About: Philopoemen

An Entity of Type: military person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Philopoemen (Greek: Φιλοποίμην Philopoímēn; 253 BC, Megalopolis – 183 BC, Messene) was a skilled Greek general and statesman, who was Achaean strategos on eight occasions.From the time he was appointed as strategos in 209 BC, Philopoemen helped turn the Achaean League into an important military power in Greece. He was called "the last of the Greeks" by an anonymous Roman.

Property Value
dbo:abstract
  • فيلوبومين ((باليونانية: Φιλοποίμην)‏ (ولد في 253 ق.م في ميغالوبولي، توفي في 183 ق.م ميسيني) كان جنرال ورجل دولة يوناني مخضرم، الذي كان إستراتيجوس في اتحاد آخاين في ثماني مناسبات. من الوقت الذي عين فيه كإستراتيجوس في 209 ق.م، ساعد فيلوبومين في تحويل اتحاد آخاين إلى قوة عسكرية مهمة في اليونان. ولقد لُقب بـ"اليوناني الأخير" بواسطة روماني غير معروف. (ar)
  • Filopemen (Philopoemen, Φιλοποίμην) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis. Fou un brau soldat i un gran general que va portar al cim la Lliga Aquea. Era nascut en el si d'una de les famílies més nobles d'Arcàdia. Es va educar a Megalòpolis amb Cleandre, un il·lustre ciutadà de Mantinea exiliat a la ciutat. Es va destacar molt jove com a militar i va participar en incursions a Lacònia. Destaca per primer cop el 222 aC amb 30 anys, quan Cleòmenes III, rei d'Esparta, va ocupar Megalòpolis per sorpresa una nit i la va destruir; els ciutadans van fugir cap a Messene però Filopemen i alguns altres es van quedar a resistir per afavorir l'èxode sense perill. El 221 aC el rei Antígon III Dosó de Macedònia va arribar al Peloponès en ajut dels aqueus i Filopemen s'hi va unir amb un miler de soldats i va combatre a la famosa batalla de Sel·làsia on Cleòmenes fou derrotat decisivament i Filopemen es va destacar personalment. Establerta la pau a Grècia va rebutjar un comandament que li oferia el rei macedoni i se'n va anar a Creta a lluitar a la guerra entre Cnossos (que tenia el suport de la Lliga Etòlia) i , al bàndol d'aquesta darrera, per a la que va aconseguir la supremacia. Va retornar a Arcàdia el 210 aC i fou nomenat comandant de la cavalleria de la Lliga Aquea, que per algunes reformes va convertir en un cos efectiu. Al capdavant de la cavalleria Filopemen va acompanyar a Filip V de Macedònia a l'expedició contra Elis el 209 aC i en una batalla va matar de pròpia mà al comandant d'Elis, Demofant. El 208 aC fou escollit estrateg. Les seves reformes militars es van començar a notar i els soldats confiaven en ell. Va esclatar la guerra contra el tirà Macànides d'Esparta; Macànides va entrar a Arcàdia esperant poder-la assolar sense oposició però en arribar a Tegea es va assabentar que l'exèrcit aqueu era a Mantinea; hi va anar i es va lliurar batalla on els aqueus van obtenir la victòria. Macanides va morir, altres vegades suposadament per pròpia mà de Filopemen. Per segona vegada fou elegit estrateg de la Lliga i honorat en diverses formes. Aquesta batalla va portar la pau i durant uns anys no és esmentat. Mentre Nabis d'Esparta va anar consolidant el seu poder i el 202 aC va ocupar Messene, que era alida de la Lliga Aquea. Filopemen va voler convèncer el general Lísip d'Esparta d'ajudar als messenis, però no ho va aconseguir i va reunir tropes privades amb les que va marxar contra Nabis; aquest va evacuar Messene. Poc després Filopemen fou escollit altre cop estrateg de la Lliga (201 aC). Un cos de mercenaris de Nabis fou destruït prop de la frontera de Lacònia, a Escotites (Scotitas). El 200 aC fou estrateg Ciclíades considerat simpatitzant de Filip V de Macedònia i Filopemen se'n va anar a Creta on va assolir el comandament de les forces de Gortina. En absència de Filopemen, Nabis va renovar els seus atacs a Megalòpolis, que fou assetjada i va patir força fam. Filopemen va retornar el 194 aC quan els magalopolitans estaven contra ell per haver-los abandonat; una moció que el privava de la ciutadania hagués estat aprovada si no hagués estat pel general (estrateg) ; a altres llocs dependents de la Lliga Aquea en canvi fou molt ben rebut, i fou escollit estrateg el 192 aC. Durant els darrers anys Filip V de Macedònia i Nabis havien estat derrotats pels romans però Grècia romania independent; al sortir Flaminí del país, la Lliga Etòlia es va aliar a Nabis d'Esparta per reprendre la guerra. Nabis va atacar Gítion i altres ciutats de Lacònia i va fer atacs a ciutats de la Lliga Aquea. Aquesta va enviar una ambaixada a Roma, però l'amenaça sobre Gítion era molt immediata i no es va poder esperar resposta: Filopemen va sortir ca a la zona per fer aixecar el setge. El seu intent va fallar per la ineficàcia de la flota, i la ciutat fou presa per assalt pels espartans, quan Filopemen es dirigia a Esparta per fer un atac de diversió. Bloquejat en un pas, se'n va sortir en una hàbil maniobra i va derrotar les forces del tirà de les que va matar tres quartes parts. Va tornar llavors al seu país cobert de glòria. Una mica després Nabis va morir a mans dels etolis; Filopemen va anar llavors a Esparta i va imposar el seu ingrés a la Lliga Aquea. Ara la influència romana era aclaparadora i Filopemen es va dedicar a conservar com fos les restes de la independència dels grecs. En la guerra entre Roma i Antíoc III el Gran va aconsellar romandre neutrals, mentre el general Diòfanes donava suport al rei selèucida (191 aC); altre cop va entrar a Esparta on s'havien produït disturbis i va aconseguir calmar la situació de manera que no va caler la intervenció militar de Diòfanes. El 189 aC fou escollit altra vegada estrategos, i va introduir alguns canvis importants en la constitució, traslladant la capital d'Ègion (Aegium) a les diverses ciutats rotatoriament. Altre cop van esclatar disturbis a Esparta on els enemics de la Lliga i exiliats (expulsats pels darrers tirans) s'oposaven al govern del partit favorable a la Lliga, i finalment van aconseguir el poder; trenta partidaris de la Lliga Aquea foren executats. Filopemen els va declarar la guerra; les dues parts van presentar els seus motius al cònsol romà Fulvi Nobilior que era a Elis, que va recomanar enviar una ambaixada a Roma i no fer la guerra mentrestant, fins a la decisió del senat romà; aquest va donar una resposta ambigua que els aqueus van interpretar com un aval als seus propòsits de seguir la guerra; Filopemen fou reelegit el 188 aC i va atacar Esparta que no va poder resistir; aquí Filopemen va tractar la ciutat d'una manera que ennegreix la seva trajectòria: vuitanta líders locals foren executats, va expulsar a nombrosos habitants que havien rebut la ciutadania dels tirans, va abolir les institucions de Licurg i va imposar les lleis aquees; els exiliats foren restaurats i els expulsats que no havien marxat el dia assenyalat (uns tres mil) foren venuts com esclaus i el producte invertit en construccions a Megalòpolis. Això va donar un motiu d'intervenció als romans. Filopemen va enviar a Nicodem a Roma per justificar la seva conducta però el senat va expressar la seva insatisfacció. Quint Cecili Metel fou enviat a Grècia el 185 aC i encara va censurar amb més força a Filopemen. El 183 aC Filopemen fou elegit altre cop estrateg (per vuitena vegada, la setena podria haver estat el 187 aC, però no consta expressament). Tenia 70 anys. Era a Argos, car estava malalt, quan es va assabentar que Dinòcrates, enemic personal seu i que tenia el suport de Flaminí, havia induït a Messene a sortir de la Lliga Aquea. Es va aixecar del llit i va anar a Megalòpolis, on va reunir un cos de cavalleria amb el que va anar cap a Messene i va atacar a Dinòcrates al que va derrotar i va posar en fuita, però finalment fou rebutjat per reforços messenis, i en la retirada va caure del cavall i fou fet presoner dels messenis. Dinòcrates el va presentar a l'assemblea del poble a Messene i després el va fer tancar a presó i a la segona nit va enviar uns sicaris que li van donar verí que Filopemen va veure amb calma després de preguntar si la resta de la cavalleria sota Licortes havia arribat a Megalòpolis en seguretat. A l'assemblea que va seguir a Megalòpolis, Licortes fou escollit general i a l'any següent va envair Messènia, que va devastar i va obligar a Dinòcrates i altres dirigents del seu bàndol, a suïcidar-se. El seu cos fou portat a Megalòpolis i cremat. L'historiador Polibi va portar l'urna amb les seves cendres. Moltes ciutats li van erigir estàtues. (ca)
  • Philopoimen (altgriechisch Φιλοποίμην Philopoímēn; * 253 v. Chr. in Arkadien; † 183/182 v. Chr. in Messene) war ein griechischer Feldherr, genannt „der Letzte der Hellenen“. Philopoimen war Sohn des reichen Gutsbesitzers Kraugis aus Megalopolis in Arkadien. Als seine Heimatstadt Anfang 222 v. Chr. von den Spartanern unter Kleomenes III. überfallen wurde, brachte er die Bewohner nach Messene in Sicherheit. In der erfolgreichen Entscheidungsschlacht gegen Kleomenes bei Sellasia im Sommer zeichnete er sich erneut aus und wurde 210 bis 209 v. Chr. Hipparch und 208 bis 207 v. Chr. Stratege des Achaiischen Bundes. In dieser Stellung entwickelte Philopoimen eine außerordentliche Aktivität bei der Neugestaltung des Kriegswesens der Achäer und schlug bei Mantineia 207 v. Chr. die Spartaner vollständig. Als Sparta später von den Aitoliern erobert und der König (Basileus) Nabis ermordet worden war, nötigte Philopoimen die Spartaner 192 v. Chr. zur Vereinigung mit dem Achaiischen Bund. Sparta und Messenien blieben aber nur widerwillig im Bund und 183/182 v. Chr. fielen die Messenier ab. Sofort sammelte Philopoimen seine Söldnertruppen und eine aus dem Kern des Volkes gebildete Reiterschar. Beim vorschnellen Angriff wurde er gefangen. In Messene musste er dann den Giftbecher leeren. Nachdem Messene wieder durch die Achaier erobert worden war, wurde seine Asche feierlich in Megalopolis beigesetzt. Plutarch hat in seinen Parallelbiographien auch eine Biographie des Philopoimen hinterlassen. (de)
  • Philopoemen (Greek: Φιλοποίμην Philopoímēn; 253 BC, Megalopolis – 183 BC, Messene) was a skilled Greek general and statesman, who was Achaean strategos on eight occasions.From the time he was appointed as strategos in 209 BC, Philopoemen helped turn the Achaean League into an important military power in Greece. He was called "the last of the Greeks" by an anonymous Roman. (en)
  • Ο Φιλοποίμην (253 π.Χ. – 183 π.Χ.) ήταν στρατηγός και πολιτικός της Αχαϊκής Συμπολιτείας. Ήταν γιος του Κραύγιδος αλλά ορφάνεψε σε νεαρή ηλικία και μεγάλωσε από ένα φίλο του πατέρα του, τον Κλέανδρο. Καταγόταν από τη Μεγαλόπολη της Αρκαδίας. Ήταν χαρισματικός ηγέτης αλλά έζησε σε εποχή που η Ελλάδα βρισκόταν σε παρακμή. Την εποχή της διακυβέρνησης του κατάφερε να εντάξει και τη Σπάρτη στη συμπολιτεία κατορθώνοντας προσωρινά να ενώσει σχεδόν όλη την Πελοπόννησο. Πέθανε το 183 π.Χ. κατά τη διάρκεια μιας εξέγερσης στη Μεσσηνία. Ονομάστηκε έσχατος των Ελλήνων, επειδή μετά τον θάνατό του δεν υπήρξε άλλος αξιόλογος ηγέτης στην Ελλάδα. Σύντομα μετά το θάνατό του η Αχαϊκή Συμπολιτεία κατακτήθηκε από τη Ρώμη. (el)
  • Philopoemen (dalam Bahasa Yunani, Φιλοποίμην, diterjemahkan menjadi Philopoimen), (253 SM, Megalopolis – 183 SM, Messene) adalah seorang jenderal dan negarawan Yunani yang terampil, ia menjabat jabatan strategos Akhaia selama delapan kali. Dari waktu dia diangkat sebagai strategos pada 209 SM, Philopoemen membantu mengubah Liga Akhaia menjadi kekuatan militer penting di Yunani. Ia juga dipanggil "yang terakhir dari Yunani" oleh seorang anonim Roma. (in)
  • Filopemene (in greco antico: Φιλοποίμην, Philopòimen, da Φίλος, "amico" e "ποίμην", "pastore", letteralmente "amico dei pastori"; Megalopoli, 253 a.C. – Messene, 183 a.C.) è stato un militare greco antico, stratego della lega achea per otto volte. Combatté a fianco dei Macedoni contro il re di Sparta Cleomene III nella battaglia di Sellasia (222 a.C.) e successivamente vinse il tiranno spartano Macanida a Mantinea (207 a.C.). Fu un fautore dell'unità del Peloponneso e della sua neutralità nella lunga guerra tra i macedoni e i romani, fino alla vittoria di questi ultimi a Cinocefale (197 a.C.). Dopo aver combattuto come mercenario a Creta (199 a.C.-193 a.C.), nel 192 a.C. vinse Nabide, successore di Macanida (188 a.C.), e nel 188 a.C. conquistò e sottomise Sparta instaurandovi un regime filo-acheo ed abrogando la legge di Licurgo. Nel tentativo di reprimere tempestivamente la successiva ribellione di Messene alla lega achea, Filopemene fu catturato e, una volta imprigionato, fu costretto al suicidio (183 a.C.). Alla guida della lega achea gli succedette Licorta, il padre dello storico Polibio. Plutarco ci testimonia che Filopemene, per l'ammirazione che suscitarono il suo coraggio e i suoi ideali di unità ed indipendenza, fu chiamato dai Romani "l'ultimo degli Elleni". (it)
  • Philopœmen, Philopœmène, Philopoimen ou Philopoïmène, en grec ancien Φιλοποίμην / Philopoímên, né vers 253 av. J.-C. à Megalopolis et mort en 183 ou 182 av. J.-C. à Messène, est le stratège de la Ligue achéenne et le successeur d'Aratos de Sicyone. Sa valeur militaire, son désintéressement et ses vertus civiques lui ont valu, aux dires de Plutarque, d’être surnommé par les Romains « le dernier des Grecs ». Pausanias écrivit de lui qu'« après sa mort, la Grèce cessa tout à fait de produire de grands hommes ». (fr)
  • 필로포이멘(고대 그리스어: Φιλοποίμην, Philopoemen, 기원전 253년 ~ 기원전 183년)은 아카디아 메갈로폴리스의 정치가, 장군이며, 아카이아 동맹의 지도자이다. 기원전 209년 스트라테고스(장군직)를 지명받은 이래로 그는 여덟 차례 아카이아 동맹의 스트라테고스를 지냈고, 아카이아 동맹 강화에 기여하였으며, 아카이아 동맹에 펠로폰네소스 반도의 패권을 가져왔다. 그 이후 고대 그리스는 이렇다 할 인물을 배출하지 못했다고 파악한 무명의 로마인은 그를 ‘최후의 그리스인’이라고 칭하기도 했다. (ko)
  • フィロポイメン(希: Φιλοποίμην、ラテン文字転記:Philopoimen、紀元前253年 - 紀元前183年)はアルカディアのメガロポリスの政治家・将軍であり、アカイア同盟の指導者である。彼は八度アカイア同盟の将軍職ストラテゴスを勤め、アカイア同盟の強大化に貢献し、アカイア同盟にペロポネソス半島における覇権をもたらした。彼以降古代ギリシアはさしたる人物を生まなかったと捉えた無名のローマ人によって「最後のギリシア人」と呼ばれた。 (ja)
  • Philopoemen (Grieks: Φιλοποίμην) van Megalopolis (ca. 253 – 183 v.Chr.), zoon van Craugis, was een Grieks staatsman en militair. Hij werd verschillende malen verkozen tot militaire leider van de Achaeïsche Bond. Hij stamde uit een adellijke Arcadische familie. Op jeugdige leeftijd verloor hij zijn vader, een der voornaamste burgers van Megalopolis, en hij werd verder opgevoed door zijn vaders beste vriend. Van kindsbeen af werd hij in zijn vaderstad naar geest en lichaam getraind door de patriottische filosofen Ecdemus en . Epaminondas was zijn grote idool. In 223 v.Chr. onderscheidde hij zich in het verzet tegen koning Cleomenes III van Sparta, en in de zomer van het volgende jaar werd zijn dappere gedrag opgehemeld door Antigonus Doson, na de verpletterende nederlaag van Cleomenes bij Sellasia. Nadat hij tien jaar lang ervaring had opgedaan als huurling op Kreta, werd hij achtereenvolgens in 210 v.Chr. hipparchos (d.i. hoofd van de cavalerie) en in 209/208 strategos van de Achaeïsche Bond. In die hoedanigheid voerde hij een legerhervorming door versloeg de Spartanen nabij Mantinea. Hij werd verscheidene malen herkozen als strateeg en kon afrekenen met de Spartaanse tiran Nabis. Tijdens de Tweede Macedonische Oorlog was hij voorstander van een neutraliteitspolitiek, waardoor zijn invloed verminderde en hij in 199 besloot tijdelijk naar Creta terug te keren. Nadat de Romeinen Griekenland hadden verlaten, keerde hij weer, raakte opnieuw in conflict met Nabis en belegerde Sparta. De moord op Nabis in 192 bood de gedroomde gelegenheid om eerst Sparta, en daarna ook Messenië en Elis op te nemen in de Achaeïsche Bond. Philopoemen was nu de onbetwiste leider in de Peloponnesus. In 188 kon hij Sparta volledig demilitariseren, en schafte hij, na zoveel eeuwen, de Lycurgische staatsinrichting af. Dat was het einde van Sparta. In 183 viel hij in handen van opstandige Messeniërs onder leiding van zijn aartsvijand Dinocrates, die heimelijk de steun van Flaminius genoten. Hij werd gevankelijk meegevoerd naar Messene, waar hij twee dagen later werd vergiftigd. Hij was zeventig jaar oud. Dit was het onwaardige einde van een groot leider, over wie de Romeinen zegden dat hij "de laatste van de Grieken" was. Pausanias beweerde dat Miltiades de eerste, en Philopoemen de laatste onder de Griekse leiders was die het welzijn van geheel Griekenland beoogde. Tot acht maal toe werd hij verkozen tot militaire leider van de Achaeïsche Bond. In tegenstelling tot zijn voorganger Aratus van Sicyon, de feitelijkeoprichter van de Achaeïsche Bond, die geen militaire ervaring had en alle heil verwachtte van diplomatie en intrige, was Philopoemen een dapper soldaat en een bekwaam strateeg, onder wiens impuls de Bond uitgroeide tot een reële grootmacht in Griekenland. Het nieuws van zijn dood werd dan ook in geheel de Peloponnesus op spontane rouwbetuigingen onthaald. Het stoffelijk overschot van Philopoemen werd met de grootste militaire eer behandeld. Hij werd ter plaatse gecremeerd en de urn met zijn as werd in stoet naar Megalopolis overgebracht. Hier mocht de historicus Polybius de urn naar zijn laatste rustplaats brengen. Na de begrafenis werden in alle lidstaten van de Achaeïsche Bond standbeelden voor hem opgericht. (nl)
  • Филопемен (др.-греч. Φιλοποίμην; 253 год до н. э., Мегалополь — 183 год до н. э., Мессена) — древнегреческий политик и военачальник, неоднократно избиравшийся на должность стратега Ахейского союза. За упорное отстаивание независимости Греции был назван римлянами «последним эллином». (ru)
  • Filopojmen z Megalopolis (ur. 253, zm. 183 p.n.e. lub 184 p.n.e.) – strateg i przywódca Związku Achajskiego. Po wypędzeniu z ojczyzny przez Kleomenesa III stanął na czele buntu i wspomagany przez króla Macedonii Antygonosa III pokonał Kleomenesa w bitwie pod Sellazją (222 p.n.e.). Następnie służył na Krecie, po powrocie z której został wybrany strategiem Megalopolis, a w 209 p.n.e. – przywódcą Związku Achajskiego. W 207 p.n.e. wsławił się zwycięstwem nad Spartą w bitwie pod Mantineją (207 p.n.e.). W 192 p.n.e. zaproponował Sparcie przyłączenie się do Związku Achajskiego, obiecując jej pełną autonomię w zakresie spraw wewnętrznych. Zmarł otruty przez Meseńczyków. (pl)
  • Filopoimen (grekiska Φιλοποίμην, latin Philopoemen), född 253 f.Kr., död 183 f.Kr., var hellenernas siste store fältherre och statsman. Han föddes 253 f.Kr. i Megalopolis i Arkadien, och utmärkte sig vid den spartanske kungen Kleomenes III:s angrepp på hans födelsestad och i 221 f.Kr., där han väsentligen bidrog till den makedoniske kungen Antigonos III Dosons seger över Kleomenes. Filopoimen blev år 208 som strateg ledare av det achaiska förbundet och innehade denna post sammanlagt sju gånger. Han var mer fältherre än statsman, och vinnlade sig i synnerhet om härens organisation. Den första frukten av hans ansträngningar kom år 207 f.Kr., när han vid Mantineia besegrade den spartanske fältherren . Fem år därefter, 202, befriade han Messenien från Spartas tyrann Nabis. Då han kände sig åsidosatt, drog han sig tillbaka till Kreta, men efter sin hemkomst blev han snart åter förbundets ledare, kämpade framgångsrikt mot Nabis och tvingade, sedan Nabis blivit mördad år 192, Sparta att sluta sig till förbundet. Därpå upphävde han Spartas lykurgiska författning år 188. Då spartanerna, som endast ogärna velat finna sig i den underordnade ställning de intog inom förbundet, avföll och därför fick undergå sträng bestraffning av Filopoimen, påkallade de romarnas hjälp. Också gentemot romarna försökte Filopoimen att hävda förbundets självständighet, men understödda av dessa avföll även messenierna från förbundet år 183. Filopoimen drog med en mindre styrka i fält mot dem, men blev överrumplad i närheten av Messene, och togs efter en hård strid till fånga och tvingades tömma giftbägaren. Filopoimens levnad är skildrad av Plutarchos, som bygger sin skildring på Polybios. Han har kallats "den siste hellenen", och flera grekiska städer reste bildstoder till hans ära. En berömd modern marmorstaty gjord av David d'Angers finns i Louvren. (sv)
  • 菲洛皮門(英語:Philopoemen,前253年-前183年)。古希腊政治家与军事将领。曾担任总司令之职。早年生活简朴并接受过哲学教育,后参加战争,他在战争中表现突出,作战英勇,并多次负伤。晚年为政敌所害。 (zh)
  • Філопемен (грец. Φιλοποίμην; 253 до н. е. — 183 до н. е.) — давньогрецький політичний та військовий діяч, стратег Ахейського союзу (8 разів). Виступав за незалежність Греції, за що його часто називали «останнім елліном». (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1680338 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 14628 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1036265235 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 183 (xsd:integer)
  • 191 (xsd:integer)
  • 193 (xsd:integer)
  • 209 (xsd:integer)
dct:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • فيلوبومين ((باليونانية: Φιλοποίμην)‏ (ولد في 253 ق.م في ميغالوبولي، توفي في 183 ق.م ميسيني) كان جنرال ورجل دولة يوناني مخضرم، الذي كان إستراتيجوس في اتحاد آخاين في ثماني مناسبات. من الوقت الذي عين فيه كإستراتيجوس في 209 ق.م، ساعد فيلوبومين في تحويل اتحاد آخاين إلى قوة عسكرية مهمة في اليونان. ولقد لُقب بـ"اليوناني الأخير" بواسطة روماني غير معروف. (ar)
  • Philopoemen (Greek: Φιλοποίμην Philopoímēn; 253 BC, Megalopolis – 183 BC, Messene) was a skilled Greek general and statesman, who was Achaean strategos on eight occasions.From the time he was appointed as strategos in 209 BC, Philopoemen helped turn the Achaean League into an important military power in Greece. He was called "the last of the Greeks" by an anonymous Roman. (en)
  • Ο Φιλοποίμην (253 π.Χ. – 183 π.Χ.) ήταν στρατηγός και πολιτικός της Αχαϊκής Συμπολιτείας. Ήταν γιος του Κραύγιδος αλλά ορφάνεψε σε νεαρή ηλικία και μεγάλωσε από ένα φίλο του πατέρα του, τον Κλέανδρο. Καταγόταν από τη Μεγαλόπολη της Αρκαδίας. Ήταν χαρισματικός ηγέτης αλλά έζησε σε εποχή που η Ελλάδα βρισκόταν σε παρακμή. Την εποχή της διακυβέρνησης του κατάφερε να εντάξει και τη Σπάρτη στη συμπολιτεία κατορθώνοντας προσωρινά να ενώσει σχεδόν όλη την Πελοπόννησο. Πέθανε το 183 π.Χ. κατά τη διάρκεια μιας εξέγερσης στη Μεσσηνία. Ονομάστηκε έσχατος των Ελλήνων, επειδή μετά τον θάνατό του δεν υπήρξε άλλος αξιόλογος ηγέτης στην Ελλάδα. Σύντομα μετά το θάνατό του η Αχαϊκή Συμπολιτεία κατακτήθηκε από τη Ρώμη. (el)
  • Philopoemen (dalam Bahasa Yunani, Φιλοποίμην, diterjemahkan menjadi Philopoimen), (253 SM, Megalopolis – 183 SM, Messene) adalah seorang jenderal dan negarawan Yunani yang terampil, ia menjabat jabatan strategos Akhaia selama delapan kali. Dari waktu dia diangkat sebagai strategos pada 209 SM, Philopoemen membantu mengubah Liga Akhaia menjadi kekuatan militer penting di Yunani. Ia juga dipanggil "yang terakhir dari Yunani" oleh seorang anonim Roma. (in)
  • Philopœmen, Philopœmène, Philopoimen ou Philopoïmène, en grec ancien Φιλοποίμην / Philopoímên, né vers 253 av. J.-C. à Megalopolis et mort en 183 ou 182 av. J.-C. à Messène, est le stratège de la Ligue achéenne et le successeur d'Aratos de Sicyone. Sa valeur militaire, son désintéressement et ses vertus civiques lui ont valu, aux dires de Plutarque, d’être surnommé par les Romains « le dernier des Grecs ». Pausanias écrivit de lui qu'« après sa mort, la Grèce cessa tout à fait de produire de grands hommes ». (fr)
  • 필로포이멘(고대 그리스어: Φιλοποίμην, Philopoemen, 기원전 253년 ~ 기원전 183년)은 아카디아 메갈로폴리스의 정치가, 장군이며, 아카이아 동맹의 지도자이다. 기원전 209년 스트라테고스(장군직)를 지명받은 이래로 그는 여덟 차례 아카이아 동맹의 스트라테고스를 지냈고, 아카이아 동맹 강화에 기여하였으며, 아카이아 동맹에 펠로폰네소스 반도의 패권을 가져왔다. 그 이후 고대 그리스는 이렇다 할 인물을 배출하지 못했다고 파악한 무명의 로마인은 그를 ‘최후의 그리스인’이라고 칭하기도 했다. (ko)
  • フィロポイメン(希: Φιλοποίμην、ラテン文字転記:Philopoimen、紀元前253年 - 紀元前183年)はアルカディアのメガロポリスの政治家・将軍であり、アカイア同盟の指導者である。彼は八度アカイア同盟の将軍職ストラテゴスを勤め、アカイア同盟の強大化に貢献し、アカイア同盟にペロポネソス半島における覇権をもたらした。彼以降古代ギリシアはさしたる人物を生まなかったと捉えた無名のローマ人によって「最後のギリシア人」と呼ばれた。 (ja)
  • Филопемен (др.-греч. Φιλοποίμην; 253 год до н. э., Мегалополь — 183 год до н. э., Мессена) — древнегреческий политик и военачальник, неоднократно избиравшийся на должность стратега Ахейского союза. За упорное отстаивание независимости Греции был назван римлянами «последним эллином». (ru)
  • Filopojmen z Megalopolis (ur. 253, zm. 183 p.n.e. lub 184 p.n.e.) – strateg i przywódca Związku Achajskiego. Po wypędzeniu z ojczyzny przez Kleomenesa III stanął na czele buntu i wspomagany przez króla Macedonii Antygonosa III pokonał Kleomenesa w bitwie pod Sellazją (222 p.n.e.). Następnie służył na Krecie, po powrocie z której został wybrany strategiem Megalopolis, a w 209 p.n.e. – przywódcą Związku Achajskiego. W 207 p.n.e. wsławił się zwycięstwem nad Spartą w bitwie pod Mantineją (207 p.n.e.). W 192 p.n.e. zaproponował Sparcie przyłączenie się do Związku Achajskiego, obiecując jej pełną autonomię w zakresie spraw wewnętrznych. Zmarł otruty przez Meseńczyków. (pl)
  • 菲洛皮門(英語:Philopoemen,前253年-前183年)。古希腊政治家与军事将领。曾担任总司令之职。早年生活简朴并接受过哲学教育,后参加战争,他在战争中表现突出,作战英勇,并多次负伤。晚年为政敌所害。 (zh)
  • Філопемен (грец. Φιλοποίμην; 253 до н. е. — 183 до н. е.) — давньогрецький політичний та військовий діяч, стратег Ахейського союзу (8 разів). Виступав за незалежність Греції, за що його часто називали «останнім елліном». (uk)
  • Filopemen (Philopoemen, Φιλοποίμην) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis. Fou un brau soldat i un gran general que va portar al cim la Lliga Aquea. Era nascut en el si d'una de les famílies més nobles d'Arcàdia. Es va educar a Megalòpolis amb Cleandre, un il·lustre ciutadà de Mantinea exiliat a la ciutat. Es va destacar molt jove com a militar i va participar en incursions a Lacònia. El seu cos fou portat a Megalòpolis i cremat. L'historiador Polibi va portar l'urna amb les seves cendres. Moltes ciutats li van erigir estàtues. (ca)
  • Philopoimen (altgriechisch Φιλοποίμην Philopoímēn; * 253 v. Chr. in Arkadien; † 183/182 v. Chr. in Messene) war ein griechischer Feldherr, genannt „der Letzte der Hellenen“. Philopoimen war Sohn des reichen Gutsbesitzers Kraugis aus Megalopolis in Arkadien. Als seine Heimatstadt Anfang 222 v. Chr. von den Spartanern unter Kleomenes III. überfallen wurde, brachte er die Bewohner nach Messene in Sicherheit. In der erfolgreichen Entscheidungsschlacht gegen Kleomenes bei Sellasia im Sommer zeichnete er sich erneut aus und wurde 210 bis 209 v. Chr. Hipparch und 208 bis 207 v. Chr. Stratege des Achaiischen Bundes. (de)
  • Filopemene (in greco antico: Φιλοποίμην, Philopòimen, da Φίλος, "amico" e "ποίμην", "pastore", letteralmente "amico dei pastori"; Megalopoli, 253 a.C. – Messene, 183 a.C.) è stato un militare greco antico, stratego della lega achea per otto volte. Combatté a fianco dei Macedoni contro il re di Sparta Cleomene III nella battaglia di Sellasia (222 a.C.) e successivamente vinse il tiranno spartano Macanida a Mantinea (207 a.C.). Fu un fautore dell'unità del Peloponneso e della sua neutralità nella lunga guerra tra i macedoni e i romani, fino alla vittoria di questi ultimi a Cinocefale (197 a.C.). (it)
  • Philopoemen (Grieks: Φιλοποίμην) van Megalopolis (ca. 253 – 183 v.Chr.), zoon van Craugis, was een Grieks staatsman en militair. Hij werd verschillende malen verkozen tot militaire leider van de Achaeïsche Bond. Hij stamde uit een adellijke Arcadische familie. Op jeugdige leeftijd verloor hij zijn vader, een der voornaamste burgers van Megalopolis, en hij werd verder opgevoed door zijn vaders beste vriend. Van kindsbeen af werd hij in zijn vaderstad naar geest en lichaam getraind door de patriottische filosofen Ecdemus en . Epaminondas was zijn grote idool. (nl)
  • Filopoimen (grekiska Φιλοποίμην, latin Philopoemen), född 253 f.Kr., död 183 f.Kr., var hellenernas siste store fältherre och statsman. Han föddes 253 f.Kr. i Megalopolis i Arkadien, och utmärkte sig vid den spartanske kungen Kleomenes III:s angrepp på hans födelsestad och i 221 f.Kr., där han väsentligen bidrog till den makedoniske kungen Antigonos III Dosons seger över Kleomenes. Filopoimen blev år 208 som strateg ledare av det achaiska förbundet och innehade denna post sammanlagt sju gånger. Han var mer fältherre än statsman, och vinnlade sig i synnerhet om härens organisation. Den första frukten av hans ansträngningar kom år 207 f.Kr., när han vid Mantineia besegrade den spartanske fältherren . Fem år därefter, 202, befriade han Messenien från Spartas tyrann Nabis. (sv)
rdfs:label
  • فيلوبويمين (ar)
  • Filopemen (ca)
  • Philopoimen (de)
  • Φιλοποίμην ο Μεγαλοπολίτης (el)
  • Filopemen (es)
  • Philopoemen (en)
  • Philopœmen (fr)
  • Philopoimon (in)
  • Filopemene (it)
  • 필로포이멘 (ko)
  • メガロポリスのフィロポイメン (ja)
  • Filopojmen z Megalopolis (pl)
  • Philopoemen (nl)
  • Филопемен (ru)
  • Filopoimen (sv)
  • Філопемен (uk)
  • 菲洛皮門 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:commander of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License