiga província Tarraconense, i per la via de Saragossa a Pamplona va arribar davant aquesta darrera ciutat, on va entrar. Els líders locals i els francs van fugir abans de l'entrada dels àrabs. Com terra sotmesa per l'espasa, una cinquena part de les terres de la regió van passar al tresor públic i la resta es va repartir entre els musulmans que havien pres part en la campanya. Es va establir una guarnició musulmana a la ciutat, per a la qual es va designar un governador o valí, amb autoritat sobre tota la comarca —Pamplona va romandre en poder dels àrabs fins vers el 740—. Estant assetjada Narbona pels francs, va enviar a esta ciutat un exèrcit comandat per que va ser derrotat el 735 per Carles Martell però va aixecar el setge de la ciutat. En 740 es va traslladar al nord d'Àfrica per tal d'intentar recuperar Tànger, ocupada per amazics rebels a qui va infligir greus revessos encara que sense vèncer-los completament. Tornat a l'Àndalus, en 741, i sentint-se morir, va designar —o va ser obligat a designar—, com a successor, Abd-al-Màlik al-Fihrí, el mateix a qui ell havia substituït com a valí. (ca)
- Uqba ibn al-Hajjaj as-Saluli (?-740, arabieraz: عقبة بن الحجاج السلولي) Al-Andalusko hamaseigarren valia izan zen, izendatua. Musulman zuzen eta errukiorra, Egipto eta Ifrikijako Ubayd Allah ibn al-Habhab waliak Abd al-Malik ibn Qatan al-Fihriren ordezko izendatu zuen. Andalustar ogasuna ordenatu, bere aginte Al-Andalus osoan gailendu zuen. Uqba as-Saluli kementsua zen eta matxinadak zigortzen zituen. Asturiasren garaipena (735) lortu ondoren, urte horretak udaberrian Iparraldeko Mugara igaro, antzinako Tarraconense probintziara, eta Zaragoza hiritik Baskoniako dukerrian barneratu eta Iruñera sartu zen. Bertako baskoi buruzagiak eta frankoak arabiarren ailegatzea aurretik ihes egin zuten. Arabiarren menperatutako lurralde gisa, eskualdeko lur sailen bostena Al-Andaluseko ogasun publikora pasatu eta gainontzekoa kanpaina militar hartan parte hartu zuten musulmanen eskuetara igaro zen. Iruñean garnizio musulmana ezarri zen, horretarako Iruñerrian arabiar agintaritzaren ordezkaria izango zen gobernadore edo vali bat izendatu zen. 740. urtera arte Iruñea bost urtez arabiarren menpe egon zen. Narbona frankoen setiopean zegoela, Uqba as-Salulik hiria setiotik askatu zuen gudarostea bidali zuen. Aurrerago, 737an, Karlos Martelek garaitu zuen. 740an Afrikak iparraldera iragan eta berebereen menpe zegoen Tanger hiria berreskuratu zuen, halere, haien aurkako garaipen handiak lortu arren, ez zituen guztiz garaitu. Magreb eskualdea arabiar garniziorik gabe zegoela aprobetxatuz, berebere guztiak elkartu eta Tanger hiria berreskuratu zuen. Berebereen altxamendua Al-Andalusera hedatzeko arriskuak andalustar gudarosteak Gibraltarko itsasartea gurutzatu eta Magrebeko arabiarrei babes militarra ematera joatea ekarri zuen, baina Uqba wali kargutik kendua izan, hain zuzen ere, berak aurrez ordezkatu zuen valiak kargu gabetu zuen, andalustarren babesa bereganatu baitzuen. Magreben bizi zituen zailtasun larriak andalustar agintaritzaren autogobernuaren hasiera gertatzeko arrazoietako bat izan zen. Abd al-Malik kalifak Afrikako iparraldera siriar gudaroste bat bidali zuen, baina (741) berebereek garaitu zuten, Sebu ibaian (gaur egungo Fez hiritik hurbil). Siriar gudarostetik bizirik irten zirenak Balyren agindupean, eta Ifrikijara atzeratzeko inongo aukerarik gabe zeudenez, Ceutan babes hartu zuten. Ibn Qatanek ez zien Al-Andalusen babesteko baimenik eman.
* Datuak: Q4006280 (eu)
- ‘Uqba ibn al-Ḥaŷŷāŷ al-Salūlī o Uqba ibn al-Hajjaj (m. 741) (en árabe, عقبة بن الحجاج السلولي), fue el decimosexto valí de Al-Ándalus (734-741), nombrado por . Musulmán recto y piadoso, fue designado valí por el gobernador de Egipto e Ifriqiya, , en sustitución de Abd al-Málik ibn Qatan al-Fihri. Ordenó el fisco andalusí y consolidó la autoridad y el control sobre todo Al-Ándalus. ‘Uqba as-Salulí era enérgico y castigaba las rebeliones. Tras obtener una victoria en Asturias (735), en la primavera del año siguiente se dirigió con su ejército hacia la Frontera Superior, es decir la antigua provincia Tarraconense, y por la vía de Zaragoza en Pamplona llegó ante esta última ciudad, donde entró. Los líderes locales y los francos huyeron antes de la entrada de los árabes. Como tierra sometida por la espada, una quinta parte de las tierras de la región pasaron al tesoro público y el resto se repartió entre los musulmanes que habían tomado parte en la campaña. Se estableció una guarnición musulmana en la ciudad, para la cual se designó un gobernador o valí, con autoridad sobre toda la comarca, Pamplona permaneció en poder de los árabes hasta el 740. Estando asediada Narbona por los francos, envió a esta ciudad un ejército que la liberó del asedio. Más adelante, en el 737, fue derrotado por Carlos Martel, en la batalla de Berre. En el 740 se trasladó al norte de África para intentar recuperar Tánger, ocupada por los bereberes a quienes infligió grandes derrotas aunque sin vencerlos completamente. Aprovechando que el Magreb estaba desguarnecido, aglutinó a todos los bereberes consiguiendo apoderarse de Tánger. El peligro por la expansión de la sublevación fue la causa de que un ejército andalusí cruzara el Estrecho en apoyo de los árabes, pero fracasó y Uqba fue depuesto y sustituido por Abd al-Málik ben Qatan al-Muharibi, el mismo a quien él había sustituido como valí, que contaba con el apoyo de los andalusíes. Las graves dificultades por las que atravesaba el Magreb son una de las razones de peso para el inicio del autogobierno andalusí. Pero el califa Abd al-Málik envía un ejército de sirios al norte de África que sucumbe ante los bereberes en la batalla de Bagdoura (741), en el río Sebú (cerca de la actual Fez). Aislados los restos de este ejército al mando de Balch, y ante la imposibilidad de retroceder hacia Ifriquiya, se refugian en Ceuta. Ibn Qatan no les permite refugiarse en Al-Ándalus. (es)
- Uqba ibn al-Hajjaj al-Saluli (Arabic: عُقْبَة بن الْحَجَّاج السَّلُولِيِّ الهَوازِنِيِّ, romanized: ʿUqba ibn al-Ḥajjāj al-Salūlī) was an Umayyad governor of al-Andalus from 734 to 740 (or 737 to 742 according to other sources), appointed by Ubayd Allah ibn al-Habhab. The new wali of Al-Andalus denounced the self-enriching excesses in taxation imposed by Abd al-Malik ibn Katan al-Fihri, imprisoned him and his officials. Uqba ibn al-Hajjaj in turn made a new census, followed by a more rigorous tax collection. He likewise decreed that each person be judged according to the law of their own people, meaning that the Islamic law of the conquerors did not apply at this stage to the previous inhabitants of Iberia, with the Visigothic Forum Iudicum being still enforced on former inhabitants of the Visigothic Kingdom. This time, however, saw the commencement of serious internal unrest when the Berbers of North Africa rebelled against a new taxation exacted on them despite being Muslim——usually applying only to non-Muslims. Not only that, the youths were forcibly recruited for the military and maidens forced to provide for the harem of the Caliph in Damascus. At the same time, a new egalitarian predicament, the Kharijitism, was entering Al-Andalus, widely embraced by the Berbers. In 737 Uqba ibn al-Hajjaj sent over an expedition to help the Muslim governor of Narbonne in his fight against the Frankish Charles Martel, but the expedition was routed by the Carolingian leader in the Battle of the River Berre. In 739 (or 740) the governor imposed a garrison and direct central rule in Pamplona, an outpost that may have been held up to that point by the Franks (or probably Basque-Aquitanians) since the aftermath of the Battle of Poitiers (732). Shortly after, the governor marched over the northern tip of Africa and Tangier to quash a Berber uprising, and ultimately provoked a killing that spurred his downfall. (en)
- ʿUqba ibn al-Ḥajjāj al-Salūlī (in arabo: عقبة بن الحجاج السلولي; ... – Cordova, 741) fu wālī di al-Andalus dal 734 al 741. (it)
- Uqueba ibne Alhajaje Açaluli (em árabe: عُقْبَة بن الْحَجَّاج السَّلُولِيِّ الهَوازِنِيِّ; romaniz.: Uqba ibn al-Ḥajjāj al-Salūlī) foi uale do Alandalus de 734 a 740. (pt)
- Укба ібн аль-Хаджая аль-Салулі (*араб. عقبة بن الحجاج السلولي —740) — валі Аль-Андалуса у 734-740 роках. (uk)
|
rdfs:comment
|
- عقبة بن الحجاج السلولي من بني عامر بن صعصعة من هوازن والي الأندلس بتكليف من عبيد الله بن الحبحاب والي الدولة الأموية على مصر وما ورائها غربًا في شوال 116 هـ. وقد خيَّره ابن الحبحاب في أن يلي ما شاء من ولايته، فاختار الأندلس لأنها أرض جهاد. (ar)
- ʿUqba ibn al-Ḥajjāj al-Salūlī (in arabo: عقبة بن الحجاج السلولي; ... – Cordova, 741) fu wālī di al-Andalus dal 734 al 741. (it)
- Uqueba ibne Alhajaje Açaluli (em árabe: عُقْبَة بن الْحَجَّاج السَّلُولِيِّ الهَوازِنِيِّ; romaniz.: Uqba ibn al-Ḥajjāj al-Salūlī) foi uale do Alandalus de 734 a 740. (pt)
- Укба ібн аль-Хаджая аль-Салулі (*араб. عقبة بن الحجاج السلولي —740) — валі Аль-Андалуса у 734-740 роках. (uk)
- Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí —àrab: عقبة بن الحجاج السلولي, ʿUqba ibn al-Ḥajjāj as-Salūlī— (m. 741) fou valí de l'Àndalus (734-741). Musulmà recte i piadós, va ser designat valí pel governador d'Egipte i Ifríqiya, Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab, en substitució d'Abd-al-Màlik al-Fihrí. Va ordenar el fisc andalusí i va consolidar l'autoritat i el control sobre tot l'Àndalus. Estant assetjada Narbona pels francs, va enviar a esta ciutat un exèrcit comandat per que va ser derrotat el 735 per Carles Martell però va aixecar el setge de la ciutat. (ca)
- ‘Uqba ibn al-Ḥaŷŷāŷ al-Salūlī o Uqba ibn al-Hajjaj (m. 741) (en árabe, عقبة بن الحجاج السلولي), fue el decimosexto valí de Al-Ándalus (734-741), nombrado por . Musulmán recto y piadoso, fue designado valí por el gobernador de Egipto e Ifriqiya, , en sustitución de Abd al-Málik ibn Qatan al-Fihri. Ordenó el fisco andalusí y consolidó la autoridad y el control sobre todo Al-Ándalus. Estando asediada Narbona por los francos, envió a esta ciudad un ejército que la liberó del asedio. Más adelante, en el 737, fue derrotado por Carlos Martel, en la batalla de Berre. (es)
- Uqba ibn al-Hajjaj as-Saluli (?-740, arabieraz: عقبة بن الحجاج السلولي) Al-Andalusko hamaseigarren valia izan zen, izendatua. Musulman zuzen eta errukiorra, Egipto eta Ifrikijako Ubayd Allah ibn al-Habhab waliak Abd al-Malik ibn Qatan al-Fihriren ordezko izendatu zuen. Andalustar ogasuna ordenatu, bere aginte Al-Andalus osoan gailendu zuen. Narbona frankoen setiopean zegoela, Uqba as-Salulik hiria setiotik askatu zuen gudarostea bidali zuen. Aurrerago, 737an, Karlos Martelek garaitu zuen.
* Datuak: Q4006280 (eu)
- Uqba ibn al-Hajjaj al-Saluli (Arabic: عُقْبَة بن الْحَجَّاج السَّلُولِيِّ الهَوازِنِيِّ, romanized: ʿUqba ibn al-Ḥajjāj al-Salūlī) was an Umayyad governor of al-Andalus from 734 to 740 (or 737 to 742 according to other sources), appointed by Ubayd Allah ibn al-Habhab. Shortly after, the governor marched over the northern tip of Africa and Tangier to quash a Berber uprising, and ultimately provoked a killing that spurred his downfall. (en)
|