| dbo:abstract
|
- Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 10 de febrer de 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951) va ser un humanista, historiador americanista, pedagog, jurista, crític literari i escriptor valencià. Estretament vinculat als projectes de la Institución Libre de Enseñanza, alumne i amic de Francisco Giner de los Ríos, va ser secretari del . Investit doctor honoris causa en vuit universitats d'Amèrica i Europa, i membre de nou institucions acadèmiques, es va exiliar a Mèxic el 1944. (ca)
- Rafael Altamira y Crevea [rafaˈel altaˈmiɾa i kɾeˈβe.a] (* 10. Februar 1866 in Alicante; † 1. Juni 1951 in Mexiko-Stadt) war ein spanischer Jurist und Historiker. Er wirkte als Professor für Rechtsgeschichte an den Universitäten in Oviedo, Madrid sowie Mexiko-Stadt, und war von 1921 bis 1946 als Richter am Ständigen Internationalen Gerichtshof tätig. (de)
- Rafael Altamira Crevea (Alicante, 10 de febrero de 1866-México DF, 1 de junio de 1951) fue un humanista, historiador y americanista; pedagogo, jurista, crítico literario y escritor español. Estrechamente vinculado a los proyectos de la Institución Libre de Enseñanza, alumno y amigo de Francisco Giner de los Ríos, fue secretario del Museo Pedagógico Nacional. Doctor honoris causa en ocho universidades de América y Europa, y miembro de nueve instituciones académicas, se exilió en México en 1944. (es)
- Rafael Altamira y Crevea (né à Alicante le 10 février 1866 et mort à Mexico le 1er juin 1951) est un historien, pédagogue, juriste, critique littéraire et écrivain espagnol. (fr)
- Rafael Altamira y Crevea (February 10, 1866 – June 1, 1951) was a Spanish historian and jurist. Born in Alicante, Altamira is considered to be one of the most significant Spanish historians of the 20th century, was a multi-faceted scholar who also took interest in journalism, pedagogy, politics, and literature. Written as a manual for Spanish history, no other work has pictured the Spanish ethos so graphically as Rafael Altamira's Historia de España y de la Civilización Española (Barcelona, 1899). In 1898 Altamira, together with other professors of the Law School at the University of Oviedo, established the University Extension as a different area of the university structure. Its main goal was to spread the knowledge created by the universities by means of conferences, courses, and other activities to those social classes that did not have access to it. These professors were following the example set by several English universities that had already been put into practice in other European countries such as Germany and Belgium. Altamira gave courses and conferences in many universities both in Spain and abroad (Argentina, Peru, USA, France, England, etc.). He was also a justice of The Hague Tribunal, in the Netherlands, where he concentrated his efforts on working for peace and international dialogue. For his work and career he was nominated as candidate for the Nobel Peace Prize in 1933. The same year, he was elected a Foreign Honorary Member of the American Academy of Arts and Sciences. (en)
- Rafael Altamira y Crevea (Alicante, 10 febbraio 1866 – Città del Messico, 1º giugno 1951) è stato uno storico spagnolo. Insegnò a Oviedo e a Madrid (1914) e per meriti storiografici fu nominato (1929) socio straniero dei Lincei. (it)
- ラファエル・アルタミーラ・イ・クレベア（Rafael Altamira y Crevea、1866年2月10日 - 1951年7月10日）、スペインの歴史学者、法学者。 バレンシア地方のアリカンテ県アリカンテ生まれ。1887年にマドリード・コンプルテンセ大学博士課程修了。マドリード・コンプルテンセ大学やオビエド大学で教授をつとめている。1920年から1945年まで常設国際司法裁判所の裁判官であった。 (ja)
- Rafael Altamira y Crevea (Alicante, 10 de fevereiro de 1866 — Cidade do México, 1 de junho de 1951) foi um humanista, historiador, pedagogo, jurista, crítico literário e escritor espanhol. Encontra-se colaboração da sua autoria na revista literária Ave Azul (1899-1900). (pt)
- Rafael Altamira y Crevea, född 10 februari 1866 i Alicante, död 1 juni 1951 i Mexico City, var en spansk skriftställare. Altamira var professor i historia i Oviedo och sedermera i amerikansk statsrätt vid Madrids universitet. Han blev ledamot av 1922. År 1921 valdes Altamira till ledamot av Permanenta skiljedomstolen i Haag och 1933 föreslogs han för Nobels fredspris. Efter spanska inbördeskrigets utbrott 1936 stannade han i Nederländerna. Då detta land 1940 invaderades av tyskarna sökte han skydd i Bayonne i Frankrike, där han blev kvar till 1944, då han åter tvingades fly på grund av den tyska offensiven. Efter en kort vistelse i Portugal kom han att bosätta sig i Mexico City. År 1951 föreslogs han åter för Nobels fredspris, men avled senare samma år. Altamira intog som novellist ett aktat rum med Fatalidad (1894), Cuentos de Levante (1895) och Novelitas y cuentos, och som litteraturkritiker med Mi primero campaña (1893) och många uppsatser i den av honom från 1895 redigerade "Revista critica de historia y literatura española" samt artiklar i franska och engelska tidskrifter. Tyngdpunkten av Altamiras verksamhet ligger dock på de historiska, pedagogiska och kulturella områdena med arbeten som La enseñanza de la historia (1890), Historia de España y de la cultura española, först utkommen på engelska (fyra band, 1900–11, omfattande tiden till 1808), och Psicología del pueblo español (1902), en ingående studie av den spanska folkkaraktären. Han skrev även romanen Reposo (1903). (sv)
- Rafael Altamira y Crevea (ur. 10 lutego 1866 w Alicante, zm. 1 czerwca 1951 w Meksyku) – hiszpański historyk i prawnik, sędzia Stałego Trybunału Sprawiedliwości Międzynarodowej. (pl)
- Рафае́ль Альтамі́ра-і-Креве́а (ісп. Rafael Altamira y Crevea; 10 лютого 1866 — 1 червня 1951) — іспанський історик та правознавець. (uk)
- Рафаэль Альтамира-и-Кревеа (исп. Rafael Altamira y Crevea; 10 февраля 1866, Аликанте, Валенсия — 1 июня 1951[…], Мехико) — испанский историк, юрист, педагог, общественный деятель. Почётный член Американской академии искусств и наук. Считается одним из самых значительных испанских историков XX века. Был многогранным учёным, который также имел интерес к журналистике, педагогике, политике и литературе; номинировался на Нобелевскую премию по литературе. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 10 de febrer de 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951) va ser un humanista, historiador americanista, pedagog, jurista, crític literari i escriptor valencià. Estretament vinculat als projectes de la Institución Libre de Enseñanza, alumne i amic de Francisco Giner de los Ríos, va ser secretari del . Investit doctor honoris causa en vuit universitats d'Amèrica i Europa, i membre de nou institucions acadèmiques, es va exiliar a Mèxic el 1944. (ca)
- Rafael Altamira y Crevea [rafaˈel altaˈmiɾa i kɾeˈβe.a] (* 10. Februar 1866 in Alicante; † 1. Juni 1951 in Mexiko-Stadt) war ein spanischer Jurist und Historiker. Er wirkte als Professor für Rechtsgeschichte an den Universitäten in Oviedo, Madrid sowie Mexiko-Stadt, und war von 1921 bis 1946 als Richter am Ständigen Internationalen Gerichtshof tätig. (de)
- Rafael Altamira Crevea (Alicante, 10 de febrero de 1866-México DF, 1 de junio de 1951) fue un humanista, historiador y americanista; pedagogo, jurista, crítico literario y escritor español. Estrechamente vinculado a los proyectos de la Institución Libre de Enseñanza, alumno y amigo de Francisco Giner de los Ríos, fue secretario del Museo Pedagógico Nacional. Doctor honoris causa en ocho universidades de América y Europa, y miembro de nueve instituciones académicas, se exilió en México en 1944. (es)
- Rafael Altamira y Crevea (né à Alicante le 10 février 1866 et mort à Mexico le 1er juin 1951) est un historien, pédagogue, juriste, critique littéraire et écrivain espagnol. (fr)
- Rafael Altamira y Crevea (Alicante, 10 febbraio 1866 – Città del Messico, 1º giugno 1951) è stato uno storico spagnolo. Insegnò a Oviedo e a Madrid (1914) e per meriti storiografici fu nominato (1929) socio straniero dei Lincei. (it)
- ラファエル・アルタミーラ・イ・クレベア（Rafael Altamira y Crevea、1866年2月10日 - 1951年7月10日）、スペインの歴史学者、法学者。 バレンシア地方のアリカンテ県アリカンテ生まれ。1887年にマドリード・コンプルテンセ大学博士課程修了。マドリード・コンプルテンセ大学やオビエド大学で教授をつとめている。1920年から1945年まで常設国際司法裁判所の裁判官であった。 (ja)
- Rafael Altamira y Crevea (Alicante, 10 de fevereiro de 1866 — Cidade do México, 1 de junho de 1951) foi um humanista, historiador, pedagogo, jurista, crítico literário e escritor espanhol. Encontra-se colaboração da sua autoria na revista literária Ave Azul (1899-1900). (pt)
- Rafael Altamira y Crevea (ur. 10 lutego 1866 w Alicante, zm. 1 czerwca 1951 w Meksyku) – hiszpański historyk i prawnik, sędzia Stałego Trybunału Sprawiedliwości Międzynarodowej. (pl)
- Рафае́ль Альтамі́ра-і-Креве́а (ісп. Rafael Altamira y Crevea; 10 лютого 1866 — 1 червня 1951) — іспанський історик та правознавець. (uk)
- Рафаэль Альтамира-и-Кревеа (исп. Rafael Altamira y Crevea; 10 февраля 1866, Аликанте, Валенсия — 1 июня 1951[…], Мехико) — испанский историк, юрист, педагог, общественный деятель. Почётный член Американской академии искусств и наук. Считается одним из самых значительных испанских историков XX века. Был многогранным учёным, который также имел интерес к журналистике, педагогике, политике и литературе; номинировался на Нобелевскую премию по литературе. (ru)
- Rafael Altamira y Crevea (February 10, 1866 – June 1, 1951) was a Spanish historian and jurist. Born in Alicante, Altamira is considered to be one of the most significant Spanish historians of the 20th century, was a multi-faceted scholar who also took interest in journalism, pedagogy, politics, and literature. Written as a manual for Spanish history, no other work has pictured the Spanish ethos so graphically as Rafael Altamira's Historia de España y de la Civilización Española (Barcelona, 1899). (en)
- Rafael Altamira y Crevea, född 10 februari 1866 i Alicante, död 1 juni 1951 i Mexico City, var en spansk skriftställare. Altamira var professor i historia i Oviedo och sedermera i amerikansk statsrätt vid Madrids universitet. Han blev ledamot av 1922. År 1921 valdes Altamira till ledamot av Permanenta skiljedomstolen i Haag och 1933 föreslogs han för Nobels fredspris. Efter spanska inbördeskrigets utbrott 1936 stannade han i Nederländerna. Då detta land 1940 invaderades av tyskarna sökte han skydd i Bayonne i Frankrike, där han blev kvar till 1944, då han åter tvingades fly på grund av den tyska offensiven. Efter en kort vistelse i Portugal kom han att bosätta sig i Mexico City. År 1951 föreslogs han åter för Nobels fredspris, men avled senare samma år. (sv)
|
